Resultats globals: 17 registres trobats en 0.02 segons.
Articles, 17 registres trobats
Articles 17 registres trobats  1 - 10següent  anar al registre:
1.
15 p, 181.2 KB El más oscuro y persistente jefe de Gobierno del absolutismo : ¿un realista moderado? / Mateos, Abdón (Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
Entre 1826 y 1832 Manuel González Salmón fue primer secretario de Estado en la etapa final de la década ominosa del reinado de Fernando VII. Formado en la época del reformismo ilustrado en Alemania, había desempeñado otras misiones diplomáticas en Lisboa, Dresde o San Petersburgo. [...]
Entre 1826 i 1832 Manuel González Salmón va ser primer secretari d'Estat en l'etapa final de la dècada ominosa del regnat de Ferran VII. Format en l'època del reformisme il·lustrat a Alemanya, havia exercit altres missions diplomàtiques a Lisboa, Dresden o Sant Petersburg. [...]
Between 1826 and 1832 Manuel González Salmón was the First Secretary of State at the end of the ominous decade of the reign of Fernando VII. Trained at the time of enlightened reformism in Germany, he had carried out other diplomatic missions in Lisbon, Dresden and Saint Petersburg. [...]

2022 - 10.5565/rev/rubrica.262
Rúbrica contemporánea, Vol. 11 Núm. 21 (2022) , p. 159-173 (Artículos)  
2.
20 p, 443.7 KB La conversión de los reyes de Inglaterra en monarcas absolutos. La Reforma de Enrique VIII / Jiménez Sureda, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
Este artículo describe la asunción de la plena potestad en asuntos civiles y en asuntos religiosos por parte del rey Enrique VIII de Inglaterra. Basa la legitimidad de la misma en el precedente de la Roma imperial pagana y describe la actuación de los poderes involucrados en el proceso: el soberano, el Parlamento, los eclesiásticos y algunos intelectuales. [...]
2016 - 10.15581/001.19.345-362
Memoria y civilización. Anuario de Historia de la Universidad de Navarra, Vol. 19 (2016) , p. 345-362  
3.
22 p, 301.5 KB The Politics of Transgenericity : Pierre Du Ryer's Dramatic Adaptations of John Barclay's "Argenis" / Meere, Michael (Wesleyan University)
John Barclay's Argenis (1621) was an immediate smash hit in France, not least because the hero Poliarchus is a Frenchman. Indeed, it is rumored that Argenis was Cardinal Richelieu's favorite novel, particularly because of the political dimension of this alleged roman à clé. [...]
Argenis, de John Barclay (1621), fue un exitazo inmediato en Francia, en parte porque el héroe Poliarchus es francés. De hecho, se decía que Argenis era libro de cabecera del cardenal Richelieu, y que le fascinaba la dimensión política de este supuesto roman à clé. [...]

2016 - 10.5565/rev/studiaaurea.205
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 10 (2016) , p. 313-334 (From Page to Stage: The Appeal of John Barclay's «Argenis» (Paris, 1621))  
4.
28 p, 151.1 KB Los límites de la representación : picaresca, censura e historia / Coll-Tellechea, Reyes (University of Massachusetts)
Este ensayo propone que ciertas variaciones y discontinuidades que la crítica aprecia en la picaresca pueden entenderse a la luz de las luchas políticas habidas en la Castilla de la primera modernidad en torno al control de la imaginación y a la instrumentalización de la representación simbólica en las maniobras de legitimación dentro del nuevo sistema absolutista. [...]
This essay proposes that certain variants and discontinuities within the picaresque tradition can be understood in light of the political battles fought around the political instrumentation of symbolic representation and control of the imagination in Early Modern Castile. [...]

2015 - 10.5565/rev/studiaaurea.169
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 9 (2015) , p. 147-174 (Prácticas del relato en el primer Siglo de Oro (1499-1615))  
5.
28 p, 181.8 KB Fronteras marítimas en la Monarquía de los Habsburgo : el control de la costa cantábrica / Truchuelo García, Susana (Universidad de Cantabria)
En el Antiguo Régimen el mar constituía a un tiempo un límite y un vehículo de comunicación entre las gentes localizadas en ambas orillas. Los monarcas, en su acción de gobierno, intentaron establecer en la costa fronteras físicas que tuvieran efectividad desde el punto de vista militar y comercial y que permitieran la consolidación de su poder frente a las ambiciones de los adversarios exteriores (y de los poderes interiores). [...]
En l'Antic Règim el mar constituïa alhora un límit i un vehicle de comunicació entre la gent localitzada en ambdues ribes. Els monarques, en la seva acció de govern, van intentar establir a la costa fronteres físiques que tinguessin efectivitat des del punt de vista militar i comercial i que permetessin la consolidació del seu poder enfront de les ambicions dels adversaris exteriors (i dels poders interiors). [...]
In societies of the Ancien Regime, the sea was a frontier but also a medium for people of both shores to communicate. Through their governmental powers, the monarchs attempted to control coastal borders from both an economic and military standpoint. [...]

