Recerca musicològica

Recerca musicològica Encontrados 19 registros  La búsqueda tardó 0.00 segundos. 
1.
27 p, 683.1 KB Índex
2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 3-25  
2.
12 p, 90.3 KB Le prime pubblicazioni in Italia concernenti il Barocco musicale / Basso, Alberto
Alberto Basso ens ofereix un estudi exhaustiu dels orígens de la historiografia barroca a Itàlia, que parteix de l'obra del P. Giovanni Battista Martini i la publicació dels tres primers volums d'una Storia della Musica (1757, 1770 i 1781); però cal referir-se també a una altra obra del mateix autor, Esemplare o si Saggio fondamentale prattico di contrapunto sopra il canto fermo (1774-1775), on publica 107 exemples de diversos compositors de la segona meitat del segle XVI i la primera del XVII; el seguí Giuseppe Paolucci amb Arte pratica de contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1765-1772), on esmenta obres, a més dels compositors italians, de Haendel i Fux. [...]
Alberto Basso nos ofrece un estudio exhaustivo de los orígenes de la historiografía barroca en Italia, que parte de la obra del P. Giambattista Martini y la publicación de los tres primeros volúmenes de una Storia della Musica (1757, 1770 y 1781); pero cabe referirse también a otra obra del mismo autor, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), donde publica hasta 107 ejemplos de diversos compositores de la segunda mitad del siglo XVI y de la primera del XVII. [...]
Alberto Basso nous offre une étude exhaustive des origines de l'historiographie baroque en Italie, à partir de l'ouvrage de P. Giambattista Martini et la publication des trois premiers volumes d'une Storia della Musica (1757, 1770 et 1781); mais il fait également référence à l'ouvrage du même auteur, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), où sont publiés jusqu'à 107 exemples de divers compositeurs de la seconde moitié du XVIe siècle et de la première du XVIIe . [...]
Alberto Basso presents us with a comprehensive study of the origins of baroque historiography in Italy, starting with P. Giambattista Martini's work and the publication of the first three volumes of Storia della Musica (1757, 1770 and 1781). [...]
Alberto Basso bietet eine umfangreiche Studie der Ursprünge der barocken Historiographie in Italien, die von dem Werk von P. Giambattista Martini und der Veröffentlichung der ersten drei Bände der Storia della Musica (1757, 1770 und 1781) ausgeht. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 29-40  
3.
25 p, 154.1 KB Els orígens del concepte de barroc musical hispànic, a l'entorn del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol / Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació mestre-deixeble, es relacionen estretament amb l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, i el seu testimoni suposa gairebé un segle i mig de presència ininterrompuda d'estudiosos catalans a les altes instàncies de la musicologia internacional. [...]
La nueva ciencia musicológica, surgida de las universidades alemanas en la segunda mitad del siglo XIX, posee una singular importancia en Cataluña por la labor ejemplar llevada a cabo por Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) y Miquel Querol (1912-2002); todos ellos, unidos por el vínculo de la relación maestro-discípulo, se relacionan estrechamente con el Institutd'Estudis Catalans, fundado en 1907; su testimonio supuso la presencia ininterrumpida, durante casi un siglo y medio, de la musicología catalana en las altas instancias de la musicología internacional. [...]
La nouvelle science de la musicologie, apparue dans les universités allemandes au cours de la seconde moitié du XIXe siècle, prend une remarquable importance en Catalogne grâce aux efforts exemplaires de Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) et Miquel Querol (1912-2002); tous ceux qui, unis par le lien de la relation maître et disciple, sont étroitement liés avec l'Institut d'Estudis Catalans, fondé en 1907; leur témoignage signifie la présence sans interruption pendant presque un siècle et demi, de la musicologie catalane dans les hautes sphères de la musicologie internationale. [...]
The new science of musicology, emerging from German universities in the second half of the XIX century, has a unique importance in Catalonia due to the exemplary work carried out by Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) and Miquel Querol (1912-2002). [...]
