Para citar este documento: http://ddd.uab.cat/record/99246
Estudi de les restes humanes de la Necropolis Talaiotica de "S'illot des Porros" Alcudia-Mallorca / Mª Assumpció Malgosa i Morera ; sota la direcció de la Dra. Empar Font i Serra
Malgosa Morera, Assumpció (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Font, Amparo, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia

Publicación: Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2011
Descripción: 1 recurs electrònic (418 p.)
Resumen: En aquesta tesi s’estudien les restes humanes de la necròpolis talaiòtica de S’Illot des Porros, situada al terme municipal de Sta. Margalida, Mallorca. L’Illot des Porros es una petita formació rocosa que conte exclusivament la necròpolis, està situada al centre de la badia d’Alcúdia, a la costa nord de l’illa de Mallorca. Aquest cementiri es pot adscriure a l’estadi II de la cultura talaiòtica (VI-II a. C. ) a partir de l’aixovar trobat dins les tombes. Les anàlisis de C14 confirmen aquesta conclusió (2430+/-200 B. P. ) Aquest jaciment arqueològic conté un dels pocs exemples de restes humanes europees de finals del primer mil·lenni B. C. degut a la pràctica comú de la incineració d’aquella època en el Mediterrani. S’han estudiat 230 esquelets en diferent grau de preservació, distribuïts de la següent manera: 230 cranis, dels quals 186 corresponen a adults, 212 mandíbules, 183 de les quals són adultes i 1325 ossos llargs d’individus adults. Tot aquest material s’han analitzat a nivell qualitatiu i també mètric; s’ha estimat a més la talla i el dimorfisme sexual, i s’han realitzat diversos anàlisis bivariats i multivariats. Alguns dels principals resultats son: 1) pel que fa als índexs, la mitjana cranial es mou entre 74. 66 pels cranis masculins i 75. 48 pels femenins, en el límit de la dolico- i la mesocrània; l’índex vèrtico-longitudinal al voltant de 72 en ambdós sexes, és a dir ortocranis; cares superiors al voltant de 52, per tant mesenes i índex nasals leptorí pels homes i mesorrí per les dones. 2)= els ossos llargs mostren en general una robustesa moderada o feble. 3) La talla calculada resulta en una alçada mitjana en ambdós sexes ( 166. 69 pels homes i 153. 53 per les dones). 4) s’observa un remarcable dimorfisme sexual. S’han realitzat comparacions amb altres series d’Europa i de la conca mediterrània. Els resultats del mètodes bivariants i la distancia de mida i forma de Penrose, suggereixen una similitud morfològica entre la sèrie de Porros i altres grups de Mallorca tant contemporanis com més antics, i també amb els pobles del Nord d’Àfrica (protohistòrics i púnics) i El Argar (Edat del Bronze del SE peninsular). Per altre banda, l’anàlisi tipològic indica una morfologia mediterrània gràcil, amb alguns individus de tipologia robusta i cromagnoide, i la presència important de formes braquicèfales, potser d’origen oriental. Aquest estudi antropològic ens permet confirmar la presència d’individus de tipologia braquicèfala a Mallorca a l’Edat del Ferro, abans de la colonització romana.
Resumen: En esta tesis se estudian los restos humanos de la necrópolis talayótica de S’Illot des Porros, situada en el término municipal de Sta. Margalida, Mallorca. El islote des Porros es una pequeña formación rocosa que contiene exclusivamente la necrópolis y está situada en el centro de la bahía de Alcúdia, en la costa norte de la isla de Mallorca. A partir del ajuar encontrado en las tumbas, este cementerio se inscribe en el estadio II de la cultura talayótica (VI-II a. C. ). Los análisis de C14 confirman esta conclusión (2430+/-200 B. P. ). Este yacimiento arqueológico contiene uno de los pocos ejemplos de cementerios europeos de finales del primer milenio B. C. ya que la práctica funeraria común de aquella época en el Mediterráneo era la incineración. Se han estudiado 230 esqueletos en distinto grado de preservación, distribuidos de la siguiente manera: 230 cráneos, de los cuales 186 corresponden a adultos, 212 mandíbulas, de las cuales 183 son adultas y 1325 huesos largos de individuos adultos. Todo este material se ha analizado a nivel cualitativo y también métrico; se ha estimado además la talla y el dimorfismo sexual, y se han realizado diversos análisis bivariados y multivariados. Algunos de los principales resultados son: 1) en relación a los índices, la media craneal oscila entre 74. 66 para los cráneos masculinos y 75. 