Creixement de rebrots d'alzina en una brolla postincendi en el període entre tres y sis anys després de fertilitzar-los
Fuente, Jordi de la (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Sardans i Galobart, Jordi (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Rodà, F. (Ferran), 1953- (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)

Títol variant:	Post-burn growth of holm oak resprouts between 3 and years 6 after fertilization
Data:	1997
Resum:	La disponibilitat de nutrients pot limitar la velocitat de recreixement de la vegetació després del foc, sobretot en llocs reiteradament cremats. Fruit d'un experiment de fertilització i reg, en aquest treball es valora el creixement en diimetre basal, secció basal i alçada de rebrots d'alzina (Quercus ilex ssp. ballota) en una brolla calcícola postincendi al Bages, durant el període entre tres i sis anys després de fertilitzar-10s. El 1990, cinc anys després del darrer incendi, es van tractar 78 individus en un disseny factorial amb 3 factors a 2 nivells cadascun: fertilització amb nitrogen (O i 500 kg N/ha en aplicació única), fertilització amb fbsfor (O i 250 kg P/ha en aplicació Única) i reg (O i 24 mm setmanals entre els mesos d'abril i agost dels anys 1991, 1992 i 1993). Entre els tres i els sis anys després de la fertilització, el creixement s'ha vist beneficiat significativament pel fbsfor en solitari (14% 13 anys d'increment relatiu mitjl de diimetre basal en les alzines fertilitzades amb només fòsfor respecte a un 6% 13 anys en les alzines control) i per l'acció sinkrgica de nitrogen i fòsfor (33% 13 anys d'increment relatiu de dilmetre basal en les alzines fertilitzades amb tots dos nutrients). El reg previ i el nitrogen en solitari no van tenir efectes significatius sobre el creixement. Aquests resultats demostren que els efectes positius de la fertilització amb P perduren no només els tres primers anys després de fertilitzar, com ja va trobar Sardans (1997), sinó que persisteixen com a m'nim sis anys.
Resum:	Regrowth of vegetation after a fire can be limited by nutrient availability, particularly after repeated bums. Using a previous field experiment of fertilization and irrigation in a bumt calcareous shrubland, we report growth rates in basal diarneter, basal cross sectional area, and height for holm oak (Quercus ilex ssp. ballota) resprouts during the period between 3 and 6 years after fertilization. In 1990, five years after the last burn, 78 holm oak genets were used in a factorial design involving three factors, each at two levels: nitrogen fertilization (O and 500 kg N/ha in a single application), phosphorus fertilization (O and 250 kg Plha in a single application), and irrigation (O and 24 mrn per week from April to August in 1991, 1992 and 1993). Between 3 and 6 years after fertilizing, growth was significantly enhanced by P (mean relative growth rate in basal diarneter of 14% I 3 years in holm oaks fertilized with only P, compared to 6% 13 years in control individuals). There was a positive interaction between N and P, the mean relative growth rate in basal diameter reaching 33% 1 3 years in holm oaks which had received N+P. Previous irrigation and N-only fertilization had no significant effects on growth. These results demonstrate that the positive effects of P fertilization on holm oak regrowth extend not only for the first 3 years after fertilizing as shown by Sardans (1997) but persist at least for 6 years.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Català
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Creixement vegetal ; Ecosistemes mediterranis ; Fertilització ; Fòsfor ; Irrigació ; Limitació pels nutrients ; Nitrògen ; Quercus ilex ; Fertilization ; Irrigation ; Mediterranean ecosystems ; Nitrogen ; Nutrient limitation ; Phosphorus ; Plant growth
Publicat a:	Orsis, V. 12 (1997) p. 117-125, ISSN 2014-9727

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Orsis/article/view/24401

9 p, 307.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > CREAF (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Articles > Articles publicats > Orsis
Articles > Articles de recerca