Enrahonar
Enrahonar és una revista acadèmica de filosofia que publica articles d'investigació i crítiques de llibres en castellà, català i angles que tracten d'un tema monogràfic–, notes, recensions bibliogràfiques i informació sobre activitats. Els treballs en llengües romàniques es publiquen en l'idioma en què es presenten; la resta es tradueix.

De periodicitat semestral, Enrahonar publica números monogràfics i de miscel.lània. Els articles enviats a la revista son sotmesos a un procés de peer review. Tots els articles publicats en els números de miscel.lània han estat acceptats després de rebre dos informes positius d'avaluadors experts en la matèria. En els articles monogràfics es publiquen alguns articles encarregats expressament a autoritats reconegudes a nivell internacional, i la resta dels articles són igualment sotmesos a un procés de revisió.

Enrahonar té la seu en el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser creada al 1981.

 

Darreres entrades:
2017-10-04
05:12
20 p, 150.3 KB Algunos aspectos no cartesianos del racionalismo de Spinoza y de Leibniz. Sobre la naturaleza de los cuerpos / Orio de Miguel, Bernardino (Sociedad Española Leibniz / Red Iberoamericana Leibniz)
Tras recordar en la primera parte algunos vestigios de la herencia neoplatónica y cabalística de la tradición animista en las obras de Spinoza y del joven Leibniz, analizo en la segunda parte aspectos del conatus, que son comunes a ambos filósofos: mens idea corporis y mens harmonia conatuum respectivamente. [...]
Després de recordar en la primera part alguns vestigis de l'herència neoplatònica i cabalística de la tradició animista en les obres de Spinoza i del jove Leibniz, analitzo en la segona part aspectes del conatus, que són comuns a ambdós filòsofs: mens idea corporis i mens harmonia conatuum respectivament. [...]
Remembering in the first part some vestiges of the neoplatonic and kabbalistic heritage of the animistic tradition in the work of Spinoza and the young Leibniz, I analyze in the second part the common aspects of the conatus in both philosophers: mens idea corporis and mens harmonia conatuum, respectively. [...]

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1172
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 71-90 (Articles)  
2017-10-04
05:12
2 p, 58.6 KB Ressenyes / Sans Pinillos, Alger (Universitat Autònoma de Barcelona)
Obra ressenyada: Nicolás MALEBRANCHE, Tratado de amor y Conversación de un filósofo cristiano con un filósofo chino. Madrid: Encuentro, 2015.
2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1196
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 155-156 (Ressenyes)  
2017-10-04
05:12
12 p, 117.2 KB Aristòtil al segle XXI : nota sobre l'edició catalana d'"Ètica nicomaquea" / Rius, Mercè (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
Aquest article consta de dues seccions. La primera és un comentari filosòfic de la nova edició catalana d'Ètica nicomaquea a cura de Josep Batalla. La segona reprodueix una ponència breu sobre l'actualitat d'Aristòtil que tingué lloc en l'acte de presentació del llibre.
This paper consists of two sections. The first is a philosophical commentary on the new Catalan edition by Josep Batalla of Nicomachean Ethics. The latter contains a brief speech on the topicality of Aristotle which took place during the presentation of the book.
Este artículo consta de dos secciones. La primera es un comentario filosófico de la nueva edición catalana de Ética nicomaquea a cargo de Josep Batalla. La segunda recoge, con enmiendas, una breve intervención de la misma autora, sobre la actualidad de Aristóteles, que tuvo lugar en el acto de presentación del libro.

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1179
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 137-148 (Notes bibliogràfiques)  
2017-10-04
05:12
16 p, 138.4 KB Conocimiento del modo infinito inmediato de la extensión, en Spinoza / Beltrán, Miquel (Universitat de les Illes Balears)
Frente a la consuetudinaria consideración de que, de acuerdo con Spinoza, el conocimiento según la razón lo es de las cosas, que son modos finitos de uno de los dos atributos divinos conocidos por la mente humana, a saber, el Pensamiento y la Extensión, entendemos probar en este trabajo, sobre la literalidad del tratamiento de la cuestión por parte del filósofo en el Libro Segundo de la Ethica (E 2), que las nociones comunes o las propiedades comunes de las cosas (objeto, en efecto, del segundo género de conocimiento) son en puridad el modo infinito inmediato de la Extensión, que Spinoza define claramente en la carta 64 (Ep 64) como el movimiento y el reposo. [...]
Davant la consuetudinària consideració que, d'acord amb Spinoza, el coneixement segons la raó ho és de les coses, que són modes finits d'un dels dos atributs divins coneguts per la ment humana, el Pensament i l'Extensió, entenem provar en aquest treball, sobre la literalitat del tractament de la qüestió per part del filòsof en el Llibre Segon de l'Ethica (E 2), que les nocions comunes o les propietats comunes de les coses (objecte, en efecte, del segon gènere de coneixement) són en puritat el mode infinit immediat de l'Extensió, que Spinoza defineix clarament en la carta 64 (Ep64) com el moviment i el repòs. [...]
Contrary to the usual conception of Spinoza's second kind of knowledge as a knowledge of particular things (the finite modes expressing one of the two attributes known to us, Thought and Extension), the aim of this paper is to prove, taking literally some propositions contained in the Second Book of the Ethics (E 2), that common notions such as the ubiquitous properties of things are precisely forged through the knowledge of the immediate infinite mode of Extension, namely, motion and rest, as is written in Letter 64 (Ep 64). [...]

