| Títol variant: |
Influència dels mitjans en l'agenda política. Els diaris metropolitans i la televisió com a fonts de les iniciatives polítiques dels membres del Parlament suec |
| Data: |
2009 |
| Resum: |
The basic research question was: To what extent does the media coverage of events and processes in society affect initiatives in political life? We hypothesized that the mediatization of politics would increasingly tend to make members of parliament (MPs) base their initiatives on the media instead of receiving propositions from i. e. their constituencies or organized interests, thereby boosting the role of the media in the public policy process. The alternative hypothesis was that the combined effect of commercial pressures, fragmentation, and tabloidization have meant a decline in the influence of the media in setting political agendas. Based on these alternative hypotheses, the study intended to establish the number of incidents of referencing the media as a starting-point for political initiatives in the parliament. The study covered 15 years of parliamentary bills from elected private members of the Swedish Parliament, the Riksdag. Bills were studied comparatively over time -sampling the 1991-1992, 1996-1997, 2001-2002 and 2006-2007- parliamentary sessions to obtain a time-series of the prevalence of media quoted as sources of issues or problems needing political attention on a national level. Results generally supported the hypothesis of a growing mediatization of politics. However, the empirical data indicated a decreasing level of media influence towards the end of the period studied, giving at first some credibility to recent effects of tabloidization on politics in a parliamentary democracy. On closer analysis, it turned out that the determining factor was whether a right-wing or a left-wing coalition was in power. When in opposition, the right-wing parties dominated the use of the metropolitan press in parliament. Left-wing MPs did not use the media as sources of political initiatives to the same extent during any of the periods studied. The role of the solidly non-socialist press seemed to be supporting the conservative/liberal political opposition. Using the sympathetic press, powerful agents seem to have influenced law-makers' agenda. Television played a minor, but somewhat more balanced role in influencing parliamentary initiatives. |
| Resum: |
El punt de partida d'aquesta recerca és fins a quin punt la cobertura periodística d'esdeveniments i processos de la societat afecten les iniciatives polítiques. Es va considerar que la mediatització de la política incrementaria el fet que els membres del parlament basessin les seves iniciatives en els mitjans de comunicació en comptes de rebre propostes, per exemple, de les seves circumscripcions o de grups organitzats, la qual cosa potenciaria el paper dels mitjans de comunicació en el procés de les polítiques públiques. La hipòtesi alternativa és que l'efecte combinat de les pressions comercials, la fragmentació i la sensacionalització dels diaris han provocat una disminució de la influència dels mitjans de comunicació en l'establiment d'agendes polítiques. Basant-se en aquestes hipòtesis alternatives, l'estudi pretén establir el nombre d'incidents de referència en els mitjans de comunicació com a punt de partida per a iniciatives polítiques al parlament. L'estudi comprèn quinze anys de projectes de llei de membres privats escollits pel Parlament suec, el Riksdag. Hi va haver diversos projectes de llei que van ser estudiats comparativament en el temps -les sessions parlamentàries de 1991-1992, 1996-1997, 2001-2002 i 2006-2007-, per obtenir una sèrie cronològica sobre la prevalença dels mitjans de comunicació esmentats com a fonts de qüestions que requereixen atenció política d'àmbit nacional. Els resultats van confirmar, en general, la hipòtesi d'una mediatització creixent de la política. No obstant això, les dades empíriques indicaven una disminució del nivell d'influència dels mitjans cap al final del període estudiat, la qual cosa donava credibilitat, en primer lloc, a alguns dels efectes més recents de sensacionalització de la política en una democràcia parlamentària. Amb una anàlisi més detinguda, es va descobrir que el factor determinant era que una coalició de dretes o d'esquerres fos al poder. Quan estaven a l'oposició els partits de dreta, va dominar l'ús de la premsa metropolitana al Parlament. Els diputats de partits d'esquerra no van fer ús dels mitjans de comunicació com a font d'iniciatives polítiques en la mateixa mesura en qualsevol dels períodes estudiats. La premsa no socialista semblava que donava suport a la conservadora (els polítics de l'oposició liberal). Els agents més influents semblava que havien influït en l'establiment de l'agenda. La televisió hi va tenir un rol secundari, però també més equilibrat a l'hora d'influir en les iniciatives parlamentàries. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Economia política ;
Teoria normativa dels mitjans de comunicació ;
La mediatització de la política ;
El Parlament ;
Establiment de l'agenda política ;
Political economy ;
Normative theory of the media ;
The mediatization of politics ;
Parliament ;
Political agenda-setting |
| Publicat a: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Núm. 39 (2009) , p. 71-94, ISSN 2340-5236 |
visitant ::
identificació
