Pàgina inicial > Resultats de la cerca: historiografía catalana
  Consells de cerca
Cerca avançada
Cerca col·leccions:
Ordena'ls per: Mostrar els resultats: Format de visualizació:
Resultats globals: 8 registres trobats en 0.05 segons.
Articles, 8 registres trobats
Articles 8 registres trobats  
1.
12 p, 286.4 KB Per què un assaonador català afirmava a mitjans del segle XVII que era entès en «istorias»? / Simon i Tarrés, Antoni 1956- (Universitat Autònoma de Barcelona)
A partir de l'afirmació que l'assaonador Miquel Parets fa en el seu diari d'autoconsiderar-se entès en «istòrias», s'exploren les causes i les vies de l'expandiment del coneixement del discurs històric en la societat catalana del Barroc. [...]
Based on the assertion that the seasoner Miquel Parets makes in his diary of self-consideration understood in «istòrias», the causes and ways of expanding the knowledge of historical discourse in the Catalan society of the Baroque are explored. [...]
2023 - 10.7203/scripta.21.26846
Scripta (València), Vol. 21 Núm. 21 (2023) , p. 505-516  
Registre complet - Creative Commons
2.
14 p, 2.2 MB Augusto e historiografías periféricas : estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana / Cortadella, Jordi 1960- (Universitat Autònoma de Barcelona) ; Masat Barcina, Albert (Universitat Autònoma de Barcelona)
Exemplar dedicat a: Augusto. Balance historiográfico.
Este trabajo es un estudio sobre la figura de Augusto en la historiografía catalana, desde los cronicones monásticos del siglo XII hasta las reivindicaciones nacionalistas del siglo XX. En el recorrido por este largo periodo veremos cómo Augusto pasa de ser parte de un mero sistema de datación, relacionado con el nacimiento de Cristo, a convertirse en una seña de identidad debido a la circunstancia (fortuita) de residir por un tiempo en Tarraco, y por tanto, gobernar su Imperio desde tierras catalanas. [...]
This paper studies the figure of Augustus in Catalan historiography, from the monastic chronicles of the 12th century to the 20th century nationalistic claims. The survey of this long period allows us to see how Augustus goes from being part of a system of dating, relating to the birth of Christ, to becoming a symbol of identity, due to the (fortuitous) circumstance of having stayed briefly in Tarraco, ruling his empire from Catalonia. [...]
2017 - 10.20318/revhisto.2017.3963
Revista de historiografía (RevHisto), Núm. 27 (2017) , p. 49-62  
Registre complet - Creative Commons
3.
22 p, 163.3 KB Un capítol inèdit de la historiografia catalana del Cinc-cents : l'obra de Joan Benito Guardiola (m. 1600) / Galdeano Carretero, Rodolfo (Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art)
La vida i l'obra del monjo benedictí frai Joan Benito Guardiola són completament desconegudes en la historiografia catalana. Aquest article dona les primeres notícies de l'autor, monjo del Monestir de Sahagún (Lleó), de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, un ambiciós projecte d'Història de Catalunya que es conserva manuscrit i inèdit a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la Real Academia de la Historia de Madrid i a la Biblioteca Nacional de España, i planteja una primera aproximació formal del text i de les fonts utilitzades.
The life and work of the Benedictine monk Friar Joan Benito Guardiola are enough unknown in the Catalan historiography. This article offers the first news of this monk of the Monastery of Sahagún (León), author of the Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, an ambitious project of the History of Catalonia that is preserved handwritten and unpublished in the Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, in the Real Academia de la Historia de Madrid and in the Biblioteca Nacional de España, and proposes a first approximation to the formal analysis of the work and the sources used.
La vida y la obra del monje benedictino fray Joan Benito Guardiola son bastante desconocidasen la historiografía catalana. Este artículo ofrece las primeras noticias de este monje del monasteriode Sahagún (León), autor de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de lanobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, unambicioso proyecto de Historia de Catalunya que se conserva manuscrito e inédito en el Arxiude la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en la Real Academia de la Historia deMadrid y en la Biblioteca Nacional de España, y plantea una primera aproximación formal deltexto y de las fuentes utilizadas.
2017 - 10.5565/rev/manuscrits.192
Manuscrits, Núm. 36 (2017) , p. 35-56 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
4.
16 p, 999.3 KB Ser mujer y santa (Península Ibérica, siglos XV-XVII) / Morrás, Maria (Universitat Pompeu Fabra)
Se enmarcan desde un punto de vista historiográfico y metodológico los trabajos incluidos en el número monográfico La construcción de la santidad femenina en los siglos XV al XVII. Se acompaña con una visión general de los trabajos incluidos que se comentan y se enlazan entre sí para situarlos en el contexto de los estudios de género, de la santidad y de la historia de las literaturas hispánicas.
A methodological framework is provided for the studies included in the monograph The making of female sanctity form the fifteenth to the sixteenth century, together with a historiographical overview. [...]
2015 - 10.5565/rev/medievalia.338
Medievalia, Vol. 18 Núm. 2 (2015) , p. 9-24 (Introducción)  
Registre complet - Creative Commons
5.
26 p, 181.7 KB Historiografia, erudició, identitat : sobre l'autoria de l'«Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589) / Galdeano Carretero, Rodolfo (Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art)
L'Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que encapçala l'edició de les actes de la Cort general del 1585 forma part de la resposta oficial a l'atzucac en què havia entrat la historiografia catalana arran de la crítica de P. [...]
El Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que inicia la edición de las actas de la Cort general de 1585 forma parte de la respuesta oficial al callejón sin salida en que había entrado la historiografía catalana a raíz de la crítica de Pere Miquel Carbonell a Pere Tomic, cuya obra representaba la validación de la tradición legendaria. [...]
The Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona, which heads the publication of the proceedings of the General Court in 1585, forms part of the official response to the dead end which Catalan historiography had reached following P. [...]
2014 - 10.5565/rev/manuscrits.42
Manuscrits, Núm. 32 (2014) , p. 153-178 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
6.
12 p, 3.2 MB Una "nueva Arqueología" per a un "nuevo Estado" , o la mort de l'Escola Catalana d'Arqueologia i el naixement de l'Arqueologia franquista (1939-1955) / Camarós, Edgard (Universitat Autònoma de Barcelona. Laboratori d'Arqueozoologia)
A partir de l'any 1939, amb la configuració d'un nou Estat arrel de la victòria franquista, neix també una Arqueologia franquista que trencarà amb l'Escola Catalana d'Arqueologia. En aquest treball s'analitzen la fi d'aquesta escola, el procés de configuració d'una nova Arqueologia amb marc teòric i preguntes històriques diferents, i la implantació d'un nou sistema de gestió del que té a veure amb el passat fins el 1955, per part de les autoritats feixistes.
From the year 1939, with the congguration on a new State due to Franco's victory, a franquist Archaeology was born and the tradition of the Catalan School of Archaeology was eliminated. The process of setting of a new Archaeology with different historical and theoretical questions,and the introduction of a new management system of everything that has to do with the past until 1955 by fascist authorities, is analyzed in this paper.
2010
Estrat crític, Núm. 4 (2010) , p. 35-45  
Registre complet -
7.
25 p, 131.5 KB Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX / Escartí, Vicent Josep (Universitat de València. Departament de Filologia Catalana)
Aquest treball fa un recorregut per la memorialística valenciana -tant en català com en castellà- des del segle XIV fins al XIX. L'article, a més, dóna notícia de les principals aportacions historiogràfiques sobre el gènere, les edicions de textos de què hom disposa i, fins i tot, l'existència de manuscrits inèdits. [...]
El presente trabajo hace un recorrido por la memorialística valenciana -tanto en catalán comoen castellano- desde el siglo XIV al XIX. El artículo, además, da noticia de las principales aportaciones historiográficas sobre el género, las ediciones de textos que disponemos y, también, de la existencia de manuscritos inéditos. [...]
This paper offers a vision of the Valencian memorialistic literature -in both Catalan and Spanish languages-, from the fourteenth to the nineteenth century. The article also gives news of the main historiographycal contributions on gender, editions of texts available and also the existence of unpublished manuscripts. [...]
2010
Manuscrits, Núm. 28 2010) , p. 181-205  
Registre complet - Creative Commons
8.
19 p, 65.1 KB La Guerra Gran a l'abric de la historiografia catalana / Castellà i Pujols, Maria Betlem (Universitat Autònoma de Barcelona)
La historiografia catalana de la Guerra Gran s'ha trobat malauradament sempre a l'ombra de dues grans guerres, que han acaparat majoritàriament l'atenció dels historiadors d'ací i de l'estranger: la Guerra de Successió, en què es perderen les llibertats de Catalunya, i la Guerra del Francès, en què transcorregueren els inicis de la Revolució liberal espanyola. [...]
La historiografía catalana de la "Guerra Gran" se ha encontrado, desafortunadamente, siempre a la sombra de dos grandes guerras, que han acaparado mayoritariamente la atención de los historiadores de aquí y del extranjero: la Guerra de Sucesión, donde se perdieron las libertades de Cataluña, y la Guerra de la Independencia, donde transcurrieron los inicios de la Revolución liberal española. [...]
Catalan historiography of the "Guerra Gran" has always been unfortunately found in the shadow of two great wars, which have monopolised the national and foreign historians' attention: the Succession War where Catalonia liberties were lost, and the Independence War where the Spanish Liberal Revolution started. [...]
2000
Manuscrits, N. 18 (2000) , p. 199-217  
Registre complet - Creative Commons

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB :: Cerca :: Lliura :: Personalitza :: Ajuda
Powered by Invenio v1.1.6
Mantingut per ddd.bib@uab.cat  :: Metadades subjectes a:
Col·laborem