1.
|
21 p, 163.3 KB |
Instituciones defectivas : un protocolo para la república
/
Lezra, Jacques (University of California Riverside) ;
Cucurella, Paula, trad. (University of California Riverside)
Este ensayo se pregunta por qué el concepto de institución -omnipresente, fundamental, la marca que distingue a la sociedad humana de agrupaciones animales no humanas: jaurías, matanzas, rebaños, colmenas, exaltaciones- es tan difícil de definir; introduce el concepto de instituciones defectivas; ofrece definiciones de institución, defecto y republicanismo en registros filológicos, filosóficos, económicos y sociológicos; y enfatiza el problema estructural de ofrecer definiciones de estos términos desde dentro de instituciones que requieren tales definiciones, pero que también sirven como condición de su inteligibilidad. [...] Aquest assaig es pregunta per què el concepte d'institució -omnipresent, fonamental, la marca que distingeix la societat humana d'agrupacions animals no humanes: gossades, matances, ramats, ruscos, exaltacions- és tan difícil de definir; introdueix el concepte d'institucions defectives; ofereix definicions d'institució, defecte i republicanisme en registres filològics, filosòfics, econòmics i sociològics; i emfatitza el problema estructural d'oferir definicions d'aquests termes des de dins d'institucions que requereixen tals definicions, però que també serveixen com a condició de la seva intel·ligibilitat. [...] This essay asks why the concept of "institution" - ubiquitous, fundamental, the mark of what distinguishes human society from non-human animal groupings such as packs, herds, flocks, colonies or swarms - is so difficult to define. [...]
2023 - 10.5565/rev/enrahonar.1484
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 71 (2023) , p. 43-63 (Articles)
|
|
2.
|
19 p, 139.1 KB |
La primavera republicana del 1931 al Pla d'Urgell
/
Foguet i Boreu, Francesc 1971- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 atorgaren la majoria al republicanisme d'esquerres i conduïren al canvi de règim. A les comarques ponentines, com arreu del país, es visqué amb entusiasme la proclamació de la República el 14 i el 15 d'abril. [...] Municipal elections held on the 12th April 1931 revealed majoritarian support to left-wing republicanism and a regime change took place. The proclamation of the Second Spanish Republic (14th and 15th April 1931) was received with entusiasm both in the Ponent territories and the whole of Catalonia. [...]
2014
Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell, Núm. 5 (2014) , p. 9-27
|
|
3.
|
|
4.
|
16 p, 384.9 KB |
La Constitución de 1812 en Barcelona, 1833-43
/
Barnosell, Genís (Universitat de Girona)
Entre 1833 y 1837 una parte del liberalismo barcelonés defendió la Constitución de 1812 como una alternativa al Estatuto Real, si bien creía que debía ser reformada -en sentido avanzado, algunos, en sentido moderado, otros. [...] Entre 1833 i 1837 una part del liberalisme barceloní va defensar la Constitució de 1812 com una alternativa a l'Estatut Reial, si bé creia que havia de ser reformada-en sentit avançat, alguns, en sentit moderat, altres. [...] Between 1833 and 1837, the 1812 Constitution was defended by an important fraction of liberalists in Barcelona as an alternative to the Estatuto Real. Despite this, most of liberals wanted the 1812 Constitution to be reformed -some for a more moderate whereas others to a more modern. [...]
2012 - 10.5565/rev/rubrica.20
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 79-94
|
|
5.
|
17 p, 99.9 KB |
El Centre Nacionalista Republicà (1906-1910) i el catalanisme d'esquerres
/
Rubí i Casals, Maria Gemma (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània) ;
Izquierdo Ballester, Santiago (Universitat Pompeu Fabra)
L'article fa una repassada de la història del Centre Nacionalista Republicà, primera formació política bastida pel catalanisme republicà d'esquerres a començaments del segle XX. Defugint l'anàlisi més en ús del CNR, Rubí i Izquierdo ens proposen un estat de la qüestió sobre el tema, tot assenyalant el paper que ha ocupat tradicionalment el CNR en la historiografia sobre el republicanisme. [...] The article goes through the history of the Nationalist Republican Center, the first political formation created by left-wing republican Catalanism at the begining of the XX century. Leaving to one side the most common analysis of the CNR, Rubí and Izquierdo propose to go deeper into the subject, putting special emphasis on the role which the CNR traditionally played in the historiography of republicanism. [...]
