ELS PARTITS CATALANS 1 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Enquesta de da revzita «AnJdis2,, Aquest primer document ofereix les respostes dels principals partis polítics ca- talans a tres qüestions, formulades per ANALISI, sobre la situació actual i les pers- pectives de la comunicació de masses i dels mitjans de comunicació a Catalunya. Donat que aquest dos números monogrifics volen aportar una visió de con- junt i actualitzada sobre el tema de referencia, no hi podia faltar la visió particu- lar de les diferents organittacions polítiques, especialment de les que tenen ma- jor representació parlamentaria. Cal fer constar que el breu qüestionari fou tra- mes a tots els partits democritics amb una certa presencia pública a Catalunya. Lamentem que alguns partits no s'hagin volgut pronunciar sobre aquestes qües- tions. Han respost a la breu enquesta ~ ' A N A L Iels partits següents: Convergencia SI Democratica de Catalunya (C.D.C.),Nacionalistes dlEsquerra (NE), Partit dels Socialistes de Catalunya (P.S .C.-P.S . 0 .E.), Partit Socialista Unificat de Cata- lunya (P.S.U.C.) i Unió Democritica de Catalunya (U.D.C.). Els partits han respost a aquestes tres qüestions: 1. C o m valoreu la situació de control i les possibilitats ac- tuals en I'exercici democratic del pluralisme a Catalunya, a la premsa, la radio i la televisió? 2. C o m valoreu les competencies sobre mitjans de comuni- cació atribuides per I'Estatut de Catalunya a la Generalitat a m b vista a I'establiment d'una política comunicativa propia? 3. Quines principals accions creieu que caldria emprendre en el terreny dels mitjans de comunicació de cara a la norma- lització lingüística i cultural de Catalunya? m CDC CONVERGENCIA DEMOCRATICA DE CATALUNYA (C.D.C.) Quan es parla de situació de control i de les possibilitats actuals de I'exercici 1 democritic del pluralisme a Catalunya, pel que fa a premsa, radio i T.V.. cal diferenciar entre els mitjans de propietat privada i els pertanyents a 1'Estat. En un sistema democritic, el control sobre aquests mitjans privats esti en fun- ció de si es vulnera o no la legislació vigent. En cas afirmatiu han de ser els Tri- b u n a l ~ Justícia qui han d'intervenir. Es tracta, en definitiva, d'empreses pri- de vades i com a tals subjectes a la reglamentació establerta en el seu ambit corres- ponent. Les possibilitats de I'exercici democratic del pluralisme, en aquest sec- tor, són evidents. Depen del taranni ideologic que cada empresa vol imprimir en el seu mitji, respectant naturalment la clausula de consciencia a que tenen dret els professionals que hi treballen. En parlar de mitjans de comunicació de propietat privada és obvi que només es fa referencia a premsa i radio. Pel que fa a T.V. -avui només de propietat estatal- Convergencia Democritica de Catalunya defensa que també puguin haver-hi canals de propietat privada. En referencia a la radio i T.V. estatals, el sistema de control ve fmat en el Esta- 9 tuto de R. T. V.E. Aquest estableix, per un costat, la creació d'una Comissió de Control integrada per representants de cadascun dels grups parlamentaris i un Consell d ' Administració format per persones designades pel Congrés dels Dipu- tats i pel Senat. El funcionament d'ambdues entitats no és encara del tot satis- factori. Deixant de banda qüestions puntuals, hi ha quelcom que per a nosaltres és urgent de paliar. En primer Iloc, la carencia de mitjans tecnics en que es veu obligada a treballar la Comissió de Control parlamentari, la qual cosa impossibi- lita moltes vegades de poder desenvolupar la seva tasca amb uns mínims d'efica- cia i, finalment, el fet que el Consell d'Administració sovint envaeix competen- cies que corresponen a la Comissió de Control. Voldríem remarcar també la certa discriminació que sovintment pateix el nos- tre grup de la Minoria Catalana pel que fa a la seva tasca parlamentaria a I'hora de veura-la reflectida en les informacions que es donen per T.V., les quals única- ment es preocupen dels partits d'ambit estatal. Finalment, i pel que fa al control de R.T.V.E. a Catalunya, cal recordar que el Parlament va aprovar una Llei reguladora del Consell Assessor de R.T.V.E. al nostre pais, I'aplicació de la qual esta suspesa com a conseqüencia de la interpo- sició d'un recurs d'anticonstitucionalitat per part del govern central. En un dels seus articulats s'estableix