dia de la setmana o mes de I'any per a 123 efectuar una enquesta telefinica. Les da- des d'aquest treball suggereixen que u n dia feiner de la primavera o de la tardor, Revista de revirtes durant la vesprada, és quan es donen les millors condicions per tal de realitzar les preguntes. A ((Effectso f Question Order on Survey Respenses)), Sam G. Farland investiga la importancia de l 'ordre de les preguntes so - bre quatre temes referents a política i reli- gió, per u n cantó, i a la gravetat de la si- tuació economica i líz cnsi de l'energia, per PUBLIC OPINION QUARTERLY. l'altre. Especialment, es nota u n augment Summer, 1981 de l'inter2s man2;festat pels enquestats quan, després de les preguntes generals, En el nzimero d'estiu de 1981 aquesta hom inclou alguna de les que centren l'in- veterana publicació segueix dedzcant la se- teres del treball. va atenció a temes relacionats e m b l'opi- Encara h i ha ((ContextEffects on Survey nió pliblica i la comunicació de masses en Responses to Questions about Abortion)), general. Les tem2tiques són, doncs, simi- per Howard Schuman, Stanley Presserand l a r ~ les dels darrers nzimeros i les tecni- a iJaco4 Ludwig, en el qualarticle s 'estudia ques de recerca, també. la import2ncia que t é el context intern del A ((Race-of-InterviewerEffects Among qüestionan' en les vanacions enregistrades Southern Adolescentsu, de Bmce A. Camp- de les respostes sobre l'avortament. Eh bell i a ~Ethnlcity-of-InterviewerEffects autors consideren que aquest factor expli- on Ethnic Respondents)), de Michael F. ca les dijérZncies observades en dues en- Weeks i Paul Moore estudien els efectes questes realitzades sobre aquest tema per que es produeixen davant la raca de l'en- sengles institucions d'Opinió Pública als questador en diferents pziblics enquestats. Estats Units. En el primer article, es tracta de blancs 2' Seguint encara en la mateixa tematica, negres universitans del Sud dels Estats tenim finalment (íQuestions-Order: Ef- Units, i en el segon de quatre minories fects on Presiden tial Populanty » de Lee Si- culturals: cubans, xicanos, na&s ameri- gelman, en el qual estudia si es produei- cans i xinesos. En ambdós treballs s'inten- xen variacions en la determinació de l a p o - ta mesurar els efectes que es produeixen, pulan'tat del president dels Estats Units, quan els interviuadors són blancs o negres, vanacions que slguin produzdes per la for- en els públics refen'ts. ma com és plantejada la questió en les en- Seguint amb el tema de les enquestes, questes Gallup. H o m t é en compte I 'ordre Gideon Vigderhous a ((Scheduling Telep - segons el qual és inclosa aquesta pregunta hone Interviewe: a study of seasonal Pat- en el qüestionan' 2' les característiques so- terns)),es pregunta quina és la miLlor hora, cioculturals dels enquestats. Veiem, doncs, tot u n conjunt impor- LANGAGES ET COMMUNICATION tant d'estudis centrats en les tecniques Núm. 49. Segon trimestre, 1981 mateixes de la recerca, i en com les varia- cions en els continguts dels qiiestionans Que el capitalisme avancat ens mena r2- poden induir efectes en e h p ú b l i c ~que pidament cap a una generalització de l'ús són objecte d'estudi. El qüestionari i els de la inform2tica i de la telematica és u n condicionants de l'enquesta poden expli- fet que tothom sap i adhuc admet com car determinades tendencies en les respos- quelcom de ldgic i natural, tot seguint u n tes; a intentar de concretar aquest factor fals sentiment «progressista)~. Tanmateix, són destinats els presents treballs. En tots la quotid2'aneitat d'aquests nous agents de ells es tracta d'estudis en els quals hom comunicació sembla més propia de la cien - mira de correlacionar uns efectes amb les cia-ficció encara aízena a les nostres llars, seves possibles causes. els nostres treballs i esplai, als nostres Tracta també aquest número altres am- transports.. . Heus aqui l'interes d'aquest bits tem2tics. Efectivament, Sophia Peter- número de la revista francesa Communica- son a ~Inernational