1.
|
26 p, 5.6 MB |
Cartografia diocesana a Espanya (1570-1900)
/
Burgueño, Jesús (Universitat de Lleida. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art)
La representació de les divisions territorials suposa un eix central de la cartografia. Els mapes de les demarcacions pròpies de l'Església catòlica -diòcesis i províncies eclesiàstiques- constitueixen un subgènere força conreat a Europa. [...] The representation of territorial divisions is a mainstream of Cartography. The maps of the demarcations of the Catholic Church-dioceses and ecclesiastical provinces-constitute a very widespread subgenre in Europe. [...] La representación de las divisiones territoriales supone un eje central de la cartografía. Los mapas de las demarcaciones propias de la Iglesia católica -diócesis y provincias eclesiásticas- constituyen un subgénero muy difundido en Europa. [...]
2023 - 10.5565/rev/dag.845
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 69 Núm. 3 (2023) , p. 563-588 (Articles)
|
|
2.
|
18 p, 228.3 KB |
Prensa, Religión y Revolución : discursos y representaciones de la Iglesia Católica Nicaragüense en la prensa costarricense, 1981-1985
/
Astorga Sánchez, Leonardo (Universidad de Costa Rica)
El artículo tiene como objetivo analizar cómo el discurso de la prensa costarricense, específicamente el periódico La Nación, el semanario Universidad y Libertad el semanario el Eco Católico, se encargaron de (re)presentar y discutir el papel de la Iglesia nicaragüense duranta la década de 1980, en un contexto de Guerra Fría y en medio de la guerra contrarrevolucionaria. [...] L'article té com a objectiu analitzar com el discurs de la premsa costa-riquenya, específicament el periòdic La Nación, el setmanari Universitad y Libertad y el setmanari el Eco Católico es van encarregar de (re)presentar i discutir el paper de l'Església nicaragüenca durant la dècada de 1980, en un context de Guerra Freda i enmig de la guerra contrarevolucionària. [...] The paper aims to analyse how the discourse of the Costa Rican press, specifically the newspaper La Nación and the weeklies Universidad, Libertad and Eco Católico, were responsible for (re) presenting and discussing the role of the Nicaraguan Church during the 1980, within a Cold War context and in the midst of the counterrevolutionary war. [...]
2021 - 10.5565/rev/rubrica.237
Rúbrica contemporánea, Vol. 10 Núm. 20 (2021) , p. 109-126 (Artículos)
|
|
3.
|
|
4.
|
24 p, 1.6 MB |
Josep Morató i Codina : epíleg d'una nissaga de constructors vigatans. Les seves obres fora vila
/
Gargante Llanes, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la "Catalunya central", com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l'Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord -el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…- i a llevant -el Vallès Oriental i el Maresme-, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d'un barroc autòcton i d'una forta personalitat. [...] La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la "Cataluña central", como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte -el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…- y a levante -el Vallès Oriental y el Maresme-, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad. [...] Morató's lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as "central Catalonia", such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. [...]
2018 - 10.5565/rev/locus.334
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 183-206 (Articles)
|
|
5.
|
22 p, 182.4 KB |
França (1789-1791) : llei i ordre en els orígens del "Cisma" religiós
/
Castellà i Pujols, Maria Betlem (Universitat Pompeu Fabra)
La ruptura de l'Església catòlica a França no va produir-se per la voluntat de l'Assemblea nacional constituent de posar la mà sobre l'encenser o d'intervenir en la religió catòlica, apostòlica i romana. [...] The break with the Catholic Church in France was not the result of the will of the National Constituent Assembly to get its hands on the censer or to intervene in the Holy, Catholic, Apostolic, Roman Church. [...] La ruptura de la Iglesia católica en Francia no se produjo por la voluntad de la Asamblea Nacional Constituyente de poner la mano en el incensario o de intervenir en la religión católica, apostólica y romana. [...]
