Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/787
Herb Schiller, in memoriam
Parés i Maicas, Manuel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació)

Data: 2000
Resum: El gran investigador crític nord-americà Herb Schiller va morir a La Jolla, California, el passat trenta de gener. Havia nascut l'any 1919 i la seva salut havia empitjorat en els últims temps. Durant molts anys fou professor de la Universitat de Santa Barbara, a California, de la qual era professor emèrit. El seu fill Dan és, igualment, un distingit investigador, seguidor d'una línia semblant a la del seu pare. Estava considerat com un dels més prestigiosos investigadors marxistes nord-americans, amb una gran projecció internacional, i durant molts anys, des d'aquesta perspectiva teòrica, va exercir una gran influència en els estudiosos pròxims a la seva línia de pensament. Els seus llibres eren de lectura obligada per als estudiants dels centres universitaris de formació de comunicadors i de periodistes. En canvi, era objecte d'atacs freqüents per part dels teòrics d'ideologia conservadora. Considerat com un dels més significats representants del pensament crític, Herb Schiller analitzava amb duresa el paper determinant del mercat en el sistema comunicatiu nord-americà pels seus excessos manipuladors de la informació, pels perills del control privat dels mitjans privats de comunicació per part de les multinacionals i per la creixent monopolització per part dels grans grups multimedia. Com veurem tot seguit, les seves aportacions en el terreny de la comunicació internacional, de l'economia política de la comunicació, són molt rellevants i de referència obligada pels especialistes en aquests camps. Tot seguit enumero les seves obres més importants, entre les que conec: - Mass Communication and American Empire (Boston, Beacon Press, 1971). L'edició castellana, Comunicación de masas e imperialismo yanqui (Gustavo Gili, Barcelona, 1976), va gaudir d'un gran èxit, en una època en la qual facultats com la nostra vivien una gran preocupació ideològica i una clara voluntat de canvi de les estructures capitalistes, que amb els anys ha donat lloc a un clar conformisme i acceptació de l'ordre establert. Al meu parer, aquesta es la seva obra més important i la que més ha influït. Tots els que l'hem llegida amb atenció no podem deixar de tenir-la en compte en les nostres anàlisis. - The Mind Managers (Boston, Beacon Press, 1974), publicada en castellà com Los manipuladores de cerebros (Buenos Aires, Granica, 1974 / Barcelona, Gedisa, 1979). Es un llibre igualment interessant, el tema del qual és la pràctica de la manipulació des de diferents perspectives, situada en el marc de la industria del coneixement i de les connexions que aquesta manté amb el sector militar-empresarial, l'oci, els sondejos i la fabricació de les opinions. - Communication and cultural domination (New York, International Arts and Sciences Press, 1976). En aquest llibre, Schiller mostra com la preocupant concentració del poder econòmic privat origina un domini cada vegada més gran de les activitats culturals i socials, del qual resulta un afebliment de la vida democràtica. En altres paraules, l'entronització del mercat com a determinant de la vida comunicativa i cultural. Segons el parer de l'autor, els principis bàsics de la democràcia -llibertat d'expressió, garantia d'un espai públic autèntic, lliure accés a la informació- pateixen cada vegada més freqüents limitacions. - (Amb Kaarle Nordenstreng, eds. ): National Sovereignity and International Communication (New Jersey, Norwood, 1979). - Who Knows: Information of the Age of The Fortune 500 (New Jersey, Norwood, 1981). - Telematics and Government (New Jersey, Norwood, 1982). Versió castellana: El poder informático (Barcelona, Gustavo Gili, 1983). - Information and the Crisis Economy (New Jersey, Norwood, 1984). - Culture Inc. The Corporate Takeover of Public Expression (London, Oxford University Press, 1989). Versió castellana: Cultura S. A. La apropiación corporativa de la expresión pública (Jalisco, Universidad de Guadalajara, 1993). - Information Inequality: The Deepening Social Crisis in America (New York, Routledge, 1996). Com pot comprovar-se per la temàtica tractada pels llibres esmentats, existeix en el pensament de Schiller una preocupació per la dimensió econòmica, tecnològica, cultural, educativa, social, política i comunicativa de la comunicació social i del paper que en ella exerceix el poder econòmic privat amb el seu control dels mass media. Igualment pot veure's una marcada atenció per la situació de desequilibri que això origina no solament en els països de l'anomenat Primer Món, sinó igualment en el Tercer Món. La seva solidaritat amb la problemàtica dels estats subdesenvolupats és palesa. Schiller va ser, així mateix, col. laborador de nombroses revistes de comunicació -entre elles la malaguanyada Telos- i de mitjans internacionals com Le Monde Diplomatique, publicació per a la que va escriure articles molt punyents i sempre apropiats, al meu entendre, en l'esmentada línia de pensament. He tingut el goig de mantenir relacions cordials amb ell des de l'any 1976, quan amb Miquel de Moragas vaig assistir per primera vegada als congressos biannuals de la International Association for Media and Communication Research (IAMCR). Vull recordar el seu paper determinant en el congrés de Varsovia, l'any 1978, en el qual va aconseguir, gràcies a la seva defensa decidida i vibrant, que l'associació establís la secció d'economia política de la comunicació, de clara tendència crítica. Igualment importants foren els seus debats amb els gran investigador nord-americà de signe conservador Ithiel de Sola Pool, que suscitaren un gran interès per part dels congressistes. Herb Schiller fou una figura prominent de la IAMCR. Durant anys va pertànyer activament als seus organs de gestió, sempre amb aportacions valuoses. Vaig tenir la fortuna de parlar amb ell sovint, amb motiu dels diferents congressos en què vam coincidir. Home de tracte molt agradable, molt jovial, la meva relació amb ell era altament gratificant. La darrera oportunitat en què ens vam veure fou amb motiu d'una estada seva a Barcelona, acompanyat de la seva muller. En Miquel de Moragas i jo vàrem sopar amb ells en un restaurant a prop del Port Olímpic. La conversa fou molt agradable; no podia imaginar que aquella seria la darrera vegada que el veuria. Ara, com a president de la IAMCR, he promogut que se li dediqui una sessió necrològica en el pròxim congrés de Singapur, que tindrà lloc el mes de juliol, amb la participació d'alguns dels més significats membres de l'associació que, alhora, eren entranyables amics seus. M'agradaria que la Facultat organitzés una sessió dedicada a glossar la memòria d'un investigador que durant molts anys fou un element de referència indefugible per a professors i per a estudiants. Crec que és un deute que hauríem d'acomplir.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Article ; altres ; article ; publishedVersion
Publicat a: Analisi : quaderns de comunicacio i cultura, N. 24 (2000) , p. 207-209, ISSN 0211-2175

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/Analisi/article/view/15034


3 p, 129.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Anàlisi

 Registre creat el 2006-03-13, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir