To cite this record: http://ddd.uab.cat/record/99453
Aprendizaje y cambio de actitud en la didáctica especial de las matemáticas / Joaquín Gairín Sallán ; [sota la drecció del Dr. Adalberto Ferrández Arenaz]
Gairín Sallán, Joaquín (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)
Ferrández Arenaz, Adalberto dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didactica de la Matematica i les Cc. Experimentals

Imprint: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Abstract: El estudio de las actitudes en relación a los aprendizajes escolares es un tema complejo pocas veces abordado no sólo por los problemas metodológicos que existen sino también por los sustantivos que aún quedan por resolver, como son los relativos a su naturaleza, función y posibilidades de intervención. Por ello, la presente tesis supone, por una parte, una llamada a la reflexión, estudio y tratamiento de los aspectos endógenos del discente (actitudes, intereses, necesidades, …) tradicionalmente olvidados por una investigación centrada en los aspectos exógenos (incidencia del profesor, de la estructuración del contenido, …); por otra, al partir de una problemática existente, se acerca a los planteamientos que defienden las investigación sobre fenómenos reales y contribuye, al centrarse en el proceso de enseñanza-aprendizaje, a potenciar la relación bidireccional existente entre las didácticas especiales y la didáctica general, sin olvidar los aspectos diferenciales propios del nivel educativo en el que se circunscriben las consideraciones que se efectúan. Subsume, pues, un planteamiento básico como es que el diseño curricular y el desarrollo de la actividad educativa deberían contemplar constructos conductuales endógenos como los ya mencionados vinculados a los aprendizajes específicos y a la forma, secuencia y contexto en que se producen. Se lograría así una vía para la sistematización y tecnificación de la intervención educativa que, respetando la jerarquía de objetivos, se planteara algo más que el aprendizaje de respuestas concretas. Bajo los criterios anteriores, se analiza el tema de las actitudes (Capítulo I), su relación con los procesos educativos y, particularmente, su incidencia en los procesos de enseñanza-aprendizaje (Capítulo II), derivando de ello la fundamentación teórica que permite plantear una investigación básica relativa a las actitudes escolares hacia las matemáticas en la Educación General Básica. La realización del diseñó de investigación planteado supuso la aplicación de una escala de actitud verbal tipo Likert y de otra gráfica, previamente construidas, validadas y fiabilizadas, y de dos cuestionarios a un colectivo de 3. 637 alumnos de 6 a 14 años y de 112 profesores, además de realizar tres aplicaciones sucesivas de los instrumentos de medida a un colectivo de 483 alumnos relacionados con una experiencia de aprendizaje aritmético mediante ordenador. Los resultados más característicos del estudio apuntan: 1- La incidencia del sexo en las actitudes hacia las matemáticas no es tal. En todo caso puede hablarse de una preferencia cuantitativamente diferente y regresiva que puede ser explicada por razones culturales. 2- Se confirman para nuestro contexto resultados de otras investigaciones que señalan la relación que la actitud hacia las matemáticas con la edad (tomada como grado escolar) y el rendimiento y la no incidencia del método usado (en nuestro caso, el uso del ordenador). 3- Se apunta, por primera vez, que las actitudes que medimos están relacionadas con la tipología del centro al que se asiste, la zona donde se ubica y las elecciones por preferencia e importancia que se hace de las materias del curriculum. También está relacionado con las actitudes del éxito escolar medido en función del desfase de la escolaridad. 4- Se matiza la incidencia ya apuntada por algunos actores que la familia y el profesor tienen en las actitudes hacia las matemáticas. Los estudios y profesiones de los padres no inciden de modo significativo en la actitud, aunque cabe señalar la relación significativa que los estudios de los padres y la profesión del padre tienen sobre la mayor o menor importancia que se da al área de contenidos en la que están las matemáticas. Tampoco parece existir una relación significativa entre los estudios de la madre y la mayor o menor preferencia mostrada hacia las áreas de contenido, aunque en algunos de estos dos últimos extremos se necesiten de nuevas confirmaciones al haber encontrado algunos resultados contradictorios. 