News Selection by the tions et Langages, que en el seu exemplar Elite Press: A cas stu&, busca els factors nzimero 49 ens ofereix com a tema d'anali- que intervenen en la selecció de noticies si central els projectes del complex indus- internacionals per a la seva pablicació en trial-estatalfranc2s de posar a l'abast dels la premsa de minories de classe social alta. consllmidors el nou mÓn de la telem2tica. Pera aquest cas, ha estudiat The Times de En u n breu espai de temps milers de pan- Londres per espai de dues setmanes, de talletes video podran substituir els daris gener-febrer de 197.í. impresos; les memdnes dels discos magn2- A «The News M e d a 2j2 childen 'r Politi- tics podran fer desapaeixer les bibliote- cal Socialization)) Margaret Conway, Mihel ques i la producció a gran escala de termi- L. Wychoff; Eleonor Feldbanm i David n a l ~ permetran l'esclat d e f i i t i u de /'Era A h e m tracten de determinar l'impacte de la Imatge. La cultura impresa donar2 dels nous mitl;zns en la socialització politi- pas a la cultura visual. Un primerpas s 'ha ca dels infants. Altres tendzncies i articles donat a Franca en aquest sentit: La multi- en aquest número són: ~ T h Polls: Mama- nacional MATRA, dedicada preferent- e ge. A decaying Institutionb per Connie ment a laproduccG electronzca i informa- de Boer, on s'exposen estudis estadistics tica militar, ha absorbit la casa editora Ha- en dirtints palsos que demostren la baixa chette i ben aviat es produini una recon- percentual dels q u i segueixen opinant que versió parcial de la informació impresa en el matrimoni és una institució social i m - informació electrdnica destinada als apa- portant, 2' ((SupportjÓr National Health relh telemztics, sota el monopoli estatal Insurance: Intercohort d;fleerentials)) per des deis sat2l.lits espacials jins als aparells Steiber and Leonard A. Ferber, on h o m dom2stics. tracta de determinar les actituds delpúblic Tres articles són els que formen part nord-america sobre les .assegurances. d'aquesta petita monografia entorn la te- lem2tica. Elprimer, realitzat per Francois- Jordi Berrio Regis Hutin: -(La télématique probleme technique? politique. N-, bon coneixedor acurada, denuncien l'evolució dels sirte- 125 de la premsa francesa, és una reflexióforqa mes de comunicació a les davenes del ca- negativa de l'ús de la telematica com a ins- pitalisme avancat, que ens mena cap a una trument d ' u n monopoli estatal que pot monopolització estatal-industnd-militar posar en p e d la llibertat d'expressió dels sistemes de comunicació. anul.lant la potencialitat allz'beradora Aquestapart dedicada a la telemdtica es d'aquesta nova tecnologia de la informa- clou amb u n article forca interessant de ció~ Pera Hutin la indzístna de La comuni- Linda Reynolds de caire t2cnic -nTypolo- cació pot obrir u n nou mercat (en forta gie et design des vidéo-Textesn- que ens compet2ncia amb altres indzístrres nacio- sembla el text més complet publicat en nal~ europees i americanes), pot reduir la aquet numero de C. et L. destinat als 60- taxa dátur, pero ensems comportar2 una neixedors i interessats en el vídeo. Sens reducció important en la complexitat dels dubte aquest article és recomanable per a textos emesos, donades les característiques tots aquells queja es troben una mica nin- t2cniques de la pantalla-vídeo, esmicolant toxicatss per l 'excessiu nombre d'articles la riquesa dels missatges que de comunica- publicats entorn el vídeo que semblen tius.esdevindran propagandirtics: «on voit reproduir-se uns als altres. que le consommateur -considera Hu- La resta d'aquest numero esta formada tin- se trouvera isolé, face aux firmes per cinc articles de diferent inter2s. De commerciales sans le média d'aujour- primer, Max Esly ens ofereix u n estudi d'hui: le journal. On voit que le citoyen -«30 Novembre 1992)- sobre les possi- sera isolé, face a I'administration sans le bilitats de la televisió educativa transna- médiateur d'aujourd'hui: le journaliste cional com a mi02 dirlfabetització en el (.. .) la télédiagnostique, le télécontrole, le Tercer Món. Esly ens dóna nombroses da- télé-puces, le télé-annonces, mieux encore des sobre el programa anomenat T.E. T., le téléconcept et , pour couronner le tout , sota el patrocini de les Nacions Unides, le télévote, c'est-2-dire, pour demain la que s'esmercara en una campanya d'alfa- télédémocratie.