1.
|
11 p, 319.2 KB |
Voces neutras y alteración tonal
/
Alonso, Inés Fernández (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Machuca Ayuso, María Jesús (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola.) ;
Matamala, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
Algunas guías recomiendan que la locución en la audiodescripción sea neutra (por ejemplo, AENOR, 2005). Sin embargo, hay pocas investigaciones que aborden qué es una voz neutra desde un punto de vista prosódico. [...] Current recommendations say that the voicing of audio description should be neutral (for example, AENOR, 2005). However, little research has been carried out into what a neutral voice is from a prosodic point of view. [...]
2024 - 10.5209/clac.84236
Círculo de lingüística aplicada a la comunicación, Vol. 97 (2024) , p. 195-205
|
|
2.
|
18 p, 315.2 KB |
La puntuació i l'estructura informativa
/
Villalba, Xavier 1969- (Universitat Autònoma de Barcelona)
Encara que les obres acadèmiques insisteixen que el valor de la puntuació és principalment organitzatiu i només marginalment una codificació d'aspectes fonètics, en l'àmbit de l'estructura informativa trobem un exemple paradigmàtic de l'ús de la puntuació per codificar l'entonació. [...] Although academic works insist that the value of punctuation is primarily organizational and only marginally encodes phonetic aspects, in the field of informational structure we find a paradigmatic example of using punctuation to encode intonation. [...] Aunque las obras académicas insisten en que el valor de la puntuación es principalmente organizativo y sólo marginalmente una codificación de aspectos fonéticos, en el ámbito de la estructura informativa encontramos un ejemplo paradigmático del uso de la puntuación para codificar la entonación. [...]
2023 - 10.5565/rev/regroc.80
ReGroc : revista de gramática orientada a las competencias, Vol. 6 Núm. 1 (2023) , p. 67-77 (Actualización gramatical)
|
|
3.
|
12 p, 111.2 KB |
Baudelaire en vers català : «Don Juan aux Enfers»
/
Sala Sanahuja, Joaquim 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
A partir del poema «Don Juan aux enfers», de caràcter narratiu, inclòs a Les Fleurs du Mal, de Charles Baudelaire, el text presenta una anàlisi de les qüestions traductives lligades al mite de Don Juan i als mitologemes que en deriven. [...] Based on the narrative poem "Don Juan aux enfers", in Les Fleurs du Mal by Charles Baudelaire, the text analyzes the translation issues linked to the myth of Don Juan and the mytholemes that stem from it. [...]
2021 - 10.5565/rev/quaderns.27
Quaderns : revista de traducció, Vol. 28 (2021) , p. 33-43
|
|
4.
|
19 p, 788.3 KB |
Comment dire sans dire? : Sous-entendus et vocalité
/
Rittaud-Hutinet, Chantal (Université Sorbonne-Paris 3)
Lorsque, pour faire part de ses opinions, de ses goûts, de ses états d'âme, de ses aversions, l'énonciateur emploie un discours ou un méta-discours non-verbal, cela signifie qu'il le fait avec des intonations expressives. [...] Quan, per a expressar les seves opinions, els seus gustos, els seus estats d'ànim, les seves aversions, el locutor empra un discurs o un meta-discurs no verbal, significa que ho fa amb entonacions expressives. [...] From utterances to speech acts: what range is to give to semantic prosody in multimodality? And then what are the places of meaningful intonations, the so-called vocal markers? When the speakers « say without saying », vocal signs direct the understanding of hearers, i. [...] Cuando, para expresar sus opiniones, sus gustos, sus estados de ánimo, sus aversiones, el enunciador emplea un discurso o un metadiscurso no verbal, significa que lo hace con entonaciones expresivas. [...]
2022 - 10.5565/rev/languesparole.119
Langue(s) & Parole, Vol. 7 (2022) , p. 93-111 (Articles)
|
|
5.
|
|
6.
|
38 p, 943.0 KB |
Computational Perspectives on Phonological Constituency and Recursion
/
Yu, Kristine M. (University of Massachusetts Amherst. Department of Linguistics.)