Die neue Musikwissenschaft, die in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts an den deutschen Universitäten aufkam, hat in Katalonien eine einzigartige Bedeutung für die beispielhafte Arbeit von Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) und Miquel Querol (1912-2002). [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 41-65  
4.
15 p, 102.7 KB La recepción del primer barroco en la Real Capilla / Lolo, Begoña
Como paso previo a la plena recepción del primer barroco en la corte de Madrid, la profesora Begoña Lolo diseña las líneas maestras de la organización musical de la corte castellana, advirtiendo que, aparte de su significación puramente artística, las instituciones musicales de la corte (la Cámara, la Capilla y la Caballeriza) constituían asimismo el icono sonoro del poder de la monarquía hispana, por lo que el hecho de pertenecer a dicha institución otorgaba a sus participantes un plus de notoriedad; explica también el origen y la distinción entre la capilla flamenca y la castellana, aportando documentación precisa sobre la cuestión, y reivindicando el papel histórico que sobre este tema desarrollaron, en la década de los cincuenta, Jose Subirá y Nicolás Solar Quintes.
En préalable à l'acceptation du premier baroque à la cour de Madrid, la professeur Begoña Lolo a tracé les lignes essentielles de l'organisation musicale de la cour castillane en avertissant que, hormis leur signification purement artistique, les institutions musicales de la cour (la Chambre, la Chapelle et l'Écurie) constituaient également l'icône sonore du pouvoir de la monarchie hispanique; par conséquent, le fait d'appartenir à cette institution conférait à ses participants une plus grande notoriété; elle explique également l'origine et la distinction entre la chapelle flamande et la castillane, en apportant une documentation précise sur la question et en revendiquant le rôle historique que sur ce sujet ont développé pendant les années cinquante, Jose Subirá et Nicolás Solar Quintes.
Prior to the full reception of the first baroque in the court of Madrid, Professor Begoña Lolo outlines the main activities of the musical organisation of the Spanish court, pointing out that, apart from their purely artistic meaning, the musical institutions of the court (the chamber, the chapel and the stable) also constituted the sonorous icon of the Hispanic monarchy's power. [...]
Als erster Schritt zum vollständigen Einzug des ersten Barocks am Hof von Madrid entwirft Professorin Begoña Lolo die Hauptlinien der Musikgestaltung des kastilischen Hofs. Sie weißt darauf hin, dass abgesehen von der rein künstlerischen Bedeutung die musikalischen Institutionen des Hofes (die Kammer, die Kapelle und die Stallungen) zugleich das klangvolle Symbol der Macht der spanischen Monarchie bilden, wobei die Tatsache der Zugehörigkeit zu dieser Institution den Beteiligten zusätzliche Bekanntheit gewährt. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 67-81  
5.
10 p, 85.1 KB Manifestações primordiais do Barroco Musical em Portugal / Doderer, Gerhard
Gerhard Doderer planteja la recepció del Barroc italià a la península ibèrica com a procés complex de similituds i dissemblances entre Portugal i Castella [Espanya]. Partint de tres punts bàsics (la monodia acompanyada, la sonata a solo o a trio i el concertato expressiu), destaca la convivència entre l'stile rappresentativo i l'stile antico, com a element comú a la praxi hispànica del segle XVII, sense que aquest capteniment ofegui l'actitud d'experimentació i de novetat. [...]
Gerhard Doderer plantea la recepción del barroco italiano en la península ibérica como un proceso complejo de similitides y diferencias entre Portugal y Castilla. Partiendo de tres puntos básicos (la monodia acompañada, la sonata a solo o a trío y el concertato expresivo), destaca la convivencia entre el stile rappresentativo y el stile antico, como elemento común de la praxis hispana del siglo XVII, sin que ello ahogue la actictud experimental de la novedad. [...]
Gerhard Doderer présente l'acceptation du baroque italien dans la péninsule ibérique comme un processus complexe de similitudes et de différences entre le Portugal et la Castille. À partir de trois points fondamentaux (la monodie accompagnée, la sonate à solo ou a trio et le concertato expressif ), il souligne la coexistence entre le stile rappresentativo et le stile antico, en tant qu'élément commun de la praxis hispanique du XVIIe siècle, sans que cela ne jugule l'attitude expérimentale de la nouveauté. [...]