2014 - 10.5565/rev/manuscrits.47
Manuscrits, Núm. 32 (2014) , p. 33-60 (Dossier)  
6.
24 p, 319.6 KB Rafael Cervera (1563/64-1633) : entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes / Genís Mas, Daniel (Universitat de Girona. Institut de Llengua i Literatura Catalanes)
Rafael Cervera, polític i historiador barceloní, és l'autor de la Historia de Cataluña, traducció castellana del 1616 de la Crònica de Bernat Desclot. La Crònica de Desclot fou l'última de les denominades Quatre Grans Cròniques a imprimir-se. [...]
Rafael Cervera, político e historiador barcelonés, es el autor de la Historia de Cataluña, traducción castellana de 1616 de la Crònica de Bernat Desclot. La Crònica de Desclot fue la última de las denominadas Cuatro Grandes Crónicas en imprimirse. [...]
The Barcelona politician and historian Rafael Cervera is the author of Historia de Cataluña (History of Catalonia); a Spanish translation of the Crónica (Chronicle) of Bernard Desclot dating from 1616. [...]

2013 - 10.5565/rev/manuscrits.29
Manuscrits, Núm. 31 (2013) , p. 91-114  
7.
14 p, 116.0 KB Militarització i protesta sota l'absolutisme borbònic / Roura i Aulinas, Lluís, 1949- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
Les resistències i els conflictes van ser constants sota la monarquia borbònica del segle XVIII. En aquest article l'autor remarca que tan les resistències com els conflictes van ser la rèplica a la inequívoca voluntat de subjecció que la monarquia va mantenir al llarg de tot el segle als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. [...]
Las resistencias y los conflictos fueron constantes bajo la monarquía borbónica del siglo XVIII. En este artículo el autor destaca que tanto las resistencias como los conflictos fueron la réplica a la inequívoca voluntad de sujeción que mantuvo la monarquía a lo largo de todo el siglo en los territorios de la antigua Corona de Aragón. [...]
The resistances and conflicts were constant under the eighteenth -century Bourbon monarchy. In this article the author points out that both -the resistances and the conflicts- were the reply to the unequivocal will of subjection that kept the monarchy throughout the century in the territories of the old Crown of Aragon. [...]

2012
HMiC, Núm. 10 ( 2012) , p. 74-87  
8.
14 p, 83.0 KB El debate sobre la modernidad del reformismos borbónico / Albareda i Salvadó, Joaquim (Universitat Pompeu Fabra)
Aquesta contribució pretén valorar les reformes dutes a terme pel règim borbònic a l'Espanya del segle XVIII, dins el marc del debat general sobre el paradigma de l'absolutisme. Planteja quina va ser la naturalesa de les innovacions introduïdes pel reformisme absolutista i quin el seu veritable abast més enllà del que proclama el tòpic sobre les seves suposades virtuts transformadores.
Esta contribución pretende valorar las reformas emprendidas por el régimén borbónico en la España del siglo XVIII, en el marco del debate general en torno al paradigma del absolutismo. Se plantea cuál fue la naturaleza de las innovaciones introducidas por el reformismo absolutista y cuál fue su verdadero alcance más allá de lo que proclama el tópico sobre sus supuestas virtudes transformadoras.
This contribution seeks to value reforms undertook by the borbonic's rule in the Spain of the eighteenth century, in the framework of the general debate around of the paradigm of absolutism. It sets out which was the nature of innovations introduced by the absolutist reformism and which was its true implication beyond what proclaims the topic about its supposed transformer virtues.

2012
HMiC, Núm. 10 ( 2012) , p. 6-19  
9.
25 p, 143.6 KB Ferran VII "el cruel" : la repressió dels liberals a la Lleida de la Dècada Ominosa / Sánchez Carcelén, Antoni (Universitat de Lleida)
En este estudio se pretende analizar la represión efectuada por el gobierno absolutista de Fernando VII durante su segunda reinstauración, la historiográficamente llamada Década Ominosa, hacia los liberales a Lleida. [...]
En aquest estudi es pretén analitzar la repressió efectuada pel govern absolutista de Ferran VII durant la seva segona reinstauració, l'historiograficament anomenada Dècada Ominosa, vers els liberals a Lleida. [...]
In this study one tries to analyze the repression effected by the absolutist government of Fernando VII during his(her,your) second rerestoration(reestablishment), the historiográficamente so called Ominous Decade, towards the liberal ones to Lleida. [...]

2009
HMiC, N. 7 (2009) p. 116-140  
10.
22 p, 141.7 KB La repressió dels eclesiàstics absolutistes lleidatans al Trienni Liberal : el cas del bisbe Renteria / Sánchez Carcelén, Antoni (Universitat de Lleida)
El bisbe Simón Renteria y Reyes va ocupar la Mitra de la diòcesi de Lleida durant el període 1819-1824. Al Trienni Liberal Renteria va esdevenir un eix molt important de l'absolutisme a la ciutat de Lleida ja que va oposar-se notablement a les reformes legislatives liberals, defensant una clara tendència al conservadorisme i al tradicionalisme dins de l'àmbit del pensament polític. [...]
El obispo Simón Renteria y Reyes ocupó la Mitra de la diocesi de Lleida durante el periodo 1818- 1824. Durante el Trienio Liberal, Renteria constituyó un eje muy importante del absolutismo en la ciudad ya que se opuso con notoriedad a las reformas legislativas liberales, denfendiendo una clara tendencia al conservadurismo y al tradicionalismo dentro del ámbito del pensamiento político. [...]
Bishop Simón Renteria y Reyes occupied the bishopric of the diocese of Lleida during the period from 1819 to 1824. In the liberal Triennium Renteria one became a very important axis of absolutism in the city of Lleida because one remarkably was against the liberal legislative reforms, defending a clear tendency to conservadurism and to the traditionalism in the space of the political thought. [...]

2005
HMiC, N. 3 (2005) p. 351-372  

Articles : 17 registres trobats   1 - 10següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.