Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38559
Anàlisi de l'impacte clínic dels nivells de testosterona sèrica en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a deprivació androgènica / per Jacques Planas Morín ; director: Juan Morote Robles
Planas Morín, Jacques
Morote Robles, Juan, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008
Resum: INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS. L'eficàcia de la castració es mesura analitzant els nivells de testosterona, malgrat que no existeix cap evidència clínica en relació amb el nivell de castració òptim. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat definir el nivell de testosterona sèrica amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica (ADT). Objectius secundaris han estat analitzar si el tractament amb bicalutamida és causa d'elevacions inesperades de testosterona sèrica i el seu possible efecte beneficiós sobre la SLAIP en pacients que experimenten elevacions puntuals per sobre de 50 ng/dL. MATERIAL I MÈTODES. Es varen determinar els nivells sèrics de testosterona tres cops amb un interval de sis mesos, durant el seguiment de 73 pacients amb càncer de pròstata no metastàtic sotmesos a ADT amb agonistes 3M depot de la LHRH, 28 dels quals va rebre també bicalutamida. Amb un amb seguiment mig 51 mesos (12-240), varem objectivar 28 casos de progressió androgen independent (AIP). l'AIP es va definir com tres elevacions consecutives de PSA per sobre del PSA nadir, i la supervivència lliure de progressió androgen-independent (SLAIP) es va definir a partir de la primera de tres elevacions consecutives de PSA després del PSA nadir. Els nivells de testosterona sèrica es van determinat mitjançant un assaig quimioluminiscent (DPC, Inc) en un sistema automatitzat Inmulite 2000 amb un límit inferior de sensibilitat de 15 ng/dL, Les mostres sèriques es van obtenir entre les setmanes vuit i dotze després de l'administració de l'agonista LHRH trimestral i entre les 8:00 i les 10:00 hores del matí. RESULTATS. La testosterona sèrica fou sempre inferior a 20 ng/dL en 32 pacients (43. 6%). Varem detectar elevacions puntuals entre 20 i 50 ng/dL en 23 pacients (31. 5%) i per sobre de 50 ng/dL en 18 pacients (24. 7%). El nivell més baix de testosterona sèrica amb impacte clínic sobre la SLAIP fou el de 32 ng/dL. La supervivència mitja lliure de progressió androgen independent en els pacients amb elevacions superiors a 32 ng/dL fou de 88 mesos (95% CI 55-121), mentre que fou de 137 mesos (95% CI 104-170) en aquells que presentaven valors de testosterona sèrica inferiors a 32 ng/dL, p<0. 03. El tractament amb bicalutamida no es va relacionar amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona. No obstant, en aquells pacients amb elevacions de testosterona per sobre de 32 ng/dL, aquells tractats amb bloqueig androgènic màxim (BAM) presentaven una major SLAIP, p<0. 02, que aquells tractats sense bicalutamida. Contràriament, en aquells pacients sense elevacions inesperades de testosterona, els pacients tractats amb BAM mostraven una SLAIP similar a la d'aquells que no eren tractats amb bicalutamida, p>0. 05. CONCLUSIONS. El nivell de castració amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica ha estat de 32 ng/dL. Les elevacions inesperades de testosterona per sobre d'aquest nivell prediuen una menor SLAIP. L'associació de bicalutamida no es relacionava amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona, no obstant aquells pacients amb elevacions inesperades de testosterona es podrien beneficiar potencialment del BAM.
Resum: INTRODUCTION AND OBJECTIVES: The efficacy of castration is measured by the assessment of serum testosterone however no clinical evidence exists regarding the optimal castration level. The primary objective of this study was to determine the serum testosterone castrate level with clinical relevance in prostate cancer (PCa) patients subjected to androgen deprivation therapy (ADT). Secondary objectives were to analyze the relationship between bicalutamide associate treatment to LHRH agonist and breakthrough elevations of serum testosterone and the possible benefit of maximal androgen blockade (MAB) in those patients. METHODS: Serum testosterone was determined three times, at six months intervals, during the follow up of 73 non metastatic PCa patients under medical castration, 28 of whom also received bicalutamide. During a mean follow up of 51 months (12-240), 28 (38. 4%) events of androgen independent progression (AIP) were recorded. AIP was defined as three consecutive elevations of PSA after the nadir and the time to AIP was measured from the begin of ADT to the first elevation after the nadir PSA. Serum testosterone was measured by a chemiluminiscent assay (DPC Inc. ) using the Immulite 2500 automated device with a lower sensitivity of 15 ng/dL. Blood samples were obtained between week eight and twelve after the three months depot LHRH agonist injection and between 8:00 to 10:00 am. RESULTS: Serum testosterone was under 20 ng/dL in 32 patients (43. 6%). Breakthrough elevations between 20 and 50 ng/dL were observed in 23 (31. 5%) and over 50 ng/dL in 18 (24. 7%). The lowest testosterone level with significant impact on the survival free of AIP was 32 ng/dL. The mean survival free of AIP in patients with breakthrough elevations over 32 nd/dL was 88 months (95% CI 55-121) while it was 137 months (95% CI 104-170) in those without this event, p < 0. 03. Bicalutamide treatment was not related with breakthrough elevations of serum testosterone. However in the subset of patients with breakthrough elevations of serum testosterone over 32 ng/dL, those patients treated with MAB experienced longer survival free of AIP, p < 0. 02, than those treated without bicalutamide. Contrarily, in patients without breakthrough elevations of serum testosterone patients treated with MAB had similar survival free of AIP than those treated without bicalutamide, p > 0. 05. CONCLUSIONS: In the present study the serum testosterone castrate level with clinical relevance in Pca patients subjected to medical castration,was 32 ng/dL. Breakthrough elevations over this threshold predicted a lower survival free of AIP. Associate Bicalutamide was not related with breakthrough elevations of serum testosterone however those patients with breakthrough elevations of serum testosterone could potentialy benefit of a MAB.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Medicina, Departament de Cirurgia, 2007
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Pròstata ; Càncer ; Testosterona
ISBN: 9788469121306

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4309


202 p, 953.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir