1.
|
21 p, 535.9 KB |
Entre divorcios, maleantes y "medicineros" : los Tribunales de Raza en la Guinea Española (1938-1959)
/
Muñoz Martínez, Celeste (Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
Existen escasos estudios que aborden la construcción del sistema judicial en la Guinea Española como fuente para el estudio de las relaciones coloniales. El presente artículo propone analizar su evolución y sus tensiones, así como la interpretación de algunos pleitos representativos de los Tribunales de Demarcación entre 1938 y 1959. [...] Hi ha pocs estudis que encarin la construcció del sistema judicial a la Guinea Espanyola com a font per a l'estudi de les relacions colonials. En aquest text es proposa narrar-ne l'evolució i les tensions, així com la interpretació d'alguns processos representatius dels Tribunals de Demarcació entre 1938 i 1959. [...] There are few studies that treat the construction of the judicial system in Spanish Guinea as a source for the study of colonial relations. The current text proposes to narrate its evolution and tensions, as well as interpreting some representative lawsuits of the Tribunals of Demarcation between 1938 and 1959. [...]
2023 - 10.5565/rev/rubrica.289
Rúbrica contemporánea, Vol. 12 Núm. 23 (2023) , p. 229-249 (Artículos)
|
|
2.
|
18 p, 538.6 KB |
Bombs, Bodies, and Ghosts : Navigating Rhetorical Legacies of Nuclear Technology in Recent Caribbean Science Fiction
/
Ginsburg, Samuel (Washington State University)
This article examines the rhetorical power of nuclear weapons, and how recent Caribbean science fiction has challenged popular nuclear archives. Dominican author Rey Emmanuel Andújar's story "Gameon" (2014), speculates on the environmental, human, and geopolitical effects of nuclear war. [...] Aquest article analitza el poder retòric de les armes nuclears i la forma en què la ciència-ficció recent ha desafiat els populars arxius nuclears. El relat "Gamenon" (2014), de l'autor dominicà Rey Emmanuel Andújar, reflexiona sobre els efectes mediambientals, humans i geopolítics de la guerra nuclear. [...] Este artículo analiza el poder retórico de las armas nucleares y la forma en que la ciencia ficción reciente ha desafiado los populares archivos nucleares. El relato "Gamenon" (2014), del autor dominicano Rey Emmanuel Andújar, reflexiona sobre los efectos medioambientales, humanos y geopolíticos de la guerra nuclear. [...]
2020 - 10.5565/rev/mitologias.718
Mitologías hoy, Vol. 22 (2020) , p. 191-208 (Dossier)
|
|
3.
|
|
4.
|
16 p, 320.9 KB |
Pensar la història europea amb Simone Weil
/
Matheu Ribera, Pau (Universitat de Barcelona)
Aquest article estudia les anàlisis que Simone Weil dedicà a determinades doctrines de l'antiguitat i, en particular, al pitagorisme, per tal de posar de manifest que d'aquestes se'n desprèn una concepció política. [...] Este artículo estudia los análisis que Simone Weil dedicó a determinadas doctrinas de la antigüedad y, en particular, al pitagorismo, para evidenciar que de éstas se desprende una concepción política. [...] This article studies Simone Weil's analysis of certain doctrines from antiquity, pythagoreanism in particular, in order to demonstrate that a political conception is deduced from them. The article aims to show that from the pythagorean notions of harmony and limit we can deduce certain definitions of justice and necessity. [...]
2018 - 10.1344/Lectora2018.24.4
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 24 (2018) , p. 45-60 (Dossier: Pensar con las filósofas: Europa como conflicto)
|
|
5.
