Occidental coincideix amb la cnii del mo- Halloran, de Leicester; i Vidal Beneyto, de 133 nopoli polític de les radiotelevziions pzíbli- Madria'. ques. Els quatre darrers textos del liibre Es tracta d'una publicació anual, el pri- ens ofereixen cadascun u n estua'z detallat mer nzímero de la qual aparegué el 1980, del desenrotllament de les radios liiures en que pretén de realitzar una sintesi de tota u n ecosistema particular: el «cas itali2)) la tasca de recerca que es realitza en els di- (Giuseppe Richen i Umberto Eco), les ra- ferents paisos, sobre materia comunicativa dios lliures franceses (FeIx Guattan) i la en general. lluita per la llibertat d'emissió a I'Esanya Aquesta publicació confessa dos grans postfranquista (Emili Prado). El text objectius, el primer és el de publicar d'Emili Prado t é u n valor especialpelfet anualment en u n sol volum els trebaLls de d'ésser l'estudi més senos i documentat més consistencia i d'una validesa suposada realitzat fins el present sobre les r2dios més duradora en la recerca sobre comuni- lliures a Espanya, les característiques de les cacio col.lectiva, i el segon intenta d'acce- quals resten fixades i representades en u n lerar l'augment de les relacions entre les decaleg, en el qual, a mode de considerats escoles americanes i europees. i PropGsits, el col.lectiu barcelones « Ona Per tal de seleccionar els treballs que Lliure,) expressa la base «ideolGgica),de la hauran d'ésser publicats, existeixen 38 seva l h i t a per la llibertat d'emissió. membres de diverses institucions universi- Una interessant cronologia de la hMt6ria tanes i instituts de recerca pertanyents als de la raa'zodzfusió i les radios lliures (1 894- distints paisos. A cadascun d'ells li és atrr'- 1980) 2' u n apee& bibliografic sistematit- buit u n espai el qual han de supervisar. Els zat en quatre apartats, conclouen aquest treballs que es considerin més interessants n o u t í t o l de la col.lecció « G G han d'ésser seleccionats i recomanats per a Mass -Media)). la seva publicació. A partz? dáquestes re- comanacions, es confeccionen els year- Arrnand Balsebre books, naturalment després d'una deguda selecció. Els anuans estan organitzats en vuit sec- cions diferents com a m2xim i en elprimer volum s'hipubliquen 47 treballs, mentre que en el segon h i ha treballs d'investiga- MASSCOMMUNICATION-REVIEW dors joves i de peoners com Wilbur Sch- YEARBOOK. G. Cleveland Wilhoit Edi- ramm i Kurt Lang. tor. Harold de Bock Editor associat. Sage Les tend&cies que h i predominen de- Publications. Volurn 2 , 1981. penen de les distintes escoles i dels conti- nents. Entre els europeus h i domina l'in- El comite editorial esta format per perso- teres per la relació entre la teona social i la nalitats internacionals del món de la co- recerca comunicativa; entre els amen'cans municació entre les quais ermentarem predominen les recerques sobre els efectes com a exemple: Francis Balle, de París; de la comunicació, pero també h i ha nom- Denis Mcquail, dJAmsterdam Hames D. ; brosos treballs de relació a m b la psicologia 134 social. Ambduespreocupacions, l'europea c@úbblic))tenim el seu contra% c@nvatu. Si sobre la teona social i l'amen¿ana sobre la el primer es refereix a allo que és pertan- psicologia social, mostren uns intents yent a la comunitat, alpoble i també als d'emulació de part de la incipient ciencia ajérs pzíblics, i a la politica, el segon es re- comunicativa, de les a'zsciplines traakio - jérir2 a la parcel. la que correspon als indi- nals de les cizncies socials. vidus, o sigui relatiu o pertanyent als par- Els vuit capítols que organitzen els dife- ticular~.Una tal distinció, des de la nostra rents treballs de recerca seleccionats són elsperspectiva, sembla molt clara, ens és molt següents: familiar; pero per poc que hom rastregi el I) Perspectives Teoriques. 11) Estrate- sentit bistOTiG dels termes, veura que l'as- gies de recerca i Metodologia. 111) Comu- sumpte es complica. Els mots indicats es nicació política. IV) Informació-Recer- refireixen a aspectes, institucions, fen6 - ques. V j Crim i violencia a la comunicació mens de la vida comunit2ria que són carac- de masses. VI) Impacte de la comunicació tertjtcs d'dgunes societats a~tuals:concre- massiva: Televisió. 1/11) Internacional i re- tament, les que han estat dingides -i cerca comparativa. VIII) Política de re- aquí tdingidesw pren u n sentit molt ampli cerca. car, ultra la direcció política, vol indicar també 11econ6mica i la cultural- per L a Jordi Berrio burgesia com a classe social en tots els seus nivells. La relació públic-pnvat, tal com l'entenem ara és caracterfstica de les socie- tats desenvolupades de rzgim economico - - politic liberal. En les anteriors formacions economico -socials, les esfires correspo- Jürgen Habermas, HISTORIA Y CR~TICA nents a la privacitat i a la publicitat eren DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Editorial unes altres, o b é no existien. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. 35 1 p5.g~. Jiirgen Habermas ens explica el conti, gut i l'abast dáquest doble jénomen co- A m b aquest n o m s'ha traduit l'obra municatiu i la seva importanczh per a les Stmkturwandel der Offentlichkeit Unter- societats. Ho fa en una visió diacronka, suchungen t u einer Kategorie der Ürgerli- acostada encara al matenalisme historie, chen Gesellschaft , apareguda l'any 1962. malgrat les desviacions i allunyaments que En l'obra que tenim a les mans, elconcep- hom li atn'bueix, caracteríh'cs, per altra te d'offentlichkeit se 'nspresenta com a fo- banda, de la segona generació de I'Escola namental. El mot alemany t é molt més de Franhfurt. En aquesta obra Habermas abast que el llati «públic))i també inclou inicia el seu cami vers la concreció d'una els continguts semantics de «publicitat» i metodologia aplicable a les cizncies so- ~d'opiniópública)). Conseqiientment, el cial~, apartada de l'empinco-positivista, traduirem per (@ublicitat)), pero tindrem pero que tanmateix pugui cobrir les llacu- en compte tota l'extensió signzficativa que nes i les estretors del mamisme classic; una h e m anunciat suara. metodologia que s'apunta aqui i que N o h i ha dubte que lligat alconcepte de l'anira perfilant en les seves obres poste-