Resultats globals: 3 registres trobats en 0.03 segons.
Articles, 3 registres trobats
Articles 3 registres trobats  
1.
16 p, 325.4 KB Gênero comercial em evidência : o filme Cidade de Deus manipula a realidade? / Medeiros Marcato, Raquel de
Este artigo pretende analisar a hipótese de manipulação da realidade narrada no filme Cidade de Deus (2002), uma favela localizada na região oeste do Rio de Janeiro. A partir desta proposta discursiva, o ensaio pretende contextualizar a maneira pela qual a trama foi enfocada, questionando a suposta aproximação e adaptação ao gênero gangsteriano, despertando a sensação de uma "história fabricada" dentro de um contexto real: o universo favela, exótico à bilheteria internacional.
Este artículo pretende analizar la hipótesis de manipulación de la realidad narrada en el film Ciudad de Dios (2002), una favela localizada en la región oeste do Río de Janeiro. A partir de esta propuesta discursiva, se pretende contextualizar la manera en la cual la trama ha sido enfocada, cuestionando la supuesta aproximación y adaptación del género gangster, despertando la sensación de una «historia fabricada» dentro de un supuesto contexto real: el universo favela, exótico escenario para captar la atención de la taquilla internacional.
Aquest article preten compartir amb els seus lectors una aproximació a partir de l'estudi d'una película basada en la realitat de les faveles d'un barri a l'oest d'en Río de Janeiro, que serveix de pretext per a que realitzador i guionistes de "Ciutat de Déu" (2002) ens plantejin una trama central a través d'aquesta suposada aproximació i adaptació al gènere gàngsters, des d'un format de caricatura, creant un cliché discursiu. [...]
Artikulu honetan Ciudad de Dios (2002) filmean, Rio de Janeiroko mendebaldean kokatzen den favela batean, narratzen den errealitatearen manipulazioaren hipotesia aztertzen da. Proposamen honetan, saiakerak trama nola fokatu zen atera nahi du azalera , gangsterren generoan moldatu eta hurbiltzeko keinua zalantzan jartzen du, testuinguru erreal batean "Istorio fabrikatua" delako sentimena sortzen du: favelako unibertsoa, nazioarteko salmentarako exotikoa.
This article seeks to discuss whether or not the reality of life in a West Rio the Janeiro favela, as depicted in the 2002 film City of God, has been manipulated. With this discursive proposition as starting point, the essay will attempt to contextualise the way the plot was rendered, and to question the degree to which it resembles reality, as well as its adaptation to the gangster genre which gives rise to the feeling that, within a real context, this is a 'fabricated story': what international audiences would see as the exotic world of the favela.

2010
452º F, Núm. 2 (2010) , p. 80-95
5 documents
2.
15 p, 348.4 KB La autoficción en París no se acaba nunca de Enrique Vila-Matas / Pozo, Alba del (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca Cos i Textualitat)
Este trabajo pretende explorar los recursos autoficcionales del texto de Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Bajo la forma de una revisión irónica de los años de juventud en París, Vila- Matas pone en juego varias herramientas destinadas a romper con la mímesis de lo real. [...]
This work seeks to explore the autofictional elements of Enrique Vila-Matas novel París no se acaba nunca (2003). In the form of an ironic review of his youth in Paris, the author makes use of several devices destined to fracture the mimesis of reality. [...]
Aquest treball pretén explorar els recursos autoficcionals del text d'Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Sota la forma d'una revisió irónica dels anys de joventut en París, Vila-Matas posa en joc diverses ferramentes destinades a trencar amb la mimesi del que és real. [...]
Lan honek Enrique Vila-Matasen París no se acaba nunca (2003) testuaren errekurtso autofikzionalak aztetzea du helburu. Parisen pasatako gazte garaiko urteen berrikuste ironiko baten formapean, Vila-Matas errealitatearen mimesiarekin hausteko hainbat tresnaz baliatzen da. [...]

2009
452º F, Núm. 1 ( 2009) , p. 89-103
3 documents
3.
11 p, 255.5 KB Poética y crítica literaria. Reflexiones en torno al concepto de narratividad en Paul Ricoeur / Xamist, Federico José
El presente ensayo se propone hacer una lectura del itinerario planteado por Ricoeur que va desde la aparición del texto hasta su interpretación como evidencia de la estructura narrativa de la experiencia humana. [...]
The present article attempts to read the itinerary suggested by Ricoeur, which starts with the appearance of the text, and finishes with its interpretation as evidence of the narrative structure of human experience. [...]
El present assaig proposa fer una lectura de l'itinerari plantejat per Ricoeur que va desde l'aparició del text fins a la seva interpretació com a evidència de l'estructura narrativa, de l'experiència humana. [...]
Saiakera honetan Ricourrek proposatzen duen ibilbidea interpretatzen saiatuko gara, testua sortzen denetik, gizakiaren esperientziaren ebidentzia den egitura narratiboko intepretazioa egin arte. Horrekin frogatu nahi duguna zera da: lan literarioa ez dela errealitateko gertakari isolatu bat, baizik eta errealitate honen momentu hermeneutikoa. [...]

2009
452º F, Núm. 1 (2009) , p. 66-76
4 documents

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.