| Data: |
2009 |
| Resum: |
The topic of pacing at the level of the individual class hour has received relatively little coverage in research literature. In order to provide a research-based take on the issue, the current work surveys the existing literature, develops terminology and draws a key distinction between macro-, meso-, and micro-levels of pacing, sequencing, grading, and transitioning. In order to focus on one of pacing's constituent sub-topics-the allocation of classroom time-this article presents a case study of a first semester college-level introductory German class at a top-tier American university. The data come from two hours of class, one each from the beginning and end of the semester, in an attempt to discover not only how pacing affects teaching synchronically but also how it might change diachronically. Utterances and gestures were transcribed in order to segment the class into activities and sub-activities, and a model for using verbal and gestural cues to perform this kind of segmentation is proposed. The paper also discusses how the teacher allocates time to different kinds of activities, considering pacing strategies that help keep students focused and "on plan" and how these pacing strategies can allow for more time and activities spent on communicative, pair-based work. It is argued that because of the case study teacher's focus on pacing and use of various strategies to pace the class, not only researchers but also teachers might be able to generalize the micro- and meso-pacing model described in this study to the pacing of individual lessons in their own classrooms. |
| Resum: |
L'anàlisi detallada del pacing en una hora de classe és un aspecte poc tractat en la literatura científica. Per garantir una perspectiva basada en resultats empírics, aquest estudi es proposa fer un repàs a la literatura ja publicada sobre el tema, desenvolupar-ne la terminologia i distingir clarament entre els nivells macro-, meso- i micro- de pacing, grading, seqüenciació i transicions. Per tal de centrar-nos en un dels subtemes principals del pacing, la distribució del temps de l'hora de classe, presentem un estudi de cas basat en una assignatura d'introducció a l'alemany impartida en una prestigiosa universitat nord-americana. Les nostres dades provenen de dues hores de classe gravades en dos moments diferents del semestre (inici i final), per intentar esbrinar com afecta el pacing a la docència no només sincrònicament, sinó també diacrònicament. S'han transcrit tots els enunciats i gestos per tal de segmentar cada sessió en activitats i subactivitats, i, així, proposem un model de segmentació basat en l'anàlisi d'elements verbals i gestuals. Aquesta recerca també considera la manera de distribuir els diferents tipus d'activitats en una sessió després de prendre en consideració estratègies de pacing que contribueixen a mantenir els estudiants atents i "on plan". També es vol analitzar en quina mesura aquestes estratègies poden afavorir que es dediquin més estones i activitats a exercicis de tipus més comunicatiu, basats en la interacció entre parelles. Es considera que si el docent empra diferents estratègies per anar guiant el ritme de la classe i adopta metodologies de treball basades en el pacing, tant el professorat com la comunitat científica podran generalitzar el model de micro-pacing i meso-pacing definit en aquest article per a contemplar el pacing de cada hora lectiva a nivell individual. |
| Resum: |
El análisis detallado del pacing en una hora de clase es un aspecto apenas tratado en la literatura científica. Para garantizar una perspectiva basada en resultados empíricos, este estudio se propone repasar la literatura ya publicada sobre dicha cuestión, desarrollar su terminología y distinguir claramente entre los niveles macro-, meso- y micro- de pacing, grading, secuenciación y transiciones. Para centrarnos en uno de los subtemas principales del pacing, la distribución del tiempo en la hora de clase, presentamos un estudio de caso basado en una asignatura de introducción al alemán impartida en una prestigiosa universidad estadounidense. Nuestros datos provienen de dos horas de clase grabadas en dos momentos diferentes del semestre (al inicio y al final), para intentar averiguar cómo afecta el pacing a la docencia no sólo sincrónicamente, sino también diacrónicamente. Se han transcrito todos los enunciados y gestos para segmentar cada sesión en actividades y subactividades, y, así, proponer un modelo de segmentación basado en el análisis de elementos verbales y gestuales. Dicha investigación también considera la manera de distribuir los diferentes tipos de actividades en una sesión después de tener en cuenta estrategias de pacing que contribuyen a mantener a los estudiantes atentos y "on plan". También se quiere estudiar en qué grado afectan dichas estrategias para permitir que se dediquen más ratos y actividades a ejercicios de tipo más comunicativo, basados en la interacción entre parejas. Se considera que si el docente emplea diferentes estrategias para ir guiando el ritmo de la clase y adopta metodologías de trabajo basadas en el pacing, tanto el profesorado como la comunidad científica podrán generalizar el modelo de micro-pacing y meso-pacing definido en este artículo para contemplar el pacing de cada hora lectiva a nivel individual. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicat a: |
Bellaterra journal of teaching and learning language and literature, Vol. 1, Núm. 1 ( 2009) , p. 30-48, ISSN 2013-6196 |
visitant ::
identificació
