<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<collection>
<dc:dc xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:invenio="http://invenio-software.org/elements/1.0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
  <dc:language>cat</dc:language>
  <dc:title>Entrevista a Claudi Esteva Fabregat, antropòleg</dc:title>
  <dc:creator>Brufau, Joana</dc:creator>
  <dc:contributor>Permanyer, Maria</dc:contributor>
  <dc:contributor>Zulet, Xavi</dc:contributor>
  <dc:type>article</dc:type>
  <dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
  <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
  <dc:date>2011</dc:date>
  <dc:relation>Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia</dc:relation>
  <dc:identifier>http://ddd.uab.cat/record/71591</dc:identifier>
  <dc:identifier>oai:ddd.uab.cat:71591</dc:identifier>
  <dc:identifier>ARE-59625</dc:identifier>
  <dc:identifier>18858996n14p1</dc:identifier>
  <dc:rights>Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.</dc:rights>
  <dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/</dc:rights>
  <dc:description>El Projecte Entrevistes presenta per fi la que hauria hagut de ser la primera entrevista de la sèrie: la realitzada a Claudi Esteva Fabregat, l’iniciador de l’antropologia sociocultural a Espanya. Al llarg de la conversa el professor Esteva fa un repàs a tota la seva trajectòria, des de la seva joventut (marcada per la guerra civil) fins a l’antropologia d’avui, anomenant antics mestres, referències clàssiques de l’antropologia i deixebles que van continuar el seu camí. L’entrevista dóna les claus que expliquen perquè l’antropologia espanyola és com és i mostra els constants intercanvis humans i intel·lectuals que hi ha hagut (i que Esteva encara manté) entre Barcelona i Mèxic. Alhora, l’entrevista és un un emocionant relat de la dura experiència dels intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic, el pas d’Esteva per l’ENAH i les dificultats del retorn a l’Espanya franquista al 1956. L’entrevista acaba amb les seves reflexions sobre com és i com creu ell que ha de ser la disciplina</dc:description>
</dc:dc>

</collection>