134 social. Ambduespreocupacions, l'europea c@úbblic))tenim el seu contra% c@nvatu. Si sobre la teona social i l'amen¿ana sobre la el primer es refereix a allo que és pertan- psicologia social, mostren uns intents yent a la comunitat, alpoble i també als d'emulació de part de la incipient ciencia ajérs pzíblics, i a la politica, el segon es re- comunicativa, de les a'zsciplines traakio - jérir2 a la parcel. la que correspon als indi- nals de les cizncies socials. vidus, o sigui relatiu o pertanyent als par- Els vuit capítols que organitzen els dife- ticular~.Una tal distinció, des de la nostra rents treballs de recerca seleccionats són elsperspectiva, sembla molt clara, ens és molt següents: familiar; pero per poc que hom rastregi el I) Perspectives Teoriques. 11) Estrate- sentit bistOTiG dels termes, veura que l'as- gies de recerca i Metodologia. 111) Comu- sumpte es complica. Els mots indicats es nicació política. IV) Informació-Recer- refireixen a aspectes, institucions, fen6 - ques. V j Crim i violencia a la comunicació mens de la vida comunit2ria que són carac- de masses. VI) Impacte de la comunicació tertjtcs d'dgunes societats a~tuals:concre- massiva: Televisió. 1/11) Internacional i re- tament, les que han estat dingides -i cerca comparativa. VIII) Política de re- aquí tdingidesw pren u n sentit molt ampli cerca. car, ultra la direcció política, vol indicar també 11econ6mica i la cultural- per L a Jordi Berrio burgesia com a classe social en tots els seus nivells. La relació públic-pnvat, tal com l'entenem ara és caracterfstica de les socie- tats desenvolupades de rzgim economico - - politic liberal. En les anteriors formacions economico -socials, les esfires correspo- Jürgen Habermas, HISTORIA Y CR~TICA nents a la privacitat i a la publicitat eren DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Editorial unes altres, o b é no existien. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. 35 1 p5.g~. Jiirgen Habermas ens explica el conti, gut i l'abast dáquest doble jénomen co- A m b aquest n o m s'ha traduit l'obra municatiu i la seva importanczh per a les Stmkturwandel der Offentlichkeit Unter- societats. Ho fa en una visió diacronka, suchungen t u einer Kategorie der Ürgerli- acostada encara al matenalisme historie, chen Gesellschaft , apareguda l'any 1962. malgrat les desviacions i allunyaments que En l'obra que tenim a les mans, elconcep- hom li atn'bueix, caracteríh'cs, per altra te d'offentlichkeit se 'nspresenta com a fo- banda, de la segona generació de I'Escola namental. El mot alemany t é molt més de Franhfurt. En aquesta obra Habermas abast que el llati «públic))i també inclou inicia el seu cami vers la concreció d'una els continguts semantics de «publicitat» i metodologia aplicable a les cizncies so- ~d'opiniópública)). Conseqiientment, el cial~, apartada de l'empinco-positivista, traduirem per (@ublicitat)), pero tindrem pero que tanmateix pugui cobrir les llacu- en compte tota l'extensió signzficativa que nes i les estretors del mamisme classic; una h e m anunciat suara. metodologia que s'apunta aqui i que N o h i ha dubte que lligat alconcepte de l'anira perfilant en les seves obres poste- riors, sobretot en Logik der Sozialwissens- a l 6 que representa, car la seva funciÓ so- 135 chaften; una metodologia que podríem cial és representar; el burgzs, en canvi, se- qualzficar de comprenrió hermen2utica. ra allo que produeix. El noble ha de sem- Arrenca del món feudal, per tal de veu- blar; el burges ha d'ésser; si es proposa re la genesi de la comunicació burgesa en també de semblar, apareix com a cursi i formació, fins anibar a la seva defnició vulgar. més plena a m b la filosofia i l'economia, L 'opac poble medteval ve substituit pos- en u n mot la societat liberal, per acabar, tenorment pelpzíblic burg;~,que és sobre- finalment, crticiant la darrera fase de la so- tot u n pzíblic comprador i venedor, pero cietat burgesa, la neocapitalrjta de I'Estat també u n pzíblic lector i u n pzíblic que benefactor. opinar2 sobre la funciópública. D 'aquesta La concepció burgesa de la publicitat manera, es creen uns espais a'ins les socie- que ha a d a t f i s a nosaltres s'oposa al tats modemes als quals correspon els qua- sentit medieval d'allo que era considerat lzficatias de npzíblic)),cccomzíu, ((interperso- com a pzíblic. A I'Edat M i ~ a n a publici- la nal)). Uns espais on les idees, les informa- tat és u n atribut de les classes dingents de cions, és a dir, tots els seus continguts, la societat. El senyor feudal, el rei, que prenen una dimensió especial: esdevenen fmien d'una determinada posició, la re- factors socials pzíblicament actius. Es trac- presentaven pzíblicament; apareixien com ta de circumscnpcions en les quah els te- la matenalització del poder. El rei, la no- mes tractats són subjecte d'opinió de part blesa, l'aít clergat, eren el país, podien re - de persones privades, quan abans eren presentar elpaís perque l'eren. En el món monopoli dels grups dingents i sostrets al medieval no emstien les esferes de la priva- cn2eri racionalitzador de la burgesia. Ara, citat n i de la publicitat diferenciades. Els qualsevol ciutad2 estar2 capacitat per a vassalls no tenien una vida privada legal- emetre opinions sobre aquestes qüestions. ment reconeguda, aixícom tampoc tenien D 'aquesta manera, els espalj a que ens re- una economia pnvada; pero, d'altra ban- ferim seran regulats per l 'opinió pzíblica, da, els seur actes mai no tenien una tras- la qual no h e m d'oblidar que esta forma- cend2ncl;zpzíblica. Ben al revés, la noblesa da per actituds pn'vades i que s 'oposa~a a representava la vida pzíblica per defnició; l'esfera del poder pzíblic. Es tracta del que la seva existencia era u n aparador on s'em- en l'obra que comentem s'anomena ($u- mirallava tota la societat; és el que Haber- blicitat burgesa)) i que en materia política mas anomena (t Pu blicitat representativau . t é la jhalitat de la regulació dels afers pzi- W s representen el seu domini, en lloc de blics a partir de les experiencies purament per al poble, davant el poble. L 'evolució p"ades i intimzjtes de la fam í , ne -k del de la publicitat representativa esta lligada goci, etc. alr atkbuts personals: ((ainsígnia (conde- Tot aquest món esbossat es desenvolu- coracions, armes), h2bits (vestit, par2 en u n espaifjsic concret: la ciutat, i pentinat), gestos (maneres de saludar) i re- &S d'ella sobretot en certs llocs i establi- tGn¿a florma de les al.locucions, &cursos ments com cafes, chbs, sales de reunió, solemnes en general). És u n coa? estricte etc. Per oposició a la cort, la ciutat no és del comportament ((noble)).El noble és solament el centre economic vital de la so - 136 cietat burgesa sinó, especiahent, el d'una teressos de la comunitat. Per altra banda, publicitat literaria. el Parlament ja no és el lloc on es a'iscutei- La cristal.lització d'aquest espai 3zíblic xen pzíblicament les diferents raons parti- és el parlament, organ suprem de trans- cular~ una funció de publicitat, o ho és en parenga informativa de les qüestions que cada vegada menys, sinó que esdevé u n són d'interzs general. La institució dels teatre on s'escenifiquen els acords presos parlaments burgesos ha de vencer la tradi- en transaccions polítzques obttitgues se- ció anterior segons la qual els afers pzíblics gons una tzcnica mercantil. D áquesta són materia reservada a les c h e s din'- manera, a les societats capitalistes gents, i ha de conqueni u n espai de dis- avangades, es dilueix d'una manera crei- cussió racional dels temes del comú. Per xent la dlrtinció entre dret pzíblic i dret tot aixo, Habermas considera que el libe- pkvat. Pero en aquest procés hom no h i ralisme de principis de la revolució indus- pot veure u n progrés vers l'autodetermi- trial en alguns dels paisos avangats d 'ales- nació democratica de la societat, sinó més hores, tals com la Gran Bretanya, Franga, aviat una mediatització de I'Estat i delpzí- Eh Estats Units, etc. constituí i'expressio' bliG als interessos de giups partzculars i mi- més plena de tots aquests aspectes que noritaris. Per causa d'aix6, Habermas des- h e m resumit suara i que són els fonaments crik u n fenomen de ((refeudalitzacióu,que de la comunzcació en les societats bur- consisteix en una confusió entre els limits geses. del que és privat i el que és pzíblic. No cal L 'Estat liberal avui ja no emsteix, com dir que aquest procés ens allzlnya de l'as- tampoc la societat que el sustentava. Les soliment de situacions més democrati- societats i els Estats actuals, denvats uns i ques. altres dels liberals, ja no guarden la matei- L'obra dlHabermas apareix traduida xa relació pzíblic-privat. L 'esfera del pn- tard al castella, ja que han passat vint anys vat, de la jüm ilia, de l 'individu, dels ne - des de la sevapublicació en alemany, pero gocis s 'ha vist envaida da desvirtuada per la vala dir, i no és u n topic, que conserva to- intervenció de I'Estat. Sobretot, l'esfera ta la seva