Veterinari llicenciat per la Facultad de Zaragoza (1945-1950). El 1951 entra a formar part de l’Academia de Sanidad Militar – Sección Veterinaria a Madrid com a tinent veterinari destinat a la 4a Regió Militar a Puigcerdà. S’especialitza en bacteriologia i anàlisis clínics durant el període 1953-1954. El 1956 és destinat a l’Hospital Militar de Ganado Equino a Barcelona, del qual serà director de 1970-1977. La seva carrera militar acaba com a Coronel Veterinari el 1983 amb trenta-tres anys d’exercici. Com a tècnic municipal, entra a formar part del Cos Superior Veterinari de l’Ajuntament de Barcelona (1969-1993), especialitzant-se en el control sanitari dels aliments i la prevenció de zoonosis transmissibles en matèria de salut pública en mercats i intendència municipal.

En l'àmbit de la nutrició animal és un dels promotors de la cria intensiva d’animals mitjançant pinsos compostos, per la qual cosa exerceix càrrecs tècnics en diferents industries de pinsos. En representació a España participarà en el Centre de Recherches Internationales de Nutrition Animal (CRINA) a Ginebra (Suïssa) del 1965-1975. El 1963 ingressarà a Laboratoris Esteve per crear la seva Divisió Veterinària, que no deixarà fins la seva jubilació el 1993. Un any abans es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la primera tesi sobre història veterinària de Catalunya: “Historia de la Veterinaria en Cataluña (1400-1980)”. Va ser un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària, de la qual exercí la presidència entre 1998-2012.