|
1.
|
|
|
2.
|
|
15 p, 112.2 KB |
Plotia Prune (Φρύνη) : de Delos a Carthago Nova (CIL I/2, 2273 = CIL II 3495)
/
Pena, María José (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Intento de reconstruir la peripecia vital de la liberta Plotia Frine a través del estudio de su nombre y el de sus patronos, que conocemos por su epitafio, hallado en Cartagena y datado en la primera mitad del siglo I aC. [...]
Essai de reconstruire la péripétie vitale de l'affranchie Plotia Frine à travers l'étude de son nom et de ceux de ses patrons, que nous connaissons par son épitaphe, trouvée à Cartagène et datée de la première moitié du Ier siécle a. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 9-23
|
|
|
3.
|
|
23 p, 315.1 KB |
Pilemo Aleidi L.s. (CIL I2 2271 = CIL II 3434): de Delos a Carthago Nova. El testimonio de un paralelo datado
/
Barreda Pascual, Adela (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Un completo estudio de datación a partir de criterios diversos (epigráfico-paleográficos, lingüísticos, onomástico-prosopográficos e históricos) de la inscripción CIL II 3434 de Carthago Nova, en la que se atestigua un esclavo de L. [...]
A comprehensive study from various criteria (paleographic-epigraphic, linguistic, onomastic and historical-prosopographic) of the date of the inscription CIL II 3434 from Carthago Nova, where a slave of L. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 25-47
|
|
|
4.
|
|
12 p, 104.3 KB |
Entre Delos, Atenas, Roma y el Ponto : Medeo del Pireo
/
Antela Bernárdez, Borja (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Medeo del Pireo es una figura enigmática de la primera década del siglo I aC, en una Atenas marcada en parte por su enriquecimiento, derivado del control sobre el puerto de Delos y las buenas relaciones con Roma, y en parte por la fractura social, que favoreció la aparición de facciones en lucha por el control del poder. [...]
Medeus of Piraeus was one of the darkest characters of the first decade of 1st century B. C. , in a double-sided Athens, between the enrichment derived from Roman protection and the profit of the Delian port, on one side, and the social breakdown due to the indebtedness of the lower class, on the other, which helped the emergence of a new type of economical elite of foreigners settled in Delos who tried to acquire the Athenian citizenship. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 49-60
|
|
|
5.
|
|
9 p, 545.8 KB |
Dertosa : colònia de Pèrtinax?
/
Mayer, Marc, 1947- (Institut d'Estudis Catalans)
En aquest treball, s'hi replanteja l'estatut de Tortosa a partir de la fi del segle II, tot considerant de nou CIL II2 14, 787 i CIL II2 14, 788. La possibilitat que l'emperador efímer Pèrtinax concedís a Dertosa el privilegi colonial, com ho féu amb altres ciutats, és analitzada per tal de justificar el text de l'última inscripció.
Dans ce travail, nous tentons d'étudier de nouveau le statut de Tortosa a partir de la fin du IIe siècle, en reprenant CIL II2 14, 787 et CIL II2 14, 788. La possibilité d'une concession de la condition de colonie par l'empereur éphémère Pertinax, comme il a fait avec d'autres villes, est l'objet d'analyse pour justifier le contenu de la dernière inscription.
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 61-69
|
|
|
6.
|
|
16 p, 124.5 KB |
La utilización del léxico griego en la Cena Trimalchionis
/
Hinojo Andrés, Gregorio (Universidad de Salamanca. Departamento de Filología Clásica e Indoeuropeo)
El objetivo de este trabajo es mostrar cómo Petronio se ha servido de los helenismos léxicos para caracterizar a sus personajes, especialmente por el registro lingüístico de los mismos y por el número de lexemas utilizados. [...]
The aim of this paper is showing how Petronius uses lexical Helenisms as a means of characterization, especially because of their peculiar implications and also because of the number of lexemes. Attention is also paid to compounds, how Greek authors in general make use of them and particularly how they appear in Petronian works. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 71-86
|
|
|
7.
|
|
23 p, 155.8 KB |
Descripción y explicación en la Sintaxis de Apolonio Díscolo
/
Brucart, José María (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
La función de la semántica en Περὶ συντάεως es servir como sustento explicativo del análisis de los fenómenos sintácticos. Como buen representante de la Escuela de Alejandría, los conceptos primitivos del análisis de Apolonio son de naturaleza formal: la composicionalidad y los rasgos gramaticales, principalmente. [...]
Semantics is used in Περὶ συντάεως as an explanatory tool for the analysis of syntactic phenomena. As an Alexandrian grammarian, the primitive concepts of Apollonius are formal in nature: mainly, the notion of compositionality and that of grammatical feature. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 87-109
|
|
|
8.
|
|
18 p, 122.5 KB |
Literatura e historia en el Waltharius
/
Florio, Rubén (Universidad Nacional del Sur (Bahía Blanca, Argentina). Departamento de Humanidades)
En este trabajo, intentaremos revisar la pervivencia en el Waltharius (poema épico de principios del siglo IX) de algunas costumbres germánicas antiguas, retratadas por Tácito en su obra Germania, y las incertezas que algunos de sus personajes históricos sufren en la narración.