|
21 p, 276.0 KB |
Teorías marxistas del imperialismo en la Segunda Internacional : orígenes y debates (1899-1914)
/
Gaido, Daniel (Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Filosofía y Humanidades) ;
Quiroga, Manuel (Universidad Nacional de Córdoba. Centro de Estudios e Investigaciones en Cultura y Sociedad)
Este artículo aborda los principales debates teórico-políticos sobre el imperialismo que se produjeron en el marco de la Segunda Internacional. Pretende relevar las principales posturas sobre cómo debían posicionarse políticamente los socialistas frente a la expansión imperialista europea, sus miradas sobre los pueblos colonizados, las principales teorías usadas para explicar el fenómeno y las distintas acepciones que fue adoptando el concepto durante el período, desde el uso del mismo para referirse a federaciones aduaneras cerradas entre las metrópolis y sus colonias, hasta su utilización para designar una política de las potencias europeas del período o una etapa particular del capitalismo. [...] Aquest article aborda els principals debats teòric-polítics sobre l'imperialisme que es van produir en el marc de la Segona Internacional. Pretén posar de relleu les principals postures sobre com havien de posicionar-se políticament els socialistes davant de l'expansió imperialista europea, les seves mirades sobre els pobles colonitzats, les principals teories emprades per explicar el fenomen i les diferents accepcions que va anar adoptant el concepte durant el període, des de l'ús del mateix per referir-se a federacions duaneres tancades entre les metròpolis i les seves colònies, fins a la seva utilització per designar una política de les potències europees del període o una etapa particular del capitalisme. [...] This article addresses the main theoretical-political debates on imperialism that took place within the framework of the Second International. It aims to expose the main positions on how socialists should position themselves politically in the face of the European imperialist expansion, their views on the colonized peoples, the main theories used to explain the phenomenon and the different meanings that the concept adopted during the period, from the use of the concept of imperialism to refer to closed customs federations between the metropolis and its colonies, to its use to designate a policy of the European powers of the period or a particular stage of capitalism. [...]
2018 - 10.5565/rev/rubrica.147
Rúbrica contemporánea, Vol. 7 Núm. 13 (2018) , p. 127-147 (Articles)
|
|
6.
|
12 p, 193.5 KB |
Science and spirituality : Ottoman inconsistencies, Europe's paradoxes
/
Yalçınkaya, Alper (Universidad Carlos III de Madrid)
Ottoman and Turkish perceptions of Europe have commonly been analyzed with an emphasis on the contradictions they embody, and using the frame of a "love and hate relationship. " In this paper I analyze the writings of the late Ottoman intellectual Ahmed Midhat Efendi who not only produced many works on Europe that exemplify these inconsistencies, but also acknowledged and analyzed his self-contradictory attitudes towards Europe. [...] Les percepcions otomanes i turques d'Europa han estat sovint analitzades amb èmfasis en les contradiccions que encarnen i utilitzant el marc d'una "relació d'amor i odi". En aquest article, analitzo els escrits de l'intel·lectual otomà tardà Ahmed Midhat Efendi, que no sols va produir molts treballs sobre Europa que exemplifiquen aquestes incoherències, sinó que també va reconèixer i va analitzar les seves actituds autocontradictòries envers Europa. [...] Las percepciones otomanas y turcas de Europa han sido comúnmente analizadas con énfasis en las contradicciones que encarnan y utilizando el marco de una "relación de amor y odio". En este artículo, analizo los escritos del intelectual otomano tardío Ahmed Midhat Efendi, que no solo produjo muchos trabajos sobre Europa que ejemplifican estas incoherencias, sino que también reconoció y analizó sus actitudes autocontradictorias hacia Europa. [...]
2017 - 10.5565/rev/rubrica.141
Rúbrica contemporánea, Vol. 6 Núm. 12 (2017) , p. 7-18 (Dossier)
|
|
7.
