Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38601
L'AGCS i la política de l'educació : anàlisi dels factors de liberalització en l'educació superior / Antoni Verger i Planells ; directors: Xavier Bonal Sarró, Xavier Rambla Marigot
Verger, Antoni
Rambla, Francesc Xavier, 1966- , dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
Subirats, Marina, 1943- , dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008
Resum: L'Acord General de Comerç de Serveis (AGCS) introdueix complexitat en l'escenari de governança global de l'educació. Des de que aquest acord fou creat en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a l'any 1995, una sèrie d'actors i lògiques no-convencionals en el món de l'educació es troben involucrades en activitats de regulació educativa. El sistema de regles de l'AGCS pressiona per una liberalització comercial progressiva de l'educació a escala planetària i posa en qüestió la fonamentació lògica tradicional de la internacionalització en el camp de l'educació (conduïda per principis de cooperació i intercanvi cultural). No obstant això, la liberalització educativa en el marc de l'AGCS és també un procés impugnat. Sindicats de personal docent, organitzacions no-governamentals pel desenvolupament, associacions d'universitats públiques i altres parts interessades del món de l'educació rebutgen i han organitzat campanyes polítiques contra l'AGCS en diferents països i en un ample ventall de nivells territorials, des del local fins el global. La meva primera línia d'hipòtesis estableix que les respostes locals tenen la capacitat de configurar la forma i el contingut del nou règim de comerç global promogut per l'Acord. Específicament, la recerca explora com els actors locals, les seves idees i estratègies són elements clau per comprendre el procés de liberalització comercial impulsat per l'AGCS a nivell global. La recerca també explora els efectes de la divisió escalar de la negociació en sí mateixa en els resultats de l'acord. Així, la segona hipòtesis de la recerca suggereix que la globalització no ha de ser entesa únicament com un procés top-down sinó que els successos globals i locals es relacionen de manera dialèctica. La meva anàlisi es basa en un treball de camp intensiu que contempla tres estudis de cas (realitzats a Argentina, Xile i Espanya) els quals són analitzats a través d'una estratègia comparada. En aquests països, he entrevistat a representants dels ministeris de comerç i educació, així com a representants de les entitats interessades del món de l'educació. El treball de camp realitzat també contempla entrevistes amb actors internacionals involucrats en el subsistema de la negociació de l'AGCS (personal de l'OMC, negociadors comercials que operen en la seu de l'OMC, personal d'altres organismes internacionals com la UNCTAD - Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament - o la UNESCO - Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura - i representants d'organitzacions internacionals no-estatals com Education International). Les conclusions principals de la recerca són: - La divisió escalar de la negociació de l'educació en el context de l'AGCS adopta la forma següent: la decisió final sobre si liberalitzar o no liberalitzar l'educació es presa al nivell estatal, tot i que l'agenda i una part de les preferències és establerta a l'escala global. No obstant això, caldria remarcar que determinats països prenen la decisió sobre la liberalització de manera més autònoma, mentre d'altres són objecte de majors pressions i influències externes. En concret, els nous països membres de l'OMC i els països menys desenvolupats. - L'avanç de la liberalització de l'educació en el marc de l'AGCS és impugnat per diversos grups no estatals i entitats interessades del món de l'educació. Tot i el poder estructural del sistema de normes de l'OMC, els actors no estatals tenen la capacitat d'alterar els resultats de les negociacions de l'AGCS. - El debat sobre la relació entre l'AGCS i l'educació és ric en teories causals. No obstant, no existeix un consens científic sobre la problemàtica. Quan no es dóna aquest consens, els principis morals esdevenen mapes de carretera pels dissenyadors de polítics i esdevenen així políticament efectius. - Les idees no influeixen en els resultats de la política de manera autònoma, tot i que sí en funció de contextos ideològics i polítics determinats. Aquests contextos seleccionen les estratègies discursives i les idees que seran més influents. - Finalment, la meva recerca advoca per la necessitat de transcendir l'educacionsime, l'estatisme metodològic i el nacionalisme metodològic en els estudis d'educació comparada.
Resum: The General Agreement on Trade in Services (GATS) introduces complexity in the global governance of education scenario. Since this agreement was created in the framework of the World Trade Organization in the year 1995, new non-conventional actors and extra-educative rationales are involved in activities of education regulation. The system of rules of the GATS pushes for a progressive liberalization of education all over the world and challenges the traditional internationalisation rationale in the field of education (driven by the principles of cooperation and cultural exchange). Nevertheless, education liberalization under the GATS is also a contested process. Teachers unions, development NGOs, associations of public universities and other education stakeholders have opposed and campaigned against the GATS in different countries and at a range of levels from the local to the global. My first hypothesis line states that local contestation is able to shape the form of the new global trade regime that the Agreement promotes. Specifically, the research explores how domestic actors, its ideas and strategies are key elements to understand the constitution of the global liberalisation process entailed by the GATS. It also explores the effects of the scalar division of the negotiation itself in the outcomes of the agreement. Therefore, my second hypothesis suggests that globalization is not a top-down process and that global and domestic events are related in a dialectical way. My arguments are based on intensive fieldwork involving three country case studies (Argentina, Chile and Spain) that are analysed through a comparative strategy. In these countries, I have interviewed representatives of the ministries of trade and education, as well as the stakeholders of the education field. My fieldwork also contemplates interviews with international actors involved in the negotiation subsystem of the GATS (WTO staff, trade negotiators in the WTO's headquarters, staff members of other international organisations such as UNCTAD - United Nations Conference for Trade and Development - or UNESCO - United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization - and representatives of international non state actors such as Education International). The main conclusions of the research are: - The scalar division of the negotiation of education in the context of the GATS adopts the following form: the final decision on whether or not to liberalise education is taken at the state level, however the agenda and a part of the preferences are established at the global scale. Nevertheless, it should be said that some countries take the decision to liberalise education in the GATS more autonomously, while others are the object of greater external influences (new WTO members and less developed countries). - The advance of the liberalisation of education in the framework of the GATS is challenged by various non-state groups and stakeholders in the education community. Despite the structural power of the WTO's system of rules, the non-state groups have the capacity to alter the results of the GATS negotiations. - The debate about the relationship between the GATS and education is rich in causal theories, however no scientific consensus has yet been reached. When no clear consensus is provided on a theoretical level, the principled beliefs provide roadmaps for policymakers, and thus become politically effective. - Ideas do not influence the result of policy in an autonomous way, but rather depending on certain political and ideological contexts. These contexts select the discursive strategies and ideas that will be more influential. - Finally, my research advocates for the necessity of challenging educationism, methodological statism and methodological nationalism in the comparative education research.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Departament de Sociologia, 2007
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Educació universitària ; Aspectes econòmics ; Política educativa universitària ; Argentina ; Espanya ; Xile Acuerdo General sobre Comercio de Servicios
ISBN: 9788469121023

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5131


427 p, 2.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir