452°F : journal of literary theory and comparative literature

452°F : journal of literary theory and comparative literature Encontrados 13 registros  La búsqueda tardó 0.01 segundos. 
1.
2 p, 40.7 KB Editorial
2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 0-0
4 documentos
2.
1 p, 51.0 KB Sumari
2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 0-0  
3.
1 p, 19.2 KB Coberta i contracoberta
2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 1-2
2 documentos
4.
15 p, 368.6 KB Poe y lo grotesco moderno / Roas, David (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
Lo grotesco es una categoría estética que combina el humor y lo terrible (en sus muy diversas acepciones). Desde su primera manifestación carnavalesca, en la que la risa tiene un claro matiz festivo, lo grotesco ha ido evolucionando hacia posiciones donde, sin perder su dimensión humorística, se ha potenciado el componente siniestro, macabro, incluso terrorífico. [...]
The grotesque is an aesthetic category that combines humour and the horrific (in its very different meanings). From its first carnivalesque manifestation, in which laughter had a very clear festive hue, the grotesque has been evolving towards positions where, without losing its humorous dimension, the sinister, macabre, and even horrific components gain presence. [...]
El grotesc és una categoría estètica que combina l'humor i el terrible (en les seves molt diverses accepcions). Des de la seva primera manifestació carnavalesca, en la qual el riure té un clar matís festiu, el grotesc ha anat evolucionant cap a posicions on, sense perdre la seva dimensió humorística, s'ha potenciat el component sinistre, macabre, fins i tot terrorífic. [...]
Groteskoak umorea eta izua (bere esanahi anitzetan) konbinatzen dituen kategoria estetikoa da. Hasieran inauteri kutsua zuen, eta barrea jai-giroak eragiten zuen argi eta garbi. Gerora, groteskoa aldatuz joan da, eta bere dimentsio umoretsua galdu ez badu ere, balio maltzur, makabro eta baita beldurgarria ere garatu du. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 13-27
3 documentos
5.
14 p, 272.5 KB El discurso científico en la obra de Edgar Allan Poe / Ferrús, Joan
El nacimiento de la ciencia ficción se produce a lo largo del siglo XIX gracias al paulatino asentamiento del discurso científico. Este permite que se desarrolle el novum, concepto acuñado por Suvin según el cual aquellos elementos ajenos a las expectativas de realidad que comparten lector y escritor son refrendados por el discurso científico y, por lo tanto, se nos aparecen como posibles. [...]
The birth of science fiction takes place along the 19th century, following the progressive settlement of scientific discourse. This allows the development of the novum, a concept established by Suvin. [...]
El naixement de la ciència ficció es produeix al llarg del segle XIX gràcies a l'assentament gradual del discurs científic. Aquest permet que es desenvolupi el novum, concepte encunyat per Suvin, segons el qual aquells elements aliens a les expectatives de realitat que comparteixen lector i escriptor són avalades pel discurs científic i, per tant, se'ns apareixen com a possibles. [...]
Zientzia fikzioa XIX mendean sortu zen, diskurtso zientifikoa finkatzen joan zen heinean. Horregatik garatu ahal izan zen novuma. Kontzeptu hau Suvinek sortu zuen azaltzeko irakurle eta idazlearen errealitatetik at dauden elementuak diskurtso zientifikoak berresten dituela, eta, ondorioz, posibleak bezala ikusten ditugula. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 28-41
4 documentos
6.
10 p, 361.2 KB "The Fall of the House Usher": Poe's perverted perspective on the "Maimed King" / Helvie, Forrest C.
The themes of medieval literature had a profound effect on the works that would follow in later generations regardless of the writer's recognition of this influence, and one can see the way Poe leaves traces of the popular medieval motif of the "Maimed King" in his short story, "The Fall of the House of Usher. [...]
La temática de la literatura medieval tuvo un gran efecto sobre las obras de las generaciones posteriores independientemente del reconocimiento de esta influencia por parte del escritor. Este hecho se puede observar en las huellas del popular tema medieval del "Rey Tullido" que Poe deja en su relato, "La caída de la casa Usher". [...]
Els temes de literatura medieval varen tenir un profund efecte als treballs que seguirien a les següents generacions malgrat el reconeixement o no d'aquesta influència per part de l'escriptor, i es pot veure cóm Poe deixa traces del motiu popular medieval del "Maimed King" en aquesta història curta, "The Fall of the House of Usher". [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 42-51
4 documentos
7.
13 p, 330.7 KB Neither Genius nor fudge : Edgar Allan Poe and Eureka / Stott, G. St. John
Eureka (1848) has been taken at face value as an expanded version of a lecture on cosmology that Poe gave earlier the same year. However, its seriousness as a work of science should be questioned. Its treatment of themes found in other works by Poe shows the author's unconcern for consistency, and the text unlikely to have resulted from a serious engagement with scientific argument. [...]
Eureka (1848) ha sido considerado superficialmente como una versión expandida de una conferencia sobre cosmología que Poe había dado ese mismo año. Sin embargo, la seriedad de este trabajo como un trabajo científico debería ser cuestionada. [...]