2008
Cercles : revista d'història cultural, Núm. 11 (2008), p. 106-122
|
|
6.
|
5 p, 1.6 MB |
Cultura i teatre a les trinxeres (1936-1939)
/
Foguet i Boreu, Francesc 1971- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Sobre l'actuació cultural de les Milícies de la Cultura (MC) en les unitats militars republicanes, especialment, les de la 26 Divisió. L'autor estudia la concepció del fet cultural d'aquests organismes i la que emana de la revista 'El Frente', l'òrgan de comunicació d'aquesta Divisió. [...] Cultura i vida. Monogràfic : Seixanta anys de l'ocupació de Catalunya.
1999
Serra d'or, Núm. 473 (1999) , p. 25-29
|
|
7.
|
17 p, 386.9 KB |
Literatura catalana i compromís social en els anys trenta
/
Castellanos, Jordi 1946-2012 (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Jordi Castellanos ofereix una visió panoràmica de la literatura qualificada de "compromesa"; segons l'autor, la condició de l'artista com a ésser responsabilitzat amb el seu entorn polític, social i cultural sempre ha estat present a Catalunya, manifestada d'una manera o altra; però no és fins a finals dels anys vint i durant la dècada dels trenta que cristal·litza un tipus de literatura explícitament compromesa, associada al marxisme, el qual pren la idea de compromís com un dels seus eixos identitaris. [...]
2002
Els Marges, Núm. 69 (Gener, 2002) , p. 7-23 (Estudis i assaigs)
|
|
8.
|
24 p, 225.2 KB |
Selección aleatoria, autogobierno republicano y democracia deliberativa
/
Sintomer, Yves (Université de Paris 8)
¿Cuáles han sido las funciones de la utilización política del sorteo en la República de Florencia y qué tipo de relación tiene con la deliberación? ¿Por qué este mecanismo vuelve a aparecer, en las últimas décadas, en muchos dispositivos de deliberación? La invención del representante muestra una diferencia decisiva entre el uso antiguo y moderno de la selección al azar. [...] What have been the functions of the political use of sortition in the Florentine Republic, with what kind of relation with deliberation? Why has this device come back in the last decades, in many deliberative devices? The invention of the representative sample makes a decisive difference between Ancient and Modern use of random selection. [...]
2012 - 10.5565/rev/enrahonar.131
Enrahonar : quaderns de filosofia, Núm. 48 (2012) , p. 133-156
|
|
9.
|
15 p, 196.4 KB |
Visions al voltant dels fets de la Setmana Tràgica a la Catalunya de 1909
/
Paula, Francisco de
Article que analitza breument diferents antecedents dels segle XIX i començament del segle XX que puguin explicar les arrels de la Setmana Tràgica, així com les diferents aportacions historiogràfiques clàssiques i més actuals al voltant d'aquest fet que l'any 1909 va celebrar el seu centenari. [...] Artículo que analiza brevemente diferentes antecedentes del siglo XIX y comienzos del siglo XX que puedan explicar las raíces de la Semana Trágica, así como las diferentes aportaciones historiográficas clásicas y más actuales en torno a este hecho que en 1909 celebró su centenario. [...] The article analyses briefly the different previous situations of the XIX and begining of the XX centuries that could explain the origins of the Tragic Week. It deals with the different classical and contemporany historiografical contributions around those events which have celebrated their centenary. [...]
2010
HMiC, Núm. 8 (2010) , p. 256-270
|
|
10.
|
16 p, 98.1 KB |
La filosofia de l'exili d'Eduard Nicol
/
Farrés Juste, Oriol (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
Aquest article és una recerca sobre la filosofia de l'exili d'Eduard Nicol. Partint del seu assaig El problema de la filosofía hispánica (1961) i de la fenomenologia de l'expressió nicoliana, es farà un recorregut entorn de les seves reflexions sobre els conceptes de «comunitat », «ethos», «filosofia» i «areté», tot contraposant-les amb algunes de les idees que apareixen a l'assaig d'Ortega y Gasset España invertebrada (1921). [...] This paper is a research about Eduard Nicol's philosophy of exile. Taking the essay El problema de la filosofía hispánica (1961) and his fenomenology of expression as the starting points, the author will focuse on Nicol's reflections about concepts, such as «community», «ethos», «philosophy», and «arete»by way of opposing them to some of the ideas that appear in Ortega y Gasset's essay España invertebrada (1921). [...]
2010 - 10.5565/rev/enrahonar.254
Enrahonar : quaderns de filosofia, Núm. 44 (2010) , p. 51-66
|
|