que I'esmentat Consell Assessor hauri d'elaborar anualment una Memoria que reculli els acords adoptats, així com la situació dels mitjans i les actuacions que aquest en públic podri dur a terme a Catalunya. Aquesta memoria I'hauria de trametre al Parlament, al govern de la Generalitat i al Delegat Territorial de R.T.V.E. 2 Les competencies que té la Generalitatbisicmateria de comunicació nos- migrades, car estan supeditades al regim en que estableix 1'Estat. El són tre Estatut únicament comtempla el desenvolupament de I'esmentat regim, la qual cosa no permet fixar una política concreta i determinada que tingui en compte només els interessos catalans. 3i cultural del nostre pais.fenomenquebasicapremsa comarcal, que cal enfortir-lo ca A Catalunya hi ha un Es obvi únic: la i consolidar-lo, ja que és una eina de cara a la normalització lingüísti- la creació de I'anomenat Tercer Canal de T.V. és quelcom indispensable que cal aconseguir amb tota urgencia. Pel que fa a la resta de mitjans de comunicació, és desitjable que el nostre idioma hi sigui present en grau important, tant quantitativament com qualitati- vament. Els mitjans de comunicació a Catalunya han de ser, com a mínim, pen- sats en catala. 1o NACIONALISTES D'ESQUERRA (N.E.) Premsa. 1més a més,L'ofertapremsa pública (elsperiodicad'opcions polítiques la d'inde- De ni la actual de premsa lunya no cobreix. ni de bon rros. el venta11 d'informació general a Cata- tres diaris dels M.C.S.E.) ni catalanes. pendencia informativa teoricament garantida (Full del Dilluns) juguen el paper que els pertoca en una situació democritica. Així, es dóna que en un país de vot majoritiriament d'esquerres i en gran me- sura nacionalista, quasi tots els periodics -entre els quals els rnés influents i consolidats- pertanyen a grups economics no controlats democraticament -a causa de la llacuna legal en aquest sentit- i amb interessos coincidents amb els de la dreta política. Interessos, per descomptat, anticatalans. Quant a la premsa comarcal, es troba molt rnés a I'abast dels sectors populars en haver de suportar unes cirregues economiques rnés petites que la premsa d'abast nacional. Amb tot, i malgrat que és una llavor esperancadora que cal aprofitar, no pot substituir la gran premsa pluralista que ens cal. R2a'zo. La situació de la radio a Catalunya és complexa perque la rnés influent, la de titularitat estatal, es troba totalment allunyada del control democritic que hauria d'exercir el Parlament de Catalunya. Hereva del franquisme, només els esforcos dels professionals conscients han aconseguit obrir-la al pluralisme pero sense garanties de continuitat. Les cadenes privades (SER) i petites emissores de comarques poden jugar un paper rnés audac que atrau el públic pero, al capda- vall, tampoc estan sotmeses al control popular i aixo es nota forca en els períodes electorals, en que primen la dreta. Les emissores municipals, en la mesura que siguin gestionades per patronats pluralistes, poden esdevenir la veritable ridio pública catalana, pero ara per ara no s'han aconseguit desvincular en general dels partits que governen els respectius ajuntaments. Les radios lliures, final- ment, tenen encara un abast reduit i volgudament marginal que les fa poc in- fluents pero són totalment compatibles amb la democracia. T. V. L'única televisió que hi ha per ara és en mans del govern espanyol, a cau- sa del mecanisme d'elecció del consell d'administració per les Corts, sotmes als pactes entre els grans partits d'ambit espanyol -amb la consegüent marginació dels possibles representants de nacions sotmeses i dels interessos populars, aquests darrers sempre absents en I'estira i arronsa politic. A Catalunya, la parti- cipació en el consell assessor no permet un control de la programació i del plura- lisme, sinó únicament una influencia política dubtosament efectiva. Per tant, la televisió és el mitji actualment rnés allunyat dels interessos populars i, en defini- tiva, de la practica democritica, amb l'inconvenient de la versemblanca que la majoria de públic li atorga a causa de la il.lusió de realitat que proporciona la imatge en moviment, sotmesa, a més, a manipul~lació. Quant a les televisions lliures o comunitiries, ara per ara són només testimonials. Les compet2ncies de la Generalitat sobre Mitjans de Comunicació són 11 2 poques i, sobretot, poc clares. La disposició