Para citar este documento: http://ddd.uab.cat/record/89849
From the «Resilient City» to Urban Resilience. A review essay on understanding and integrating the resilience perspective for urban systems
Chelleri, Lorenzo (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)

Título variante: De la «ciutat resilient» a la resiliència urbana. Un estat de la qüestió sobre la comprensió i la integració de la perspectiva de la resiliència en sistemes urbans.
Título variante: De la «ciudad resiliente» a la resiliencia urbana. Un estado de la cuestión sobre la comprensión e integración de la perspectiva de la resiliencia en sistemas urbanos.
Título variante: De la «ville résiliente» à la résilience urbaine. Un essai critique sur la compréhension et l’intégration de la perspective de résilience des systèmes urbains
Fecha: 2012
Resumen: Resilience appears to have become a buzz word since the ecological, psychological, social and economic sciences began to use it to refer, respectively, to the capacity of ecosystems, people, societies, the economy, and more recently even urban systems to cope with disturbance. In fact, it is unclear exactly what the catchword «resilient city» means. Based on these assumptions, this article reviews resilience perspectives and their possible application to urban systems. In the first part of the paper, the concept of resilience, its evolution and perspectives (from engineering to social ecology) are analyzed with reference to ecosystems, societies and complex systems. In the second part we try to shed light on this panacea of concepts applied to cities. Important insights of this review are that certain resilience engineering perspectives (such as recovery and persistence views) can lead to unsustainable patterns of development in cities, while from complex systems resilience perspectives the principles of sustainability and transformability emerge as the consequent and necessary trajectory. While the term «resilient cities» often refers only to the capacity to maintain functions and structures, we argue that urban resilience should be framed within the resilience (system persistence), transition (system incremental change) and transformation (system reconfiguration) views.
Resumen: El concepte de resiliència sembla que actualment ha perdut significat. La banalització del concepte es deu, potser, a la proliferació del seu denominador comú o «capacitat de fer front a les pertorbacions» en moltes disciplines diferents. Un problema que se’n deriva és la manca de comprensió d’un nou concepte relacionat amb l’adaptació al canvi climàtic: «Resilient City». En aquest article, es pretén revisar l’evolució i les perspectives diferents del concepte de resiliència i analitzar la possible relació i aplicació d’aquestes perspectives a l’àmbit urbà. Un resultat de la revisió són les possibles malinterpretacions de la resiliència aplicada a l’ambient urbà quan ens referim a la principal propietat de conservació (resiliència entesa com a recuperació i tornada a l’estat previ després d’una pertorbació), que pot promoure un model urbà insostenible. Hi ha unes altres perspectives (la resiliència dels sistemes complexos) que ens transmeten missatges més sostenibles per a l’aplicació urbana d’aquest concepte, ja que s’interessen per les propietats de transformació i transició sostenible d’un sistema. D’aquesta manera, el concepte de resiliència aplicat a les ciutats ha de tenir en compte les propietats de conservació (capacitat de sobreviure al canvi), transició (mudar i adaptar-se al canvi) i transformació (reconfiguració del sistema) al mateix temps i desenvolupar-se d’acord amb unes dimensions socioeconòmiques i polítiques específiques.
Resumen: El concepto de resiliencia parece haber perdido significado en la actualidad. La banalización del concepto se debe quizás a su proliferación de su denominador común o «la capacidad de hacer frente a las perturbaciones» en muchas disciplinas diferentes. Un problema derivado es la falta de comprensión de un nuevo concepto relacionado con la adaptación al cambio climático: «Resilient City». En ese artículo, se pretende revisar la evolución y distintas perspectivas del concepto de resiliencia y analizar la posible relación y aplicación de estas perspectivas al ámbito urbano. Un resultado de la revisión son las posibles malinterpretaciones de la resiliencia aplicada al ambiente urbano cuando nos referimos a la principal propiedad de conservación (resiliencia entendida como recuperación y vuelta al estado previo después de una perturbación), que puede promover la resistencia de un modelo urbano insostenible. Otras perspectivas (la resiliencia de los sistemas complejos) nos transmiten mensajes más sostenibles para la aplicación urbana de este concepto, más interesados en las propiedades de transformación y transición sostenible de un sistema. De este modo, el concepto de resiliencia aplicado a las ciudades debe de tener en cuenta las propiedades de conservación (capacidad de sobrevivir al cambio), transición (mudar y adaptarse al cambio) y transformación (reconfiguración del sistema) a la vez y desarrollarse según dimensiones socioeconómicas y políticas específicas.
Resumen: La large utilisation du terme résilience semble avoir mené à une perte de sens. Ce mot est en-effet utilisé indifféremment pour qualifier une propriété des écosystèmes, ou des sociétés et de leurs économies à faire face et se rétablir suite à des perturbations. Ainsi le sens de l’expression «Ville Résiliente» laisse la voie à de nombreuses interprétations. Partant de ces constatations, cet article a pour but de clarifier les différentes visions de la résilience et leur application possible aux systèmes urbains. Dans une première partie seront analysés le concept de résilience et ses évolutions depuis différents points de vue (depuis l’ingénierie jusqu’à la socio écologie). Dans une deuxième partie, il sera tenté de clarifier le large panel de concepts faisant référence aux villes. Ce travail laisse entrevoir que de mauvaises interprétations du terme résilience peuvent surgir lorsque qu’il se réfère à l’ingénierie (entendu comme la capacité de récupération et la persistance dans le temps) et donc entraîner des modes de développement non durable. D’autres perspectives (celles de la résilience de systèmes complexes) apportent une vision plus durable en faisant émerger la transformabilité comme trajectoire nécessaire. Ainsi, alors que le concept de «Ville Résiliente» se réfère parfois uniquement à la capacité de maintenir les fonctions et structures, il apparaît qu’il devrait prendre en compte également les propriétés de conservation (capacité de survivre au changement), de transition (adaptation graduelle au changement), de transformation (reconfiguration du système) en même temps que se développer suivant des dimensions socioéconomiques et politiques (plus que technique).
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Anglès
Documento: article ; recerca ; publishedVersion
Materia: Resilient cities ; Urban resilience ; Adaptation to climate change ; Transition towns ; Sustainability ; Ciutats resilients ; Resiliència urbana ; Adaptació al canvi climàtic ; Transicions urbanes ; Sostenibilitat ; Ciudad resiliente ; Resiliencia urban ; Adaptación al cambio climatico ; Ciudades en transición ; Sostenibilidad ; Villes résiliente ; Résilience urbaine ; Adaptation au changement climatique ; Villes en transition ; Dévelopment durable
Publicado en: Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 58, Núm. 2 (maig-agost 2012) , p. 287-306, ISSN 0212-1573



20 p, 360.7 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Documents d'anàlisi geogràfica

 Registro creado el 2012-05-11, última modificación el 2014-02-19



   Favorit i Compartir
QR image