5- Por otra parte, el número de hermanos que puede ser un indicador del tamaño de la familia, no incide en las actitudes ni en las elecciones, sobre todo negativas, de los encuestados. 6- Asimismo, la actitud de los alumnos varía significativamente en función de las preferencias del profesor, del curso que tiene asignado y de la percepción que sobre las preferencias de los alumnos tiene; pero no lo hace en función de las otras variables personales, profesionales o escolares analizadas. 7- Si que varía la preferencia de los profesores por las matemáticas en función del sexo o de la importancia que dan a esa materia. Con ello se puede ratificar, aunque con las precauciones lógicas de hablar de diferente población, el análisis anterior de la relación que el sexo tiene en las preferencias curriculares pero no en las actitudes, aunque sean conceptos íntimamente unidos.
Abstract: The present thesis analyses the theme of attitudes (Chapter I) as regards educational processes and especially their incidence in the teaching-learning process (Chapter II), which gives rise to the theoretical foundation that allows the possibility of basic research concerning children's attitudes towards mathematics in junior schools (General Basic Education). The design of the research to be carried out involved applying a Likert scale of verbal attitude and another graph, previously made out, ratified and checked for reliability, together with two questionnaires for a group of 3. 637 pupils aged between 6 and 14 and 112 teachers. Three consecutive applications of the measuring instruments were made to a group of 483 pupils concerned in a arithmetical learning experience by means of a computer. The most outstanding results of the study indicate the following: 1- There is no incidence of sex in attitudes towards mathematics. At all events a quantitatively different and regressive preference may be noted, which is due to cultural reasons. 2- Results from other investigations are verified for our study, which indicates the relationship between attitudes towards mathematics and age (taken as school grade) and performance and the lack of incidence of the method employed (in our case, the use of the computer). 3- It is noted for the first time, that the attitudes measured are related to the kind of school attended, the area in which it is situated and the choices made of the subjects on the curriculum, according to both preference and importance. School success measured as regards the adjustment to schooling also has bearing on attitudes. 4- The incidence already mentioned by some authors that families and teachers have in attitudes towards mathematics is enlarged upon. Parents' education and profession do not influence attitudes in any significant way. Nevertheless one may point out the significant relationship that parents' education and the father's profession bear on the greater or less importance given to the area containing mathematics. 5- On the other hand, the number of brothers and sisters, which may be indicate of the size of the family, does not influence the attitudes or the choices, above all negative ones, of the pupils surveyed. 6- Likewise, the pupils' attitudes vary significatively according to the preferences of the teacher, the class he is allotted to and his awareness of his pupils' preferences, but this is not in accordance with other analysed personal, professional or school variables. 7- What do in fact vary are teachers'' preferences for mathematics according to sex or the importance given to this subject. Thus, with logical caution when mentioning different population, the earlier analysis of the relationship sex bears on curriculum preferences but not on attitudes, without being closely linked concepts, can be ratified.
Abstract: L'estudi de les actituds en relació als aprenentatges escolars és un tema complex que poques vegades ha estat tractat, no únicament pels problemes metodològics que existeixen, sinó també pels substantius que encara queden per resoldre, com són els relatius a la seva naturalesa, funció i possibilitats d'intervenció. Per això, la present tesis suposa, per una banda, una crida a la reflexió, estudi i tractament d'aspectes endògens del discent (actituds, interessos, necessitats, etc. . . ) tradicionalment oblidats per una recerca centrada en els aspectes exògens (incidència del professor, de la estructuració del contingut, etc. . . ); per altre, en partir d'una problemàtica existent, s'apropa als plantejaments que defensen les investigacions sobre fenòmens reals i contribueix, al centrar-se en el procés d'ensenyament-aprenentatge, a potenciar la relació bidireccional existent entre