~ betització en trenta-nou paisos dels conti- Els penlls per a la llibertat d'expressió i nents a f k a i sud-amen'ca, tot fent 6s dels de pensament que una comercialització sat2l.lits espacials. Un menor inter2s t é total de la telematica pot comportar tam- larticle titulat «La fabrication d'un code b é són tractats per Ghislaine Azémandi i spécifique)), de LUGVan Maldenen (B2lgi- J . C. Quinon pels quals, en l'article titulat ca) i Claude M. Bérgné (Franca), en el «Cinq ans pour survivre», ens resten cinc qual es volen donar algunes solucions per anys perqu2 aquesta nova indzístna de la a arn'bar a uns critenj estables de slrtema- (in) cultura pugui anorrear qualsevol par- tització en la fabricació de codis icOnics: cel.la en llibertat en la dz$m'ó de les infir- com passar d ' u n codi lingiiístic a u n codi macions. Tantost aquesta indzístna es dre- grafic especIjl;c? Quins problemes de co- ci definitivament, tantost s'hauran creat municació pot comportar la transcr$ció les condicions necessanes per a la tempta- grafica d ' u n missatge verbal? Malgrat ció auton't2ria. Si b é ambdós articles no l'ambició i extensió del treball de recerca, presenten una formulació teonca molt els resultats no són gaire interessants. 126 En canvi, Pierre Chnstin, en elseu arti- ternatiu en aquells sectors econ6mic.r que cle ~Oragessur la communicationu, ens troben restn¿cions jurtdiques en la seva dóna una visió interessant i entenedora publicitat. Aquest és el cas de les begudes entorn als nous agents de comunicació alcoholiques, de les quals Schwach troba creats en els darrers decennis als paisos 06- una publicitat amagada en aquest genere cidentals i que a'zficulten la ((dona) comu- novel,lzjtt¿ d ~ v a n t noves reglamenta- les nicació, tant intenhdividual com la que clons restrz'ctives alpafs gd.lic. Es u n estu- s'estableix entre individu i institució: des dz' breu i forga suggestiu, i aix6 en una re- dels infants que s'enfronten amb elspue- vista especialitzada sempre és d'agrair. ricultors, orientadors, especialistes de tota Com és habitual, el nzimero de C . et L. mena, emissions infantils, etc. fins a les acaba a m b una refer&cia bibliografica de famtlies que es veuen informades per la qual destaquem un nou /libre d'assaig nombrosos consultoris: psic6legs, anima- d'ltalo Calvino entorn la comunzcació, dor~ culturals, publicacions especialment publicat per la Seud del qual se 'es asse- dedicades als quefers familiars, i els nous gura la seva genialitat. Esperem poder agents de comunicació a nivell institucio- llegir-lo aviat. nal, com ara les relacionr publiques, les noves tecniqz~es de comunicació entre Enric Saperas obrers i empresani, els nous estils del dir- curspolític.. . : «en somme ca communique mal», conclou P. Chnjtin: iquins són els nous agents de comunicació creatsper una societat tecnocratica i p e r que impedeixen ZEITSCHRIFT FUR SEMIOTIK una bona comunicació havent estat creats Volum 3, quadern 2 1 3 , 1981 per a facilitar-la.. . ; quines són les seves conseqiit?ncies? El tema central del volztm d'aquesta re- Andrée Girolani-Boulinier ens ofereix vzsta, tan jove com madura, es tztulá «Per- u n estudi sobre el llenguatge en u n medi cepczó z soczetat)) z servezx per a e?nmarcar obrer -«Langage suscité en u n milieu el gruzx d'artzcles de tzpus te6nc que es ouvrieru - a partir d'an2lisis quantitatives presenta en aquest nzimero Com en e/s de textos orah i escnts recollits en diverses antenors, z potser en aquest encara més, indzístnes pansenques amb vocació d'ésser l'equzlzbn d'arees temztzques t d'olyectes u n estudi rociolingiiif tic, sense despertar analztzats és realment elogzable, en una gaire la nostra atenció. demostranó més que la semzotzca que es fa El darrer artide publicat en aquest nzi- avuz en llenguq alemanya, sz bé no és tan mero de C . et L. és prou interessant, si espectacular com la d'altres arees, t é elpo- més no perque ens dóna una refexzó que tenczal z la profindztat zmpresczndzbles sobta per impensada. Víctor Schwach pera anar donant obres z figures realment d'Estrasburg, a ((Le roman policier u n notables nouveau médium publiciatire)~, manté la Azxí, aquest tema central queda resolt tesi que la novel.lapoliciaca s'esta instru- fonamentalment pels artzcles de Sutzbert mentalitzant com u n medi publicitan' al- Estel, «Tende'nczespregnantsen lapercep- tió i en la conscie'ncias, de Gerhard Braun, debat, que els altrespartic+ants matisen i 127 ((Presentacióversus representació. Sobre la fins i tot ataquen, és el de la identitat en- relació entre signe i objecte en la comuni- tre semi6tica i antropologia. Les altres cació visual,,, i de Helmut Richter, ((Aspec- aportacions són les de Karl Eimacher, Jercy tes semio'tics en la histo'ria de la teoria de Pelc i Walter Schmitz. la percepció)). Complementen aquest bloc tema'tic dos articles que, si b é es desvien Lluís Bassets del que és el tema monogra'fic, són d ' u n intere's extraordinari. D 'una banda, el de Gotz Grossklaus, titulat ((Tipus connota- tius en l'actual comprensió de valors)),que PUBLIZISTIK és u n assaig de connectar una teoria de la Quaderns trimestrals d'investigació de la connotació amb unsprincipis de teoria del comunicacio. Núms. 2 i 3, any 26, 1981. valor en les dzferents cultures. I d'altra banda, u n artizle de Wolfgang Fritz Aquests dos darrers nzímeros de la dega- Haug, que t é una notable vessant analitica na de les revistes germciniques sobre co- i interpretativa, en realitzar l'ana'lisi dels municació tenen una decantació de tipus valors transmesos per la publicitat de pan - professonal molt més gran de l'habitual talons ((jeanss.Es titula ((Valorsideolo'gics i en la publicació. En el nzímero 2 desta- este'tica de la mercadena en la cdtura dels quen en aquest sentit L'article de Wilfned jeanss. La conclusió més important és que Scharf ((Objectivitati equil'ibn' a la tebvi- l'este'tica de la comoditat que transmet la sió))i el de Heinz Dietrich Fischer, ((Sima- cultura d'aquest tzpus de pantalbn funcio- ció de la salut ifactors d'stress en la profes- na com una f o r ~ aparaideolo'gica que ha sió pubficistica)). El p h e r tracta d'aspec- esdevingut ja avui en dia més forta que la tes vinculats sobretot a l'e'tica professional, mateixa rel'igió o que l'art. en el treball de la informació televisiva i en Comphmenten aquest nzímero una al- el marc ben caracterzstic d'una radiotelevi- tra ana'lisi semi6tica, en aquest cas d'una sió de dret pzíbliG com és l'alemanya. En obra pla'stica, com són e h gegantins envol- aquest cas, en que' s 'ha desenvolupat una toni de Christo, en la qual s 'apunta l'hi- molt especial teoria de I 'equilibri' entre els pGtesi que aquest tipus d'obra d'art ten- dzferents actors socials que poden en u n deix sobretot a co@car, novament en ca- moment concret donar versions dyerents da una de les ocurr2ncies o actes creatius, de la realitat, el concepte d'objectivitat no per6 amb la conseqiie'ncia que es produeix t é per que' ser sincro'nic a m b el d'equilibri. una codficació de tipus supenor en la ma- El segon article és el resultat i l'ana'lisi teixa figura de l'artirta, esdevingut Mite. d'una limplia enquesta profissional, en la Finalment, cal assenyalar u n dossier qual es demostra elprecari nivell de condi- d'articles de controve'rsia entre dferents cions de s a h t i fins i tot de conscie'ncia autors sobre les relacions entre l'antropo- d'aquest problema que es dóna entre la logia i la semio'tica. L 'article central entorn professió periodijtica. al qual s'organitza la controversia és de En la mateixd linia el nzímero tres dedi- Pierre Maranda i el tema fonamental