|
1.
|
|
18 p, 536.2 KB |
Información, ordenación y centralización del territorio : el apeo real de 1523 del monasterio de San Salvador de Oña (Burgos)
/
Viñuales Ferreiro, Gonzalo (Universidad Rey Juan Carlos)
Entre los fondos del Archivo Histórico Nacional relativos al monasterio benedictino de San Salvador de Oña (Burgos), se conserva en la sección de Códices (digitalizado en PARES) un apeo real realizado en 1523 por mandado de don Carlos y doña Juana para deslindar, amojonar y conocer todas las propiedades pertenecientes al cenobio. [...]
En els fons de l'Arxiu Històric Nacional relatius al monestir benedictí de Sant Salvador d'Oña (Burgos), es conserva, a la secció de còdexs (digitalitzat a PARES), la demarcació reial realitzada el 1523 per ordre del rei Carles i la reina Joana per delimitar, fitar i conèixer totes les propietats pertanyents al cenobi. [...]
Among the historical sources of the National Historical Archive concerning the Benedictine Monastery of San Salvador de Oña, the section Códices (which is available digitalized in PARES) conserves the Royal Demarcation conducted in 1523 under the orders of Don Carlos and Doña Juana to demarcate, to mark and to gather knowledge of the assets that belonged to the monastery. [...]
2020 -  10.5565/rev/manuscrits.304
Manuscrits : revista d'història moderna, Vol. 42 (2020) , p. 47-64 (Dosier)
|
|
|
2.
|
|
40 p, 624.2 KB |
Les conferències arqueològiques de Pelegrí Casades : les tombes reials d'Ur (1929)
/
Vidal, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb aquest article iniciem la publicació del llarg cicle de conferències arqueològiques que Pelegrí Casades i Gramatxes va pronunciar al Centre Excursionista de Catalunya a partir de 1905. En aquesta ocasió presentem el manuscrit de les tres conferències que va dictar el 1929 sobre els descobriments de Leonard Woolley a la necròpoli reial d'Ur.
With this article we begin the publication of the long cycle of archaeological lectures that Pelegrí Casades i Gramatxes gave at the Centre Excursionista de Catalunya from 1905. On this occasion we present the manuscript of the three lectures he gave in 1929 on the discoveries of Leonard Woolley in the royal necropolis of Ur.
2021
Historiae, Núm. 18 (2021) , p. 91-130 (Articles)
|
|
|
3.
|
|
22 p, 1.5 MB |
Els bisbes de la família Lanfranchi i les seus de patronat reial del Regne de Nàpols després de la revolta de Masaniello (1648-1675)
/
Mauro, Ida (Universitat de Barcelona)
En el texto se reflexiona sobre la promoción de candidatos a los obispados de Patronato Real del Reino de Nápoles después de la revuelta de Masaniello (1647-1648). La fidelidad a la Corona y la mediación ejercida por parte de algunas familias del Reino de Nápoles próximas al Popolo en la fase final del conflicto favorecieron la promoción de determinados sujetos en los veinte años posteriores a la revuelta y cambios en las dinámicas de atribución de las diócesis regias. [...]
El text reflexiona sobre la promoció de candidats als bisbats de Patronat Reial del Regne de Nàpols després de la revolta de Masaniello (1647-1648). La fidelitat a la Corona i la mediació d'alguns membres de famílies properes al Popolo a la fase final del conflicte afavoriren la promoció de determinats subjectes durant els vint anys posteriors a la revolta i canvis en la dinàmica d'atribució de les diòcesis règies. [...]
The text focuses on the promotion of candidates to the dioceses of the Royal Patronage of the Kingdom of Naples after the revolt of Masaniello (1647-1648). The loyalty and the mediation exercised in the final phase of the conflict by the members of some families closed to the «Popolo» influenced the dynamics of attribution of the Royal Patronage dioceses in the following twenty years. [...]
2021 - 10.5565/rev/manuscrits.275
Manuscrits : revista d'història moderna, Vol. 41 (2020) , p. 95-116 (Dosier)
|
|
|
4.
|
|
51 p, 466.4 KB |
Bartomeu de Tresbens, metge i astròleg de Pere el Cerimoniós : aproximació biogràfica i diplomatari
/
Ferragud, Carmel (Universitat de València. Instituto Interuniversitario López Piñero) ;
Giralt Soler, Sebastià (Universitat Autònoma de Barcelona)
Aproximació biogràfica a Bartomeu de Tresbens, físic i astròleg al servei del rei Pere el Cerimoniós i del seu fill l'infant Joan, futur Joan I el Caçador. Ho fem a partir del conjunt de la documentació sobre aquest personatge que fins ara ha estat descoberta als arxius, fonamentalment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i també a partir de les notícies que apareixen en el conjunt de les seves obres sobre astrologia. [...]
A biographical approach to Bertomeu de Tresbens, a physician and astrologer who worked for King Pere el Cerimoniós of Aragon and for his son infant Joan, later known as Joan I el Caçador. This biography is built on a thorough reseach based on all documentation on him found in archives -principally in the Archive of the Crown of Aragon-, as well as on the information contained in all his astrology works. [...]
2019 - 10.7203/MCLM.6.13906
Magnificat cultura i literatura medievals, Vol. 6 (2019) , p. 113-163
|
|
|
5.
|
|
22 p, 617.2 KB |
Francisco Xavier de Olóriz, el último capellán mayor del Palacio Real de Valencia
/
Callado Estela, Emilio (Universidad CEU Cardenal Herrera)
El ex jesuita Francisco Xavier de Olóriz (Valencia, 1730 - † Valencia, 1814) era conocido hasta ahora por su condición de crítico prudente. Como tal se mostró consciente del atraso cultural de España durante el siglo xviii y la necesidad de aplicarle remedio, aun receloso de los ilustrados que podían atentar contra los valores tradicionales del país. [...]
