1.
|
20 p, 32.1 MB |
El cadirat coral de Santa Maria d'Agramunt : història, dispersió i darreres troballes
/
Roonthiva, Voravit (Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art)
El cadirat de Santa Maria d'Agramunt és un moble que va desaparèixer, parcialment, a partir de 1953. En aquest treball es presenta les darreres troballes dels elements que van sortir de l'església, la fortuna que van tenir i les localitzacions actuals. [...] The choir stall in the church of Santa Maria d'Agramunt was partially dismantled from 1953 onwards. This paper presents the latest findings regarding the elements that were removed from the church, what happened to them and where they are now. [...] La sillería de Santa María de Agramunt es un mueble que desapareció, parcialmente, a partir de 1953. En este trabajo se presentan los últimos hallazgos de los elementos que salieron de la iglesia, la fortuna que tuvieron y las localizaciones actuales. [...]
2022 - 10.5565/rev/locus.457
Locus amoenus, Vol. 20 (2022) , p. 73-91 (Articles)
|
|
2.
|
22 p, 217.2 KB |
Héroe o traidor : visiones complementarias de diversos cronistas e historiógrafos sobre Skanderbeg (¿c.1405?-1468)
/
Kaba, Flavia (Universidad de Tirana) ;
Baró i Queralt, Xavier (Universitat Internacional de Catalunya)
Tras la conquista de Constantinopla (1453), los focos de resistencia contra los turcos eran prácticamente residuales en los Balcanes. Tan solo el albanés Gjergj Kastrioti (¿c. 1405?-1468) (Skanderbeg) mantuvo una resistencia notable frente al turco. [...] Després de la conquesta de Constantinoble (1453), els focus de resistència contra els turcs eren pràcticament residuals als Balcans. Tan sols l'albanès Gjergj Kastrioti (c. 1405?-1468) (Skanderbeg) va mantenir una resistència notable enfront del turc. [...] After the conquest of Constantinople (1453), the pockets of resistance against the Turks were practically residual in the Balkans. Only the Albanian Gjergj Kastrioti (c. 1405?-1468) (Skanderbeg) maintained a notable resistance against the Turk. [...]
2022 - 10.5565/rev/medievalia.571
Medievalia, Vol. 25 Núm. 1 (2022) , p. 99-120 (Artículos)
|
|
3.
|
21 p, 2.8 MB |
Algo más sobre el Cinquecento italiano : seis cartas inéditas entre Ottavio Pantagato (1494-1567) y Latino Latinio (ca. 1513-1593)
/
Soler i Nicolau, Antònia (Centre UNED de les Illes Balears)
En este trabajo se editan por primera vez un total de seis cartas entre Ottavio Pantagato y Latino Latinio, cuyo hallazgo se debe a la revisión por parte de la autora de los materiales acerca de Latinio con los que cuenta el Centro Diocesano di Documentazione per la Storia e la Cultura Religiosa della Diocesi di Viterbo. [...] En aquest treball s'editen per primera vegada un total de sis cartes entre Ottavio Pantagato i Latino Latinio, la troballa de les quals es deu a la revisió per part de l'autora dels materials sobre Latinio conservats al Centro Diocesano di Documentazione per la Storia e la Cultura Religiosa della Diocesi di Viterbo. [...] In this paper a total of six letters between Ottavio Pantagato and Latino Latinio are edited for the first time. They have been found thanks to the review by the author of the materials about Latinio in the Centro Diocesano di Documentazione per la Storia e la Cultura Religiosa della Diocesi di Viterbo. [...]
2020
Faventia, Vol. 42 (2020) , p. 77-97 (Articles)
|
|
4.
|
16 p, 212.6 KB |
Motivi di ecfrasi dantesca in Michelangelo secondo Benedetto Varchi : ancora sulle Due lezzioni all'Accademia fiorentina
/
Tramontana, Alessandra (Università degli Studi di Messina)
Il saggio si propone di individuare la peculiare prospettiva dell'umanista Benedetto Varchi in relazione all'uso che della Commedia dantesca fa Michelangelo Buonarroti. Nelle due prolusioni dal titolo Due lezzioni, recitate presso l'Accademia fiorentina nel 1547, egli infatti delinea il profilo di un artista, Michelangelo appunto, che si è nutrito delle pagine dantesche, ma ha pure fatto suo il profilo etico e civile del grande poeta medievale. [...] L'assaig té com a objectiu identificar la peculiar perspectiva de l'humanista Benedetto Varchi en relació amb l'ús que Michelangelo Buonarroti fa de la Commedia de Dante. En les dues prolusions titulades Due lezzioni, exposades a l'Acadèmia Florentina el 1547, esbossa de fet el perfil d'un artista, Michelangelo, que s'alimentava de les pàgines de Dante, però que també va fer seu el perfil ètic i civil del gran poeta medieval. [...] The essay aims to identify the peculiar perspective of the humanistic Benedetto Varchi in relation to the use that Michelangelo Buonarroti makes of Dante's Comedy. In the two lecture notes intitled Due lezzioni, recited at the Florentine Academy in 1547, he in fact outlines the profile of an artist, Michelangelo in fact, who fed on Dante's pages, but he also made the ethical and civil profile of the great medieval poet his own. [...] El ensayo tiene como objetivo identificar la peculiar perspectiva del humanista Benedetto Varchi en relación al uso que Michelangelo Buonarroti hace de la Commedia de Dante. En las dos prolusiones tituladas Due lezzioni, expuestas en la Academia Florentina en 1547, esboza de hecho, el perfil de un artista, Michelangelo, que se alimentaba de las páginas de Dante, pero que también hizo suyo el perfil ético y civil del gran poeta medieval. [...]