de ca u n article als ndkificits ipossibilitats del 128 treball penodístic a la radio», a c2rrec de PUBLITECNIA Rainer Kabel, que fa una senzillaper6 ben Núms. 58 i 59, 2n i 3r trimestre 1981. útil reflexió sobre el trebak practic. Karl En% Gustafsson, a ((Política de premsa a Suecia#, explica amb tot luxe de detalls Com a treball rellevant de recollida de l 'organització dels ajuts a la premsa i l 'or- dades, Publitecnia publica en aquests dos ganització jurídica empresarial, i profes- números una part dels estudis estadistis sional de la premsa sueca, que com és sa- que J. Wahher Thompson fa de la inversió but és una de les més ben protegides del publicitina al nostre país: ((Inversiónpu - món. Un article sobre u n penodista del blicitaka en 1979))(nzím. S8) presenta les XVIII Georg Christof Lichtenberg i u n al- dades de Publicitat Extenor i de Cinema tre sobre u n professor de publicística, (inversió, marques, sectors, etc.), i «Inver- col,laborador dels nazis, mort l 'any passat sión publicitana en 1980» (nu'm. S9) ens -Karl O s w h Kurth- acaben de comple- mostra a nivell global la inversió total, les tar els articles de caire més professional. marques i els sectors, i a u n nivell més con- Cal remarcar també u n article sobre 60- cret la inversió dels diarir i revistes, tot municació a l'empresa, u n altre sobre completat amb grafiques i taules explicati- Lémpresa informativa, u n treball sobre la ves. mentalitat dels receptors i u n darrer sobre Sota el títol de ((Políticade comunica- el carkter complementari i suplementan ción de masas en el campo energético», el dels diferents mitjans -a c2rrec de W i n - nzím. S8 de Publitecnica presenta unapo- f&d B. Lerg-, aix6 quant al nzímero 2. - nencia de L Conferencia Mundial de a En el número 3 destaquen t a h b é u n ar-- l'Energia (Munic 1980), de Vacchiano Ló- ticle sobre u n tema que sempre és present pez i Castro Villalba. Es tracta d'una acu- en la cultura publicística alemanya, «Cu- rada analisi te6rico-practica de l'actitud rriculum academic i publicísticaw , a carrec que els mass media han transmes a l a p o - de Chnstian Graf von Krockow, i al qual blació sobre la realitat energetica i el seu ja dedica aquesta publicació u n nzímero comportament de consum d'energia, tant extraordinari, titulat ~Periodirmecom a a Europa com a Espanya. La conclustO de professió)) (nzíms. 3-4, any 1974/ 1-2, any l'estudi és que la informació per si sola no 197J); i u n altre del conegut te6ric de la és suficient, ja que cal augmentar els fac- comunicació Gerhard Maletzke sobre ccco - tors de credibiliat de la font i apropar-se a municació internacional i intercultural~. les necessltats reals de la poblacta. Finalment, destaca u n apendix bibliogr2- En u n intent de donara lapublicitat u n fi sobre la investigació sobre best-sellers, paper imprescindible &S el funciona- a carrec de Richard Albrecht, que recull la ment de l'empresa, K. K. Dalla, a «Lapu- bibliografia alemanya sobre aquest tema, blicidad como arma contra la recesión » , re - a la vegada que es discuteixen els princi- corda a l 'empresan que la publicitat no és pal~ problemes que planteja aquest t q u s una font de despeses suplement2n'es, rinó de recerca. que és l'instrument necessan de recupera- ció econ6mica per a enfrentar e h moments Lluís Bassets més dzflcils. Una nova secció s 'obra alnzim. 5 8 (nPu- extrafamiliars, partznt de f noció 'de (rol a 129 blicidad para el Servicio Público)), reser- sociah. vada per a campanyes publicitaries pensa- La teoria de la publicitat s'hi tracta en des per a servir interessos col~lectius ' u n d dos articfes. Comprensión de la Pu blici- país, és a dir, la penetració de la publicitat dad y actitudes hacia ellaw és una reflemij en el terreny social. «Una campana para que J . Fntz Patrich (UIAA) fa sobre l'acti- economizar 4 billones de dólares USA))és t u d emitent davant la publicitat, i com es la presentació de la secció, on C. Zioni ens pot millorar, amb les propostes conse- mostra