Eureka (1848) ha estat considerat superficialment com una versió expandida d'una conferència sobre cosmologia que Poe va donar aquell mateix any. Tot i així, la serietat d'aquest text com a treball científic hauria d'ésser qüestionada. [...]
Eureka 1848ko otsailean Poek kosmologiari buruz eman zuen ikastaro baten bertsio luzatutzat onartua izan da. Hala ere, obra testu zientifikoa ote den ez dago hain garbi. Poeren beste obra batzuetan ikusi da gaiak lantzerakoan ez zuela koherentziarekiko arretarik jartzen; ondorioz Eureka ezin da hartu pentsamendu zientifikoaren emaitza gisa. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 52-64
4 documentos
8.
11 p, 255.5 KB Poética y crítica literaria. Reflexiones en torno al concepto de narratividad en Paul Ricoeur / Xamist, Federico José
El presente ensayo se propone hacer una lectura del itinerario planteado por Ricoeur que va desde la aparición del texto hasta su interpretación como evidencia de la estructura narrativa de la experiencia humana. [...]
The present article attempts to read the itinerary suggested by Ricoeur, which starts with the appearance of the text, and finishes with its interpretation as evidence of the narrative structure of human experience. [...]
El present assaig proposa fer una lectura de l'itinerari plantejat per Ricoeur que va desde l'aparició del text fins a la seva interpretació com a evidència de l'estructura narrativa, de l'experiència humana. [...]
Saiakera honetan Ricourrek proposatzen duen ibilbidea interpretatzen saiatuko gara, testua sortzen denetik, gizakiaren esperientziaren ebidentzia den egitura narratiboko intepretazioa egin arte. Horrekin frogatu nahi duguna zera da: lan literarioa ez dela errealitateko gertakari isolatu bat, baizik eta errealitate honen momentu hermeneutikoa. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 66-76
4 documentos
9.
12 p, 298.1 KB La metaficción e intertextualidad en Prenom : Carmen de Jean-Luc Godard / Pujante, Carmen
J. L. Godard se hace presente como personaje en Prénom: Carmen (1983), no sólo como homenaje a sí mismo y/o al cine, sus géneros, sus textos, sus actores, etc. , sino también para plasmar la huella de su versión, la adaptación del tan transitado mito de la femme fatale, moderna y godardiana. [...]
J. L. Godard appears as a character in Prénom: Carmen (1983), not only as a homage to himself and/or to the cinema, to genres, to texts, to actors, etc. , but also to leave his mark on his version, that is, the adaptation of the well-known myth of the modern and godardian femme fatale. [...]
J. L. Godard es fa present com a personatge a Prénom: Carmen (1983), no tansols com a homenatge a sí mateix i/o al cinema, al seus gèneres, als seus textos, als seus actors, etc. sinó també per plasmar l'empremta de la seva versió, l'adaptació del transitat mite de la femme fatale, moderna i godardiana. [...]
J. L. Godard Prenom: Carmeneko (1983) pertsonaia legez aurkezten zaigu, ez soilik bere buruari edota zineari egindako omenaldi bezala: (honen genero, testu, antzezle eta abarrei) baizik eta bere bertsioaren aztarna uzteko, femme fatalearen hain ezaguna dugun mito moderno eta godardiarra. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 77-88
4 documentos
10.
15 p, 348.4 KB La autoficción en París no se acaba nunca de Enrique Vila-Matas / Pozo, Alba del (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca Cos i Textualitat)
Este trabajo pretende explorar los recursos autoficcionales del texto de Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Bajo la forma de una revisión irónica de los años de juventud en París, Vila- Matas pone en juego varias herramientas destinadas a romper con la mímesis de lo real. [...]
This work seeks to explore the autofictional elements of Enrique Vila-Matas novel París no se acaba nunca (2003). In the form of an ironic review of his youth in Paris, the author makes use of several devices destined to fracture the mimesis of reality. [...]
Aquest treball pretén explorar els recursos autoficcionals del text d'Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Sota la forma d'una revisió irónica dels anys de joventut en París, Vila-Matas posa en joc diverses ferramentes destinades a trencar amb la mimesi del que és real. [...]
Lan honek Enrique Vila-Matasen París no se acaba nunca (2003) testuaren errekurtso autofikzionalak aztetzea du helburu. Parisen pasatako gazte garaiko urteen berrikuste ironiko baten formapean, Vila-Matas errealitatearen mimesiarekin hausteko hainbat tresnaz baliatzen da. [...]

2009
452º F, Núm. 1 ( 2009) , p. 89-103
3 documentos
11.
17 p, 295.5 KB Montage et autres dispositifs narratifs et dramatiques dans El astillero de Juan Carlos Onetti / Álvarez, Marta
Dans l'article suivant on essaie d'analyser le montage et les dispositifs narratifs de El astillero de Juan Carlos Onetti. Pour cela, dans le premier point, on étudie les différentes situations narratives qui participent dans la création de deux mondes antagoniques, la réalité et le monde illusoire de El astillero, toujours décrit au temps incertain. [...]