Gerhard Doderer considers the reception of the Italian baroque in the Iberian Peninsula to be a complex process of similarities and differences between Portugal and Spain. Starting from three basic points (the monady with accompaniment, the solo or trio sonata and the expressive concertato), he emphasises the coexistence of the stile rappresentativo and the stile antico, as a common factor in XVII century Hispanic praxis, without this eliminating the experimental attitude of the new development. [...]
Gerhard Doderer legt den Einzug des italienischen Barocks auf der Iberischen Halbinsel als komplexen Prozess der Ähnlichkeiten und Unterschiede zwischen Portugal und Kastilien dar. Beginnend bei drei grundlegenden Punkten (die begleitende Monodie, die Solooder Trio-Sonate und das ausdrucksvolle Concertato) sticht das Miteinander des Stile rappresentativo und des Stile antico als gemeinsames Element der spanischen Praxis des 17. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 83-92  
6.
28 p, 138.7 KB Los ejes de la música francesa de la primera mitad del siglo XVII / Jambou, Louis
El autor de este artículo parte, como premisa previa, de la práctica ausencia de estudios previos sobre la relación musical entre los dos países. Plantea luego el marco general, partiendo, en primer lugar, de la potencialidad militar en relación con el conflicto de ambas naciones por el dominio de Flandes e Italia, que termina en 1659 con la Paz de los Pirineos y el nacimiento de un nuevo equilibrio europeo. [...]
L'auteur de cet article part de la prémisse de la presque absence d'études précédentes sur la relation entre les deux pays dans le domaine de la musique. Il présente ensuite le cadre général, en premier lieu à partir de la potentialité militaire en relation avec le conflit des deux nations pour la domination des Flandres et de l'Italie, s'achevant en 1659 par la Paix des Pyrénées et la naissance d'un nouvel équilibre européen. [...]
As the basis of his argument, the author of this article uses the virtual absence of previous studies on the musical relationship between the two countries. He then considers the general framework, starting from, firstly, the military potentiality regarding the conflict between the two countries for the control of Flanders and Italy, which came to an end in 1659 with the Treaty of the Pyrenees and the birth of a new equilibrium in Europe. [...]
Der Autor dieses Artikels geht als Prämisse von der fehlenden Erfahrung durch vorangegangene Studien über die musikalische Beziehung zwischen den zwei Ländern aus. Er legt dann den allgemeinen Rahmen dar und geht zuerst von der militärischen Leistungsfähigkeit in Bezug auf den Konflikt beider Länder durch die Dominanz von Flandern und Italien aus, die 1659 mit dem Pyrenäischen Frieden endet, sowie der Entstehung eines neuen europäischen Gleichgewichts. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 93-120  
7.
32 p, 155.7 KB La música teatral espanyola del segle XVII segons Felip Pedrell en el Teatro lírico español anterior al siglo XIX / Pessarrodona, Aurèlia 1978-
Dins de l'interès que sempre tingué Felip Pedrell pel teatre musical espanyol, una de les seves aportacions musicològiques més interessants fou la recuperació i l'estudi del teatre musical espanyol dels segles XVII i XVIII, cosa que va fer, sobretot, en el seu Teatro lírico español anterior al siglo XIX. [...]
Dentro del interés que Felip Pedrell tuvo por el teatro musical español, una de sus aportaciones musicológicas más interesantes consistió en la recuperación y el estudio de este género en los siglos XVII y XVIII, tarea que llevó a cabo especialmente en su publicación Teatro lírico español anterior al siglo XIX. [...]
S'intéressant au théâtre musical espagnol, l'un des apports musicologiques les plus important de Felip Pedrell consiste dans la récupération et l'étude de ce genre pendant les XVIIe et XVIIIe siècles, ce qu'il concrétise par la publication du Théâtre lírico español anterior al siglo XIX. [...]
