Fons personal d'Antoni Lloret i Orriols, físic català actiu en els àmbits de la física d'altes energies, la física del sòlid i la creació d'energia fotovoltaica. Nascut a Barcelona el 1935, Lloret estudià Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà per les Universitats de Barcelona i de París-Sorbona. Ha desenvolupat part de la seva carrera a França, com a membre del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS). A Catalunya ha col·laborat amb el Laboratori de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha estat professor i investigador al Parc Científic de la mateixa universitat. També ha actuat com a expert independent en l'àmbit de la seguretat nuclear per al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya i ha promogut el desenvolupament de l'energia fotovoltaica. Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, la seva trajectòria científica ha estat reconeguda amb la Medalla Narcís Monturiol (2004) i la Creu de Sant Jordi (2008).

A més de nombrosos articles científics, Lloret ha estat un autor prolífic de llibres de ciència, divulgació científica, i creació literària, incloent-hi Dictionnaire de l'Atome (amb P. Musset, Larousse, 1964, traduït a l'anglès i publicat per Collins el 1968); Diccionari de Ciència i Tecnologia Nuclears (Edicions 62, 1978); Micmac (amb Jaume Fuster, Edicions de La Magrana, 1993) i El Cafè Metropol (Edicions de La Magrana, 1999). La seva darrera novel·la és Max i Odile, raó i passió (Pagès, 2015).

El fons consta de documents cedits a la UAB gràcies a la mediació de Xavier Roqué (Institut d'Història de la Ciència i Departament de Filosofia, UAB). Els documents estan datats entre 1968 i 1970 i corresponen a l'etapa de Lloret com a director del Grupo Experimental de Altas Energías de la Junta de Energía Nuclear. Els documents aporten informació molt rellevant per analitzar la primera etapa d'Espanya al CERN (Organització Europea d'Investigació Nuclear), inclosos els dossiers de premsa elaborats per la Junta de Energía Nuclear quan es negociava la continuïtat d'Espanya a l'organització. Alguns d'aquests documents han estat utilitzats en diverses publicacions: X. Roqué, "España en el CERN (1961–1969), o el fracaso de la física autárquica", dins N. Herran i X. Roqué, eds. La Física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939–1975 (Servei de Publicacions de la UAB, 2012), pp. 239–258; i X. Roqué, "Cultures of Research and the International Relations of Physics Through Francoism: Spain at CERN", dins B. Balmer, A. F Canales i A. Gómez, eds. Science Policies and Twentieth-Century Dictatorships: Spain, Italy and Argentina (Ashgate, 2015), pp. 121–140.

En la classificació i edició dels registres amb vistes a la seva incorporació al DDD hi han col·laborat, a més de l'investigador esmentat, Mireia Bachs i Rosa Pujol (Biblioteca de Ciència i Tecnologia, UAB); i Carlos Acosta (Servei d'Arxius de Ciència i Institut d’Història de la Ciència, UAB). Aquesta actuació ha tingut el suport del Servei d'Arxius de Ciència i del projecte HAR2011-27308 Física, cultura y política en España, del Ministerio de Ciencia e Innovación.