Locus amoenus

Locus amoenus 21 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.02 segons. 
1.
6 p, 239.5 KB Índex
2008
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 1-3  
2.
2 p, 32.5 KB L'historiador de l'art i la gestió del patrimoni
2008 - 10.5565/rev/locus.177
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 5-6  
3.
10 p, 736.9 KB El sarcòfag d'Adonis del Museu d'Arqueologia de Catalunya / Domínguez, Manuela (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
El present article porta a terme l'estudi d'un petit sarcòfag decorat amb escenes del mite d'Adonis a la part frontal i conservat, actualment, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. La versemblança compositiva entre aquest i un destacat sarcòfag romà pertanyent a les col·leccions vaticanes, va suscitar dubtes sobre el seu origen antic. [...]
This article studies a small sarcophagus decorated with scenes of the mite of Adonis and located today in the Museu d'Arqueologia de Catalunya. The resemblance between this compositional and an important Roman sarcophagus belonging to the Vatican collections, aroused doubts about ancient origins of the first one. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.178
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 7-16  
4.
13 p, 733.5 KB Patria uallata asperitate moncium : Pelayo de Oviedo, el archa de las reliquias y la creación de una topografía regia / Alonso Álvarez, Raquel (Universidad de Oviedo)
Tradicionalmente, se ha creído que las reliquias conservadas en la Cámara Santa de la catedral de Oviedo se encontraban estrechamente vinculadas a la monarquía desde época de Alfonso II el Casto. [...]
Traditionally it has been believed that the relics conserved in the Cámara Santa of the Oviedo cathedral were closely linked to the monarchy from the time of Alfonso II el Casto. Reviewing the evidences, however, it is noticed that it is impossible to find a single evidence which demonstrates an adoration to the Oviedo reliquary previous to the final years of the xi century. [...]

2009 - 10.5565/rev/locus.179
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 17-29  
5.
20 p, 1.9 MB The wooden «Chasuble Madonnas» from Ger, IX, Targasona and Talló : about the iconography of Catalan Madonna statues in the Romanesque period / Heilbronner, Tim
Numerous wooden Madonna statues of the Romanesque style have survived from medieval Catalonia, which show the Virgin as sedes sapientiae. The thematized exemplars from Ger (second half 12th century), IX (last third 12th century), Targasona (early 13th century) attract the attention of today's viewer by an iconographic peculiarity. [...]
A Catalunya han sobreviscut nombroses escultures d'estil romànic de la Verge, que la representen com a sedes sapientiae. Els exemplars de Ger (segona meitat del segle XII), IX (últim terç del segle XII) , Targasona (inicis del segle XIII) i Talió (inicis del segle XIII) criden l'atenció per una peculiaritat iconogràfica. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.180
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 31-50  
6.
9 p, 77.2 KB Sobre construcció i urbanisme cristià i jueu a Mallorca (segle XIV) / Llompart Moragues, Gabriel
Presentació d'alguns documents que mostren al viu la marxa de la construcció d'unes cambres en un santuari de la serra de Mallorca en el segle XIV. Igualment es donen els comptes dels enteixinats d'un alberg jueu. [...]
This paper brings forth some documents that illustrate from life the process of constructing more rooms in a sanctuary of the Serra de Mallorca in the fourteenth century. The bills for some wooden ceilings in a Jewish residence are also presented. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.181
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 51-59  
7.
18 p, 803.7 KB Sagreriana Parva / Carbonell i Buades, Marià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Una nova lectura del plet instat per Guillem Sagrera contra el Col·legi de Mercaders de Mallorca permet formular noves hipòtesis sobre algunes solucions constructives de la Llotja de Palma i sobre l'origen de l'infortuni financer que va patir. [...]
A new reading of the lawsuit made by Guillem Sagrera against the Guild of Merchants of Majorca allows us to formulate new hypotheses on some constructive solutions of the Llotja de Palma and on the origin of the architect's financial misfortune. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.182
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 61-78  
8.
