Relación entre las infecciones respiratorias víricas de vías bajas durante el primer año de vida y la posterior aparición de asma en los niños
Puig Sola, M. Carme
Garcia-Algar, Oscar, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva)
Vall Combelles, Oriol, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva)
Sunyer Deu, Jordi, dir. (Institut Municipal d'Investigació Mèdica (Barcelona, Catalunya))

Publicación: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Resumen: Introducción: En la literatura existen pocos datos prospectivos procedentes del seguimiento de una cohorte poblacional desde el nacimiento acerca de la relación entre las infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB) y el desarrollo de asma y sibilancias durante la infancia. En muchos pacientes con asma y especialmente en los niños, las infecciones respiratorias provocan sibilancias. Los estudios prospectivos han indicado de forma concluyente que las infecciones víricas pueden desencadenar asma. La descripción de la historia natural de los cuadros con sibilancias en la infancia, incluyendo los distintos fenotipos, y los factores causados relacionados puede permitir disponer de una cohorte de niños que podrán ser seguidos hasta la edad adulta para valorar la relación del asma en la infancia y el asma del adulto. Hipótesis: Las infecciones respiratorias de vías inferiores que ocurren durante el primer año de vida son un factor de riesgo para la posterior aparición de asma y de sibilancias en los niños. Objetivos: (1) Evaluar el papel de las infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB) que ocurren durante el primer año de vida como factor de riesgo del posterior desarrollo de asma y de sibilancias en los niños. (2) Progresar en el conocimiento de la historia natural de los trastornos con sibilantes en la infancia, incluyendo los fenotipos episódico, transitorio y persistente. (3) Determinar la prevalencia e incidencia de niños que desarrollan asma y sibilancias durante la infancia. (4) Determinar la relación de otras variables con las IRVB y el desarrollo del asma y sibilancias. (5) Disponer de una cohorte de niños que podrán ser seguidos hasta la edad adulta para valorar la relación del asma en la infancia y el asma del adulto. Metodología: El estudio sigue un diseño de la cohorte poblacional de recién nacidos AMICS (del área de influencia del Hospital del Mar, Barcelona), con seguimiento prospectivo de los niños hasta los 6 años de edad. Como variables dependientes se han estudiado: asma y sibilancias; como variable independiente se ha estudiado: infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB), además de diversas covariables como prematuridad, peso al nacer, antecedentes maternos de asma, exposición prenatal al tabaco y otras. Resultados: Se obtuvo información hasta el final del estudio, en el 6º año de vida, de 368 niños. La prevalencia de asma a los 6 años de edad fue del 9,3 %. Las variables asociadas al desarrollo de asma son las IRVB, ser prematuro, tener madre atópica y haber tomado lactancia artificial. Los niños que fueron diagnosticados de sibilancias precoces y de sibilancias persistentes tuvieron con más frecuencia IRVB en el primer año de vida. Conclusiones: Los resultados obtenidos en este estudio confirman que las IRVB que tienen lugar durante el primer año de vida están relacionadas con el diagnóstico de asma y con los fenotipos clínicos de sibilancias precoces y de sibilancias persistentes. Estos resultados concuerdan con el concepto de que las IRVB producidas en un período crítico del desarrollo, como son los primeros años de vida, tienen un papel importante en la aparición posterior de asma y de sibilancias.
Resumen: Introduction: A review of literature shows that there is few data from studies with a neonatal cohort design about the relation between lower respiratory tract infections (LRTI) and asthma and wheezing in children. In many patients with asthma, especially in children, LRTI induce wheezing. Prospective studies have indicated that viral infections may cause asthma. Description of the natural history of wheezing during childhood in different phenotypes and the risk factors related can provide a neonatal cohort that may be followed up until adulthood, to assess the relationship between asthma in childhood and asthma in adults. Hypothesis: LRTI that occur during the first year of life are a risk factor for the later appearance of asthma and wheezing in children. Objectives: (1) Assess the role of LRTI that occur during the first year of life as a risk factor for the development of asthma and wheezing in children. (2) Progress in the knowledge of the natural history of wheezing during childhood, including early, late, and persistent phenotypes. (3) Determine the prevalence and incidence of children who develop asthma and wheeze during childhood. (4) Determine the relationship of other variables than LRTI with asthma and wheezing. (5) To have a neonatal cohort that may be followed up until adulthood to assess the relationship of asthma in childhood and asthma in adults. Methods: The study is a neonatal cohort design, from general and non selected population. Mothers and newborns were recruited during the visit to the Hospital del Mar, Barcelona. The newborn cohort was followed up until 6 years of age. The outcomes were asthma and wheezing diagnoses; the independent variable studied was LTRI that occur during the first year, in addition of various covariables as prematurity, newborn weight, maternal history of asthma, environmental tobacco smoke and others. Results: We obtained information to the end of the study, in 6th year of life, for a total of 368 children. The prevalence of asthma at 6 years was 9. 3 %. Variables identified as risk factors for asthma were: LRTI, prematurity, have atopic mother, and have taken formula feeding. LRTI during the first year of age are a risk factor to early and persistent wheezing.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva, 2009
Nota: Bibliografia
Derechos: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Lengua: Castellà
Documento: Tesi doctoral
Materia: Asma infantil ; Infeccions respiratòries en els infants
ISBN: 9788469260630

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4643


121 p, 3.5 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2010-04-27, última modificación el 2023-12-22



   Favorit i Compartir