PRINCIPALS FONTS DOCUMENTALS
SOBRE ELS MITJANS DE
COMUNICACIÓA CATALUNYA
(1976-1981)*
Marcial Murcz'ano




AGRuPACIÓ DE R.T.V.E. DE CATALUNYA DEL P.S.U.C.,=Informe sobre la situació
  de R.T.V.E., especialment a Catalunyan, dins Nous Horitzons, n? 5 1 , (febrec 1979),
  pp. 35-40.
ASSOCIACIÓ DE LA PREMSA DE BARCELONA, Jornades sobre L cnsi de lapremsa,
                                                                    a
  Barcelona, Associació de la Premsa de Barcelona, 1979, policopiat.
BANCO ESPAÑOLDE CRÉDITO, Anuario Banesto de1Mercado Erpanoll981, Madrid,
  Banco Español de Crédito, 1981.
BATALLA G A R C ~ AX. y PÉREZ DE ROZAS, C . , Tecnologi;~ la prensa escrita de
                       ,                                         de
  Barcelona, 1979, Tesina de Llicenciatura, Facultat de Ciencies de la Informació, Uni-
  versitat Autonoma de Barcelona, 1979, policopiat.
CADENA SER, Informe SER, 1979, Madrid, Cadena SER, 1979.
CASTELLÓ ROVIRA, J . , La radio amordazada, Madrid, Sedmay Ediciones, 1977.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓDE LA COMUNICACIÓ (U.A.B.), ReculL de Docu-
  ments n." 1 , Barcelona, Centre de Documentació de la Comunicació, Facultat de Cien-
  cies de la informació, Universitat Autonoma de Barcelona. (setembre de 1981), polico-
  piat.

   La present cornpilació de fonts docurnentals sobre els rnitjans d e comunicació a Catalunya, q u e no
pretén ser exhaustiva. és una selecció feta en base d'un treball anterior inedit. en col.laboració arnb
M. Moragas. més ampli , titulat iMatenuL.r bzbliografic.r de tnvestzgaczons reaLttzades a Catalunya
.sobre eL.í rnzqans ~nassius comunzcactó (1975-1981).
                            de
92   CID, S.A., PUBLICIDAD, Memona 1979, Barcelona, Cid, S.A., 1979.
     CINEMA 2002, <En torno al cine catalán,, dins Cinema 2002, n ? 38, (abril 1978).
     CLARET, A , , aLa crisi dels diaris a Catalunya i la lluita per I'hegemonia en els mitjans
        de comunicaciów, dins Nous Hontzons, n? 36 (octubre 1977), pp. 45-56.
     COMITÉ D'EMPRESA DE RTVE-BARCELONA,Per una televisiópzíblica i democrztica,
        Barcelona, Treballadors de RTVE a Catalunya, 1979.
     CONGRÉS DE CULTURA CATALANA. RESOLUCIONS, d m b i t dels Mitjans de
        Comunicaciów, dins Actes del Congrés de Cultura Catalana, Barcelona, 1978,
        PP. 301-358.
     CREXELL, J . , Premsa Catdana Cladestina. 1970-77, Barcelona, Edicions Crit, 1977.
     DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Les radios municipals i comarcds () - (abnl 1979 a
                                                                              I
       febrer 19811, Barcelona, Publicacions del Servei de Premsa de la Diputació de Barcelo-
        na, Coi.iecció nComunicaciów n ? 3, (mar5 1981), policopiat.
     DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Les radios municipals i comarcds (II) - (marcjuny
        1918), Barcelona, Publicacions del Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona,
        Col.iecció aComunicaciÓ~, 9, (julio1 1981), policopiat.
                                   n?
     DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Uibre de les ponencies i de les comunicacions (1))
       Barcelona, Diputació de Barcelona, 1981, policopiat.
     DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Congrés de la Premsa Comarcal de Catalunya. Uibre
       del cens (II), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1981, policopiat.
     DIVERSOS AUTORS, aTelevisió i Democriciap, dins Nous Horitzons, n? 51 (febrer
        1979), PP. 41-59.
     DIVERSOS AUTORS, <Primeras Jornadas de Información y Comunicación Municipala,
       dins CEUMT. La revista municipal, núms. 32, 33 i 35 (novembre i desembre 1980 i
       febrer 1981).
     DIVERSOS AUTORS, Chequeo a la radio de Cataluña, Barcelona, I.O.R.T., 1981.
     DIVERSOS AUTORS, Converses de Cinema a Catalunya. Ponencies, Barcelona, Institut
       del Cinema Catali, 1981.
     DIVERSOS AUTORS, Converses de Cinema a Catalunya. Conclusions, Barcelona,
       Institut del Cinema Catali, 1981.
     DIVERSOS AUTORS, Primeres Jomades Catalanes sobre Comunicació Audio-visual,
       Barcelona, Centre dlEstudis de la Comunicació Audio-visual, 1981, policopiat.
     DIVERSOS AUTORS, nLa premsa comarcal a Catalunya*, dins Arrel, n ? 1, (abril, maig,
       juny 1981).
     EQUIP DE LA FACULTAT DE CIENCIES DE LA INFORMACIÓ, qTelevisió i autono-
       mia a Catalunya~,   dins Taula de Canvi, n ? 21 (marc-juny 1980), pp. 32-41.
     FIGUERES, J.M., Premsa catalana (1641 -1979), Barcelona, 1979, policopiat.
     FIGUERES,J.M., aLa premsa catalana: 1966-1979>,dins L ' A v e n ~ nP 20 (octubre 1979),
                                                                           ,
       PP. 66-70.
     FIGUERES, J.M., <Prensa en catalán: 500 títulos>, dins Nuestro Tiempo, n ? 31 7
       (novembre 1980), pp. 84-89.
     FIGUERES, J.M., csituació actual dels mitjans de comunicació de masses en llengua
       catalana al Principat de Catalunya~,   dins Nationalía, n? VI, (1981), pp. 39-78.
     GABINETE DE ESTADISTICA E INFORMÁTICA DEL MINISTERIO DE
       CULTURA, Los hábitos culturales de la Población Infantil, Madrid, Ministerio de
       Cultura, 1980.
GABINETE DE INFORMÁTICAY ESTADISTICADEL MINISTERIO DE CULTURA,                               93
  La realidad cultural de Espaea, Madrid, Ministerio de Cultura, 1978.
GENERALITAT DE CATALUNYA, Seruei de Promoció Cultura/. Proposta d'actuació,
  Departarnent de Cultura i Mitjans de Comunicació, Duecció General dlActivitats
  Artístiques i Literiries, 1981, policopiat.
GIFREU, J . , «La difusió de premsa diaria i setmanal a Catalunya,, dins Analisi. Quaderns
  de comunicació i cultura, nP 1 (juny 1980), pp. 23-61.
GRUP INDEPENDENT D'ESTLJDIS COMARCALS DE CATALUNYA (G.I.E.C.C.),
  Sondeig d'opinió sobre Radio Sant Boi (I), Barcelona, G.I.E.C.C., 1981.
GRUP DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DE NACIONALISTES D'ESQUERRA, La
  televisió als PaFsos Catalans. Analisi i alternativa, Barcelona, Assemblea de Gricia de
  Nacionalistes d'Esquerra, 1981.
GRUP DE PROFESSIONALS DE RADIOTELEVISIÓ ESPANYOLA A CATALUNYA,
  Informe per a una televisió nacional a Catalunya, Barcelona, Gmp de professionals
  de R.T.V.E. a Catalunya, 1980.
GUILLAMET, J . , La novapremsa catalana, Barcelona, Edicions 62, 1976.
INSTITLJT DEL CINEMA CATALA (I.C.C.), Origen, composición y esquema de funcio-
  namiento del aInstitut del Cinema Catali (I.C.C.)B,Barcelona, Institut del Cinema
  Cataii, 1980, policopiat.
MINISTERIO DE CULTLJRA,DIRECCIÓN GENERAL DE CINEMATOGRAFÍA,Datos
  Infonativos Cinematográficos, Acos 1965-76, Madrid, Ministerio de Cultura, Direc-
  ción General de Cinematografía, 1978.
MINISTERIO DE CULTURA, DIRECCIÓN GENERAL DE CINEMATOGRAFIA,
  Películas, Recaudaciones, Espectadores. Datos 1976, Madrid, Ministerio de Cultura,
  Dirección General de Cinematografía, 1976.
MINISTERIO DE CULTLJRA, SECRETARIA GENERAL TÉCNICA, Demanda Cultu-
  ral en Espaea, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Gabinete
  de Estadística e Informática, 1978.
MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARIAGENERAL TÉCNICA, Raa'zod$usión y
  TelevLrión. Datos estadúticos 1975-76-77, Madrid, Ministerio de Cultura, 1979.
MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARIA GENERAL TÉCNICA, Cinematografia.
  Datos EstadGticos 1978, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica,
  Gabinete de Estadística e Informática, 1980.
MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARTA GENERAL TÉCNICA, El nino y sus hábi-
  tos culturales, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Gabinete
  de Estadística e Informática, 1980.
MUNSÓ CABÚS,J . i d'altres, Breu hzit6n;z delsprogrames e n catd2a R. T. V.E., Barcelo-
  na, R.T.V.E., 1980.
OFICINA DE JUSTIFICACIÓN DE LA DIFUSIÓN (O.J.D.), Recopilación de los contro-
  les efectuados en el seo 1980, Madrid, O.J.D., 1981.
PARÉS, M. i d'altres, La televisió a la Catahnya autonoma, Barcelona, Edicions 62, 1981.
RADIO BARCELONA - SER, Audiencia de Radio Barcelona (O.M. i F.M.), Barcelona,
  Radio Barcelona, 1980.
RADIOTELEVISIÓ CARDEDEU, R 2 d o Televisió Cardedeu. Una tercera via a la Televi-
  sió, Cardedeu, 1981, policopiat.
RADIOTELEVISIÓN ESPANOLA, R. T. V. E. 1976, Madrid, Radiotelevisión Española,
   1976.
94   RADIOTELEVISIÓN ESPANOLA,Informe sobre el circuito catalán de Radiotelevisión
        Española, Madrid, Radiotelevisión Española, 1979, policopiat.
     ROMAGUERA, J . (a cura de), Política i acció cultural n'nematografica catalana,
        Barcelona, Institut del Cinema Catali, 1980, policopiat.
     SERVEI D'ESTUDIS DE LA BANCA MAS SARDA, Deu anys d'exhibiió cinematogra-
       fica a Catalunya: una aproximació cuantitativa, 1981 , policopiat.
     SERVICIO DE ESTUDIO DE CONTENIDO DE RADIOTELEVISIÓN ESPANOLAE
        INSTITUTO DE ESTüDIOS COMERCIALES DE OPINIÓN, Estudio sobre la
       programación del circuito catalano-balear, Madrid, Servicio de Estudios de Contenido
        de Radiotelevisión Española, 1979, policopiat.
     SOLA 1 DACHS, LL., Hirtona dels dians en Catala. Barcelona 1879-1976, Barcelona,
        E.D.M.A.S.A., 1978.
     VíCTOR SAGI /COMUNICACIÓN, S.A., Imatge de la premsa en catala, Barcelona
        Víctor Sagi/Comunicación, S.A., 1980, policopiat.
     VÍCTOR SAGI /COMUNICACIÓN, S.A., Investigación cualitativa sobre la publicidad
        en T. V. Catalana, Barcelona, Víctor Sagi/Cornunicación, S.A., 1980, policopiat.
     VÍCTOR SAGI/COMUNICACIÓN, S.A., Sondeig qualitatiuper a formalitzar uns tests
        campanya nomalització &S de catala, Barcelona, Víctor Sagi /Comunicación, S.A.,
        1981, policopiat.
     WALTER THOMPSON, S.A. - ESPANA, Publicidad en 1979. Dianos, revistas, W.,
        Cine, Extenor, Madrid, J . Walter Thompson, S.A., 1980.




     A G R U P A C I ~ RTVE DE CATALUNYA DELP.S.U.C.
                      DE
     1979 <Informe sobre la situació de R.T.V.E., especialment a Catalunya», dins
             N o u s H o n t z o n s , n o 51 (febrer 1979), PP. 35-40.

     An2liri política i professional d la situació d R. T. V.E. a Catalunya
                                      e             e

     Informe sobre la situació de deteriorament i caos en el funcionament de les
     emissions de R.T.V.E. Segons els autors, el deteriorament tecnic, la pessima ges-
     tió empresarial i I'actual desordre en l'organització del treball han estat provo-
     cats pel partit governamental dlU.C.D. per preparar les condicions que facin
     possible la privatització de la televisió. Davant d'aquest estat de coses, els autors
     consideren indespensable el canvi de I'equip directiu, per un altre menys polític
     i més professional, així com la reforma en profunditat de R.T.V.E.



     ASSOCIACI~ LA PREMSA DE BARCELONA
                 DE
     1979 jornada^ sobre l a cnkis de l a p r e n s a , Barcelona, Associació de la Premsa
          de Barcelona, policopiat.
Ponencies i comunicacions presentades a les primeres jornades sobre la cnii de la        95
premsa, celebrades a Barcelona els dies 12, 13 i 14 de febrer del 1979.