Among the great interest shown by Felip Pedrell for Spanish musical theatre, one of his most important musicological contributions was the retrieval and study of this genre in the XVII and XVIII centuries, a task that he especially undertook in his publication Teatro lírico español anterior al siglo XIX. [...]
Felip Pedrell interessierte sich sehr für das spanische Musiktheater. Einer seiner interessantesten musikwissenschaftlichen Beiträge war die Wiedergewinnung und das Studium dieser Gattung im 17. und 18. [...]
Arbeit entsprach.

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 121-152  
8.
27 p, 146.3 KB Josep Rafael Carreras i Bulbena, el naixement de l'oratori a Catalunya i altres consideracions / Daufí i Rodergas, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Aquest treball se centra en la figura de Josep Rafael Carreras i Bulbena, un autor que, tot i que força oblidat actualment, compta amb una important obra musicològica que cal considerar i valorar. A les pàgines que segueixen a continuació es pretén posar de manifest la significació de Carreras i Bulbena a partir de tres grans eixos: la seva biografia, la seva obra musicològica i la seva relació epistolar amb Felip Pedrell. [...]
El presente trabajo se centra en la figura de Josep Rafael Carreras y Bulbena, un autor algo olvidado actualmente, pero que cuenta con una importante obra musicológica que es necesario considerar y valorar. [...]
La présente étude est centrée sur la figure de Josep Rafael Carreras y Bulbena, un auteur un peu oublié de nos jours mais qui compte une oeuvre musicologique importante que l'on doit considérer et apprécier. [...]
This article focuses on Josep Rafael Carreras y Bulbena, an author somewhat forgotten today, but who produced an important musicological work that merits consideration and examination. The following pages endeavour to reveal the significance of Carreras y Bulbena using three central points: his biography, his musicological work and his epistolary relationship with Felip Pedrell. [...]
Die vorliegende Arbeit behandelt die Figur Josep Rafael Carreras y Bulbena, einen zur Zeit etwas ins Vergessen geratenen Autor, der jedoch ein wichtiges musikwissenschaftliches Werk vorweist, das zu beachten und zu schätzen ist. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 153-179  
9.
24 p, 517.3 KB Noves aportacions biogràfiques de compositors catalans de la segona meitat del segle XVII / Salisi i Clos, Josep M.
Con el presente artículo pretendo llenar el vacío que existe en lo referente a la biografía de ciertos compositores del ámbito catalán de mediados y finales del siglo XVII. En concreto se trata de tres compositores -Anton Font, Magí Nuet y Joan Prim-, los cuales aparecen citados en algunos diccionarios biográficos y donde, simplemente, por falta de datos, resulta limitada la aportación que de ellos se hace. [...]
Avec cet article je veux remplir le vide qu'existe de la biographie de certains compositeurs catalans de la moitié et la fin du XVIIe siècle. Concrètement je fais référence à trois compositeurs -Anton Font, Magí Nuet et Joan Prim-, qui apparaissent dans certains dictionnaires biographiques et dans lesquels, pour manque de données, l'apportation qu'on fait d'eux est limitée. [...]
By this article I pretend to fill the void that exist about the biography of some catalan composers towards de middle and the ending of the XVII century. In sum there are three composers -Anton Font, Magí Nuet and Joan Prim-, that are mentioned in some biographical dictionaries and where, in order to omit facts, the information that exist about them isn't completed. [...]
Mit dem vorliegenden Artikel versuche ich die Lücke auszufüllen, die in Bezug auf gewisse Komponisten des katalanischen Sprachraums aus der Zeit zwischen Mitte und Ende des 17. Jahrhunderts besteht. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 183-206  
10.
20 p, 114.5 KB La Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach / Heinrich Eggebrecht, Hans
El profesor H. H. Eggebrecht nos ofrece una profunda interpretación de la complejidad de la Matthäuspassion de J. S. Bach, basada en un triple análisis musical, teológico y artístico de la obra. [...]
Le professeur H. H. Eggebrecht nous offre une profonde interprétation de la complexité de la Matthäuspassion de J. S. Bach, basée sur une triple analyse musicale, théologique et artistique de l'oeuvre. [...]