48 para los femeninos, en el límite entre la dolico- y la mesocrania; el índice vértico-longitudinal se aproxima a 72 en ambos sexos, es decir son ortocraneos; el índice de la cara superior está alrededor de 52, por tanto son mesenas, y el índice nasal es leptorrino para los hombres y mesorríno para las mujeres. 2) los huesos largos muestran en general una robustez moderada o débil. 3) La talla calculada resulta mediana en ambos sexos (166. 69 para los hombres y 153. 53 para las mujeres). 4) se observa un remarcable dimorfismo sexual. Se han realizado comparaciones con otras series de Europa y la cuenca mediterránea. Los resultados de los métodos bivariados y la distancia de tamaño y forma de Penrose, sugieren una similitud morfológica entre la serie de Porros y otros grupos de Mallorca tanto contemporáneos como más antiguos, y también con los pueblos del Norte de Africa (protohistóricos y púnicos) y El Argar (Edad de Bronce del SE peninsular). Por otro lado, el análisis tipológico indica una morfología mediterránea grácil, con algunos individuos de topología robusta y cromañoide, y la presencia importante de formas braquicéfalas, quizás de origen oriental. Este estudio antropológico nos permite confirmar la presencia de individuos de topología braquicéfala en Mallorca en la Edad del Hierro, antes de la colonización romana.
Resumen: The human remains we studied come from the talayotic necropolis of S’Illot des Porros (Sta. Margalida, Mallorca, Spain). The rocky isle of Porros, which holds the necropolis, is located in the centre of the bay of Alcudia, on the Northern coast of Majorca. This cemetery can be ascribed to stage II of the Talayotic culture (VI-II b. C. ) by the trousseau that has been found within the tombs. Chemical analysis (C14) confirms this conclusion (2430+/-200 B. P. ). This archaeological site contains one of the rare samples of Europeans from the first millennium B. C. , due to the fact that at that time incineration was the common funeral rite. 230 skeletons have been found with different degrees of preservation. These bone remains are distributed as follows: 230 skulls, of which 186 belonged to adults; 212 mandibles, of which 183 were from adults; and 1325 long bones of adults. All this material has been studied with qualitative and metric analysis; I have also estimated stature and sexual dimorphism and, in addition, performed bivariate and multivariate analysis. Some of the major results were as follows: 1) In relation to index, the average of cranial move between 74. 66 of male and 75. 48 for females, at the boundary between dolicho-and mesocranic, the height-length rate is about 72 in both sexes, then they are orthocrane; upper faces are about 52, so mesene and nasal index are leptorhines for men and mesorhine for women. 2) Long bones show a moderate or weak strength. 3) Stature belongs to middle class in both sexes (166. 69 for males and 153. 53 for females). 4) Remarkable pronounces sexual dimorphism in all observations. Comparisons have been made between this series and populations from Europe and the Mediterranean Basin. Results of graphic methods and size-and-shape distances, based on Penrose method, suggest an essential metric morphological similarity between Porros’ series and other groups from Mallorca, contemporary or more ancient, and also with North African populations (Protohistoric and Punic) and El Argar series (Bronze Age from SE of Spain). On the other hand, typological analysis indicates a predominant gracile Mediterranean type, with robust and cromagnoid types, and the important presence of brachycephalic forms, perhaps of oriental origin. This anthropological study has allowed us to confirm that this brachycephalic type has already settled in Mallorca at the time of Iron Age, before the Roman colonization.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, Departament d'Antropologia , 1985
Nota: Descripció del recurs: el 21 setembre 2011
Derechos: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Lengua: Català.
Documento: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Materia: Antropologia prehistòrica ; Ossos ; Tombes prehistòriques ; Eivissa (Balears) ; Arqueologia
ISBN: 9788469416013

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/32171


285 p, 9.1 MB

49 p, 1.4 MB

319 p, 9.1 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2012-09-26, última modificación el 2014-11-17



   Favorit i Compartir
QR image