les didàctiques especials i la didàctica general, sense oblidar els aspectes diferencials propis del nivell educatiu en el que es circumscriuen els consideracions que s'efectuen. S'assumeix, per tant, un plantejament bàsic com és que l'estudi curricular i el desenvolupament de l'activitat educativa haurien de contemplar constructes conductuals endògens com els ja mencionats, vinculats als aprenentatges específics i a la forma, seqüència i context en què es produeixen. S'aconseguiria, així, una via per a la sistematització i tecnificació de la intervenció educativa que, respectant la jerarquia d'objectius, es plantejaria alguna cosa més que l'aprenentatge de respostes concretes. Sota els criteris anteriors, s'analitza el tema de les actituds (Capítol I), la seva relació amb els processos educatius i, particularment, la seva incidència en els processos d'ensenyament-aprenentatge (Capítol II), derivant d'això la fonamentació teòrica que permet plantejar una investigació bàsica relativa a les actituds escolars cap a les matemàtiques a l'Educació General Bàsica. La realització del disseny de la recerca plantejat va suposar l'aplicació d'una escala d'actitud verbal tipus Likert, i d'una altre gràfica, prèviament construïdes, validades i fiabilitzades, i de dos qüestionaris a un col·lectiu de 3. 637 alumnes de 6 a 14 anys i de 112 professor, a més de realitzar tres aplicacions successives dels instruments de mesura a un col·lectius de 483 alumnes relacionats amb una experiència d'aprenentatge aritmètic mitjançant ordenador. Els resultats més característics de l'estudi apunten: 1- La incidència del sexe en les actituds cap a les matemàtiques no és tal. En tot cas pot parlar-se d'una preferència quantitativament diferent i regressiva que pot ser explicada per raons culturals. 2- Es confirmen per al nostre context resultats d'altres recerca que assenyalen la relació de l'actitud cap a les matemàtiques amb l'edat (presa com a grau escolar) i el rendiment i la no incidència del mètode emprat (en el nostre cas, l'ús de l'ordenador). 3- S'apunta, per primera vegada, que les actituds que mesurem estan relacionades amb la tipologia de centre al que s'assisteix, la zona on aquest s'ubica i les eleccions per preferència i importància que es fa de les matèries del currículum. També està relacionat amb les actituds d'èxit escolar mesurat en funció del desajust de la escolaritat. 4- Es matisa la incidència ja apuntada per alguns autors que la família i el professor tenen en les actituds cap a les matemàtiques. Els estudis i professions dels pares no incideixen de manera significativa en l'actitud, encara que cal assenyalar la relació significativa que els estudis dels pares i la professió del pare tenen sobre la major o menor importància que es dóna a l'àrea de continguts en la que es troben les matemàtiques. Tampoc sembla existir una relació significativa entre els estudis de la mare i la major o menor preferència mostrada vers les àrees de contingut, encara que en alguns d'aquests darrers extrems es necessiten de noves confirmacions, doncs s'han trobat alguns resultats contradictoris. 5- Per altre banda, el nombre de germans, que pot ser un indicador de la mida de la família, no incideix en les actituds ni en les eleccions, sobretot negatives, dels enquestats. 6- Així mateix, l'actitud dels alumnes varia significativament en funció de les preferències del professor, del curs que té assignat i de la percepció que sobre les preferències dels alumnes té; però no ho fa en funció d'altres variables personals, professionals o escolars analitzades. 7- Si que varia la preferències dels professors per les matemàtiques en funció del sexe o de la importància que donen a aquesta matèria. Amb això es pot ratificar, encara que amb precaucions lògiques per parlar de diferent població, l'anàlisi anterior de la relació que el sexe té en les preferències curriculars però no en les actituds, encara que siguin conceptes íntimament vinculats.
Note: Bibliografia
Note: Tesi doctoral - Universitat Autónoma de Barcelona, Facultat de Lletres, Departament de Didàctica i Organitzacio Escolar,1986
Note: Descripció del recurs: el 28-10-2011
Rights: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Language: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Subject: Matemàtica ; Ensenyament
ISBN: 9788469416235

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/32161


302 p, 8.0 MB

133 p, 4.2 MB

325 p, 8.9 MB

305 p, 7.9 MB

256 p, 8.5 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2012-10-04, last modified 2014-12-10



   Favorit i Compartir
QR image