Professor H. H. Eggebrecht presents us with a profound interpretation of the complexity of J. S. Bach's Matthäuspassion, based on a musical, theological and artistic analysis of the piece. The main focus points of his argument are based on the aesthetic quality of the work, its power of abstraction, consideration of the object-Passion as the core of the Christian faith, and the distance in artistic interpretation. [...]
Professor H. H. Eggebrecht bietet uns eine tiefgreifende Interpretation der Komplexität der Matthäuspassion von J. S. Bach, die auf einer dreifachen musikalischen, theologischen und künstlerischen Analyse des Werks basiert. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 207-226  
11.
24 p, 237.6 KB La música para piano de Felip Pedrell / Álvarez Losada, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La mayor parte de la producción pianística de Pedrell se concentra en los años 1862-1872, durante su juventud en Tortosa. Constituye un corpus importante de piezas que abarcan los géneros pianísticos propios de la época: nocturnos, valses, baladas, impromptus, estudios, fantasías, sonatas, apuntes sinfónicos, temas característicos. [...]
La plus grande partie de la production pour piano de Pedrell se concentre sur les années 1862-1872, durant sa jeunesse à Tortosa. Cela constitue un corpus important de pièces qui embrassent les genres pour piano propres à cette époque: nocturnes, valses, balades, impromptus, études, fantaisies, sonates, annotation symphoniques, thèmes caractéristiques. [...]
The main part of Pedrell's pianistic production is centred on the years 1862-1871, during his youth in Tortosa. It makes up a considerable corpus of pieces that cover the pianistic genres of the time; nocturnes, waltzes, ballads, improvisations, studies, fantasies, sonnets, symphonic notes, characteristic topics. [...]
Der größte Teil der Klavierkomposition Pedrells entstand in den Jahren 1862-1872, d. h. während seiner Jugend in Tortosa. Sie stellen ein bedeutendes Corpus von Stücken dar, der die Klaviergattungen dieser Epoche umfassen: Nachtstücke, Walzer, Balladen, Impromptus, Etüden, Fantasien, Sonaten, Sinfonieschriften, charakteristische Themen. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 227-250  
12.
27 p, 125.5 KB L'activitat concertística d'Isaac Albéniz a Barcelona (1874-1895) : aportació documental i estudi / López, Begoña
L'autora d'aquest article estudia l'activitat concertística d'Isaac Albéniz (1862-1909) a la ciutat de Barcelona, des de 1874 fins a 1895; activitat que comprèn el repertori pianístic i cambrístic. [...]
La autora de este artículo estudia la actividad concertística de Isaac Albéniz (1860-1909) en la ciudad de Barcelona, desde 1874 a 1895. Dicha actividad comprende el repertorio pianístico y el camerístico. [...]
L'auteur de cet article étudie l'activité concertiste d'Isaac Albéniz (1860-1909) dans la ville de Barcelone, de 1874 à 1895. Cette activité comprend le répertoire de piano et de musique de chambre. [...]
The author of this article examines the concert activity of Isaac Albéniz (1860-1909) in Barcelona, from 1874 to 1895. This activity consists of a pianistic and chamberistic repertoire. This research is based on collections from the Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas», as well as from other Barcelona centres (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). [...]
Die Autorin dieses Artikels studiert die Konzertarbeit von Isaac Albéniz (1860-1909) in Barcelona zwischen 1874 und 1895. Diese Arbeit umfasst das Klavier- und Kammermusikrepertoire. Die Quellen dieser Recherche umfassen die dokumentarische Sammlung des Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas» sowie anderer Zentren in Barcelona (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 251-277  
13.
19 p, 1.3 MB Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900 / Fukushima, Mutsumi
El crecimiento económico e industrial de Barcelona en el último tercio de siglo XIX llega también al terreno musical, especialmente, a la fabricación del piano, que se había convertido, en toda la Europa del siglo, en el instrumento musical por antonomasia. [...]