transitoria vuitena de 1'Estatut retalla enormement les facultats de la Generalitat pel que fa a la televisió -és a dir, les que podria tenir segons la Constitució i segons el propi Estatut d'Auto- nomia, article 16. Quant a la radio, la Generalitat no pot atorgar ni distribuir freqüencies si no és per delegació ael govern espanyol, arnb tot el condiciona- ment que aixo comporta. Pel que fa a la premsa pública, no li ha estat traspasa- da i probablement no ho sera. Per tant, encara que la valoració d'aquestes com- petencies depen del que hom entengui per upolítica comunicativa», és clar que la Generalitat no en pot tenir una de propia perqu? no té mitjans de comunica- ció propis. Quan els tingui -el tercer canal de T.V. i una xarxa d'emissores de radio- sera en qualitat de «concessionaria»d'un servei de I'Estat, i per tant arnb les con- dicions que posi el partit del govern espanyol. Quant a la possibilitat de legislar, les normes basiques de I'Estat no donen peu a lleis autonomiques significatives sobre la materia. 3 Dinsutilització del catala i la comarcals,que el iParlament aprovi una política rantir la dels lírnits de la Constitució, cal de subvencions als periodics setmanaris i diaris que puguin ga- independencia pluralisme informatiu, arnb prioritat pels mitjans fets únicament en catala. Així mateix, la Generalitat hau- ria de reclamar els diaris dels M.C.S.E., utilitzar-los com a elements de norma- lització lingüística i gestionar-los democraticament, arnb participació del Parla- ment, les institucions culturals (Universitat, Institut d'Estudis Catalans.. .) i els treballadors dels mitjans. El mateix tipus de gestió s'aplicaria al futur tercer ca- nal de televisió i a la xarxa d'emissores municipals, que esdevindria la xarxa pú- blica de Catalunya. Pel que fa a la televisió i a la radio dependents del govern es- panyol, la Generalitat reclamara I'ampliació de la programació catalana fins a cobrir I'horari complet d'emissió, de manera combinada entre els diferents ca- nals o emissores, i gestionara la delegació de les facultats parlamentaries de con- trol, pel que fa a la programació catalana, al Parlament. Els mitjans públics hau- rien d'establir una política d'intercanvis, col~laboracionsi coproduccions arnb els de la resta dels Paisos Catalans, arnb caricter estable. A mes, els pressupostos públics haurien de recollir la possibilitat de subven- cionar I'adquisició d'equips de televisió o vídeo als grups socials o entitats cívi- ques que ho demanin i en garanteixin una utilització al servei de la població i arnb finalitats informatives, comunicatives, catalanitzadores o culturitzadores. Fora del marc de les lleis actuals, les emissores lliures de radio i televisió segui- ran en I'avantguarda lliurant la batalla per la llibertat d'emissió i per la norma- lització lingüística. PARTITS DELS SOCIALISTES DE CASALUNYA (P.S.C.-P.S.O.E.) Si conternplem el panorama informatiu de Catalunya des del punt de vista 1 estrictament formal arnb el que enteníem la informació en els darrers anys del franquisrne, haurern de convenir que ens trobem en un període extrema- rnent pluralista. El fet que als quioscs puguin conviure-hi publicacions diaries inspirades pel gran capital o per la Lliga Comunista n'és una bona prova. Aixo no obstant, cal matisar la subtilitat arnb que en aquest moment comenca a fer-se la informació en aquest país, sobretot pel que fa a la premsa. D'una banda cal comptar arnb la reducció espectacular del mercat de treball i I'angoixant desaparició dels portaveus soi-dirsant d'esquerres. Aquesta minva de les oportunitats laborals dels periodistes ha repercutit en un increment del control dels caps de secció i dels directors. La figura del periodistafree lancer ha deixat pas a la del periodista-funcionari. Les plantilles es tornen rígides i l'estan- queitat en els rnitjans s'incrernenta. Avui per avui un titular pot rnalmetre ba- rroerament les subtileses o el rigor informatiu del millor professional. La tacita propietat intel.lectua1 que fins ara es concedia al periodista ha quedat absorbida per I'orientació del diari, molt rnés acusada i ideologitzada que en epoques an- terior~.Seccions corn les «cartes al director)) o les propies editorials vénen a ser rnés irnportants que el treball dels redactors. La premsa diaria esta passant a ser un instrurnent ratificador d'opinió preexistent. Tret