|
2.
|
|
16 p, 83.6 KB |
La actividad musical dependiente del Cabildo Municipal de Valencia durante la Guerra de Sucesión
/
Serneguet Romero, Raquel
La autora de esta comunicación nos ofrece una información preciosa sobre la actividad de los músicos dependientes del Cabildo Municipal de la ciudad de Valencia, desde 1700 hasta 1707; dicha actividad estaba realizada por diversas instituciones: a) los trompetas (y timbales), al servicio directo del municipio, del que ostentaban la representación de su imagen sonora; b) los ministriles -también del municipio-, que intervenían en procesiones y en celebraciones eclesiásticas con el instrumentario propio: chirimías, bajones, bajoncillos, serpentones, cornetas y sacabuches; c) dos instituciones corales: la capilla musical de la Seo, formada por 25 intérpretes vocales e instrumentales, y la capilla de San Juan del Mercado. [...]
L'autora d'aquesta comunicació ens ofereix una preuada informació sobre l'activitat dels músics depenents del Capítol Municipal de la ciutat de València, des de 1700 fins al 1707; l'esmentada activitat era formada per diverses institucions: a) els trompetes (i timbals), al servei directe del municipi, del qual ostentaven la representació de la seva imatge sonora; b) els ministrers -també del municipi-, que intervenien a les processons i a les celebracions eclesiàstiques amb l'instrumentari propi: xeremies, baixons, baixonets, serpentons, cornetes i sacabutxos; c) dues institucions corals: la capella musical de la Seu, formada per 25 intèrprets vocals i instrumentals, i la capella de Sant Joan del Mercat. [...]
L'auteure de cette communication nous fournit des informations précieuses sur l'activité des musiciens dépendant du Conseil Municipal de la ville de Valencia, de 1700 à 1707. Cette activité était réalisée par différentes institutions: a) les trompettes [et les timbales] au service direct de la Municipalité, dont elles affichaient l'image sonore; b) les ménestrels -dépendant aussi de la Municipalité- qui intervenaient dans des processions et des célébrations avec leur propre instrument: chalumeaux, douçaines, douçainettes, serpents, cornets et sacqueboutes; c) deux institutions chorales: la chapelle musicale de la Seo, formée par 25 interprètes vocaux et instrumentaux, et la chapelle de San Juan del Mercado. [...]
The author of this report presents valuable information on the activity of the musicians that were dependent on the Municipal Cabildo of the city of Valencia from 1700 to 1707; said activity was undertaken by different institutions: a) the trumpets [and timpani], were at the direct service of the Municipality, of whom they held the representation of its musical imagery; b) the minstrels -also of the Municipality-, who intervened in ecclesiastic processions and celebrations using their own instruments: hornpipes, dulcians, bassoons, serpents, cornets and sackbuts; c) two choral institutions: the Seo musical chapel, made up of 25 vocalists and instrumentalists, and the chapel of San Juan del Mercado. [...]
Die Autorin dieses Beitrags liefert wertvolle Informationen über die Tätigkeit der Musiker, die von 1700 bis 1707 unter der Obhut des Gemeinderats der Stadt Valencia standen. Diese musikalischen Aktivitäten wurden von verschiedenen Institutionen verwirklicht: a) die direkt der Gemeinde unterstehenden Trompeter (und Paukenschläger), deren Klangbild sie repräsentierten; b) die -ebenfalls der Gemeinde unterstehenden- Spielleute, die auf Prozessionen oder bei kirchlichen Feierlichkeiten mit dem ihnen eigenen Instrumentarium auftraten: Schalmeien, Fagotte, Altfagotte, Serpenten, Zinken und Posaunen; c) zwei Kirchenchöre: die Musikkapelle der Seu, die aus 25 Sängern und Instrumentalisten bestand, sowie die Kapelle Sant Joan del Mercat. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 241-256
|
|
|
3.
|
|
25 p, 154.1 KB |
Els orígens del concepte de barroc musical hispànic, a l'entorn del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol
/
Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació mestre-deixeble, es relacionen estretament amb l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, i el seu testimoni suposa gairebé un segle i mig de presència ininterrompuda d'estudiosos catalans a les altes instàncies de la musicologia internacional. [...]
La nueva ciencia musicológica, surgida de las universidades alemanas en la segunda mitad del siglo XIX, posee una singular importancia en Cataluña por la labor ejemplar llevada a cabo por Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) y Miquel Querol (1912-2002); todos ellos, unidos por el vínculo de la relación maestro-discípulo, se relacionan estrechamente con el Institutd'Estudis Catalans, fundado en 1907; su testimonio supuso la presencia ininterrumpida, durante casi un siglo y medio, de la musicología catalana en las altas instancias de la musicología internacional. [...]
La nouvelle science de la musicologie, apparue dans les universités allemandes au cours de la seconde moitié du XIXe siècle, prend une remarquable importance en Catalogne grâce aux efforts exemplaires de Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) et Miquel Querol (1912-2002); tous ceux qui, unis par le lien de la relation maître et disciple, sont étroitement liés avec l'Institut d'Estudis Catalans, fondé en 1907; leur témoignage signifie la présence sans interruption pendant presque un siècle et demi, de la musicologie catalane dans les hautes sphères de la musicologie internationale. [...]
The new science of musicology, emerging from German universities in the second half of the XIX century, has a unique importance in Catalonia due to the exemplary work carried out by Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) and Miquel Querol (1912-2002). [...]
Die neue Musikwissenschaft, die in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts an den deutschen Universitäten aufkam, hat in Katalonien eine einzigartige Bedeutung für die beispielhafte Arbeit von Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) und Miquel Querol (1912-2002). [...]
2007
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 41-65
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