actualitat, almenys per a nosal- pziblica ha estat, al sea t o n , desvirtuada tres, ciutadans, catalans, espanyols, que a com a lloc d'encontre d'opinions i d'inte- les acaballes dels segle XX estem, com h i ressos expressats i defensats l h r e m e n t . In- ha món!, intentant de fe7 la revolució po- teressos pnvats, de grups oligarquics, tant litl¿a burgesa. I t é una gran actualitat al economics com politics, imposen la seva Princz$at, on el debat pzíblic-privat, on la llei al conjilnt, al pziblic consumidor, al publicitat burgesa esta i ha estat en una ciutada polític, a l'audiencia, com si es clara oposició a la nova publicness estatal. tractés d'un fet d'interzspzíblic. Els vene- Jo crec que Habermas aporta noves claus dors no confessen que el que volen és ven- pera la interpretació de moltes de les coses dre, sinó que els seus anuncis ensfan creu- que han succeit els darrers anys a I'Estat re que acompleixen no sé quines funcions Espanyol, aixícom també al debat que h i socials. Els politics mai no confessen ( h r ha entre pzíblic-privat pel que fa a l'ensen- rotmetiment a grups prikats, sieó que ba- yament, als mit/"ans de comunicació i al sen la seva propaganda en els suposats in- camp empresarial. A Catalunya, l'esfera del púbíic, l'esfera estatal, ha estat i és d'estaments com són els militars, el clergat 137 d'una insuflci2nciapregona i ahora d i n a i els funcionani. Les classes tradicionals es- no menys pregona duresa. Les institu- panyoles són Espanya i p e r aix6 la poden cions, les persones i les funcions estatals representar i creuen que l'han de repre- han tingut u n caire clarament representa- sentar davant elpoble. No se senten, per tiu (ens refen'm a la publicitat representa- tant, amb el deure de donar comptes de la tiva mea'ievaí). H i havia i h i ha u n poder seva funció alpoble n i a les seves institu- l h n y a indiscutible 2' indiscutit, pero alho- cions civils. Eh afers polítics, els negocis, ra terriblement inefiag. Per altra banda, són materia consubstancialment reserva- la publicitat burgesa funcionava a cor que da. Quan els periodistes volen donar a co- vols i proporcionava al país les bases racio - nzixer aquesta tematica al públic, el que nals per a l'establiment d ú n a dimensió f i n és pervertir l'ordre natural i posar en organitzadora i estructural minimes per al penll la seva funció de representació. desenvolupament d'una societat avanga- Tampoc es reconeix al Parlament la reva da. A Catalunya encara lluitem; potser es- funció de a'iscussió racional i pziblica; els tem perdent la batalla pero lluitem, en intents de privatitzar-ne les a'is~ussionsse- contra dels residus del poder feudal tradi- ran tan forts com ho siguin els seus intents cional i també en contra de la refeudalit- de publicitat. zació de la societat, per l'exzstzncia d'un Aixi, doncs, diriem que els conceptes Estat expansiu que vol confondre i abastar d'Habermas ens autoritzen a dir que a les esferes de lapublicitat burgesa, una ve- l'fitat Espanyol conflueixen les restes de gada anoveades violentament les de l a p u - funcions de la publicitat representativa blicitat obrera, per cert oblidada per Ha- que encara h i ha entre determinats grups i bermas en la seva obra. Com sempre oco- estaments, amb la refeudalitz. ció que ens r e , elproblema nacional ha donat una di- arriba a partlr del nou ordre economic de mensió profunda i o e i n a l a les tensions llEstat intemientor. dialzctiques que s 'han produit per I'evo- Esperem que l'obra dlHabermas, amb lució de l'aparellproductiu, i sobretot pel tota la c2rregapol2mica que posseeix, que paper de la burocracia. E l f e t nacionalfa manté encara bona part de la seva actuali- que més d ' u n no consideri que en el nos- tat, malgrat l'acabament de l'etapa ex- tre contex no siguin més progressistes /es pansiva del capitalisme internacional, p u - instituczons nascudes dins el marc i la fun- gui obrir entre nosaltres un debat clarifica- cionalitat de la publicitat burgesa que no dor. Un debat que ens abdiapenetrar de- pas les públiques generades per I'Estat finitavament al món modern amb totes les -un Estat mig feudal mig benefactor). seves mis2ries i virtuts. Pero, encara, Habermas ens proporcio- na, segons el meu parer, unes claus per en- Jordi Berrio tendre profundament el comportament de les classes i els estaments espanyols. Sem- bla molt clara lJadscn)ció a la publicitat representativa de part de les classes tradi- cional~ espanyoles i, sobretot, de part