Resultats globals: 19 registres trobats en 0.02 segons.
Articles, 17 registres trobats
Llibres i col·leccions, 1 registres trobats
Documents de recerca, 1 registres trobats
Articles 17 registres trobats  1 - 10següent  anar al registre:
1.
6 p, 1.4 MB Quan topònims i mapes desfan equívocs : el cas de Sabarís / Garcia-Quera, Núria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Des que l'any 1955 Ramon d'Abadal va publicar «Catalunya Carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça», s'ha donat per fet que els topònims Saurí i Savarís (o Sabarís) es refereixen al mateix poble de Saurí, situat al Pallars Sobirà. [...]
Barcelona: Societat d'Onomàstica, 2023
Noms. Revista de la Societat d'Onomàstica, Núm. 20 (2023) , p. 29-34  
2.
34 p, 3.7 MB Estudio histórico del poblamiento, la evolución del paisaje y los usos en la sierra de Aralar / Mujika-Alustiza, Jose Antonio (Universidad del País Vasco) ; Moraza-Barea, Alfredo (Sociedad de Ciencias Aranzadi) ; Orue Beltrán de Heredia, Iñigo (Investigador independiente) ; Zaldua Etxabe, Luis Mari (Real Academia de la Lengua Vasca) ; Lopetegi-Galarraga, Ane (Universidad del País Vasco) ; Edeso-Fito, José Miguel (Sociedad de Ciencias Aranzadi) ; Ruiz-Alonso, Mónica (Universidad de Granada) ; Pérez-Díaz, Sebastián (Universidad de Cantabria) ; Rodríguez-Miranda, Álvaro (Universidad del País Vasco) ; Valle-Melón, José Manuel (Universidad del País Vasco) ; Malkorra Renobales, Leire (Zür Studio) ; Agirre García, Jaione (Museo de Arqueología de Álava BIBAT)
El uso y la gestión de la montaña en la sierra de Aralar han podido ser documentados desde el Neolítico hasta nuestros días en restos antrópicos que van desde megalitos hasta minas, pasando por el aprovechamiento de cuevas y diversos tipos de asentamientos en forma de cabañas. [...]
L'ús i la gestió de la muntanya a la serra d'Aralar han pogut ser documentats des del Neolític fins als nostres dies en restes antròpiques que van des de megàlits fins a mines, passant per l'aprofitament de coves i diversos tipus d'assentaments en forma de cabanes. [...]
The use and management of the Sierra de Aralar mountain range from the Neolithic era to date has been studied through anthropological remains such as megaliths, mines, cave usage and diverse types of settlements. [...]

2023 - 10.5565/rev/tda.126
Treballs d'arqueologia, Vol. 26 (2023) , p. 155-187 (Articles)  
3.
20 p, 383.7 KB La integración de Tarrakuna y su territorio en al-Andalus (s.VIII) / Gonzalo Arango, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona)
A inicios del siglo VIII, el antiguo regnum gothorum se vio fragmentado en diferentes territorios políticos, como muestra la simultaneidad de dos reyes (Rodrigo y Akhila) entre 710-711. Con la conquista islámica de la Península Ibérica y la formación de al-Andalus, las diversas regiones conocieron distintos destinos: algunas aristocracias pactaron con los conquistadores, otras se vieron sometidas por la fuerza. [...]
At the beginning of the 8th century, the ancient regnum gothorum seemed to be fragmented in several political territories, as the coexistence of two different kings (Roderick and Akhila) within the years 710-711 would show. [...]

2013
Arqueología y territorio medieval, Núm. 20 (2013) , p. 11-30  
4.
20 p, 2.8 MB Acerca de la destrucción de Giribaile / Gutiérrez-Soler, Luis-María (Universidad de Jaén) ; Manchón Gómez, Raúl (Universidad de Jaén) ; Pérez Alba, Francisco (Universidad de Jaén)
El presente artículo contrapone la arqueología científica actual del proyecto Giribaile con la arqueología filológica decimonónica. La confrontación entre cultura material e interpretación interesada de las fuentes escritas toma como escenario de fondo la localización de ciudades reales o inventadas como Orongis, Baecula, Silpia o Helinga. [...]
This article confronts the current scientific archeology of the Giribaile project with nineteenth- century archeology. The confrontation between material culture and interested interpretation of written sources takes as a background scenario the location of real or invented cities such as Orongis, Baecula, Silpia or Helinga. [...]