Els materials que s'hi recullen són els següents: <Causas económicas de la crisis»,
per G . Vivancos; «Algunes reflexions sobre la renovació tecnologica», per X.
Roig; «Política y mercado)),per M. Vázquez Montalbán; «Nota sociológica sobre
la crisis del diarismo en España», per A. de Miguel; «La empresa periodística
frente a la crisis de la prensa», per P.O. Costa i J.M. Casasús; «La posició del pro-
fessional», per LI. Bassets; «La incertesa sobre el vocabulari i els instruments tec-
nics específics de la professió)), per X. Roig; «Crisis de la prensa y cambio demo-
crático en España)), per M. Moragas; «Posibles vías de solución a la crisis de la
prensa)), per R. Jiménez; «Notes economiques sobre la crisi de la premsa», per E.
Giral; «La crisi dels models de diari i dels generes periodístics)), per J.M. Casasús;
«Notes sobre la crisi i I'estructura territorial de la premsa a Catalunya)), per J.
Guillamet; «La crisi de la premsa catalana)), per J. Fabre; ~Legislació premsa i
                                                                           de
crisi)), per X. Vidal-Folch; «Crisi de la premsa i premsa catalana)), per J.A. Be-
nach; ({Armonización de los medios informativos», per M. Vigil; «Crisi idiomiti-
ca en la premsa catalana)), per A. Maduell.



BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO
198 1 Anuario Banesto del Mercado Espa@ol1981,Madrid, Banco Español de
      Crédito.

Dades economiques relacionades amb el sector dels migans de comunicació.

L'anuari conté la informació següent: Percentatge de possessió de televisors (co-
lor i blanc i negre). Producció de receptors de radio i televisió. Producció de pa-
per premsa. Evolució de la producció d'aparells receptors de radio. Evolució de
la producció d'aparells receptors de televisió. Evolució del parc de telefons. Evo-
lució del parc d'aparells receptors de ridio i televisió. Evolució del consum apa-
rent del paper de premsa a Espanya.



BATALLA GARCIA, X . y PÉREZ DE ROZAS, C.
1979 Tecnología de la prensa escrita de Barcelona, 1979. Tesina de Llicencia-
     tura. Facultat de Ciencies de la Informació, Universitat Autonoma de
     Barcelona, policopiat.

Estudi dels sistemes de composició i impressió utilitzats per la premsa diaria de
Barcelona.
L'analisi té dues vessants: una teorica, dedicada a I'estudi de la compaginació i
impressió, i un altra de caricter prictic, centrada en I'observació dels canvis que
96   han permes la substitució del tradicional sistema tipografic per la fotocomposi-
     ció i I'offset. L'estudi es basa en I'analisi dels diaris barcelonins La Vanguardia,
     El Correo Catalán, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, Avai, El Perió-
     dico i els diaris del Grupo Mundo.



     CADENA SER
     1979 Informe SER, 1979, Madrid, Cadena SER.
     Recopihió de dades sobre l'audiencia de la Cadena SER (1979).

     Informe destinat a les Agencies de Publicitat i preparat per la Cadena SER, com
     a referencia objetiva de la seva audiencia regional i nacional, en base a les dades
     proporcionades per I'Institut ECO. L'informe conté els quadres següents: Emis-
     sores de la Cadena SER. Audiencia diaria de la radio per cadenes. Cobertura de
     la Cadena SER en les areas NIELSEN. Programació de la SER. Audiencia global
     dels programes de la SER. Evolució de I'audiencia dels programes de 1977 a
     1978. Perfil de I'audiencia. Audiencia total de la SER (per regions). Ranquing
     d'audiencia regional (SER i d'altres Cadenes). Audiencia de la Cadena SER a la
     zona del Nord-Oest. Audiencia de la Cadena SER a la zona del Nord-Centre.
     Audiencia de la Cadena SER a la zona del Nord-Est. Audiencia de la Cadena
     SER a la zona del Centr?. Audiencia de la Cadena SER a la zona del Llevant.
     Audiencia de la Cadena SER a la zona del Sud.



     CASTELL~  ROVIRA, J.
     1977 La radio amordazada, Madrid, Sedmay Ediciones.
     Estudi comparat sobre la situació del mi+ radio a Espanya.
     L'autor analitza les principals Iínies de desenvolupament de la radio a Italia,
     Gran Bretanya, Estats Units, Xile, Mexic i Espanya, subratllant les normes jurí-
     diques del seu funcionament. En estudiar el cas espanyol, al qual és dedicada la
     major part del Ilibre, es descriuen en particular els diversos controls i censures
     que s'han exercit damunt el mitja radio, la funció de la publicitat i el nou paper,
     creatiu i informatiu, que pot oferir la radio en una societat Iliure.



     CENTRE DE DOCUMENTACIO DE LA COMUNICACI~ A.B.)           (U.
     1981 Recull de Documents n.O l . , Barcelona, Centre de documentació de la
          Comunicació. Facultat de Ciencies de la Informació, Universitat Auto-
          noma de Barcelona (setembre del 1981), policopiat.
 Dossier de reta& de premsa obre mi@ns de comunicació, elaborad anzb les in-            97
formacions aparegades a la premsa, la setmana de/ 31 d'agost d G de setembre
 del 1981.
Informacions diverses sobre mitjans de comunicació.



CID, S.A., PUBLICIDAD
1979 Memona 1979, Barcelona, CID, S.A.
Memona i es.tadisfinancers corresponents a l'exercici de 1979 de la companyia
CID, S.A.
La memoria ofereix dades sobre: La publicitat a Espanya durant I'any 1979. La
inversió publicitaria per sectors. L'estructura del mercat. L'evolució de la societat
a 1979: facturació, personal, balanc de l'empresa, comptes d'explotació i de per-
dues i guanys.



CINEMA 2002
1978 «En torno al cine catalán*, a Cinema 2002, n ? 38 (abril 1978)

Nzímero monografic de la revista especialitzada Cinema 2002,, dedicada al cine a
Catalunya.
Els temes tractats en els articles són els següents: Realitat historica de Catalunya
(E. Vinyamata-1. Tubella). El cine en Catalunya hasta 1920 (G. Huerre-P. Gon-
zález López). La profesión cinematográfica en Catalunya (J. Riba). Algo no está
pasando en Barcelona (M. Ordóñez). Una tendencia realista en elcine catalán
(J.E. Monterde). Aproximación al movimiento cineclubístico en Catalunya (J.
Romaguera). Otro cine.. . ¿Cuál? (M. Antolín). Breve historia acerca del cine
marginal en el contexto catalán (M. Rom). Cul-de-sac (R. Font). Informe gene-
ral sobre el derrumbamiento franquista (M. Rom). aGmp de Producció», (M.
Rom). Albert Abril i Antoni Martí O.M. Ferrer-M. Rom). El SAmbit Cinemaa
del Congrés de Cultura Catalana (J. Romaguera). Para una política del cine cata-
lán (M. Porter). Cuestionario a los sindicatos.



