<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<collection xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim">
<record>
  <controlfield tag="001">99603</controlfield>
  <datafield tag="035" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="9">articleid</subfield>
    <subfield code="a">02121573v58n3p459</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="041" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">spa</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="100" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">Lois González, Rubén C.</subfield>
    <subfield code="u">Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="245" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">El Camino de Santiago : una aproximación a su carácter polisémico desde la geografía cultural y el turismo</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="242" ind1="0" ind2="1">
    <subfield code="a">El Camí de Santiago : una aproximació al seu caràcter polisèmic des de la geografia cultural i del turisme.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="242" ind1="0" ind2="1">
    <subfield code="a">Le Chemin de Saint-Jacques : une approche à son caractère polysémique d’après la géographie culturelle et le tourisme.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="242" ind1="0" ind2="1">
    <subfield code="a">The Way of St. James: An Approximation to its Polysemic Character from the Viewpoint of Cultural and Tourism Geography</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="520" ind1="3" ind2=" ">
    <subfield code="a">Durante la edad media, el Camino de Santiago se consolidó como una de las tres peregrinaciones mayores, junto a Roma y a Jerusalén, y en la actualidad es sin duda la más viva. Aunque ha sufrido períodos de crisis y de abandono, desde los decenios finales del siglo xx conoce un intenso proceso de renacimiento, que se acompaña de la recuperación y actualización de la figura del peregrino. Considerando que cada período ha definido sus propios tipos de peregrinación y ha dotado al espacio sagrado de unos contenidos singulares, recorreremos brevemente los orígenes de la peregrinación jacobea, para luego detenernos en su proceso de renacimiento contemporáneo y en el peregrino turista del presente. Ponemos de manifiesto el carácter polisémico del Camino, destacando cinco factores clave que han promovido dicha renovación a lo largo del tiempo y que han contribuido a forjar la situación actual.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="520" ind1="3" ind2=" ">
    <subfield code="a">Durant l’edat mitjana, el Camí de Sant Jaume es va consolidar com una de les tres peregrinacions més conegudes, juntament amb la de Roma i Jerusalem, i en l’actualitat és, sens dubte, la més viva. Malgrat que ha sofert períodes de crisi i d’abandonament, des de les dècades finals del segle xx coneix un intens procés de renaixement, que s’acompanya de la recuperació i l’actualització de la figura del pelegrí. Considerant que cada període ha definit els seus propis tipus de peregrinació i ha dotat l’espai sagrat d’uns continguts singulars, recorrerem breument els orígens de la peregrinació jacobea, per després endinsar-nos en el procés que ha seguit de renaixement contemporani i en el pelegrí turista del present. Posem de manifest el caràcter polisèmic del Camí i en destaquem cinc factors clau que han promogut la renovació que ha protagonitzat al llarg del temps i que han contribuït a forjar la situació actual.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="520" ind1="3" ind2=" ">
    <subfield code="a">Pendant le Moyen Âge le Chemin de Saint-Jacques à consolidé sa position comme l’un des trois principales pèlerinages, avec Rome et Jérusalem, et actuellement est, certainement, le plus vivant. Malgré il y a eu des périodes de crise et d’abandon, depuis les dernières décennies du XXème siècle il connaît un intense processus de renaissance, qui s’accompagne de la récupération et la mise à jour de la figure du pèlerin. Tenant compte que chaque période a définie leurs pèlerinages et a doté les espaces sacrés de contenus uniques, nous parcourrons brièvement les origines du pèlerinage de Saint-Jacques et après nous tournerons l’attention vers le processus de renaissance contemporaine et le pèlerin-touriste du présent. Nous présentons le caractère polysémique du Chemin, faisant attention sur cinq facteurs clé qui ont contribué à cette mise à jour au long du temps et à son actualité.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="520" ind1="3" ind2=" ">
    <subfield code="a">During the Middle Ages, the Way of St. James was one of the three major pilgrimage routes of Christian Western Europe, together with Rome and Jerusalem. Although it has suffered times of crisis, in the last decades of the 20th century it was largely revived and is nowadays the most vibrant pilgrimage route. This process of revival has been accompaniedby the recuperation and renewal of the image of the pilgrim. Given that each period has defined its own pilgrimage patterns and endowed sacred spaces with unique characteristics, we begin by briefly exploring the origins of the Jacobean pilgrimage to then focus on the current process of revival and the contemporary pilgrim-tourist. We analyse the polysemic character of the Way by emphasising five key factors that have led to its revival over time and contributed to forging today’s pilgrimage.</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="540" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.</subfield>
    <subfield code="u">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="546" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">Castellà</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="594" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">Article de fons</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Camino de Santiago</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Antropología de las peregrinaciones</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Espacio sagrado</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Geografía cultural</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Geografía del turismo</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Camí de Santiago</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Antropologia de les peregrinacions</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Espai sagrat</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Geografia cultural</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Geografia del turisme</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Chemin de Saint-Jacques</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Anthropologie des pèlerinages</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Espace sacré</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Géographie culturelle</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Géographie du tourisme</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Way of St. James</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Anthropology of pilgrimages</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Sacred space</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Cultural geography</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="653" ind1="1" ind2=" ">
    <subfield code="a">Tourism geography</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="655" ind1=" " ind2="4">
    <subfield code="a">info:eu-repo/semantics/article</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="655" ind1=" " ind2="4">
    <subfield code="a">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="700" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">Lopez, Lucrezia</subfield>
    <subfield code="u">Universidade de Santiago de Compostela. Departamento de Xeografía</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="773" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="g">Vol. 58, Núm. 3 (setembre-desembre 2005), p. 459-479</subfield>
    <subfield code="t">Documents d'anàlisi geogràfica</subfield>
    <subfield code="x">0212-1573</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="856" ind1="4" ind2="0">
    <subfield code="p">21</subfield>
    <subfield code="s">373049</subfield>
    <subfield code="u">http://ddd.uab.cat/pub/dag/dag_a2012m9-12v58n3/dag_a2012m9-12v58n3p459.pdf</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="973" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="f">0459</subfield>
    <subfield code="l">479</subfield>
    <subfield code="m">setembre-desembre</subfield>
    <subfield code="n">3</subfield>
    <subfield code="v">58</subfield>
    <subfield code="x">dag_a2012m9-12v58n3</subfield>
    <subfield code="y">2012</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="980" ind1=" " ind2=" ">
    <subfield code="a">ARTPUB</subfield>
    <subfield code="b">UAB</subfield>
    <subfield code="b">DAG</subfield>
  </datafield>
  <datafield tag="024" ind1="8" ind2=" ">
    <subfield code="9">artpubuab</subfield>
    <subfield code="a">oai:ddd.uab.cat:99603</subfield>
    <subfield code="9">driver</subfield>
  </datafield>
</record>
</collection>