2020 - 10.5565/rev/tda.113
Treballs d'arqueologia, Vol. 24 (2020) , p. 165-184 (Articles)  
5.
13 p, 641.3 KB "Loquella barbarica" (VIII). La etimología de Porto-salè (Formentera, Islas Baleares) : una nueva propuesta / Ferrer Abárzuza, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona) ; Martínez Enamorado, Virgilio (Universidad de Málaga)
Porto-salè es el nombre de una zona de Formentera cuya etimología se ha relacionado frecuentemente con la sal que se extraía de los estanques próximos. Una versión del topónimo recogida en el Compasso de Navegare (siglo XIII) y la comparación con otros topónimos como Binissalem, en Mallorca, o Grazalema, en Cádiz, nos permiten proponer que se trata de un topónimo clánico bereber y que es, de hecho, el calco del topónimo árabe Marsa Salama o Marsa Salāma.
Porto-salè és el nom d'una zona de Formentera l'etimologia del qual s'ha relacionat freqüentment amb la sal que s'extreia dels estanys propers. Una versió del topònim recollida en el Compasso de Navegare (segle XIII) i la comparació amb altres topònims com Binissalem, a Mallorca, o Grazalema, a Cadis, ens permeten proposar que es tracta d'un topònim clànic berber i que és, de fet, el calc del topònim àrab Marsa Salama o Marsa Salāma.
Porto-salè is the name of a portion of the island of Formentera. Its etymology has been put in relationship with the salt that was extracted from the ponds laying near there. A version of this toponym can be found in the Compasso de Navegare (13th Century). [...]

2018
Faventia, Vol. 40 (2018) , p. 75-87 (Articles)  
6.
23 p, 3.3 MB Anàlisi toponímica de l'Horta de València : integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge / Membrado-Tena, Joan Carles (Universitat de València. Departament de Geografia) ; Iranzo García, Emilio (Universitat de València. Departament de Geografia)
La comarca de l'Horta de València, la més poblada del País Valencià, rep aquest nom perquè fins a principis del segle XX la seua economia es basava en la seua riquíssima horta ('terra de regadiu'). [...]
L'Horta de València, the most populated district in the land of València or Valencian Country (País Valencià, in eastern Spain), is so named because until the early twentieth century its economy was based on its rich horta or huerta (irrigated land). [...]
La comarca de la Horta de València, la más poblada del País Valenciano, recibe este nombre porque hasta principios del siglo XX su economía se basaba en su riquísima horta o huerta ('tierra de regadío'). [...]
L'Horta de Valence, la comarque la plus peuplée du Pays Valencien (País Valencià, à l'est de l'Espagne), est ainsi nommée parce jusqu'au début du XXe siècle son économie était basée sur sa riche horta ou huerta (ensemble de terres irriguées). [...]

2018 - 10.5565/rev/dag.396
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 64 Núm. 2 (maig-agost 2018) , p. 247-269 (Articles)  
7.
38 p, 1016.6 KB Documentação posterior à confecção do tombo de toxos outos (sécs. XIII-XIV). Edição e inventário toponímico / Pichel Gotérrez, Ricardo (Universidad Complutense de Madrid) ; Martínez Lema, Paulo (Universidad de Deusto)
This article offers the edition and toponymic inventory of the Latin and Galician-Portuguese documentation after the compilation of the "Tombo de Toxos Outos" (co. Lousame, A Coruña, Galicia), which was finished at the end of 13th century (around 1289), while Sancho Eanes was the abbot. [...]
O presente artigo recolhe a edição e o inventário toponímico da documentação latina e galego-portuguesa posterior à elaboração do tombo de Toxos Outos (Lousame, A Coruña), rematado no fim do século XIII (a. [...]

2014 - 10.5565/rev/scriptum.51
Scriptum digital, Núm. 3 (2014) , p. 95-132 (Articles)  
8.
25 p, 1.2 MB Coneixement del territori i raonament espacial mitjançant cartografia cognitiva : un assaig amb estudiants de batxillerat del delta de l'Ebre / Serrano Giné, David (Universitat Rovira i Virgili) ; Saladié Gil, Sergi (Universitat Rovira i Virgili) ; Misaras, Razvan Adrian (Universitat Rovira i Virgili)
Al present article, s'hi mostra l'interès de la cartografia cognitiva per valorar el coneixement del territori i el raonament espacial. L'estudi es desenvolupa al delta de l'Ebre i s'estructura a partir de consignar topònims i elements d'interès territorial en un mapa mut. [...]
This article demonstrates the importance of cognitive mapping to assess geographic knowledge and spatial thinking. The study was carried out with a sample population comprising 132 A2-level students from five secondary schools of the Ebro Delta who were asked to record place names and landmarks on a blank map. [...]
En el presente artículo, se muestra el interés de la cartografía cognitiva para valorar el conocimiento del territorio y el razonamiento espacial. El estudio se desarrolla en el delta del Ebro y se estructura a partir de consignar topónimos y elementos de interés territorial en un mapa mudo. [...]
Nous montrons dans le présent article l'intérêt de la cartographie cognitive pour évaluer la connaissance du territoire et le raisonnement spatial. L'étude est réalisée dans le delta de l'Èbre, en plaçant des toponymes et des éléments d'intérêt territorial sur un fond de carte. [...]