CLARET, A.
1977 «La crisi dels diaris a Catalunya i la lluita per I'hegemonia en els mitjans       '
     de comunicació», a Nous Horitzons, n ? 36 (octubre 1977), pp. 45-56.

Informe general sobre la situació del sector premsa a Catalunya.
98   L'autor assenyala les interrelacions que existeixen entre la crisi general de la
     premsa a I'occident i la creixent amenaca de perdua del pluralisme en aquest
     sector d'expressió. La Generalitat hauria de definir una política clara d'ajuda fi-
     nancera i fiscal al sector de la informació, orientada a impedir la concentració
     monopolica i a fomentar la recatalanització dels mitjans de comunicació.



     COMITE DIEMPRESADE R.T.v.E.-BARCELONA
     1979    Per una televisió Pública i democrztica, Barcelona, Treballadors de
             R.T.V.E. a Catalunya.

     Recopilació de matends diversos sobre l'actuació de la gerencia de R. T. V.E. a
     Catalunya.
     Informació general de la lluita dels treballadors de R.T.V.E. a Catalunya contra
     el director-gerent, Jorge Arandes.



     CONGRÉS DE CULTURA CATALANA. RESOLUCIONS
     1978 «Ambit dels Mitjans de Comunicació)), a Actes del Congrés de Cultura
          Catalana, Barcelona, pp. 301 -358.
     AnZlzsi de la situació actual als Paisos Catalans dels pn'ncipals mitjans de comu -
     nicació (bremsa,         i televisió), les relacions públiques i la p u blicitat.
     Dividit en cinc apartats, aquest capítol de les Actes del Congrés de Cultura Cata-
     lana es un b r e ~informe de la situació de les principals institucions d'informació
     en els Paisos Catalans el 1977. Encara que les anilisi comencen en alguns casos
     (radio i televisió) amb I'aparició dels mitjans, el seu posterior desenvolupament
     a Catalunya i la seva relació de dependencia en relació a I'Estat Espanyol, en ge-
     neral es parteix de la conjuntura dels mitjans durant el període de la dictadura
     del General Franco i s'intenta redefinir el paper d'aquests 6rgans de comunica-
     ció en una epoca de normalització cultural i política com la que s'obriri en un
     proper Estat democratic i autonomic.
        El primer apartat, dedicat a la premsa escrita, fa una sínresi de la situació pas-
     sada, actual i futura del mitja, els seus condicionaments, els problemes de gestió
     de I'empresa periodística, del periodista i dels lectors de premsa en catala.
        En un segon apartat, dedicat a la televisió, els autors recullen una cronologia
     dels principals esdeveniments en el mitji des del 1948. A més a més, suggerei-
     xen una serie de reformes a la programació catalana actual (1977), i contemplen
     I'implia problematica del sector respecte als professionals del mitji. En un da-
     rrer epígraf s'analitzen les condicions necessaries per a una institucionalització
     de la televisió catalana en el marc de I'autonomia, oferint els autors una alterna-
     tiva de televisió catalana i democritica.
   El tercer apartat es dedica a la ridio. Els autors assenyalen els principals condi-   99
cionants del mitji durant la dictadura, per acabar fent un anilisi de les emissores
que funcionen en I'actualitat i proposar solucions per a una ridio de la Generali-
tat.
   En I'examinar les relacions públiques als Paisos Catalans, el document remar-
ca les peculiaritats de la professió des del seu recent desenvolupament i dibuixa
una serie d'iniciatives per a presentar la cultura com a objecte d'activitat de la
professió davant dels diferents públics.
   Finalment, I'anilisi de la publicitat és presentada a través d'una serie d'objec-
tius que tendeixen a crear nous instruments que potenciin la professió i que nor-
malitzin idiomiticament I'activitat del sector.



CREXELL, Joan
1977 Premsa Catalana Clandestina. 1970- 77, Barcelona, Edicions Crit.

Relació de 108 p u blicacions clandestines aparegudes als Paisos Catalans entre
1970 i 1977.

Per ordre cronologic estableix una relació amb una breu ressenya de les publica-
cions clandestines aparegudes als Paisos Catalans entre 1970 i 1977. El llibre
conté una bibliografia de fonts sobre premsa catalana clandestina (pp. 272-281).



D I P U T A C I ~ BARCELONA
                DE
1981 Les radios munic2pals i comarcals (abnl197.9 a febrer 1981), Barcelona,
         Publicacions del Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona, Col.lec-
         ció «Comunicació», nP 3 (marc 198 l ) , policopiat.

Dossier de retall~ premsa sobre radios munic2pals, comarcals i lliures, apare-
                   de
guts entre l'abril de 1979 i el febrer de 1981.

El dossier és organitzat en els nou capítols següents: 1 ) La Ilicó del passat. 2) Les
radios Iliures. 3 ) Les experiencies a I'estranger. 4) El decret de frecuencia modu-
lada. j)Els encontres de radios municipals. G) La postura de la Generalitat.
7 ) Els Ajuntaments demanen emissores. 8 ) Informació municipal a les radios.
9 ) Altres temes.


D I P U T A C I ~ BARCELONA
                DE
198 1 Les radios municipals i comarcaís (11) fmargjuny 1981), Barcelona, Pu-
         blicacions del Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona, Col~lecció
         «Comunicació», n ? 9 (julio1 1981), policopiat.
1°0   Dossier de retalls de premsa sobre les radios municipals, comercials i l h r e s , apa-
      reguts el marg i el juny de 1981.

      El dossier és organitzat en els següents dotze capítols: 1) La trobada del Ven-
      drell. 2) Les radios municipals, una realitat en manta. 3) Les radios municipals i
      1'Administració. 4) Les altres radios comercials. S) La radio i la normalització del
      catala. 6)No sols a Catalunya. 7) Per una radio i una televisió catalanes. 8) Ra-
      dios Iliures. 9) La radio al dia. 10) Radio, música i cultura. 11) Les radios a An-
      dorra. 12) Franca: viatge al país de la informació audiovisual.