L'exjesuïta Francisco Xavier de Olóriz (València, 1730 - † València, 1814) era conegut fins ara per la seua condició de crític prudent. Com a tal es va mostrar conscient del retard cultural d'Espanya durant el segle xviii i la necessitat d'aplicar-li remei, encara que recelava dels il·lustrats que podien atemptar contra els valors tradicionals del país. [...]
The former Jesuit priest Francisco Xavier de Olóriz (Valencia, 1730 - † Valencia, 1814) is well known because of his condition of prudent critic. He was conscious of Spanish cultural backwardness during the 18th century, but simultaneously suspicious of those enlightened men who could threaten the country traditional values. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.194
Manuscrits, Núm. 37 (2018) , p. 159-180 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
12 p, 1.8 MB |
L'entrada valenciana dels primers Trastàmares
/
Massip, Francesc, 1958- (Universitat Rovira i Virgili)
Anàlisi dels cinc entremesos o representacions plàstico-escèniques que la ciutat de València va preparar per les entrades de Ferran d'Antequera, Elionor d'Alburquerque i el príncep Alfons (final de 1414 - començament de 1415): dos referits a la «Divisa del rei» (el «Verger» i la «Torre», en referència a l'establiment del cavalleresc Orde de la Gerra i el Griu, emblema de Ferran), un altre que consistia en una roda dels «7 Planetes» i una altra dels «7 fills del rei»: si en la roda còsmica la Terra era al centre de l'univers, en la de les «7 cadires» on seia la fillada el sobirà se situava al centre de la família, regint els destins de la casa Trastàmara, roda que en l'entrada del Primogènit va ser substituïda per les «7 Virtuts». [...]
This article analyses five entremesos (short plays) or performances that the city of Valencia prepared for the entries of Ferdinand of Antequera, Eleanor of Albuquerque and Prince Alfonso between 1414 and 1415. [...]
Análisis de los cinco entremeses o representaciones plástico-escénicas que la ciudad de Valencia preparó para las entradas de Fernando de Antequera, Leonor de Alburquerque y el príncipe Alfonso (finales de 1414 - principios de 1415): dos referidos a la «Divisa del rey» (el «Vergel» i la «Torre», en referencia al establecimiento de la caballeresca Orden de la Jarra i el Grifo, emblema de Fernando), otro que consistía en una rueda de los «7 planetas» y otra de los «7 hijos del rey»: si en la rueda cósmica la Tierra estaba en el centro del universo, en la de las «7 sillas» donde se sentaban sus hijos, el soberano se situaba en el centro de la familia, rigiendo los destinos de la casa Trastámara, rueda que en la entrada del Primogénito fue sustituida por las «7 Virtudes». [...]
2014 - 10.5565/rev/locus.1
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 55-65 (Articles)
|
|
|
8.
|
|
21 p, 10.0 MB |
La Capilla Real de la Catedral de Córdoba y su repercusión en las fundaciones nobiliarias durante la Baja Edad Media
/
Jordano Barbudo, Mª Ángeles (Universidad de Córdoba. Departamento de Historia del Arte, Arqueología y Música)
La Capilla Real, concluida bajo Enrique II de Trastámara en 1371, ejerció una poderosa influencia en la nobleza cordobesa, que en sus fundaciones, ya fueran capillas funerarias, casas-palacio o castillos, adoptó el mudéjar como vehículo de ostentación y poder. [...]
The Royal Chapel, completed under Henry II of Trastamara in 1371, exerted a powerful influence on the nobility in Cordoba, which in its monumental buildings, be they funerary chapels, palatial houses or castles, adopted the Mudejar style as an expression of ostentation and power. [...]
2009
Mirabilia, Núm. 9 (Desembre 2009) , p. 156-176
|
|
|
9.
|
|
20 p, 117.2 KB |
Los proyectos de ordenanzas generales de médicos, cirujanos y boticarios de Castilla (ca. 1491-1513)
/
González Arce, José Damián (Universidad de Murcia. Área de Historia e Instituciones Económicas)
Entre 1491, aproximadamente, y 1513 fueron redactados tres proyectos de ordenanzas generales con los que regular los oficios sanitarios castellanos: médicos, cirujanos y boticarios. Ninguno fue finalmente promulgado, debido a las diferencias surgidas entre los protomédicos, alcaldes mayores con competencias exclusivas sobre dichos oficios, y el Consejo Real, órgano supremo de gobernación y justicia de la Corona de Castilla, que fueron los protagonistas de la redacción de los citados proyectos. [...]
2011 - 10.4321/S0211-95362011000100010
Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, Vol. 31, Núm. 1 ( 2011) , p. 207-226
|
|
|
10.
|
|
29 p, 125.8 KB |
La iglesia nacional de la Corona de Aragón en Roma y el poder real en los siglos modernos
/
Barrio Gozalo, Maximiliano
En los primeros años del siglo XVI la iglesia y hospital de Montserrat de Roma se convierte en la institución religiosa y asistencial de los nacionales de la Corona de Aragón, que son quienes la gobiernan. [...]
En els primers anys del segle XVI, l'església i l'hospital de Montserrat a Roma esdevenen les institucions religioses i assistencials dels naturals de la Corona d'Aragó, que són els que les governen. [...]
In the first years of the XVIth century, the church and hospital of Montserrat of Rome became the religious and charitable institution of the natural people of the Crown of Aragon, who governed it. In the XVIIth century, they saw their autonomy threatened by the increasingly more frequent intervention of the ambassador of the catholic king. [...]
2008
Manuscrits, N. 26 (2008) p. 135-163
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