21 p, 1.2 MB L'aportació dels escultors alemanys a la producció catalana de retaules de finals del segle XV / Jardí Anguera, Montserrat (IES El Calamot de Gavà (Catalunya))
A finals del segle xv, arriben a Barcelona un nombre significatiu de mestres estrangers, d'entre els quals destaca la presència de l'alemany Miquel Lochner, que treballa al cor de la catedral de Barcelona. [...]
At the end of the 15th century a considerable amount of foreign masters sculptors arrived at Barcelona, among others, we emphasize the German Miquel Lochner's presence, who worked on the Choir of Barcelona Cathedral. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.183
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 79-99  
9.
25 p, 2.7 MB "En un instant li venc certa il·lustració divinal" : l'episodi de la il·luminació a la iconografia de Ramon Llull / Sacarès Taberner, Miquela
L'article constitueix un estudi d'un dels episodis més representatius del cicle iconogràfic de la vida de Ramon Llull: la il·luminació al puig de Randa. El punt de partida són les conegudes miniatures del còdex de Karlsruhe, primeres representacions que tracten aquest tema. [...]
This article presents one of the most representative iconographic episodes of Ramon Llull's life: the Puig de Randa illumination. The departure point are the well-known Codex of Karlsruhe miniatures -first representation of this subject-. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.184
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 101-125  
10.
28 p, 2.0 MB Paul Bril, Wenzel Cobergher, Jacob Frankaert I, Willem I van Nieulandt y los ermitaños de Pedro de Toledo, V marqués de Villafranca / Bosch Ballbona, Joan, 1960- (Universitat de Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
En febrero de 1601, Don Pedro de Toledo, quinto marqués de Villafranca, contrató a Paul Bril, Wenzel Cobergher, Willem I van Nieulandt y Jacob Frankaert I, pintores flamencos residentes en Roma, para la realización de una serie de pinturas de ermitaños y una de «Huomini Illustri». [...]
In February 1601, Don Pedro de Toledo, fifth marquis of Villafranca, contracted in Rome the Flemish painters Paul Bril, Wenzel Cobergher, Willem I van Nieulandt and Jacob Frankaert to carry out two large series of paintings, one of eremites and another one of «Huomini Illustri». [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.185
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 127-154  
11.
15 p, 765.1 KB Le acquisizioni di opere d'arte di Gaspar de Bracamonte y Guzmán, conte di Peñaranda e viceré di Napoli (1659-1664) / Mauro, Ida
L'adquisició d'obres d'art per part dels virreis espanyols i la seva cort es realitzava de maneres diferents (regals, compres mitjançant intermediaris. . . ) i tenia finalitats diverses. L'article analitza les obres adquirides a Nàpols pel virrei comte de Peñaranda i l'inventari de l'enviament de part dels seus béns, que van sortir de la capital del regne el 9 de setembre de 1664. [...]
La adquisición de obras de arte napolitano por parte de los virreyes españoles y de su corte se realizaba de maneras diferentes (regalos, compras por medio de intermediarios. . . ) y tenía diversas finalidades. [...]
The works of art acquisition by the Spanish viceroys and their court was carried out in different ways (presents, purchases by middlemen. . . ) and it had several aims. This article analyses the works of art purchased in Naples by the viceroy count of Peñaranda and the inventory of some of them shipped to Spain on September 1664. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.186
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 155-169  
12.
18 p, 448.2 KB Los gustos artísticos de los «novatores» valencianos en torno a 1700 : la colección de pintura de los marqueses de Villatorcas / Gil Saura, Yolanda (Universitat de València)
La casa del primer marqués de Villatorcas era famosa en la Valencia de finales del siglo XVII por la importante biblioteca que albergaba, sede de reuniones de carácter literario y científico. En 1702, el hijo y heredero del marqués, Juan Basilio Castelví, se casaba con la condesa de Cervellón y, con motivo del matrimonio, su padre le cedió una importante colección de pintura de la que destaca la procedencia italiana de la mayoría de los lienzos, sobre todo napolitanos, y la abundancia de pintura de género, de paisajes, de bodegones o de ruinas. [...]