La croissance économique et industrielle de Barcelone au cours du dernier tiers du XIXe siècle parvient aussi au monde musical, notamment à la fabrication du piano qui, pendant ce siècle, était devenu dans toute l'Europe l'instrument musical par excellence. [...]
The economic and industrial growth of Barcelona in the last third of the XIX century also occurred in the field of music, especially in the manufacturing of the piano, which had become the European musical instrument par excellence. [...]
Das wirtschaftliche und industrielle Wachstum Barcelonas im letzten Drittel des 19. Jahrhunderts dehnte sich auch auf den Musikbereich aus, besonders auf den Klavierbau. Das Klavier hatte sich in ganz Europa zum Musikinstrument schlechthin entwickelt. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 279-297  
14.
24 p, 145.0 KB Baldomero Cateura, biografía y aportaciones musicales : la mandolina española y el pedalier sistema Cateura / Perandones Lozano, Miriam (Universidad de Oviedo)
En este detallado estudio, la Dra. Miriam Perandones nos ofrece una panorámica inédita de la música española de la segunda mitad del siglo XIX, que gira en torno a la polifacética personalidad de Baldomero Cateura (1856-1929), tenaz hombre de negocios, que sublimaba esta faceta con su dedicación a la música, en la Barcelona de la Exposición de 1888, abierta a Europa. [...]
Dans son étude détaillée, la Dr. Miriam Perandones nous présente un panorama inédit de la musique espagnole de la deuxième moitié du XIXe siècle qui tourne autour de la personnalité polyvalente de Baldomero Cateura (1856-1929), un tenace homme d'affaires qui sublimait cette facette en se consacrant à la musique dans la Barcelone de l'Exposition de 1888, ouverte à l'Europe. [...]
In this detailed study, Dr. Miriam Perandones presents us with an unpublished panorama of the Spanish music of the second half of the XIX century, which revolves around the multifaceted personality of Baldomero Cateura (1856-1929), a determined business man who uplifted this facet with his dedication to music, in the Barcelona of the Universal Exhibition in 1888, open to Europe. [...]
In dieser detaillierten Studie bietet uns Dr. Miriam Perandones biete ein unveröffentlichtes Panorama der spanischen Musik der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts, die sich um die vielseitige Persönlichkeit Baldomero Cateuras (1856-1929) dreht, einen hartnäckigen Geschäftsmann, der seinen Beruf mit seiner Hingabe an die Musik im Rahmen der Barcelona- Ausstellung von 1888, die offen für Europa war, in künstlerische Leistung umsetzte. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 299-322  
15.
22 p, 135.7 KB Barcelona, 1938 : una ciutat ocupada musicalment. Ponència llegida al Congrés Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura, organitzat per la Fundació Pi i Sunyer / Calmell, Cèsar (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
El autor de este artículo explica detalladamente la insólita visión de una Barcelona desencantada y con sentimiento de pérdida, abocada al final de la guerra civil y, curiosamente, arrastrada a una extrema inflorescencia cultural en el campo de la música, llevada a cabo por las autoridades de la Repúbica en la primavera de 1938; se trata de «/…/ un relato construído /…/ a espaldas de la cruda realidad vivida en el frente», con el fin de reconducir el público hacia la normalidad y de mantener un espacio cultural. [...]
L'auteur de cet article explique de façon détaillée l'insolite vision d'une Barcelone désenchantée, vouée à un sentiment de perte à la fin de la guerre civile et curieusement entraînée vers une extrême inflorescence culturelle dans le domaine de la musique, menée par les autorités de la République au printemps de 1938; il s'agit de «/…/ un récit construit /…/ dans le dos d'une crue réalité vécue sur le front», dans le but de reconduire le public vers la normalité et de maintenir un espace culturel. [...]
The author of this article provides a detailed explanation of the unusual vision of a disillusioned Barcelona enveloped in a sense of loss, seized at the end of the civil war and, curiously, dragged to a tremendous cultural prosperity in the field of music, implemented by the authorities of the Republic in the spring of 1938. [...]