Whether or not phonology has recursion is often conflated with whether or not phonology has strings or trees as data structures. Taking a computational perspective from formal language theory and focusing on how phonological strings and trees are built, we disentangle these issues. [...] Que la fonologia mostri o no recursivitat sovint va lligat al fet que tingui o no cadenes o arbres en l'estructura de les seves dades. A partir de la perspectiva computacional de la teoria formal del llenguatge i tenint en compte com es construeixen les cadenes i els arbres fonològics, mirem de destriar aquestes qüestions. [...]
2021 - 10.5565/rev/catjl.354
Catalan journal of linguistics, Vol. 20 (2021) , p. 77-114 (Articles)
|
|
7.
|
19 p, 457.8 KB |
L'interjection vocalique 'ah/ha' dans 'Le malade imaginaire' : un vecteur émotionnel en classe de français
/
Fuentes, S. (Sandrine) (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Daoussi, Syrine (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'emploi de l'interjection comme vecteur émotionnel est très peu abordé dans les cours de français langue étrangère. Nous avons donc choisi de nous intéresser à l'interjection vocalique ah/ha dans un extrait du Malade Imaginaire et de développer des activités prosodiques et linguistiques afin que l'apprenant se familiarise avec certains contours intonatifs du français, pour se rapprocher ainsi des compétences langagières du locuteur natif. El uso de la interjección como expresión de la emoción en clase de FLE es poco frecuente. En este artículo, partiremos de la interjección vocálica ah / ha en un fragmento de la obra Le Malade Imaginaire, para desarrollar actividades prosódicas y lingüísticas que permitan al estudiante familiarizarse con la entonación francesa y acercarse a la producción oral de un hablante nativo. The use of interjections to express emotions has been little exploited in the teaching of French as a foreign language. In this article, we will consider the interjection ah / ha from a small section of Molière's play Le Malade Imaginaire, in order to develop prosodic and linguistic activities aiming to allow the student to improve both the intonation and the expression of emotions in the teaching of French as a foreign language.
2017
Synergies Espagne, Núm. 10 (2017) , p. 39-57
|
|
8.
|
|
9.
|
12 p, 299.5 KB |
Acentuación y desacentuación en FLE en un contexto de aprendizaje universitario : ¿hacia la adquisición del patrón acentual de la L2?
/
Baqué Millet, Lorraine (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Daoussi, Syrine (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Estrada Medina, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona)
Los elementos prosódicos son elementos determinantes en el contexto de la enseñanza-aprendizaje de lenguas extranjeras al ser los primeros elementos percibidos (Billières 2002). En estudios anteriores, se pudo demostrar que para los locutores no nativos (FLE), reproducir el acento adecuado es tan difícil como percibirlo (Baqué y al. [...] Prosodic elements are determining factors in the context of the teaching and learning foreign languages as they are the first perceived elements (Billières 2002). For non-native learners (FLE), reproducing the "correct" accent is as difficult as perceiving it, as Baqué and al. [...]
2017
e-AESLA, Núm. 3 (2017) , p. 18-29
|
|
10.
|
11 p, 184.1 KB |
Esquemas entonativos de modalidad declarativa en el habla de Jaén
/
Pamies, Antonio (Universidad de Granada) ;
Amorós, Mari Cruz (Universitat d'Alacant) ;
O'Neil, Paul (Universidad de Oxford)
Este trabajo analiza la entonación en el habla de Jaén, comparando la relación entre pico tonal y acento con la relación entre pico tonal y frontera de palabra y de sintagma. También se comparan los resultados con los obtenidos con idéntico corpus y criterios para el habla de Granada (Pamies & Amorós 2005), y para el habla de Almería (Pamies, Amorós & O'Neil 2006). [...] This paper analyzes Spanish intonation of the Jaén dialect, especially the relation between tonal peaks and stressed syllables, compared to the relation between tonal peaks and the word or syntagm boundaries. [...]
2008
Language design : journal of theoretical and experimental linguistics, Special Issue (2008) , p. 191-201
|
|