una expedncia concreta de cam- guents, per a adoptar una acció comuna panya, portada a terme pelgovern de Bra- dels paisos de la UIAA, per tal de canviar sil, sobre estalvi intern per alfiancament la relació pliblic-publicitat. lap publicidad d'inversions. en preguntas) és elfiuit d ' u n grup de tre- D'aquest nzímero 58, només quedaper baff que, en el marc d ' u n estudi de camp, remarcar la secció de ~Documentos)) es on ofereix respostes i crítiques recollides sobre reprodueixen «El Nuevo Código Colom- la publicitat, presentant-les amb argu- biano de autorregulación publicitarzh, ments en contsa i a favor. nLa acción del jurado. Ética Publicitaria)) En la secció de ~ D o c u m e n t o sPublitec- ~ (Consejo Belga de Publicidad), i ((Regla- nia reprodueix el trebaff d ' A . Garcúl G u - mento sobre Regulación y control de Pu- tiérrez (Universitat C o m p l u t e n s e , b l i c i d a d ~Cigamlfos)),de Costa Rica. M a d 4 , «Estructura actual y perspectivas Quant al nzímero J9, a més a més de del sistema internacional de Centros de l'estudi de J. W. Thompson ja esmentat, Documentación para la investigación de resulta forca interessant, sobretot per la las Ciencias Informativas (COMNET)), on manca de trebalfs en aquest camp, la nln- es mostren les xames i sistemes internacio- vestigación cualitativa sobre la Publicidad n a l ~ documentació i s'explica la tasca i de en Televisión Catalana)), de J.M. Portal les possibilitats de la xara COMNET. Olea (director tecnic de Vzitor Sagi/- Finafment h i ha l'habitual secció, de Comunicació) i M. Tura Uadó. Els autors, libros su, que resumeix breument alguns considerant que han fet una prova q u e p o - assaigs interessants pertanyents al camp de d7ia preparar ultenors investigacions més la p u blicitat . ampfies, han fet entrevistes en profundi- tat, de les quals treuen informació d'acti- tuds envers la televisió en general i la tele- visió catalana en particular (TV i familia, programaczó, presentadoys, etc.) . A u n nivell més general, B. Day (de Mc CAHIERS DE CINEMA Cann-Enckson), en la conferencia que presenta al maig, «La mujer en el Cahiers és una publicació important, pre- trabajo... y lo que nos está haciendo a los ferentment dedicada al cinema. Entre demás)),descnk de forma humorística com 19J4 i 1964 va acollir els escrits i les entre- la publicitat reflecteix elpaper de la dona vistes que feien els futurs capdavanters de en els comportaments socials, familiars o la nouvelle vague: Tnrffaut, Godara', Ri- 130 vette.. . Inicialment fa una reivindicació tif, de l'organ dels che-clubs -Cine- del cinema nord-america, de les produc- ma-, d'Ecran per als cin2fls més traa'i- cions dels grans estudis i defensa l'autoria cionals, de Cinethique -que va rortir de productes amagats a m b l'etiqueta de com a revista política esquerranirta, r 'cs- genere. Individualitza els treballs de Ford, pecialitza e n cinema 2, ara, torna a parhr Hawhs, Sirh, etcetera. de politica-, de Ca -més orientada a A f i a l s dels anys seixanta, Cahiers glia I'edició de Ilibres. e n u n sentit contran. Laproced2ncia nord- Cahiers ha tret nzímeros especials dedi- americana és u n estigma insalvable i qzlasi cats, entre altres, a Renoir, Hitchcock, P'7- tots els seus films entren al sac del colonia- solini, la sitzcació del cinema frances, el vi- lisme cultural. deo, l'escenografia, les monstresses, . . . I' Darrerament, la revista ha replantejat ha coea'itat a m b Liberation el llibre Ecrits les seves valoracions sobre e l cinema dels sur I'image. Formen /'actual comite de re- Estats Units. N o arriba a fer números hors dacció: Serge Toubiane, Serge Daney i serie, com abans, dedicats a aquesta cine- Jean Narboni. El &rector de la pztblicació matograjia pero l'estudia sense tants és Serge Daney. d'aprions. Elnzímero de gener de 7982 in- clou u n estu& del cherna de terror de Charles Tesson. L 'estudi treballa sobre les darreres obres de Carpenter i Cronenberg, entrevista l 'actor Vincent Price i analitza l'evolució del