Der Autor dieses Artikels erläutert detailliert die außergewöhnliche Vision eines ernüchterten und mit einem Verlustgefühl gefüllten Barcelonas am Ende des Bürgerkriegs, das erstaunlicherweise ein extremes kulturelles Aufblühen im Bereich Musik nach sich zog, was von der Staatsgewalt der Republik im Frühling 1938 realisiert wurde. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 323-344  
16.
16 p, 271.2 KB Procedimientos de abstracción y síntesis en las 17 cançons populars catalanes per a piano (1995) de David Padrós / Heine, Christiane (Universidad de Granada)
Las 17 Cançons populars catalanes per a piano de David Padrós (n. 1942) surgen del propósito de recuperar algunas fuentes selectas de la música popular, con el fin de reinterpretarlas en el contexto de la música culta contemporánea. [...]
Les 17 Cançons populars catalanes per a piano de David Padrós (n. 1942) sont nées dans le but de récupérer certaines sources choisies de la musique populaire, afin de les réinterpréter dans le contexte de la musique culte contemporaine. [...]
The 17 Cançons populars catalanes per a piano by David Padrós (born 1942) emerge from a proposal to retrieve some selected sources of popular music, with the aim of re-performing them in the context of contemporary cult music. [...]
Die 17 Cançons populars catalanes per a piano von David Padrós (geb. 1942) haben das Ziel, ausgewählte Quellen der Volksmusik wiederzugewinnen und diese im Kontext der zeitgenössischen Musik neu zu interpretieren. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 345-360  
17.
30 p, 1.4 MB El compositor Juan Durán a través de su obra / Fernández, Rosa María
Juan Durán (Vigo, 1960) es uno de los compositores actuales más reconocidos en Galicia. Miembro de la denominada Generación de la apertura, y fundador de la Asociación Gallega de Compositores, en 1987, cuenta en su haber con un catálogo de más de 70 composiciones, entre las que destacan varias obras camerísticas, la ópera O Arame, estrenada en La Coruña en el 2008 y editada en 2009 y su obra orquestal, en la que ocupa un lugar destacado la Cantiga Finisterrae, para múltiples voces de luz, escrita para orquesta y coro en 1999. [...]
Juan Durán (Vigo, 1960) est l'un des compositeurs actuels les plus reconnus en Galicie. Membre de la dénommée Generación de la apertura, et fondateur de l'Association galicienne de Compositeurs, il dispose en 1987 d'un catalogue de plus de 70 compositions, parmi lesquelles se détachent plusieurs oeuvres de musique de chambre, l'opéra O Arame, inaugurée à La Corogne en 2008 et publiée en 2009, ainsi que son oeuvre orchestrale dans laquelle tient une place remarquable le Cantique Finisterrae, para múltiples voces de luz, écrit pour orchestre et choeur en 1999. [...]
Juan Durán (Vigo, 1960) is one of Galicia's most renowned current composers. A member of the so-called Generación de la apertura, and founder of the Asociación Gallega de Compositores, in 1987, his catalogue consists of more than 70 compositions, of which most notable are the various chamberistic works, the O Arame opera, first shown in La Coruña in 2008 and published in 2009, and his orchestral work, of which most noteworthy is the medieval poem Finisterrae, para múltiples voces de luz, written for orchestra and choir in 1999. [...]
Juan Durán (Vigo, 1960) ist einer der aktuell anerkanntesten Komponisten in Galicien. Er ist Mitglied der sogenannten Generación de la apertura (Generation der Öffnung) und Gründer der Asociación Gallega de Compositores (Galicische Komponistenvereinigung) im Jahre 1987. [...]

2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 361-390  
18.
7 p, 79.2 KB Ressenyes / Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Index de les obres ressenyades: Alberto BASSO, I Mozart in Italia. Cronistoria dei viaggi, documenti, lettere. Dizionario dei luoghi e delle persone.
2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 391-397  
19.
4 p, 64.4 KB Ressenyes / Encina Cortizo, María
Index de les obres ressenyades: La MISA policoral en Cataluña en la segunda mitad del siglo XVII. Introducción, estudio y transcripción de Francesc Bonastre.
2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 397-400  

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.