The House of the Marquis of Villatorcas was famous in the late xviith century Valencia due to its important library and to the scientific and literary meetings that took place in it. In 1702, the son and heir of the marquis, Juan Basilio Castelvi, married the countess of Cervellon and on account of this marriage, he was granted by his father with an important art collection. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.187
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 171-188  
13.
39 p, 1.5 MB L'acabament de la seu de Girona : projectes i fases de construcció de la façana barroca (1680-1733) / Miralpeix i Vilamala, Francesc (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art)
La construcció del frontispici de la catedral de Girona va significar la fi d'un llarg procés de més de tres segles de renovació i substitució de l'antic temple romànic. L'estudi que ve a continuació és una crònica detallada del transcurs d'edificació de la façana barroca -dels diferents projectes, dels requisits, de les opcions estètiques del capítol, etc. [...]
The construction of the facade of the cathedral of Girona signified the end of a long process of more than three centuries of renewal and substitution of the old Romanesque temple. The study that comes subsequently is a chronicle detailed of the process of building of the baroque facade -of the different projects, of the requirements, of the aesthetic options of the chapter, etc. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.188
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 189-227  
14.
19 p, 975.4 KB L'ofici de fuster a la Barcelona del set-cents : noves aportacions documentals, noves mirades / Creixell i Cabeza, Rosa M. (Universitat de Barcelona)
L'aproximació a l'ofici de fuster i la seva evolució com a art mecànica ha estat sempre realitzada en funció de l'artefacte resultant i bàsicament cenyint-se en la construcció de mobiliari. L'atenció per l'evolució estilística del mobiliari ha relegat a un segon terme l'interès per l'entramat d'accions i circumstàncies que configuraven l'activitat laboral en el món de les fusteries, tot menyspreant, fins i tot, l'apropament a unes altres produccions i activitats afins a dit ofici. [...]
Discussions of the carpenter's trade and its evolution as a mechanical art have always revolved around the resulting artefact, centring, basically, on the construction of furniture. This emphasis on the stylistic evolution of furniture has relegated as a secondary consideration all interest in the weave of actions and circumstances that characterised working activity in the world of carpentry, to the point, even of eschewing all study of other activities and products with affinities to the trade. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.189
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 229-247  
15.
28 p, 1.2 MB La filiación catalana de la catedral de Potosí : aproximación a un modelo / Gargante Llanes, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
El presente artículo intenta dilucidar las influencias de la arquitectura religiosa del siglo XVIII, generada en los territorios de la antigua Corona de Aragón, en la catedral de Potosí (Bolivia). [...]
The present article tries to elucidate the influences of the religious architecture of the XVIII century, generated in the territories of the old Crown of Aragon, in the cathedral of Potosí (Bolivia). [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.190
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 249-276  
16.
29 p, 1.3 MB Els interiors barcelonins de finals del segle XVIII i començaments del XIX / Rosselló Nicolau, Maribel (Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
El nostre article estudia el tractament de la superfície dels interiors de les cases de les famílies benestants de Barcelona entre final del segle XVIIi inici del segle XIX. Ens hem centrat en les estances més valorades i representatives de la casa, que són els salons i, quan ha estat possible, també hem estudiat algunes altres dependències, com ara les estrades (sales de recepció que precedeixen els salons) o les sales amb alcova. [...]
This article studies the interiors of houses of the wealthy people of Barcelona in the late 18th and early 19th centuries. We focus on the rooms that were most valued and representative of the house-the drawing rooms-and when possible other rooms such as the estrades (antechambers to the drawing rooms) and rooms with alcoves. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.191
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 277-305  
17.
11 p, 726.8 KB La intervención del arquitecto Antonio Celles en las reformas del Palacio de España en Roma (1814-1815) / García Sánchez, Jorge (Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Espanya). Escuela Española de Historia y Arqueología)
El Palacio de España, ubicado en la homónima plaza de Roma, ha pertenecido al Gobierno español desde mediados del siglo XVII hasta nuestros días, espacio de tiempo durante el que ha constituido la sede de la embajada ante la Santa Sede. [...]