genere. El terror ha entrat e n els circuits comercials, ja no és mal vist VERSUS i, p e r a Tesson, elgenere és zlna enciclope- Speech Acts Theory: Ten Years Later. dia de perversions centrada en el cos. Núm. 26 127 Editat per J. Boyd i A. Ferrara. Alain Lasfarguesparla de deu anys de tele- visió als Estats Units, s'informa del rodat- El 79G9, John Searle publica a Cam- ge de Parsifa1 i continua lapublicació d ' u n bridge University Press u n llibret, a tot es- r u m p k m e n t més periodisric titulat «Le tirar de &es-centes pagznes, que es troba, Journal des Cahiers)). junt a m b l'obra dlAustin, en els fona- Darrerament, la publicaczó mostra una ments d'allo que es denomina la pragma- notable preocupació per la televisió i el ví- tica delllenguatge: Speech-Acts. An Essay deo. A la tardor de 1981 va fer u n nzimero in the philosophy of Language, traduit re- especial sobre televisió. En la introducció centment a l'espanyolper I'Editorial Cate- recordava que, e n la primera epoca, la re- dra (7980). vista portava u n segon títol que deia: @Re- A deu anys vista d'aquella data, tenim vue d u cinéma et d u télécinéma». La seva ja h szlficient perspectiva per analitzar preocupació pel tema ha estat, pero, més quina cosa ha suposat la teoria dels actes textual que sociol6gica. de llenguatge e n els camps més diversos: fa Cahiers una oferta precisa e n el mercat filosojia, lingiiística, semiotica, sociolin- de publicacions especialitzades en cinema giiZstica, etnometodologia, etc. J. Boyd i a Franga. Té la llarga competencia de Posi - A . Ferrara hanpretes, a m b aquest nzimero doble de V S , acostar-nos a la possibilitat Dek, per la seva banda, escnk sobre la re- 13 1 d'aquesta an2lisi. lació entre sem2ntica i pragmatica. Kuro- El volum s'obre amb una entrevista al da, Proposa una reformulació de la teona mateix Searle que té, abans de res, el valor dels speech -acts. Ervin - T+p estudia les d'ésser u n document de primera m 2 sobre relacions entre una situació comunicativa elpensament actual de láutor. La resta és concreta, la conversació, i u n n i v e l lin- u n conjunt d'articles els autors dels quah guístic, el sintatic. G u m p e n relaciona compten entre els que més han contribuit l'an2lisi sociolinguistica a m b la teoria de a l'aplicació, en els camps més diversos, de Searle. Finalment, Fabbri i Sbis2 presen- la t e o h dels speech-acts: Lakoff; Van ten gna an2lisi concreta. D f k , Kuroda, Ervin-Trz), Gumperz, Fab- En el seu conjllnt, el número de Vs ve a bri i Marina Sbih?. Cap d'ells no estudia sumar-se a la bibliografia indispensable directament la teoniz de Searle, pero Ilurs (una bona part dzstribuida entre les revis- escnts són una bona mostra de com s'apli- tes: Communications, n ú m . 32; Langue ca actuahent la teoria dels actes del llen- Francaise, nzim. 42; Linguistique et se- guatge. miologie, nzím. 4 [1977] etc.) sobre la teo- Lukoflaborda u n tema crucial, el de la ria dels actes del llenguatge. qualzficació deis actes de llenguatge. Van J.M. Pérez Tornero ? ment, en canvz, els textos que ens acosten al coneixement dáquest mi@ de comuni- cació sonor són poc abundants; encara di- ríem més: el nombre de textos sobre la r2- Critica de l'ibres dio citats a Espanya és bastant n'dicul. En aquest precan' context bibliogr2f.;~ lau- és dable, logicament, qualsevol apanció d ' u n nou /libre sobre la Radio; especialment, quan el contingut d'aquesta obra resulta basic i imprescindible per con2ixer i com- prendre la Radio dels nostres dies. Lluís Bassets (ed.), DE LAS ONDAS RO- JAS A LAS RADIOS LIBRES. TEXTOS La col.lecci6 nGG Mass-Media» ens aca- PARA LA HISTORIA DE LA RADIO. ba d'oferir u n nou m a t e n d d'estudi ra- Edit. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. diofonic: De las ondas rojas a las radios li- bres. Textos para la historia de la radio. La radiod2fusió acompleix ara el^ seus Uuís Bassets, editor d'aquesta obra, assen- pnhers 61 anys d'histona. Paradoxal- yala en la seva introducció que nes tracta