2017 - 10.5565/rev/dag.249
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 63 Núm. 1 (gener-abril 2017) , p. 103-127 (Articles)  
9.
9 p, 477.5 KB El nombre de "Kaiskata" / Prósper, Blanca María (Universidad de Salamanca)
El topónimo Kaiskata (lat. Cascantum) está testimoniado en monedas celtas (beronas) que comparten las características lingüísticas y ortográficas de las cecas celtibéricas limítrofes con el -o al sur del- río Ebro. [...]
El topònim Kaiskata (lat. Cascantum) està testimoniat en monedes cèltiques (berones) que comparteixen les característiques lingüístiques i ortogràfiques de les seques celtibèriques limítrofes amb el -o al sud del- riu Ebre. [...]
The place name Kaiskata (lat. Cascantum) is attested on Celtic (Beronian) coins sharing the linguistic and orthographic features of the Celtiberian mints bordering -or to the south of- the Ebro river. [...]

2014
Faventia, Vol. 34-36 (2012-2014) , p. 215-223 (Articles)  
10.
6 p, 185.5 KB S. Yya-Egea de los caballeros/Chía : algunos datos sobre toponímia en el Tagr al-A'là / Ballestín Navarro, Xavier
El objetivo de este estudio es aportar un dato, resultado de un trabajo de investigación en prensa. En este caso, analizaremos el topónimo S. yya, las diferentes apariciones del mismo y las interpretaciones de los estudiosos acerca de su identificación. [...]
1994
Anaquel de estudios árabes, Núm. 5 (1994) , p. 119-124  

Articles : 17 registres trobats   1 - 10següent  anar al registre:
Llibres i col·leccions 1 registres trobats  
1.
9 p, 430.0 KB El significat del segment final -ui en els topònims dels pobles del Pallars Sobirà / Garcia-Quera, Núria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
El segment final -ui apareix de manera més o menys explícita en el 28 % dels noms de pobles del Pallars Sobirà -Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui, Embonui, Llavorsí, Llessui, Mencui, Mentui, Pernui, Roní, Saurí, Sellui. [...]
The final segment -ui appears more or less explicitly in 28% of the names of villages from Pallars Sobirà -Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui, Embonui, Llavorsí, Llessui, Mencui, Mentui, Pernui, Roní, Saurí, Sellui. [...]

Generalitat de Catalunya, Parc Natural de l'Alt Pirineu, 2021
II Jornades de Recerca del Parc Natural de l'Alt Pirineu, 2021, p. 223-231  

Documents de recerca 1 registres trobats  
1.
959 p, 18.2 MB Els topònims del Pallars Sobirà i la seva etimologia. Una proposta metodològica interdisciplinària / Garcia-Quera, Núria ; Bernat i Baltrons, Francesc, dir. ; Pèlachs Mañosa, Albert, dir.
L'etimologia dels noms de lloc poques vegades s'ha treballat simultàniament des de la lingüística i la geografia com es fa en aquesta tesi. Aquest canvi, que es considera essencial, ha permès estudiar els topònims opacs, considerats fòssils lingüístics, per començar a saber com parlaven els nostres avantpassats i, el que és més important, com pensaven. [...]
La etimología de los nombres de lugar pocas veces se ha trabajado simultáneamente desde la lingüística y la geografía tal como se hace en esta tesis. Este cambio, que se considera esencial, ha permitido estudiar los topónimos opacos, considerados fósiles lingüísticos, para empezar a conocer cómo hablaban nuestros antepasados y, lo que es más importante, cómo pensaban. [...]
The etymology of placenames has seldom been studied in both linguistics and geography at the same time as I have done in this thesis. This new approach, which I consider to be essential, has enabled the study of opaque placenames that have been considered linguistic fossils, and has given an insight into the way in which our ancestors spoke and, more importantly, the way they thought. [...]

2023  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.