In this paper, we shall try to examine the survival in the Waltharius (epic poem written at the beginning of the ninth century) of some ancient Germanic customs, portrayed by Tacitus in his Germania, and the inconsistencies that some of its historic figures undergo in the story.
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 111-128
|
|
|
9.
|
|
21 p, 127.8 KB |
Posar un nom : els almoràvits com a moabites a finals del segle XI
/
Bru Ventayol, Meritxell (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
A les cròniques hispàniques de la primera meitat del segle XII, els almoràvits són anomenats moabites, paraula d'origen bíblic que correspon als descendents de Moab, fill de Lot. Pere Alfons va identificar els seguidors de Mahoma com a moabites, però la identificació concreta amb els almoràvits no ha estat, per ara, explicada. [...]
In the Hispanic chronicles of the first half of the 12th century, the Almoravids are called Moabites, thus identified with the biblical descendants of Moab, son of Lot. Petrus Alfonsi applied the term «Moabites» to the followers of Muhammad, but the specific identification with the Almoravids has yet to be explained. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 129-149
|
|
|
10.
|
|
|
11.
|
|
11 p, 101.8 KB |
Sobre Belerofonte/Belorofonte. De Boccaccio a Napoleón
/
Blecua, Alberto, 1941-2020 (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
En un pasaje del Quijote (II, 40), se menciona al jinete del caballo Pegaso como Belorofonte, nombre que los editores desde la segunda edición de 1605, salvo los más conservadores, que no anotan nada peculiar, enmiendan de acuerdo con la tradición clásica y renacentista en Belerofonte o Bellerophonte(s). [...]
Dans un passage du Quijote (II, 40), on mentionne l'écuyer du cheval Pégase comme Belerofonte, nom que les éditeurs, depuis la deuxième édition de 1605, sauf les plus conservateurs, qui ne notent rien de péculier, corrigent conformément à la tradition classique et de la Rénaissance en Belorofonte ou Bellerophonte(s). [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 167-177
|
|
|
12.
|
|
10 p, 92.4 KB |
Modelos y precedentes clásicos del conjuro en el acto III de La Celestina
/
Molinos Tejada, Mª Teresa (Universidad de Valladolid. Departamento de Filología Clásica) ;
García Teijeiro, Manuel (Universidad de Valladolid. Departamento de Filología Clásica)
El conjuro del acto III de La Celestina se inspira en la escena de nigromancia del final del libro VI de la Farsalia de Lucano. El poeta romano se atiene a los procedi mientos del ritual, según vemos por los papiros mágicos griegos y otras fuentes. [...]
The spell cast by Celestina in act III derives from the necromantic scene at the end of book VI of Lucan's Pharsalia. The Roman poet conforms to the rules of the ritual as shown by the samples of the Greek magical papyri and other sources. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 179-188
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
12 p, 99.7 KB |
Arnau de Vilanova en la Reforma protestant
/
Giralt Soler, Sebastià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Aproximació a la recepció de l'obra religiosa d'Arnau de Vilanova en el món editorial vinculat amb la Reforma protestant, especialment de la mà de Matthias Flacius Illyricus.
Approach to the reception of Arnau de Vilanova's religious work in the editorial world related to the Protestant Reformation, specially through Matthias Flacius Illyricus.
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 201-212
|
|
|
15.
|
|
13 p, 112.9 KB |
La edición de Juan de Grial de las Etymologiae de Isidoro de Sevilla, un informe de Juan de Mariana y el trabajo de Alvar Gómez de Castro
/
Codoñer, Carmen (Universidad de Salamanca)
La edición de Juan de Grial (1599) de las Etymologiae de Isidoro de Sevilla, resultado de la suma de los esfuerzos de grandes latinistas del momento, es bien conocida de todos los estudiosos. En el códice Egerton 1874 de la British Library se encuentra un interesante informe a esta edición, cuyo autor es Juan de Mariana. [...]
Juan de Grial's edition (1599) of Isidore of Seville's Etymologiae, an achievement of the joint efforts of great Latinists of his age, is well known among all scholars. An interesting report on this edition by Juan de Mariana can be found in the codex Egerton 1874 of the British Library. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 213-225
|
|
|
16.
|
|
15 p, 114.2 KB |
Los autores griegos en el libro decimosexto de los Comentarios de erudición de Bartolomé Jiménez Patón
/
Bosch, Maria del Carme (Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica)
Este artículo se refiere a los comentarios al libro tercero de las Odas de Horacio, realizados por Bartolomé Jiménez Patón (1569-1640), un maestro del Siglo de Oro español. Se trata de un material escolar que forma parte de uno de los cuarenta libros titulados Comentarios de erudición, lamentablemente perdidos y que el autor intentó vanamente publicar en su día. [...]
