<secondary-title/> </titles> <pages/> <volume/> <number/> <dates> <year>2011</year> <pub-dates> <date>2011</date> </pub-dates> </dates> <abstract>Aquesta tesi ha estat presentada sota la forma de compendi de publicacions i és el resultat de 15 anys de investigacions arqueològiques al Pròxim Orient centrats en tres grans projectes d’excavació: els jaciments de Tell Halula i Tell Amarna a la vall de l’Eufrates i el de Chagar Bazar a la del Khabur. La tesi s’estructura en tres grans apartats: Un primer on es plantejen de manera sintètica les problemàtiques entorn de la cultura Halaf amb un resum crític a quasi un segle d’excavacions a Mesopotàmia del nord i un balanç actualitzat sobre les grans qüestions plantejades sobre el període Halaf . Un segon apartat, i central, compren una sèrie de 16 publicacions monogràfiques, en base a recerca arqueològica inèdita, realitzades a cada un dels jaciments i el tercer presenta les conclusions on es comenten les noves aportacions especialment sobre els orígens, la periodització i la cronologia Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI mil·lenni cal BC, presenta en la seva bibliografia tradicional uns dèficits considerables especialment sobre aspectes tant importants com son els seus orígens i les seves modalitats de desenvolupament. Malgrat la dificultat que suposa la confrontació dels models teòrics, molts d’ells sorgits de la antropologia, amb les realitats de les dades arqueològiques dels diferents jaciments estudiats, es presenten documents arqueològics nous, especialment ceràmics, recolzats pels treballs recents sobre el terreny amb noves seqüències estratigràfiques que representen la base de les noves hipòtesis. El resultat de les anàlisis dels conjunts ceramics (més de 60000 fragments) a nivell macroscòpic, tecnològic, morfològic, tipològic i estilístic, portades a terme als conjunts dels jaciments de Tell Halula, Tell Amarna i Chagar Bazar, conforma els catàlegs complets de formes ceràmiques per a cada una de les fases Halaf que es proposen. L’estudi incorpora així mateix una aproximació a les diferències regionals observades entre les valls del Eufrates i del Khabur. Una de les aportacions mes significatives de la tesi és la documentació d’una fase Proto-Halaf (datable de inicis del VI mil·lenni cal BC) caracteritzat per unes produccions ceràmiques inèdites i complexes com les de tipus Samarra o les “Orange wares”. Aquesta fase, d’evolució lenta i gradual de les tradicions del final del període Pre-Halaf, connecta amb les primeres produccions típiques Halaf. Aquesta nova fase ens permet proposar, contràriament a una bona part de la bibliografia tradicional, un model poligenista per als orígens del Halaf. Així mateix les llargues i completes seqüències estratigràfiques obtingudes, juntament amb els materials ceràmics associats, permeten proposar un nou marc de periodització per al Halaf mes d’acord amb les dades de registre obtingudes. Aquest es basa en dos grans estadis: Halaf A, o període de formació, i Halaf B, o de desenvolupament i plenitud de la cultura Halaf. Finalment es proporciona una actualització de la majoria de datacions absolutes per C14 disponibles que juntament amb les obtingudes als jaciments presentats proporcionen un marc cronològic per al Halaf d’uns 600 anys a partir de la fase Proto-Halaf (entorn el 6200/6100 cal BC) fins el període Halaf mes recent (entorn als 5600/5400 cal BC).</abstract> </record> </records> </xml>

Molist, Miquel, <secondary-title/> </titles> <pages/> <volume/> <number/> <dates> <year>2011</year> <pub-dates> <date>2011</date> </pub-dates> </dates> <abstract>Aquesta tesi ha estat presentada sota la forma de compendi de publicacions i és el resultat de 15 anys de investigacions arqueològiques al Pròxim Orient centrats en tres grans projectes d’excavació: els jaciments de Tell Halula i Tell Amarna a la vall de l’Eufrates i el de Chagar Bazar a la del Khabur. La tesi s’estructura en tres grans apartats: Un primer on es plantejen de manera sintètica les problemàtiques entorn de la cultura Halaf amb un resum crític a quasi un segle d’excavacions a Mesopotàmia del nord i un balanç actualitzat sobre les grans qüestions plantejades sobre el període Halaf . Un segon apartat, i central, compren una sèrie de 16 publicacions monogràfiques, en base a recerca arqueològica inèdita, realitzades a cada un dels jaciments i el tercer presenta les conclusions on es comenten les noves aportacions especialment sobre els orígens, la periodització i la cronologia Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI mil·lenni cal BC, presenta en la seva bibliografia tradicional uns dèficits considerables especialment sobre aspectes tant importants com son els seus orígens i les seves modalitats de desenvolupament. Malgrat la dificultat que suposa la confrontació dels models teòrics, molts d’ells sorgits de la antropologia, amb les realitats de les dades arqueològiques dels diferents jaciments estudiats, es presenten documents arqueològics nous, especialment ceràmics, recolzats pels treballs recents sobre el terreny amb noves seqüències estratigràfiques que representen la base de les noves hipòtesis. El resultat de les anàlisis dels conjunts ceramics (més de 60000 fragments) a nivell macroscòpic, tecnològic, morfològic, tipològic i estilístic, portades a terme als conjunts dels jaciments de Tell Halula, Tell Amarna i Chagar Bazar, conforma els catàlegs complets de formes ceràmiques per a cada una de les fases Halaf que es proposen. L’estudi incorpora així mateix una aproximació a les diferències regionals observades entre les valls del Eufrates i del Khabur. Una de les aportacions mes significatives de la tesi és la documentació d’una fase Proto-Halaf (datable de inicis del VI mil·lenni cal BC) caracteritzat per unes produccions ceràmiques inèdites i complexes com les de tipus Samarra o les “Orange wares”. Aquesta fase, d’evolució lenta i gradual de les tradicions del final del període Pre-Halaf, connecta amb les primeres produccions típiques Halaf. Aquesta nova fase ens permet proposar, contràriament a una bona part de la bibliografia tradicional, un model poligenista per als orígens del Halaf. Així mateix les llargues i completes seqüències estratigràfiques obtingudes, juntament amb els materials ceràmics associats, permeten proposar un nou marc de periodització per al Halaf mes d’acord amb les dades de registre obtingudes. Aquest es basa en dos grans estadis: Halaf A, o període de formació, i Halaf B, o de desenvolupament i plenitud de la cultura Halaf. Finalment es proporciona una actualització de la majoria de datacions absolutes per C14 disponibles que juntament amb les obtingudes als jaciments presentats proporcionen un marc cronològic per al Halaf d’uns 600 anys a partir de la fase Proto-Halaf (entorn el 6200/6100 cal BC) fins el període Halaf mes recent (entorn als 5600/5400 cal BC).</abstract> </record> </records> </xml>