|
16 p, 382.3 KB |
Revelaciones y silencios : Autobiografía de un esclavo, de Juan Francisco Manzano y Biografía de un cimarrón, de Miguel Barnet
/
Campuzano, Betina Sandra (Universidad Nacional de Salta)
Me interesa explorar cómo se vinculan dos relatos que, en distintos momentos históricos, testimonian desde la primera persona las vicisitudes de la esclavitud insular. Me refiero a las posibles filiaciones entre Autografía de un esclavo (1835), de Juan Francisco Manzano y Biografía de un cimarrón (1966), de Miguel Barnet, relaciones insoslayables para quienes se preocupan tanto por las "escrituras del yo" y la configuración de un sistema literario cubano, como por los vaivenes políticos, sociales y culturales propios de la economía de enclave, la trata y las fuertes relaciones de coloniaje. M'interessa explicar com es vinculen dos relats que, en diferents moments històrics, testimonien des de la primera persona les vicissituds de l'esclavitud insular. Em refereixo a les possibles filiacions entre La autobiografía de un esclavo (1835), de Juan Francisco Manzano i Biografía de un cimarrón (1966), de Miguel Barnet, relacions indefugibles per als qui es preocupen tant per les "escriptures del jo" i la configuració de un sistema literari cubà, com pels vaivens polítics, socials i culturals propis de l'economia de enclavament, la tracta i les fortes relacions de coloniaje. I'm interested in exploring the interaction between two texts which provide a first person testimony on the vicissitudes of the insular slavery, even though they were produced at two different moments of Cuban history. [...]
2015 - 10.5565/rev/mitologias.251
Mitologías hoy, Vol. 12 (2015) , p. 147-162 (Dossier)
|
|
8.
|
14 p, 223.6 KB |
Maria Fortesa, una escriptora de paper : entorn la protagonista de Cap al cel obert de Carme Riera
/
Julià i Capdevila, M. Lluïsa (Universitat Oberta de Catalunya)
Aquest article analitza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa des d'una doble perspectiva. En primer terme, històrica. Maria és successora i representant dels xuetes mallorquins ajusticiats al segle XVII que, amb el canvi de continent i de posició social, mostra els contrastos entre les dues illes (Mallorca i Cuba) i el progrés del segle XIX basat en l'assimilació del discurs colonial. [...] Este artículo analiza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa desde una doble perspectiva. En primer lugar, histórica. Maria desciende y representa a los "xuetas" mallorquines ajusticiados en el siglo XVII que, con el cambio de continente y de posición social, muestra los contrastes entre dos islas (Mallorca y Cuba) y el progreso del siglo XIX basado en la asimilación del discurso colonial. [...] This article analyzes the figure of the lead character, Maria de Fortesa / Maria de Fortalesa, from two different perspectives. The first of which is the historical. Maria is the descendant of Majorcan Jews executed in the 17th century. [...]
2013 - 10.1344/105.000002026
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 19 (2013) , p. 35-48
|
|
9.
|
24 p, 182.7 KB |
Perspectivas postcoloniales sobre la acogida del alumnado inmigrante en Galiza (España)
/
Teasley, Cathryn (Universidade da Coruña)
Este texto se presentó como comunicación al II Congreso Internacional de Etnografía y Educación: Migraciones y Ciudadanías. Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 5-8 Septiembre 2008. Este estudio representa una exploración crítica de la política educativa de Galicia ante la creciente diversidad cultural de su población y ante su propia historia sociocultural. Al situar la "acogida" escolar del alumnado de origen inmigrante dentro de un amplio terreno transversal de análisis, que engloba perspectivas interdisciplinarias y contextos transnacionales y trans-generacionales, la intención principal es reflexionar sobre determinados aspectos de la política de acogida oficial para poder contribuir a sentar las bases de una institución educativa plenamente intercultural y transformadora. [...]
2007
EMIGRA working papers, Núm. 92 (2007) , p. 1-24
|
|
10.
|
12 p, 492.3 KB |
(Des) Disciplinando la mirada : la Arqueología de la Política o la Política de la Arqueología
/
Marín Aguilera, Beatriz (Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología)
Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 2. La construcción del sujeto en arqueología. El análisis de las sociedades del pasado está muy marcado por el eurocentrismo y el discurso colonial europeo moderno que asume que los colonizadores aportan la "civilización" a unos indígenas "primitivos" y "bárbaros". [...] Analysis of past societies is very influenced by eurocentric position as well as the European Colonial discourse since it assumes that colonizers bring "civilization" to "primitives" and "barbarian" Western notives. [...] L'anàlisi de les societats del passat està molt marcat per l'eurocentrisme i el discurs colonial europeu modern que assumeix que els colonitzadors aporten "la civilització" auns indígenes "primitius" i "bàsrbars". [...]
2011
Estrat crític, Vol. 5, Núm. 1 (2011) , p. 72-83
|
|