In this paper I want to analyze the assembly and the different narrative mechanisms of El astillero written by Juan Carlos Onetti. With this purpose, in the first point I analyze the different narrative situations which take part in the creation of two contrary worlds, the reality and the phantom world of the El astillero, always described in an uncertain time. [...]
En el siguiente artículo se pretende analizar el montaje y los dispositivos narrativos de El astillero de Juan Carlos Onetti. Para ello se estudia en el punto 1 las diferentes situaciones narrativas que participan en la creación de dos mundos antagónicos, la realidad y el mundo ilusorio de El astillero, descrito siempre en un tiempo incierto. [...]
El present article pretén analitzar el muntatge i els dispositius narratius d'El astillero de Juan Carlos Onetti. Per això, s'estudia al punt 1 les diferents situacions narratives que participen en la creació de dos mons antagònics, la realitat i el món ilusori d'El astillero, descrit sempre en un temps incert. [...]
Artikulu honetan aztertzen da Juan Carlos Onettiren El astilleroko muntaia eta trikimailu narratiboak. Horretarako lehen puntuan bi mundu kontrajarriak, errealitatea eta El astilleroko alegiazko mundua, sortzeko parte hartzen duten egoera narratibo desberdinak ikertzen dira, beti denbora zehaztugabean deskribatuta. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 104-120
4 documentos
12.
12 p, 316.6 KB El cuento es la selva : lectura crítica-ecológica de Los Cuentos de la Selva de Horacio Quiroga / Arévalo, Diego F.
Utilizo la perspectiva crítica ecológica para aproximarme a Los cuentos de la selva (1918) de Horacio Quiroga con el fin de reflexionar sobre lo que he denominado el decir ecológico. Este último implica analizar cómo, en lo dicho por los personajes-animales de los cuentos quiroguianos, se revela una forma de comunicación "selvática". [...]
The main purpose of this article is to use a critical and ecological approach to read Horacio Quiroga's text Los cuentos de la selva (1918) so to think about, what I have intended to name, ecological discourse. [...]
Utilitzo la perspectiva crítica ecològica per aproximar-me a Los cuentos de la selva (1918) d'Horacio Quiroga amb la finalitat de reflexionar sobre el que he anomenat el dir ecològic. Això últim implica analitzar com, en allò dit per els personàtges-animals dels contes de Quiroga, es revela com una forma de comunicació "selvàtica". [...]
Horacio Quirogaren Los cuentos de la selva (1918) ipuinetara hurbiltzeko kritika ekologikoaren ikuspuntua erabiltzen dut, esamolde ekologikoa izendatu dudanari buruz hausnarketa bat egite aldera. Azken honen zera dakar, Quirogaren ipuinetako pertsonaia-animaliek diotena "oihaneko" komunikazio mota bezala aztertu behar dela. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 121-132
4 documentos
13.
16 p, 316.0 KB Autobiographie et fiction. Le cas d'Enfance de Nathalie Sarraute / Boulaghzalate, Hamza
Enfance de Nathalie Sarraute est l'oeuvre qui reflète comment un auteur peut traverser les lignes du rêve et de la fiction dans un récit qui prétend être autobiographique. Le lecteur se trouve donc face à un jeu bien composé où la fiction sarrautienne, l'autobiographie classique et l'usage singulier des voix narratives se fondent et se confondent de façon harmonique en un point qui nous porte à nous interroger sur la nature et l'identité même des genres littéraires.
Enfance is Nathalie Sarraute work that depicts how an author can cross the hues of dream and fiction in a story that purports to be autobiographical. The reader is thus encountered with a highly composed game where sarrautian fiction, classical autobiography and the singular use of narrative voices are interwoven harmoniously to a point that leads us to question the nature and identity of even literary genres.
Enfance de Nathalie Sarraute es la obra que traduce cómo un autor puede atravesar las líneas del sueño y de la ficción en un relato que pretende ser autobiográfico. El lector se encuentra pues ante un juego bien compuesto donde la ficción sarrautiana, la autobiografía clásica y el uso singular de las voces narrativas se funden y confunden armoniosamente a un punto que nos lleva a interrogarnos sobre la naturaleza y la identidad misma de los géneros literarios.
Enfance de Nathalie Sarraute és l'obra que tradueix com un autor pot atravessar les línies del son i de la ficció en un relat que pretén ésser autobiogràfic. El lector es troba davant d'un joc ben compost, on la ficció sarrautiana, l'autobiografia clàssica i l'ús singular de les veus narratives es fonen i confonen harmoniosament fins al punt que ens obliga a reflexionar sobre la naturalesa i la identitat dels gèneres literaris.
Enfance, Nathalie Sarrauteren lana, nahiz eta egileak ametsa eta fikzioaren tonua erabili, autobiografikoa izan nahi duen narrazioa da. Honela, irakurleak topatzen du joko oso konplikatua, bertan armoniaz nahasten dira Sarrauteren fikzioa, autobiografia klasikoa eta narratzaileen ahotsen erabilpen bitxia, literatur generoen funtsa eta baita jatorria ere zalantzan jar ditzakegun arte.

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 133-148
4 documentos

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.