      DIPUTACIO DE BARCELONA
      1981 Uibre de les Ponencies i de les comunicacions (l), Barcelona, Diputació
           de Barcelona, policopiat.

      Ponencies presentades al Congrés de la Premsa Comarcal de Catalunya, celebrat
      a Canyamars (Barcelona), els dies IS, IG i 1 7 de maig de 1981.

      Els materials recollits són els següents: Ponencia administrativa-jurídica (Regió
      7). Ponencia de gestió, administració, distribució i publicitat (El 9 Nou i Gra-
      ma). Ponencia de redacció i premsa comarcal (Regió 7, Torhom, Delta i J.M.
      Huertas). Ponencia d'Estatuts de 1'Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
      Ponencia sobre la «jeliba» publicació (Arada, Castellbisbal). Comunicacions:
      Una barrera insalvable per a les revistes comarcals: la publicitat de les grans mar-
      ques (P. Montalvo). Els costos de producció U. Ubeda). Una experiencia de
      col.laboració entre Grama i el Departament de Periodisme Escrit de la U.A.B.
      (E. Madueño). Els corresponsals a la premsa comarcal: ElMaresme com a exem-
      ple (R. Vallbona). L'aportació cultural d'una publicació en la seva comarca o
      area d 'incidencia (J. M. Figueres). Propostes del G .1.E. C .C. (Grup Independent
      d'Estudis Comarcals de Catalunya). Cap a uns serveis tecnics dlAjut a la Premsa
      Comarcal (E. Udina). Que és la premsa catalana? (N. Balagué). Comunicat del
      Col.lectiu «Serveis Alternatius de Comunicació» (E. Anavat i d'altres). Comuni-
      cat: L'Església i I'altre P.C., la Premsa Comarcal (E. Tomas).



                      DE
      D I P U T A C I ~ BARCELONA
      1981 Congrés de la Premsa Comarcal de Catalun~a.   Llibre delcens (II), Barce-
               lona, Diputació de Barcelona, policopiat.

      Cens de les publicacions d'informació general editades a les comarques
      catalanes.
      Relació i fitxa hemerografica de les publicacions d'informació general editades a
      les comarques catalanes.
102   DIVERSOS AUTORS
      1979 ~Televisiói Democracia», dins Nous HonFzons, nP S1 (febrer 1979),
           PP. 41-59.

      Intervencions presentades e n el debat c< Televisió i Democr2cia~.orgatzitzat / e l
      C. C. del P. S . U. C. a Barcelona, e l 16 de marg de 1978.

      Els cinc articles publicats del debat abasten els temes següents: Algunes expe-
      riencies de la Televisió a Txecosloviquia durant la primavera de Praga del 1968
      U . Pelikan). Idees per a I'organització de la televisió catalana com a serveis. pú-
      blics, unificats, comunitaris i descentralitzats (S. Schaaff). Crítica de I'actual in-
      capacitat de R.T.V.E. i proposta alternativa democritica del P.C.E. (M. Bilba-
      túa). Esquema de funcionament actual de la Radio-Televisió Italiana (P. Valen-
      za). Les possibilitats tecniques i financeres d'una televisió autonoma als Paisos
      Catalans O.M. Martín de Blas).



      DIVERSOS AUTORS
      1980 «Primeras Jornadas de Información y Comunicación Municipal». dins
      i 1981 CEUMT. La revista municipal, nYS 3 2 , 33 i 3 5 , (novembre i desembre de
             1980 i febrer de 1981, respectivament).

      Pon2ncies presentades a les ((Primeras
                                           Jornadas de Información y Comunicación
      Municzpal)).

      Les setze pontncies publicades abasten els temes següents: 1) Política de comu-
      nicació dels ajuntaments U. Negre). 2) Premsa i política municipal U.M. Soria).
      3) Les oficines de premsa i els butlletins municipals O.M. Huertas). 4) Premsa
      escrita (M. Campo). S) Democracia i polítiques de comunicació (M. de
      Moragas). 6 ) Per una política comunicacional de masses (M. Vázquez). 7) Les
      tecniques de la comunicació i la informació (F. Montalvo). 8) Campanyes de
      conscienciació (A. Segura i F. Caries). 9) La informació municipal a Franca (M.
      Desroc). 10) Les radios municipals i locals U. Castelló). 11) El vídeo i el cinema
      (P.I. Fages). 12) El cinema com a suport i I'exhibició i distribució comercial com
      a canal U.A. González i R. Carvajal). 13) Una tercera via a la televisió. L'expe-
      riencia de R.T.V. Cardedeu (T. Garriga). 14) El cartel1 i les seves funcions íJ.M
      Trías Folch).



      DIVERSOS AUTORS
      1981 Chequeo a la Radio de Cataluña, Barcelona. I.O.R.T.
      Ponencies presentades a les $rnades sobre radiod~usió   realitzades a Tarrago na
      (Tortosa), Lleida, Girona 1' Barcelona (Manresa) durant 1980, per iniciativa del
Centro A utónomo de Barcelona del Instituto Oficial de Radiodifusión y Televi-             103
sión (I. O.R. T.).
 En les quatre seccions en les quals s'articula el llibre es recullen les tematiques
 següents:
    1) El bilingüisrne en la radio catalana, A . González (Tortosa). La ridio com a
mitja de difusió cultural, P. Barrachina (Tortosa). La informació i comunicació,
 radiofoniques, J . Pedrol (Tortosa). La ridio local davant la Radio Ncional, A .
Amorós (Tortosa).
    2) La radio i la comunicació local i comarcal, S. Gene (Lleida). La radio i la se-
va projecció social, F. Gelouch (Lleida). La dona i la radio, M. Bomelon (Lleida).
 La professionalitat informativa a la ridio, A . Bautista (Lleida).
    3 ) La programació en les emissores locals, D. Bartolí (Girona). La informació,
J . Casellas (Girona). Les relacions públiques i la ridio, P. C o d e a (Girona). Pas-
sat i present de la publicitat en la radio, J . Teixidor (Girona). Radio catalana i ra-
 dio en catala, M. Pont (Girona). La llengua en la radio catalana, E. Paniagua
 (Girona). L 'esport en la radio, E. Mascort (Girona). El futuro de la radio comar-
cal, J . Puigb6 (Girona).
    4) La tradición oral, J.J. Cardenal (Manresa). Les emissores en freqüencia mo-
 dulada, J . E. de Pedro (Manresa). La ridio comarcal, J. Mira (Manresa). Les ones
 lliures i la legislació, J.M. Salillas (Manresa). Financiació de les emissores de r i -
 dio, J.M. Sol2 (Manresa).