d'algunes excepcions, no pretén dinamitzar els rnínirns inforrnatius arnb periodisme d'investigació; ans al contrari, pel que fa a la inforrnació política es limita a reproduir variacions sobre les notes d'agencia. Les columnes d'opinió solen ser cada cop rnés eclectiques i rnés allunyades dels nivells de llenguatge estandard. Si a aix6 afegirn la practica inexistencia de revistes setrnanals autoctones, entendrern facilment els motius de la crisi interna i externa que afecta la premsa de Catalunya. Pel que fa a la radio, el panorama és sensiblement diferent, l'ús del directe en el terreny dels informatius ha generat una etica periodística forca aprofitable en un futur. La manca de sensibiiitat que els polítics han demostrat per a aquest mitja fa que els responsables dels informatius radiof6nics hagin de treballar arnb qualsevol intervenció que puguin disposar. Potser és a la ridio on hi ha el risc d'una sobreinformació: sobretot pel que fa als programes de debat directe arnb participació de representants de diverses opcions polítiques, que no sernpre co- neixen el mitja que estan fent servir i pot portar a I'escepticisme actiu de l'oidor. En qualsevol cas el pluralisme que en I'actualitat es practica a la radio és enco- miable i la independencia aparent en que es mouen els seus professionals és, tal vegada, I'únic punt d'esperanqa del panorama informatiu. La T.V., més concretament la T.V.catalana en els seus programes informa- i tius, esta permanentment subjecta a les variacions de direcció que tinguin Iloc. En aquest mitja el pluralisme és més formal que real i la seva practica esta con- trolada per mecanismes gairebé sempre imperceptibles (segons de més, elecció de fotos mudes, emissions amb so o sense, introducció de notícies que no són tals, impostació de la veu, manipulació del fons musical, etc.). En aquest sentit el nostre seguiment de T.V. catalana no ens permet, encara, d'emetre un judici de valor sobre I'actual línia informativa, atesa I'escassa dura- da de la nova direcció. 2 veritable política1'Estatut d'Autonomia Així arribar-se teoricament a atri- En el marc de comunicativa propia. pot ho diu I'article 16, que una bueix competencies legislatives i executives en tot el que fa referencia als mitjans de comunicació. Aixo no obstant, cal tenir en compte el risc que tot aquest marc competencia1 pugui esdevenir un simple miratge. Miratge que depen de les lleis de bases de I'Estat, a les quals les competencies de la Generalitat estan subordinades. De fet, sempre sera aquella normativa bisica la que assenyalara els autentics Iímits de la política comunicativa autonomica. Avui per avui, i a la vista del que el Govern Central entén per Legislació bzsi- ca, el panorama és bastant descoratjador: sobretot si intui'm que la política co- municativa catalana pot seguir el mateix camí que altres processos legislatius autonomics, col.lapsats per I'aplicació, per exemple, de la Llei de Bases de I'Ad- ministració Local o la Llei de Bases dels Funcionaris Públics. 3 adequat a partiri dellleiasobre la normalització de I'úsde I'Estatut marc legal En primer Iloc, corn ~onditz'o mulgació previa d'una non, ens cal elaborar el sine yua desenvolupament de I'article 16 del catali. i una pro- En segon lloc -que en el temps podria ser primer-, caldria que a nivel1 ins- titucional es prenguin les mesures més adequades a cada ambit per tal d'apro- fundir la normalització lingüística i cultural a I'esfera pública, la qual cosa cons- tituiria el motor essencial d'aquesta normalització. En tercer Iloc, cal tenir en compte que totes aquestes mesures tendents al pro- cés de ~normalització cultural i lingüística» no puguin ser mai enteses com un procés de divisió de la unitat civil del poble de Catalunya. Aquesta, diríem no- saltres, que és la gran preocupació del rnoment. Atesa la difícil situació de la llengua catalana, considerem que cal una actuació intel,ligent, serena i rigorosa per reinserir-la a tots els nivells de la vida pública. [xC] PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALLJNYA (P.S.U.C.) 1 pluralisme ha una possibilitat ateorica»de comunicació estatals respecten un fals Només hi meu a Catalunya. De fet els mitjans de al'exercici democratic del pluralis- que, en última instancia, s'orienta cap a l'oferta política governa- mental i, en segon lloc, per les ideologicament més properes o bé en tot allo que pot enfortir el bipartidisme. Quant als mitjans que estan en mans de la iniciativa privada, han escollit en la seva majoria una posició, bé de centrisme moderat o bé «dlobjectivisme informatiu» que és en realitat un sinonim de centrisme mo- derat. Hi ha alguna excepció a aquesta regla, sobretot en emissores de radio de difusió limitada i en alguna publicació periodica. Per ordre de respecte a la plu- ralitat democratica hauríem de posar en primer lloc la radio, a continuació la premsa escrita i en últim lloc la T . V . E . , que segueix essent un departament de relacions públiques i ideologiques del partit en el govern. 