This text refers to the commentaries on the Third Book of Horace's Odes by Bartolomé Jiménez Patón (1569-1640), a teacher from the Spanish Golden Age. It deals with the scholar material coming from one of the forty books entitled Comentarios de erudición, sadly missing, and which the author tried in vain to publish. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 227-241
|
|
|
17.
|
|
9 p, 186.6 KB |
Un Hymnus in honorem sanctae Caeciliae virginis et martyris compost l'any 1880 i el seu autor
/
Alturo i Perucho, Jesús 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Panorama general de la devoció a Santa Cecília en la música i la literatura, parant una atenció especial al cas de Catalunya. Edició d'un himne llatí escrit en honor seu l'any 1880 pel Dr. J. [...]
Overview of the devotion to Saint Cecilia as seen in music and literature, paying special attention to the case of Catalonia. Edition of a Latin hymn written in her honour in 1880 by Dr. J. Castells i Arbós, professor of Rethoric at the Seminary of Barcelona.
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 243-251
|
|
|
18.
|
|
10 p, 80.1 KB |
L'Empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits
/
Cortadella, Jordi 1960- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
Comentari de l'òpera Emporium i per què no va ser del gust d'Eugeni d'Ors, ni en el fons ni en la forma. Com que, de fet, es tracta de la fortuna d'Empúries abans del Noucentisme, també es fa un repàs dels estira-i-arronsa entre erudits sobre la conveniència de practicar excavacions en el jaciment d'Empúries abans que Josep Puig i Cadafalch hi comencés els treballs sistemàtics.
This paper offers a commentary on the libretto of the opera Emporium, raising the question of Eugeni d'Ors' profound dislike of this piece, both in its meaning and form. Then, the future management of the archaeological site of Emporion before the Noucentisme is to be discussed. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 253-262
|
|
|
19.
|
|
16 p, 122.1 KB |
KOYPOΣ, una recreación del mito de Teseo
/
Omatos Sáenz, Olga (Universidad del País Vasco)
La tragedia Kuros, de Nikos Kazantzakis, es una recreación de la lucha de Teseo con el Minotauro en una versión muy particular que representa la lucha del hombre con Dios, simbolizado por el toro en la civilización cretense. [...]
Nikos Kazantzakis' tragedy Kuros is a recreation of Theseus' struggle with the Minotaur in a very personal version representing the struggle of Man with God, symbolized by the bull in Cretan civilization. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 263-278
|
|
|
20.
|
|
15 p, 116.1 KB |
Cassandra's Dream, de Woody Allen : la contemporaneïtat de la tragèdia grega
/
Gilabert Barberà, Pau (Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega)
Cassandra's Dream, de Woody Allen (2007), no tingué les crítiques excel·lents de pel·lícules anteriors com ara Crimes and Misdemeanors i Match Point, on s'abordaven temes semblants. Tanmateix, segons l'opinió de l'autor d'aquest article, analitzada des de la perspectiva del llegat de la tragèdia grega en la cultura occidental, els mèrits d'aquest film no són pas menyspreables. [...]
Unlike Crimes and Misdemeanors or Match Point, which approached similar themes, Cassandra's Dream by Woody Allen (2007) had no good reviews. However, according to the author of this article, for those who analyse this screenplay from the perspective of the legacy of Greek tragedy in Western culture, its merits should not be underestimated. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 279-293
|
|
|
21.
|
|
9 p, 124.2 KB |
Un exemple de millora de la metodologia docent i de l'avaluació dels aprenentatges en l'assignatura Llatí i Cultura Clàssica
/
Puigvert i Planagumà, Gemma (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
En aquesta contribució, s'hi presenten els resultats d'un projecte d'innovació docent que va permetre crear unes pàgines docents interactives pensades per a l'assignatura Llatí i Cultura Clàssica de la titulació d'Humanitats, però d'ús possible en altres assignatures del futur grau en Estudis Clàssics.
This article presents the results of a research project on innovative teaching methodologies. Interactive teaching webpages were created to be used in the subject Latin and Classical Culture, inscribed in the Humanities Degree, although the materials created can also be used in other subjects of the future Classical Studies Degree that is currently under development.
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 295-303
|
|
|
22.
|
|
10 p, 90.6 KB |
En favor de los clásicos : una ética para el siglo XXI
/
Prieto Arciniega, Alberto (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
El siglo XXI ha comenzado con una hegemonía de las ideas nacidas a la sombra del postmodernismo que ha llevado a una crisis de los valores anteriores. Se trata de intentar rescatar los valores éticos antiguos que puedan ayudar a la sociedad actual a mejorar. [...]
The ideas born in the shadow of Postmodernism, as a whole hegemonic since the beginning of the new century, led to a crisis in the older values. This paper wants to rescue the ancient ethical values which could help us to make our present society better. [...]
2009
Faventia, Vol. 31, Núm. 1-2 (2009) , p. 305-314
|
|
|
23.
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