DIVERSOS AUTORS
1981 Converses de Cinema a Catalunya. Pon2ncies. Barcelona, Institut del
     Cinema Catala.

Agrupació de les ponencies presentades a les primeres converses de cine a Cata-
lunya.
La relació de les 63 ponencies presentades, agrupades en imbits específics, és la
següent:

  Ambit 1: An2lLri Hist6nia: 1 ) Esquema historic del cinema a Catalunya
(R. Gubern, P.S.U.C.). 2) Analisi historica (M. Porter, C . Puig i A . Pascual,
E.R.C.).

   Ambit 2: Problematica industnd i comercial: 1) Problemitica comercial i in-
dustrial (J. Tarrazón). 2) Estandars i prornoció de curtmetratges (T. Pladevall).
3 ) Defensa i promoció de curtrnetratges (J. Romaguera). 4) Promoció de cine i
qualificació de sales de d'exhibició cinematografica (V. Casas). S ) La producció
cinematografica a Catalunya: crisi i perspectiva (C. Duran, P.S.U.C.). G) Pro-
blernatica de la distribució cinernatogrifica (J. L1. Galvarriato). 7)Problemitica
104   industrial i comercial (M. Porter, A. Pascual i Ch. Puig, E.R.C.). 8 ) Problemati-
      ca de l'exhibició (J. Lecumberri). 9) Situació del cinema d'animació i de dibui-
      xos animats a Catalunya (J. Artigas i A. Miquel). 10) Problemitica de la petita i
      mitjana empresa d'exhibició ( N . Agustí). 11) L'exhibició cinematografica: pro-
      postes. (C. Duran, P.S.U.C.). 12) Situació del curtmetratge. Alternativa. (A.
      d'Ocon i J . Guitart). 13) Primeres mesures a prendre per a ajudar la producció
      del cinema catali O.M. Forn, A.C.P.C.I.). 14) Les cooperatives de treball asso-
      ciat: alternativa per a la producció cinematografica (LI. Ferrando). lfi) La pro-
      ducció cinematografica a Catalunya: crisi i perspectives ( G . Hernández).

         Ambit 3: Problematica professional i d'ensenyament: 1) Ensenyament del ci-
      nema a Catalunya (E. Bouqué). 2) Per una política d'autor (M. Sanz). 3) L'accés
      a la professió per I'ensenyament (J. Méndez). 4) Problemitica social i professio-
      nal del treballador del cinema a Catalunya (M. Porter, A. Pascual i Ch. Puig,
      E.R.C.). J ) Escola professional de Cinema (X. Nada1 i J . LI. Fecé). 6)Bases per a
      una nova estructura cinematogrifica catalana solidaria i al servei de tots (M.
      Muntaner, C.N.T.). 7) Problemitica social i professional del treballador de ci-
      nema a Catalunya (E. Blasi, C.O.N.C.).

         Ambit 4: Problemes Culturals: 1 ) Qüestions prioritiries per a la posta en mar-
      xa d'una política cinematogrifica a Catalunya (J.M. López i J. Romaguera,
      N.E.). 2) La Setmana de Cinema de Molins de Rei (J. Faura). 3) Producció i dis-
      tribució de cinema alternatiu (M. Pigrau). 4) Les revistes de cinema en catali (E.
      Rimbau). j ) Passat, present i futur del Festival del Film Amateur de la Costa
      Brava (A. Hereu). 6) De la ~FilmotecaNacional de España en Barcelona)) a la
      «Filmoteca Nacional de Catalunya)) (Equip Filmoteca de Barcelona). 7) Cinema
      i Historia a Catalunya (M. Selva, E. Monterde i A. Sola). 8) Educació i imatge
      (Drac Migic). 9 ) Present i futur de la Setmana de Cinema Internacional a Barce-
      lona (J. LI. Guarner). 10) Vers una política global cinematografica del foment i
      difusió del cinema per a menors (J. Romaguera). 11) Biblioteques-Arxius (qua-
      si) publics de cinema a Catalunya (J. Romaguera). 12) El cinema infantil (Drac
      Magic). 13) Problemes Culturals (P. S.U.C.). 14) Problemes Culturals (M. Por-
      ter, A. Pascual i Ch. Puig, E.R.C.). IJ) Per la promoció del cinema (J. Min-
      guell). 16) Vers una política cultural-cinematografica d'abast els Paisos Catalans
      U. Romaguera). 17) Problematica Cultural (M. Bou, C.O.N.C.).

        Ambit j: Normalització del catala a l cinema: 1) Normalització del catala al
      cinema (J.A. Abril i J.M. López-Llaví). 2) Normalització del catala al cinema
      (M. Porter, A. Pascual i Ch. Puig, E.R.C.). 3 ) Normalització del catala
      (P.S.U.C.). 4) Normalització del catali al cinema (J. Tusell, U.D.C.). J) Nor-
      malització del catali al cinema (LL. Galvarriato). 6) Normalització del cata12 al
      cinema (X. Camí, C.O.N.C.). 7) Normalització del cata12 al cinema (J. Tarra-
      zón). 8) Protecció específica al cinema catala parlat en catali (F. Bellmunt).
      9) Un toc d'alerta sobre la publicitat cinematogrifica (J. Romaguera).
  Ambit 6: Relaczbns Cinema- Televisió: 1) Cinema-Televisió (M. Porter, A.            105
Pascual i Ch. Puig, E.R.C.). 2) Relacions Cinema-Televisió (C. Duran,
P.S.U.C.) 3 ) Relacions Cinema-Televisió (R. Beleta, M. Segarra i A. Jover,
C.D.C.). 4) Relacions Cinema-Televisió (F. Betriu, C . 0 . N .C.) 5) Relacions
Cinema-Televisió U. LL. Galvarriato, Gremi distribuidors). 6) Relacions
Cinema-Televisió (J. Tarrazón, Gremi d'exhibidors). 7) Relacions Cinema-
Televisió ( D . Martí).

  Ambit 7: Trasp'is de competencies: 1 ) Traspis de Competencies (F. Luchetti,
C.O.N.C.). 2) Traspis de Cornpetencies (M. Porter, Ch. Puig i A. Pascual,
E.R.C.).

  Ambit 8: Creació de l'Ens autonom del cinema catala: 1) Ens autonom íJ.LL.
Galvarriato, G.D.P.B.). 2) L'ens autdnom del cinema catali U.M. Forn,
P.S.C.-P.S.O.E.). 3) Notes sore 1'Ens Autdnom del cinema catali (P.S.U.C.).
4) Ens Autonom. Registres U. Cominges, C.O.N.C.).



