doble de V S , acostar-nos a la possibilitat Dek, per la seva banda, escnk sobre la re- 13 1 d'aquesta an2lisi. lació entre sem2ntica i pragmatica. Kuro- El volum s'obre amb una entrevista al da, Proposa una reformulació de la teona mateix Searle que té, abans de res, el valor dels speech -acts. Ervin - T+p estudia les d'ésser u n document de primera m 2 sobre relacions entre una situació comunicativa elpensament actual de láutor. La resta és concreta, la conversació, i u n n i v e l lin- u n conjunt d'articles els autors dels quah guístic, el sintatic. G u m p e n relaciona compten entre els que més han contribuit l'an2lisi sociolinguistica a m b la teoria de a l'aplicació, en els camps més diversos, de Searle. Finalment, Fabbri i Sbis2 presen- la t e o h dels speech-acts: Lakoff; Van ten gna an2lisi concreta. D f k , Kuroda, Ervin-Trz), Gumperz, Fab- En el seu conjllnt, el número de Vs ve a bri i Marina Sbih?. Cap d'ells no estudia sumar-se a la bibliografia indispensable directament la teoniz de Searle, pero Ilurs (una bona part dzstribuida entre les revis- escnts són una bona mostra de com s'apli- tes: Communications, n ú m . 32; Langue ca actuahent la teoria dels actes del llen- Francaise, nzim. 42; Linguistique et se- guatge. miologie, nzím. 4 [1977] etc.) sobre la teo- Lukoflaborda u n tema crucial, el de la ria dels actes del llenguatge. qualzficació deis actes de llenguatge. Van J.M. Pérez Tornero ? ment, en canvz, els textos que ens acosten al coneixement dáquest mi@ de comuni- cació sonor són poc abundants; encara di- ríem més: el nombre de textos sobre la r2- Critica de l'ibres dio citats a Espanya és bastant n'dicul. En aquest precan' context bibliogr2f.;~ lau- és dable, logicament, qualsevol apanció d ' u n nou /libre sobre la Radio; especialment, quan el contingut d'aquesta obra resulta basic i imprescindible per con2ixer i com- prendre la Radio dels nostres dies. Lluís Bassets (ed.), DE LAS ONDAS RO- JAS A LAS RADIOS LIBRES. TEXTOS La col.lecci6 nGG Mass-Media» ens aca- PARA LA HISTORIA DE LA RADIO. ba d'oferir u n nou m a t e n d d'estudi ra- Edit. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. diofonic: De las ondas rojas a las radios li- bres. Textos para la historia de la radio. La radiod2fusió acompleix ara el^ seus Uuís Bassets, editor d'aquesta obra, assen- pnhers 61 anys d'histona. Paradoxal- yala en la seva introducció que nes tracta d'ofen? uns matenals per a la histonh de la l'humor, el negoci-xantatge que determi- Radio, seleccionats sota el criten' central na la programació musical de les emissores d'explicar la peripecia i problemes que comercials. Un esment especial mereix el planteja la reivindicació, observable ja en quart text: ((AquilaVeu d'Argel.. . escrit els inicis, de llibertat totalper emetre i re- pel ja traspassat Frantz Fanon, dingent breu. A través de trene textos i gairebé ideologic del Front dlAlliberament Nacio- 3OOpagines, aquesta obra ens situa en una nal Argel; Franz Fanon estzdia amb forca talaia privilegiada per observar aquest ho- detall els trets de la cultura colonialfran- n'tzó radiofenic des d'una perspectiva cesa a Argel oczpat, expressats en la pro- francament immillorable. gramació de Radio Argel, i aborda a mb u n El przmer text és u n treball de Peter to bastant objectiu les actituds psicopato- Dahl, escn't en 1977, sobre el moviment l6giques dels argelians a partir de 19S4, de les radios obreres a la Repziblica de quan es planteja l'lis de la Radio com una Weimar. Des de 1923 a 1932, Peter Dahl forma de lluita anticolónialista. Després, enfoca la brea historia de la radio aleman- en 19S6, amb el naixement de «La Veu ya a la Repliblica de Weimar com el resul- d'Argel Lliureu, tal com indica Fanon tat de les aspiracions dels ol'dors pertan- «l'adquisició d ' u n radio-receptor suposa yents a la classe tret4alladora que, agrupats l'zínic mi@ per tal d'entrar en contacte en els radio-clubs obrers, fandaren les r2- amb la Revolució». Dos textos sobre la his- dios obreres per tal d'enfiontar-se amb el toria de Radio Espanya Independent, ba- monopoli estatal imposat pels governants tejada per la nPasionak» amb el celebre socialdemocrates. Pres com a referencia nom de «La Pirenaica)), i la historia de la analitica el mateixperiode historie, Bertolt radiodzjíusió a Amenca Llatina- u n tre- Brecht ens presenta en el segon text ball molt recent de Raul Ricardi, funcio- dáquest lMre una szn'e de reflexzons narl de les N . N . U. U. a Nova York- com- historico -politic0 -comunicatives sobre pleten la primera part del /libre De les quina cal que sigui la vertadera funció de ones roges a les radios Iliures. la Radio: convertir-la dJaparel/de distri- La segona part d'aquesta obra, titulada bució en aparell de comunicaczó~. tre- Eis (Larevolució radiofonica de& 70», ens in- balls de Bertolt Brecht sobre la Radio, ela- trodueix rapidament en els orígens i de- borats entre el 1927 i el 1932, constituei- senvolupament de les radios líiures euro- xen u n dels primers tractats teorics sobre pees. El text de Marco Gaido, després de aquest mi@, la vigencia del qual ha estat descriure els avantatges que suposa l'emis- ampliament reconeguda per tots aqueLs sió en moduhció defreqGncia apnncipis moviments de radios altematives sorgits dels 70, analitza l'apanció de les radios en la decada dels 70. El tercer text és u n locals-FM en kls Estats Units i la sevaparti- breu i corrosiu comentan' de Bons Vzan so- cular transformació de progressive FM a bre la Radio, apartir de la seva funczó m u - Commercial radio, per a finalitzar apun- sical. L 'autor, influl't pel context cultural tant alguna de Les caracterzstiques de les immediatament anterior al 68, cri'tica el radios alternatives italianes. El text de Pa- monopoli estatalfianczs sobre la Radio i tnGe Flichy revela una cunosa identitat: cn'tica també, a m b elseu especial'sentit de l'aparició de les radios locals a I'Europa Occidental coincideix amb la cnii del mo- Halloran, de Leicester; i Vidal Beneyto, de 133 nopoli polític de les radiotelevziions pzíbli- Madria'. ques. Els quatre darrers textos del liibre Es tracta d'una publicació anual, el pri- ens ofereixen cadascun u n estua'z detallat mer nzímero de la qual aparegué el 1980, del desenrotllament de les radios liiures en que pretén de realitzar una sintesi de tota u n ecosistema particular: el «cas itali2)) la tasca de recerca que es realitza en els di- (Giuseppe Richen i Umberto Eco), les ra- ferents paisos, sobre materia comunicativa dios lliures franceses (FeIx Guattan) i la en general. lluita per la llibertat d'emissió a I'Esanya Aquesta publicació confessa dos grans postfranquista (Emili Prado). El text objectius, el primer és el de publicar d'Emili Prado t é u n valor especialpelfet anualment en u n sol volum els trebaLls de d'ésser l'estudi més senos i documentat més consistencia i d'una validesa suposada realitzat fins el present sobre les r2dios més duradora en la recerca sobre comuni- lliures a Espanya, les característiques de les cacio col.lectiva, i el segon intenta d'acce- quals resten fixades i representades en u n lerar l'augment de les relacions entre les decaleg, en el qual, a mode de considerats escoles americanes i europees. i PropGsits, el col.lectiu barcelones « Ona Per tal de seleccionar els treballs que Lliure,) expressa la base «ideolGgica),de la hauran d'ésser publicats, existeixen 38 seva l h i t a per la llibertat d'emissió. membres de diverses institucions universi- Una interessant cronologia de la hMt6ria tanes i instituts de recerca pertanyents als de la raa'zodzfusió i les radios lliures (1 894- distints paisos. A cadascun d'ells li és atrr'- 1980) 2' u n apee& bibliografic sistematit- buit u n espai el qual han de supervisar. Els zat en quatre apartats, conclouen aquest treballs que es considerin més interessants n o u t í t o l de la col.lecció « G G han d'ésser seleccionats i recomanats per a Mass -Media)). la seva publicació. A partz? dáquestes re- comanacions, es confeccionen els year- Arrnand Balsebre books, naturalment després d'una deguda selecció. Els anuans estan organitzats en vuit sec- cions diferents com a m2xim i en elprimer volum s'hipubliquen 47 treballs, mentre que en el segon h i ha treballs d'investiga- MASSCOMMUNICATION-REVIEW dors joves i de peoners com Wilbur Sch- YEARBOOK. G. Cleveland Wilhoit Edi- ramm i Kurt Lang. tor. Harold de Bock Editor associat. Sage Les tend&cies que h i predominen de- Publications. Volurn 2 , 1981. penen de les distintes escoles i dels conti- nents. Entre els europeus h i domina l'in- El comite editorial esta format per perso- teres per la relació entre la teona social i la nalitats internacionals del món de la co- recerca comunicativa; entre els amen'cans municació entre les quais ermentarem predominen les recerques sobre els efectes com a exemple: Francis Balle, de París; de la comunicació, pero també h i ha nom- Denis Mcquail, dJAmsterdam Hames D. ; brosos treballs de relació a m b la psicologia