The Palazzo di Spagna, located in the homonymous square of Rome, and place of the Spanish Embassy in the Vatican, has belonged to the Spanish Government from the 17th Century to our days. Its architecture, of Renaissance origin, suffered important transformations in the first years of the 19th Century that determined its current aspect. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.192
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 307-317  
18.
31 p, 6.5 MB Testamentaría e inventario de bienes de Mariano Fortuny en Roma / Navarro, Carlos G. (Museo Nacional del Prado. Área de Conservación de Pintura del Siglo XIX)
Nuevos documentos sobre las diligencias legales posteriores a la prematura muerte en Roma del pintor Mariano Fortuny y Marsal (1838-1874) permiten reconstruir ahora lo sucedido entonces con extrema precisión. [...]
New documents on the judicial procedures subsequent to the premature death of the painter Mariano Fortuny y Marsal (1838-1874) in Rome now make it possible to reconstruct with extreme precision what occurred at that time. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.193
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 319-349  
19.
12 p, 125.3 KB Darrere les passes de Fortuny i Regnault : el viatge dels Champney / Carbonell, Jordi A. (Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art)
El relat de l'estada a la península Ibèrica i al nord del Magrib del matrimoni nord-americà format per l'escriptora Elisabeth Williams Champney (1850-1922) i pel pintor James Wells Champney (1843-1903) constitueix un testimoni exemplar de l'afany viatger que, a partir del final de la guerra de Secessió Americana (1860-1865), van sentir molts artistes i intel·lectuals de l'altra banda de l'Atlàntic. [...]
The story of the visit to the Iberian peninsular and the north of the Maghreb by the American couple, the painter James Wells Champney (1843-1903) and the writer Elisabeth Williams Champney (1850-1922), is an excellent example of the urge to travel which, after the end of the American Civil War (1860-1865), was common in many artists and intellectuals on the other side of the Atlantic. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.194
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 351-362  
20.
22 p, 1.1 MB Rubió i Bellver en la Església Nova : modernismo catalán en Son Servera (Mallorca) / Liaño Gibert, Soledad
La presencia de Rubió i Bellver en Mallorca fue fundamental, no sólo para el desarrollo del modernismo en la isla, sino también para la trayectoria profesional del arquitecto catalán. La Església Nova de Son Servera es uno de los tantos proyectos que Rubió dejó en la isla y que debió entender como parte de una iniciativa más global, acaudillada por el obispo Campins y el vicario general Alcover, y cuyo principal objetivo era dotar de un nuevo perfil cultural a la isla semejante al catalán y coincidente en su base nacionalista. [...]
The presence of the Catalan architect Rubió i Bellver in Majorca was fundamental not only for the development of Modernism on the island, but also for his professional career. The Església Nova of Son Servera is one of the many projects that Rubió left on the island which must be understood as part of a more global initiative, led by the Bishop Campins and the Vicar General Alcover, whose principal aim was to provide the island with a new cultural profile similar to that of Catalonia and coincidental with its nationalistic base. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.195
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 363-384  
21.
7 p, 118.9 KB Esto es una silla / González García, Ainize
Se podría decir que en la obra en conjunto de Carles Santos el interés por lo visual constituye una constante. Como ya sucedía en la obra del poeta Joan Brossa, el acercamiento a lo visual por parte de Santos se dará mediante el uso exclusivo de su lenguaje artístico por excelencia: la música y el sonido -tanto en términos abstractos como concretos-. [...]
It may be said that in Carles Santos' whole work the interest in visuality becomes a constant topos. As noted in Joan Brossa's poetry, Santos' approach to image resorts exclusively to the artistic language characteristic to him: music and sound -both in abstract and concrete terms-. [...]

2008 - 10.5565/rev/locus.196
Locus amoenus, N. 9 (2007-2008) p. 385-391  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.