DIVERSOS AUTORS
1981 Converses de Cinema a Catalunya. Conclusions, Barcelona, Institut del
     Cinema Catali.

Conc~zcsions estzcdis i d~cussions
           dels                  realitzats a les Pn'meres Converses de Cine -
ma a Catalunya.
Resum dels treballs realitzats pels vuit imbits següents, en els quals es dividiren
les Converses de Cinema a Catalunya: 1) Anilisi histdrica. 2) Problemitica in-
dustrial i comercial. 3) Problemitica professional i d'ensenyament. 4) Proble-
mes culturals. 5 ) Normalització del catali al cinema. 6) Relació cinema-
televisió. 7) Traspis de competencies. 8 ) Creació de I'ens autonom del cinema
catali.



DIVERSOS AUTORS
1981 Primeres Jornades Catalanes sobre co~unicació2udio-visual, Barcelona,
      Centre dlEstjdis de la Comunicació Audio-visual, policopiat.

Agrupació de les ponencies presentades a les primeres jornades catalanes de co-
municaci6 2udio-vljual.

La relació de les 9 ponencies és la següent: Bases per a una política comunicativa
a Catalunya (A. Balletbó, P.O. Costa i S. Schaaff). L'ús del llenguatge als mit-
jans de comunicació iudio-visual (R.V. Gras). Patrons de variants dialectals
U.M. Pujal). Aplicar la normativa fabriana U. Cabanes). La interrogad de la
106   normativa (C. Serrallonga). El llenguatge teatral (R. Salvat). Tecnologia i Políti-
      ca comunicativa (T. Martínez i E. Selma). Una política de comunicació local per
      a Catalunya (E. Udina). Per que el docudrama? U.M. Baget).



      DIVERSOS AUTORS
      1981 «La Premsa comarcal a Catalunya», dins A r e l , n ? 1, (abril, maig, juny
            1981).

      Nzímero monografic de la revista Arrel, deáicat a la premsa comarcal a Catahnya.

      En els nou articles es tracten els temes següents: Una visió histdrica de la premsa
      comarcal U. Guillamet). La premsa comarcal i la censura U. Busquets). La prem-
      sa comarcal suma 44.378 exemplars diaris U.M. Huertas). L'exemple estimulant
      d ' E l 9 nou (J. Masolives). Regió 7: dos anys llargs de «premsa viva» (Equip Regió
      7). Grama: dels anys heroics als anys de crisi (E. Madueño). L'exposició de Prem-
      sa Catalana actual O.M. Figueres). El Congrés de la Premsa Comarcal O.M.
      Huertas). El Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona (E. Udina).



      EQUIP DE LA FACULTAT DE CIENCIES DE LA INFORMACIÓ
      1980 «Televisió i autonomia a Catalunya)), dins Taula de Canvi, n? 21 (mar<-
            juny 1980), pp. 32-41.

      Propostes generals per a establir u n model de televisió e n el context d'una Cata-
      lzlnya autonoma.
      Els autors defineixen les normes bhiques que possibilitarien el funcionament
      d'una televisió pública, democratica i descentralitzada a Catalunya. Després de
      fer una serie de consideracions crítiques al model de Radio-Televisión Española
      (1979) s'assenyalen les insuficiencies i dificultats que el model autdnom de tele-
      visió hauria de solucionar en els seus apartats tecnoldgics i financers.



      FIGUERES, J.M.
      1979 Premsa Catalana (1641- 1979), policopiat.
      Estudi hist6ric de la premsa catalana, no publicat
      L'autor p a s a revista a les principals publicacions catalanes ordenades alhora cro-
      noltigicament i tematicament, fent referencia tangencia1 al marc extern i cen-
      trant I'aniilisi en la visió dels títols, la seva vida i les característiques principals.
FIGUERES, J.M.
1979 «La premsa catalana: 1966-1979», dins L'Avenc nP 20 (octubre 1979),
     PP. 66-70.

An2lisi de la premsa catalana recent.

La llei de premsa i impremta, I'absencia de publicacions periodiques generals i
la situació dels diaris en catali (Migdia, Poble Andovd, Avui, El Temps, Punt            '

Diarz), són els principals aspectes que I'autor analitza.



FIGUERES, J.M.
1980 «Prensa en catalán: S00 títulos», dins Nuestro Tiempo, nP 317 (Novem-
      bre 1980), PP. 84-89.

Situació actual de la premsa catalana.

Exposició d'alguns dels problemes que afecten la premsa catalana amb referen-
cies a la crisi i el futur. Inclou un text de Jaume Vilalta sobre el futur de la prem-
sa catalana i una griifica d'evolució de tiratge de 1'Avui (1976-1980).



FIGUERES, J.M.
1981 «Situació actual dels mitjans de comunicació de masses en llengua cata-
     lana al Principat de Catalunya)), dins Nationalia, n ? VI, pp. 39-78.

An2lisi de la premsa, r a o i televisió en catala el 1980.

Ponencia presentada a les «Cinquenes jornades del CIEMEN», celebrades a
I'Abadia de Cuixi del 18 al 24 d'agost del 1980, on s'exposa el moment present
dels grans mitjans de comunicació en relació a la llengua catalana. Conté nom-
broses referencies bibliogrifiques i reflexions de caricter general sobre els diver-
sos aspectes problemitics.



GABINETE DE ESTADÍSTICA E INFORMÁTICA DEL MINISTERIO DE
CULTURA
1980 Los Hábitos Culturales de la Población Infantil, Madrid, Ministerio de
     Cultura.
Els resultats més sobresortints d ' u na enquesta realitzada pel Ministen'o de Cul-
tara per a coneixer els h2bits culturals de la població espanyola compresa entre
els G i els 13 anys.
108   Enquesta realitzada a la població infantil espanyola per a delimitar els seus ha-
      bits culturals (utilització del temps, habits de lectura, musicals, teatrals, altres
      activitats i la influencia exercida per I'entorn social i escolar).
         De I'analisi de la utilització del temps pel nen s'evidencien uns models d'acti-
      vitat i comportament culturals setmanals les grafiques dels quals s'exposen a les
      pagines 36-38. La investigació proporciona també informació percentual sobre
      les diferentes Ilengües en que llegeixen els nens espanyols, formes d'accés a la
      lectura, principals continguts d'aquesta, accions que van motivar la lectura, etc.
         Les dades s'ofereixen per zones geografiques, amb la qual cosa hom pot com-
      provar les diferents tendencies regionals. Un capítol del treball es dedica a
      I'atenció que té el nen vers la televisió i I'acceptació de programes.



