1.
|
22 p, 629.0 KB |
Asiento i guerra : galeres particulars catalanes al Mediterrani de Felip II
/
Jurado Riba, Víctor Joaquín (Universitat de Barcelona)
Durant les dècades centrals del regnat de Felip II, entre el 1560 i el 1580, la política mediterrània va ocupar un espai fonamental del seu regnat. Entre totes les galeres presents a les principals campanyes, en trobaríem les que apareixen de manera recurrent a la documentació com «las tres de particulares catalanes»: la Llupiana, la Serafina i la Porfiada. [...] During the central decades of Philip II's reign, between 1560 and 1580, Mediterranean politics occupied a fundamental part of his policy. Among all the galleys present in the main campaigns, we find those that appear regularly in the documentation, such as the three Catalan private ones, the Llupiana, the Serafina and the Porfiada. [...] Durante las décadas centrales del reinado de Felipe II, entre 1560 y 1580, la política mediterránea ocupó un espacio fundamental de su reinado. Entre todas las galeras presentes en las principales campañas, encontraríamos las que aparecen de forma recurrente en la documentación como «las tres de particulares catalanes»: la Llupiana, la Serafina i la Porfiada. [...]
2021 - 10.5565/rev/manuscrits.277
Manuscrits : revista d'història moderna, Vol. 43 (2021) , p. 37-58 (Artículos)
|
|
2.
|
25 p, 535.9 KB |
El matrimonio entre los chinantecos de San Felipe Usila, Oaxaca, México
/
Indurain Mathieu, Gustavo Adolfo (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
La concepción del matrimonio entre los chinantecos de San Felipe Usila, comunidad indígena situada en el noreste del estado de Oaxaca, México, presenta tres fundamentos socioculturales: el matrimonio cristiano, el matrimonio civil y la visión matrimonial indígena. [...] La concepció del matrimoni entre els xinantecs de Sant Felip Usila, comunitat indígena situada al nord-est de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, presenta tres fonaments socioculturals: el matrimoni cristià, el matrimoni civil i la visió matrimonial indígena. [...] The conception of marriage among the Chinantecs of San Felipe Usila, an indigenous community located in the northeast of the state of Oaxaca, Mexico, has three sociocultural foundations: Christian marriage, civil marriage and the indigenous marriage vision. [...] La conception du mariage chez les Chinantèques de San Felipe Usila, une communauté indigène située dans le nord-est de l'État d'Oaxaca, au Mexique, présente trois fondements socioculturels : le mariage chrétien, le mariage civil et la vision indigène du mariage. [...] A concepção de casamento entre os Chinantecas de San Felipe Usila, comunidade indígena localizada no nordeste do estado de Oaxaca, México, apresenta três fundamentos socioculturais: o casamento cristão, o casamento civil e a visão indígena do casamento. [...]
2022 - 10.5565/rev/periferia.880
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 27 Núm. 2 (2022) , p. 30-54 (Artículos)
|
|
3.
|
14 p, 2.6 MB |
Vicente Tió, un pintor de «pinzel diestro» (h. 1600-1665)
/
Vicente Romeo, Álvaro (Universidad de Zaragoza)
En el presente artículo se lleva a cabo un análisis de la vida, las relaciones profesionales y la producción artística del pintor Vicente Tió. A pesar de que ha sido mencionado en numerosos estudios, poco se sabe sobre él. [...] En aquest article es duu a terme una anàlisi de la vida, les relacions professionals i la producció artística del pintor Vicent Tió. Malgrat que ha estat esmentat en nombrosos estudis, se'n sap poca cosa. [...] This article is an analysis of the life, professional relationships and artistic work of the painter Vicente Tió. Although mentioned in numerous studies, little is known about the artist. We therefore offer a profile of him, based on a study of the few of his works that survive, an analysis of published and unpublished documents, and relevant literary sources of the period. [...]
2021 - 10.5565/rev/locus.423
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 99-112 (Articles)
|
|
4.
|
|
5.
|
22 p, 403.0 KB |
Las relaciones artísticas entre el príncipe Ludovisi y la monarquía española : nuevos datos y evidencias
/
López Conde, Rubén (Universidad de Jaén)
Se propone un repaso al entero conjunto de las relaciones artísticas entre Niccolò Ludovisi y la corte española a la luz de un nuevo envío de pinturas documentado por cuenta del munificente príncipe y que atañe a otras conocidas obras que tuvieron por destino el Alcázar de Madrid. [...] Es proposa un repàs al conjunt sencer de les relacions artístiques entre Niccolò Ludovisi i la cort espanyola davant d'una nova tramesa de pintures documentada per compte del munificent príncep i que incumbeix a altres obres conegudes que van tenir com a destinació l'Alcàsser de Madrid. [...] This article reviews the full spectrum of artistic relations between Niccolò Ludovisi and the Spanish court in light of a new documented shipment of paintings by the magnanimous prince; a shipment that also concerns other well-known works delivered to the Alcázar of Madrid. [...]