2017 - 10.5565/rev/manuscrits.202
Manuscrits, Núm. 36 (2017) , p. 133-154 (Articles)
|
|
6.
|
13 p, 324.2 KB |
Religión e instituciones públicas en España. Hospitales y prisiones en perspectiva comparada
/
Griera i Llonch, Ma. del Mar 1978- (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Clot-Garrell, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Martínez Ariño, Julia (Max Planck Institute for the Study of Religious and Ethnic Diversity) ;
García-Romeral, Gloria (Universitat Oberta de Catalunya)
A partir de una aproximación cualitativa, este artículo analiza las tensiones y negociaciones cotidianas que se producen en torno a la presencia y rol de la religión en las prisiones y hospitales contemporáneos en España. [...] Based on a qualitative approach, this article analyzes the current role of religion in Spanish prisons and hospitals. More specifically, the article explores the daily tensions and negotations between the Catholic Church, the religious minorities and the secular professionals working in these institutions. [...]
2015 - 10.3989/ris.2015.73.3.e020
Revista internacional de sociología, Vol. 73 Núm. 3 (septiembre-diciembre 2015)
|
|
7.
|
24 p, 289.8 KB |
Ramon Valls (1928-2011) : the agonist of «we»
/
Mayos Solsona, Gonçal (Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia) ;
Cohen, Dan, trad.
Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. [...] Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an "we" which would end the struggle of one against another. [...]
2014 - 10.2436/20.3001.02.90
Journal of Catalan Intellectual History, Núm. 7-8 (2014) , p. 85-107
2 documents
|
|
8.
|
10 p, 318.9 KB |
Why Did People 'Invent' Relics in the Roman East Between the Fourth and Sixth Centuries?
/
Cronnier, Estelle (Université Paris-Sorbonne)
The cult of relics did not exist in the first centuries of the Christian era, but only came into being in the fourth century. After the Peace of the Church and the Christianisation of the Roman Empire, it became a constitutive element of the new religion. [...] O culto das relíquias não existia no primeiro século da era crista, mas, no século IV, após a Paz da Igreja e a cristianização do Império Romano, tornou-se um elemento constitutivo da nova religião. [...]
2014
Mirabilia, Núm. 18 (January-June 2014) , p. 22-31
|
|
9.
|
32 p, 174.9 KB |
La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament
/
Tolosana i Cidón, Carme (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)
L'aparició dels sistemes d'instrucció pública va lligada al naixement de l'Estat modern. Cal confiar en l'educació com a l'instrument fonamental per a la formació de la nova ciutadania L'educació és defensada pels il·lustrats i pels liberals, i també pel proletariat revolucionari com a mitjà de desenvolupament de la consciència de classe dels sectors socials més oprimits. [...] La aparición de los sistemas de instrucción pública está ligada al nacimiento del Estado moderno. Se tiene confianza en la educación como instrumento fundamental para la formación de la nueva ciudadanía. [...] The appearance of systems of public education is linked to the birth of the modern state. It was necessary to trust in education as the fundamental instrument for training a new class of citizenry. Education was defended by progressives and liberals, or by the revolutionary proletariat. [...]
2006
Revista catalana de dret públic, Núm. 33 (2006) , p. 209-239
2 documents
|
|
10.
|
15 p, 415.1 KB |
PETRE, PATER PATRUM, PAPISSE PRODITO PARTUM : tradução dos fragmentos da primeira documentação referente à 'papisa' Joana
/
Vieira Coelho dos Santos, Dominique (Universidade de Blumenau) ;
Wackerhage, Camila Michele (Universidade de Blumenau)
O artigo em questão tem o objetivo de apresentar, pela primeira vez, em português brasileiro, uma tradução, acompanhada do texto em latim, dos três primeiros fragmentos documentais que mencionam a "Papisa" Joana. [...] This article's aim is to present for the first time in Brazilian Portuguese, a translation, accompanied by the Latin text, the first three documents to mention 'Pope' Joan. They are a small excerpt from Chronica Universalis Mettensis, wrote by Jean de Mailly, the first to mention the Popess; Chronicon Pontificum et Imperatorum, document authored by Martin of Opava, which continues this report, and, finally, the lines of De Septem donis Spiritus Sancti, or Tractatus de diversis Materiis Praedicabilibus, as it will be called here, written by Stephanus de Bourbon, who also mention Joan. [...]
2013
Mirabilia, Núm. 17 (juliol-desembre 2013) , p. 219-233
|
|