2021 - 10.5565/rev/qdi.527
Quaderns d'Italià, Vol. 26 (2021) , p. 81-96 (Dossier 1)
|
|
5.
|
22 p, 2.3 MB |
Pio II, Pienza e la descrizione di una città intelligente : un'ecfrasi senza retorica
/
Fattorini, Gabriele (Università degli Studi di Firenze)
Ripercorrendo la lunga e ben nota ecfrasi che Pio II dedicò a Pienza nei Commentarii, il contributo intende evidenziare che Enea Silvio Piccolomini progettò e mise in atto - tramite Bernardo Rossellino - un progetto di città in carne e ossa estremamente razionale, che egli seppe finanziare e costruire mattone per mattone, pietra per pietra, edificio per edificio; una città che innalzò a centro di una nuova diocesi e descrisse senza alcuna retorica. [...] Recorrent la gran i tan coneguda ècfrasi que Pius II va dedicar a Pienza en els Commentarii, aquesta contribució pretén ressaltar que Enea Silvio Piccolomini va dissenyar i implementar -a través de Bernardo Rossellino- un projecte extremadament racional d'una nova ciutat de carn i ossos, que va ser capaç de finançar i construir maó a maó, pedra a pedra, edifici a edifici; una ciutat que es va elevar en el centre d'una nova diòcesi i va descriure sense cap tipus de retòrica. [...] The long and well-known ekphrasis dedicated to Pienza by Pius II in his Commentarii testifies how Enea Silvio Piccolomini designed and implemented -through the architect Bernardo Rossellino- an extremely rational project of a new city. [...] Recorriendo la gran y tan conocida écfrasis que Pío II dedicó a Pienza en los Commentarii, esta contribución pretende resaltar que Enea Silvio Piccolomini diseñó e implementó -a través de Bernardo Rossellino- un proyecto extremadamente racional de una nueva ciudad de carne y hueso, que fue capaz de financiar y construir ladrillo a ladrillo, piedra a piedra, edificio a edificio; una ciudad que se elevó en el centro de una nueva diócesis y describió sin ningún tipo de retórica. [...]
2021 - 10.5565/rev/qdi.519
Quaderns d'Italià, Vol. 26 (2021) , p. 37-58 (Dossier 1)
|
|
6.
|
31 p, 779.3 KB |
Pere Vila (ca. 14651538), organista de les catedrals de Vic i València, probable autor del Magnificat a 4 (BC: M 1167, OLIM E: TarazC 2/3)
/
Gregori Cifré, Josep Maria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Pere Vila (ca. 14651538) fou el primer membre d'una nissaga de cinc organistes i compositors, que van regir les organisties de les catedrals de Vic, València, Lleida i Barcelona, entre el darrer quart del segle xv i el primer terç del xvii. [...] Pere Vila (circa 14651538) was the first member of a line of five organists and composers who led the organistships of the cathedrals of Vic, Valencia, Lleida and Barcelona between the last quarter of the 15th century and the first third of the 17th. [...]
2018 - 10.2436/20.1003.01.62
Revista catalana de musicologia, Núm. 11 (2018) , p. 31-61
|
|
7.
|
21 p, 442.1 KB |
Joan Ferrer, mestre de cant i organista de la Catedral de Barcelona (1513-1536), autor del motet 'Domine non secundum' del 'Cancionero musical de Segovia' (CMS) (E:SegC,s.s.)
/
Gregori Cifré, Josep Maria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Abans de l'arribada de Pere Alberch a la catedral de Barcelona, el magisteri de l'orgue havia estat en mans de l'organista Joan Ferrer, el qual l'exercí entre 1515 i 1536, essent mestre de cant entre 1513 i 1517. [...] Before Pere Alberch arrived at Barcelona Cathedral, the organ master had been the organist Joan Ferrer in the period between 1515 and 1536, and he had also been the magister cantus between 1513 and 1517. [...]