2019 - 10.5565/rev/locus.345
Locus amoenus, Vol. 17 (2019) , p. 45-65 (Articles)
|
|
6.
|
18 p, 601.4 KB |
Mi mayor embajadora : la Emperatriz María Ana de Austria, agente española en Viena
/
González-Cuerva, Rubén (Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Espanya). Instituto de Historia)
En 1629, María Ana de Austria se casó con su primo, el futuro emperador Fernando III, y su hermano Felipe IV le despidió instruyéndola para que fuera su «mayor embajadora» en la corte imperial. [...] En 1629, Maria Anna d'Àustria es va casar amb el seu cosí, el futur emperador Ferran III, i el seu germà Felip IV la va acomiadar instruint-la perquè fos la seva «més gran ambaixadora» a la cort imperial. [...] In 1629, Maria Ana of Austria became the bride of her cousin, the future emperor Ferdinand III. She was instructed by her brother Philip IV to become his «greatest ambassadress» at the imperial court, thus giving birth to a very original political setting. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.227
Manuscrits, Núm. 38 (2018) , p. 91-108 (Dossier)
|
|
7.
|
20 p, 603.4 KB |
El conde duque de Olivares ante la Guerra de los Treinta Años : ¿Una gran estrategia?
/
Rivero Rodríguez, Manuel (Universidad Autónoma de Madrid)
La tradición historiográfica anterior a 1914 interpretó la Guerra de los Treinta Años con una carga simbólica y emocional que hoy parece olvidada. Los historiadores anglosajones y germánicos, desde Schiller, confirieron al conflicto una fuerte carga emotiva; en su opinión, en dicho conflicto se puso en juego el futuro de la libertad. [...] La tradició historiogràfica anterior a 1914 va interpretar la Guerra dels Trenta Anys amb unacàrrega simbòlica i emocional que avui sembla oblidada. Els historiadors anglosaxons i germànics,des de Schiller, van conferir al conflicte una forta càrrega emotiva; en llur opinió, enaquest conflicte s'hi posà en joc el futur de la llibertat. [...] The Historiographic tradition before 1914 interpreted the Thirty Years War with a symbolic and emotional burden that today seems forgotten. Angloamerican and Germanic historians, from Schiller, gave the conflict a strong emotional charge, in their opinion, in this conflict the future of freedom was put at stake. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.224
Manuscrits, Núm. 38 (2018) , p. 15-34 (Dossier)
|
|
8.
|
|
9.
|
22 p, 2.6 MB |
La tapicería de la expulsión de los moriscos : un proyecto frustrado de Rodrigo Calderón
/
Gil Saura, Yolanda (Universitat de València. Departament d'Història de l'Art)
El artículo pone en relación la serie ya conocida de pinturas titulada «La expulsión de los moriscos del Reino de Valencia» con una documentación inédita de un encargo realizado por Rodrigo Calderón al virrey de Valencia, marqués de Caracena, que incluía, además de la narración de la expulsión, una vista de la ciudad de Valencia y retratos de los protagonistas, y que debía convertirse en una colección de tapices nunca realizada. L'article posa en relació la sèrie ja coneguda de pintures titulada «L'expulsió dels moriscos del Regne de València» amb una documentació inèdita d'un encàrrec fet per Rodrigo Calderón al virrei de València, marquès de Caracena, que incloïa, a més de la narració de l'expulsió, una vista de la ciutat de València i retrats dels protagonistes, i que s'havia de convertir en una col·lecció de tapissos mai realitzada. This paper deals with an already known series of paintings titled The Expulsion of the Moriscos from the Kingdom of Valencia and provides unpublished documentation of a commission made by Rodrigo Calderón to the viceroy of Valencia, Marquis of Caracena. [...]
2018 - 10.5565/rev/locus.332
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 133-153 (Articles)
|
|
10.
|
31 p, 176.4 KB |
As relações de poder no "Debate entre um clérigo e um soldado do rei"
/
De Souza, José Antônio de C. R. (Universidade Federal de Goiás (Brasil))
Na história das relações entre os poderes espiritual e temporal, ao término do século XIII, o anônimo Debate entre um clérigo e um soldado do rei foi uma das respostas à bula Clericis laicos (1296), na qual Bonifácio VIII proibia que a clerezia pagasse qualquer imposto ou concedesse auxílio financeiro aos potentados seculares, sem autorização da Santa Sé, em meio a uma guerra entre a Francia e a Inglaterra, escrito na corte de Felipe IV e, com os objetivos de rechaçar as pretensões do clero e divulgar o pensamento político dos juristas e da realeza. [...] En la història de la relació entre els poders espirituals i seculars, a finals del segle XIII, l'anònima Disputatio inter clericum et militem va ser una de les respostes a la butlla papal Clericis laicos (1296), escrita a la cort de Felip IV enmig d'una guerra entre França i Anglaterra. [...] In the history of the relationship between spiritual and secular powers, at the end of the thirteenth century, the anonymous Disputatio inter clericum et militem was one of the replies to the papal bull Clericis laicos (1296), written at the court of Philip IV in the midst of a war between Francia and England, in which Boniface VIII forbade the clergy to pay any tax, or grant financial aid to secular powers, without the Holy See's authorization, with the purpose of rejecting the pretensions of the clergy and spreading the political thinking of jurists and royals. [...] En la historia de la relación entre los poderes espirituales y seculares, a finales del siglo XIII, la anónima Disputatio inter clericum et militem fue una de las respuestas a la bula papal Clericis laicos (1296), escrita en la corte de Felipe IV en medio de una guerra entre Francia e Inglaterra. [...]
2018 - 10.5565/rev/enrahonar.1203
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 61 (2018) , p. 59-89 (Articles)
|
|