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1171
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 55-70 (Articles)  
2017-10-04
05:12
3 p, 76.8 KB El racionalisme modern i els seus límits. Davantal / Olesti i Vila, Josep (Universitat de Girona. Departament de Filosofia)
2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1193
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 5-7 (Presentació)  
2017-10-04
05:12
6 p, 114.0 KB Nota breu de l'editor i traductor de l'«Ètica nicomaquea» / Batalla, Josep (Fundació Quer Alt)
Una breu exposició de les dificultats en l'edició de l'Ètica nicomaquea d'Aristòtil i una breu presentació del mode de resoldre-les escollit per l'editor.
This note provides a summary explanation of the difficulties in editing the Nicomachean Ethics of Aristotle and a brief presentation of the way the editor has chosen to resolve them.
Una breve exposición de las dificultades en la edición de la Ética nicomaquea de Aristóteles y una breve presentación del modo de resolverlas escogido por el editor.

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1178
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 131-136 (Notes bibliogràfiques)  
2017-10-04
05:12
5 p, 81.6 KB Ressenyes / Rossetti, Livio (Università di Perugia)
Obres ressenyades: André LAKS i Glenn W. MOST, Early Greek Philosophy. Cambridge (Ma) i Londres: Harvard University Press, 2016 ; André LAKS i Glenn W. MOST, Les Débuts de la philosophie. Des premiers penseurs grecs à Socrate. [...]
2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1186
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 157-161 (Ressenyes)  
2017-10-04
05:12
17 p, 142.9 KB La irreductible percepció sensible i l'apreciació de la bellesa artística en Leibniz / Cubells i Bartolomé, Maria Ramon (Universitat Rovira i Virgili)
Aquest article analitza el lloc que ocupa la percepció sensible en l'univers leibnizià i les seves conseqüències en l'àmbit del que s'anomenarà estètica. La crítica al coneixement clar i distint cartesià condueix Leibniz a una posició epistemològica força complexa, ja que, malgrat compartir amb el cartesianisme que les percepcions dels sentits (colors, olors…) són confuses, és la percepció sensible la que dona accés a la infinita complicació del món real, tot i que el coneixement que en tinguem sigui confús i romangui, potser en alguns àmbits, sempre confús.
This article analyzes the status of sensory perception in the Leibnizian universe and its consequences in the field of what is to be called aesthetics. The criticism of the Cartesian clear and distinct knowledge leads Leibniz to a quite complex epistemological position, despite sharing with Cartesianism that sense perceptions (colors, smells, etc. [...]
Este artículo analiza el lugar que ocupa la percepción sensible en el universo leibniziano y sus consecuencias en el ámbito de lo que se denominará estética. La crítica al conocimiento claro y distinto cartesiano conduce a Leibniz a una posición epistemológica bastante compleja, ya que, a pesar de compartir con el cartesianismo que las percepciones de los sentidos (colores, olores. [...]

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1176
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 111-127 (Articles)  
2017-10-04
05:12
23 p, 165.5 KB Los límites del racionalismo en Descartes / Llinàs, Joan Lluís (Universitat de les Illes Balears)
A partir de la concepción de la filosofía que Descartes presenta en la Carta-prefacio de Les Principes de la Philosophie, y a partir de las diversas etiquetas de «racionalismo» que son atribuibles a la filosofía de un autor, se analiza si estas etiquetas son adecuadas en cada una de las partes del árbol de la filosofía. [...]
A partir de la concepció de la filosofia que Descartes presenta en la Carta-prefaci de Les Principes de la Philosophie, i a partir de les diverses etiquetes de «racionalisme» que són atribuïbles a la filosofia d'un autor, s'analitza si aquestes etiquetes són adequades en cadascuna de les parts de l'arbre de la filosofia. [...]
The aim of this article is to evaluate the suitability of the term ‘rationalism' in order to deal with Cartesian philosophy. A text-based analysis of the Letter-Preface in Les Principes de la Philosophie is then proposed in order to show that there is a problem when we try to speak of radical rationalism. [...]

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1180
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 11-33 (Articles)  
2017-10-04
05:12
19 p, 138.5 KB Bayle crític de Descartes : un escèptic al rescat del racionalisme? / Olesti i Vila, Josep (Universitat de Girona. Departament de Filosofia)
L'article estudia la lectura que Bayle fa del cartesianisme. Mentre Descartes pretén que el racionalisme és compatible amb el Déu omnipotent de la tradició cristiana, Bayle sosté que donar bel·ligerància a aquest darrer és funest per al primer, perquè evidència racional i Déu omnipotent (eventualment fal·laç) són lògicament inconciliables. [...]
This article focuses on Bayle's interpretation of Cartesianism. While Descartes finds rationalism to be compatible with the omnipotent God of the Christian tradition, Bayle sustains that giving credence to the belief in God undermines rationalism, since rational evidence and an omnipotent God (the latter eventually fallacious) are logically irreconcilable. [...]
El artículo estudia la lectura que Bayle hace del cartesianismo. Mientras que Descartes pretende que el racionalismo es compatible con el Dios omnipotente de la tradición cristiana, Bayle sostiene que dar beligerancia a este último es funesto para el primero, porque evidencia racional y Dios omnipotente (eventualmente falaz) son lógicamente inconciliables. [...]

2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1174
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 59 (2017) , p. 33-53 (Articles)