2 L'Estatut, sempre s'establira unaambigu i no entén unaentre els mitjans es- en la qual en aquest capítol, es competencia desigual situació «de facto. t a t a l ~ centrals i els mitjans autonomics; competencia desigual a I'hora de fixar i valors, símbols, imatges, criteris i també en allo que fa a la llengua. La inercia dels habits receptors adquirits i instal.lats és un factor que treballa en favor dels mitjans estatals i centrals. 3Ilunyferqueque als efectes dels una batalla a fons La televisió i I'educació són els de Primer de , front res, cal donar per la televisió catalana. Hem habits receptors en llengua castellana. que vénen vénen des d'abans del franquisme. instruments hegemonics de fixació lingüística. És difícil, en canvi, lluitar per co- rregir la correlació de forces lingüístiques en el camp de la premsa i seria intel.li- gent potenciar un policentrisme informatiu en catala, estimulant premsa i radios comarcals i sectorials, que anés guanyant territori lingüístic als mitjans de comu- nicació centralitzats i d'audiencia general. De cara a la joventut cal donar la ba- talla en el camp audiovisual, a tots els nivells, creant missatges alternatius en ca- tala que potenciin la llengua davant I'hegemonia de I'angles imposada per les multinacionals. l6 M UNIÓ DEMOCRATICADE CATALUNYA 1 Els mitjans de informació és tenen un paper molt importantpoderqualsevoli democracia; la comunicació un element imprescindible per en actuar decidir amb encert. Cal que aquesta informació sigui vera$ i objectiva. Hi ha una serie de factors que condicionen la informació: el sensacionalisme, la filiació política del profes- sional de la informació, les influencies de tipus empresarial o institucional, etc. Els mitjans d'informació no escapen a la necessitat d'svolució cap a una major competencia i independencia professionals que facin possible, en la practica, el principi de Ilibyrtat d'expressió que contempla I'article 20 de la Constitució. Cal que el Codi Penal estableixi d'una manera ben clara quines conductes in- formatives són sancionables per tal que sigui el poder judicial qui controli aques- ta activitat. 2central.insuficients. atribuidesbiisic1'Estatut de Catalunya ela ladeGeneralitat són ció Les competencies forca El regim per és competencia exclusiva 1'Administra- 1, per tant, a Catalunya no li correspon més que desenvolupament administratiu, la qual cosa limita de fet I'establiment d'dna política comunicati- va propia tal com seria desitjable. 3 Unacatalana, peroactuaciópotenciarpoders públicsdirigismeeninformatiucas,cul- decidida Generalitat- de cara a llengua dels sense practicar cap mena de -i aquest ni la els mitjans de comunicació ja existents en tural. Aquesta actuació possibilitaria, en el futur, I'aparició de nous mitjans en la nostra llengua. Són molt importants, en aquest sentit, el foment de les iniciati- ves radiofoniques que existeixen al nostre país i I'ajut a la premsa comarcal, així com tot tipus de subvencions, estudis, premis i organització d'actes de cara a po- tenciar els mitjans de comunicació en la nostra llengua. Pel que fa concretament a la televisió, cal lluitar per aconseguir definitiva- ment la gestió del 3er. canal per part de la Generalitat I'any 1982. També són necessaris major pressupostos de cara a la presencia de la nostra llengua i la nos- tra cultura en el primer i segon canals en una proporció que correspongui com a mínim al percentatge de ciutadans de parla catalana residents a Catalunya. Així mateix, ens semblaria útil i necessari que les expressions culturals catala- nes poguessin ser conegudes en la resta de 1'Estat a través de la televisió, en el ca- mí d'un major respecte i coneixement entre les diverses cultures hispiiniques.