2017 - 10.2436/20.1003.01.52
Revista catalana de musicologia, Núm. 10 (2017) , p. 45-65
|
|
8.
|
18 p, 162.3 KB |
Una modernità (im)possibile : l'umanesimo italiano come fenomeno storico
/
Cappelli, Guido (Università di Napoli L'Orientale)
Il saggio avvia una riflessione critica sul concetto di umanesimo storico, cercando di delinearne gli sviluppi e i caratteri originari. In questa prospettiva, emerge la carica "rivoluzionaria" di un movimento che - alle soglie della modernità e soprattutto nella sua prima fase - contribuì in modo decisivo a rendere autonoma la cultura umana (studia humanitatis), contrapponendola a quella teologica della Scolastica e rivendicando il ruolo dell'intellettuale laico. [...] L'article planteja una reflexió crítica sobre el concepte d'humanisme històric i procura de traçar-ne el desenvolupament i el caràcter originari. En aquesta perspectiva, emergeix la càrrega "revolucionària" d'un moviment que - al llindar de la modernitat i sobretot en la seva primera fase - va contribuir de manera decisiva a fer autònoma la cultura umana (studia humanitatis), tot contraposant-la a la teològica de l'Escolàstica i reivindicant el paper de l'intel·lectual laic. [...] This essay offers a critical reflection on the concept of Humanism, with the aim of outlining its original developments and characters. In this context, the "revolutionary" potential of Humanism is revealed: a movement that -at the threshold of modernity in its initial steps especially- contributed decisively to making human culture (studia humanitatis) autonomous, as opposed to the theological one of Scolastic, and claiming the role of the lay intellectual. [...] El artículo plantea una reflexión crítica sobre el concepto de humanismo histórico, tratando de delinear sus desarrollos y sus caracteres originarios. En esta perspectiva, emerge la carga "revolucionaria" de un movimiento que - en el umbral de la modernidad y sobre todo en su primera fase - contribuyó de forma decisiva a convertir la cultura humana en autónoma (studia humanitatis), contraponiéndola a la cultura teológica de la Escolástica y reivindicando el papel del intelectual laico. [...]
2017
Quaderns d'Italià, Núm. 22 (2017) , p. 57-74 (Dossier 1)
|
|
9.
|
27 p, 267.5 KB |
Miquel Kohlhaas, de Heinrich von Kleist, en traducció d'Ernest Martínez Ferrando
/
Jané-Lligé, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona)
El present article descriu la naturalesa de la primera recepció de l'obra de Heinrich von Kleist a Catalunya a partir de l'anàlisi de la traducció que Ernest Martínez Ferrando féu de la narració Michael Kohlhaas, apareguda l'any 1921 a la «Biblioteca Literària», col·lecció vinculada al Noucentisme i dirigida aleshores per Josep Carner. [...] This paper describes the nature of the first reception of the literary work by Heinrich von Kleist in Catalonia. It is based for this purpose on the analysis of the translation into Catalan of the short novel Michael Kohlhaas, by Ernest Martínez Ferrando, published in 1921 within the «Biblioteca Literària», a collection linked to the Noucentisme and led by Josep Carner. [...]
2012
Anuari TRILCAT, Núm. 2 (2012) , p. 105-131
|
|
10.
|
16 p, 125.0 KB |
Fluxos literaris entre Itàlia i la Corona d'Aragó al Cinccents : cinc exemples
/
Valsalobre, Pep (Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes)
De l'important i diversificat flux literari i cultural entre Itàlia i la Corona d'Aragó al Cinccents, aquest article posa l'atenció en dos àmbits concrets: les connexions italianes amb la nova espiritualitat de la primera meitat del segle (l'extraordinària difusió italiana de la novel·la Desitjós i la traducció al català de dues obres cabdals de la religiositat de l'època) i la recepció hispànica de dos fenòmens literaris de gran envergadura, els romanzi de Boiardo i Ariosto (i la prosa de Bembo), a València, i la literatura lepantina, al Principat. [...] Nel quadro dell'importante e diversificato flusso letterario e culturale tra l'Italia e la Corona d'Aragona nel Cinquecento, il presente articolo si sofferma su due ambiti specifici: i legami italiani con la nuova spiritualità della prima metà del secolo (la straordinaria diffusione italiana del romanzo Desitjós e la traduzione in catalano di due opere fondamentali della religiosità dell'epoca) e la fortuna ispanica di due fenomeni letterari di grande rilievo, i romanzi di Boiardo e Ariosto (e la prosa di Bembo), a Valenza, e la letteratura lepantina, nel Principato catalano. [...] Among the important and diversified literary and cultural flow between Italy and the Crown of Aragon in the 16th century, this article focuses on two specific areas: Italian connections with the new spirituality of the first half of the century (the extraordinary Italian diffusion of the Desitjós novel and the translation into Catalan of two principal works of the religiousness of the period) and the Hispanic reception of two literary phenomena of magnitude: the romanzi of Boiardo and Ariosto (and the prose of Bembo) in Valencia, and the literature about Lepanto in Catalonia. [...]
2016
Quaderns d'Italià, Núm. 21 (2016) , p. 97-112 (Dossier 2)
|
|