cat La identitat qüestionada. 'Un film (3000 metres)', de Víctor Català / Castellanos, Jordi Estudi info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion Víctor Català Catalana : publicació Novel·la catalana Fulletó Tècniques literàries Cinema=Motiu literari Identitat=Motiu literari Motiu literari Noucentisme Modernisme Ideologia literària Els Marges http://ddd.uab.cat/record/99536 0059-78560 ARE-42521 59780 02100452 oai:ddd.uab.cat:99536 Tots els drets reservats http://www.europeana.eu/rights/rr-f/ Jordi Castellanos analitza 'Un film (3000 metres)', "una de les obres més personals i més interessants" de la trajectòria de Víctor Català, amb l'advertiment inicial que la novel·la empra els referents fulletonescos "com a forma organitzativa" d'allò que relata, però sobretot, també, per distanciar-se de la imatge que havia adquirit la seva narrativa quan, el 1918, comença a aparèixer a les pàgines de la revista 'Catalana'. L'autor assenyala la lucidesa de l'escriptora a l'hora de servir-se, quan li convé, de les tècniques fulletonesques: "l'ús irònic, intencionat, desafiant, si es vol", d'aquestes tècniques és el tret més destacable de l'obra, una característica que comença per tractar el cinema des de la literatura (dues disciplines diametralment separades, llavors, per l'estètica dominant) i que, junt amb altres recursos (la "tècnica de la novel·la-riu", d'acumulació de trames secundàries, les incursions en les temàtiques dels baixos fons barcelonins, o el tractament del mateix tema de la novel·la, la recerca del pare, és a dir, de la identitat) consolida 'Un film' com a resposta conscient als postulats noucentistes. La perícia d'una forma literària deliberadament assumida i allunyada de la visió noucentista del món queda plasmada en l'ús de motius com el de la casualitat i la sort, determinant en l'esdevenidor dels personatges. Castellanos detecta i explicita els matisos de la proposta de la novel·la, amb l'anàlisi de personatges inclosa, cap a la tesi final de Víctor Català, evolucionada i canviant respecte de les seves primeres obres, encara deutores d'una idea plenament modernista de l'existència. En contrast, ara "l'home no és altra cosa que un simulacre fet de pedaços, usurpats i mal confegits, d'allò que pensem que som".