      GABINETE DE INFORMÁTICA ESTADÍSTICA DEL MINISTERIO DE
                                      Y
      CULTURA
      1978 La Realidad Cultural de Espaifa, Madrid, Ministerio de Cultura.

      Els resultats més sobresortints de la primera enquesta realitzada pel Ministen de
      Cultura en u n ampli Pla dtEnquestes Culturals, tendents a coniixer la realztat
      cultural dtEspanya.

      El fullet divulga alguns dels principals resultats evidenciats per I'enquesta que es
      recullen amb més detall en un altre llibre de títol semblant. Els resultats, expo-
      sats graficament i per sectors geografics, proporcionen informació sobre els te-
      mes següents:
         1 ) Practiques culturals dels espanyols: dades sobre la lectura de Ilibres, peri6-
      dics i revistes, assistencia a biblioteques; audició de música, assistencia a discote-
      ques, a espectacles musicals; freqüencia en les visites a exposicions artístiques i a
      monuments, a representacions teatrals i a cinemes; escolta de radio, audiencia
      de televisió, assistencia a espectacles esportius i practica d'esports.
         2) Marc organitzatiu en el qual es realitzen les practiques culturals: diferents
      organitzacions de caracter cultural, veinal, religiós, esportives, associació de pa-
      res d 'alumnes, sindicals i juvenils.
         3) Freqüencia mensual en hores i sortides dedicades a activitats culturals.
         4) Principals condicionaments del comportament cultural dels espanyols: co-
      rrelacions entre hores dedicades pels pares i els fills a activitats culturals assenya-
      lades a 1).
         j) Demandes culturals: tendencies culturals de la població espanyola en l'es-
      colta de radio, visió de televisió, escolta de música, lectura de Ilibres, premsa i
      revistes; assistencia a cinemes, teatres, espectacles musicals, discoteques, biblio-
      teques, museus, espectacles esportius i practiques d'esports.
GENERALITAT DE CATALUNYA.                                                               109
1981 Servei de Promoció Cultural. Proposta d'actuació, Departament de Cul-
     tura i Mitjans de Comunicació. Direcció General d'Activitats Artístiques
     i Literiries, policopiat.

Pla d'actuació de la Generalitat de Catalzlnya en materia de promoció cultural.

El servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya proposi el marc
de 1981 un pla d'actuació en el qual es considerava la necessitat de realitzar dues
amplies enquestes dirigides a 1 ) els ajuntaments i 2 ) entitats i fundacions cultu-
r a l ~ Catalunya, amb la finalitat d'establir una Guia Cultural de Catalunya,
      de
en la qual figuressin totes les dades d'interes cultural del Principat: serveis mu-
nicipal~ cultura, entitats, fundacions, corals, sales d'exposició, teatres i cine-
          de
mes, museus, biblioteques, publicacions, etc.
    El document que es ressenya considera les propostes d'actuació en aquest do-
mini, a h í com les tres etapes en les quals s'hauria de portar a terme la citada ac-
tuació.



GIFREU, J.
1980 «La difusió de premsa diaria y setmanal a Catalunyaa, a la revista An2li-
     si. Quadems de comunicació i cultura, n? 1 (juny de 1980), pp. 23-61.
Estudi sobre la dryusió de premsa a Catalunya durant els anys 1978 i 1979.

De I'estudi empíric de la difusió de diaris i setmanaris a Catalunya l'autor esta-
bleix els índexs de producció i consum de premsa en llengua ctalana. Només el
5,6 % en els diaris i 1' 1,5 % en els setmanaris; la resta es produeix en llengua
castellana.




GRUP INDEPENDENT D'ESTUDIS COMARCALS DE CATALUNYA
(GiECC).
Sondeig d'opinió sobre Radio Sant Boi (I), Barcelona, G.I.E.C.C.
Estudi sobre l kudien   Lis de Radio Sant Boi.
Investigació empírica sobre una mostra de 396 enquestes, realitzada a persones
més grans de quinze anys de Sant Boi, amb la intenció de coneixer la seva opinió
sobre l'emissora municipal. La investigació proporciona informació sobre: Ca-
racterístiques generals de la població enquestada. Coneixement de l'emissora
entre els radioescoltes. Estructura de I'audiencia de Radio Sant Boi. Opinió so-
bre els programes de Ridio Sant Boi. Coneixement sociolingüístic de I'auditncia.
ilo   GRUP DE MITJANS DE COMUNICACI~ NACIONALISTESD'ESQUERRA
                                                DE
      198 1 La televisió als Paisos Catalans. Anzlisi i alternativa, Barcelona, Assem-
            blea de Gricia de Nacionalistes d'Esquerra.

      A n z h i i propostes del partit catala Nacionalistes dlEsquerra sobre el funciona-
      m e n t de la T. V. a Catalunya.

      Posició del partit esmentat davant la situació originada per l'actual sistema
      d'emissions de Radio Televisión Española a la comunitat catalana. El partit pro-
      posa I'establiment gradual d'una televisió pública nacional per als Paisos Cata-
      lans, independent dels grups tradicionals de pressió i controlada per la població.



      GRUP DE PROFESSIONALS DE RADIO TE LE VI SI^ ESPANYOLA A
      CATALUNYA
      1980 Informe per a una televisió nacional a Catalunya, Barcelona.
      A n d z i i i propostes d ' u n grup de professionals de R. T. V.E. sobre el funciona-
      m e n t de la televisió a Catalanya.
      Contribució del grup de professionals esmentats a I'establiment de les bases del
      que hauria d'ésser una televisió nacional a Catalunya. El grup, després d'analit-
      zar la problemitica del mitji en els sectors: a ) de la programació; 6 ) dels horaris
      i imbit de les emissions; i c ) dels mitjans tecnics i de producció, proposa com a
      model el d'una televisió oberta a tots els corrents d'opinió i de pensament i a la
      participació de la comunitat ciutadana, i sotmesa al control democritic de les
      institucions representatives de Catalunya, és a dir, el Parlament Catali i la Ge-
      neralitat de Catalunya.



      GUILLAMET, J.
      1976 La nova premsa catalana, Barcelona, Edicions 62.
      Estudi hzst6nc del renaixement de la premsa a Catalunya.
      L'aniilisi de J. Guillamet es divideix en dos blocs. En el primer es consideren de
      manera general els problemes que afecten la informació a Catalunya el 1975;
      I'autor s'atura en tres temes bisics en la seva opinió: 1 ) els aspectes tecnics i pro-
      fessionals; 2) els aspectes polítics referits a la llibertat d'expressió; i 3) els referits
      a la llibertat de I'ús de la llengua propia del país. En un segon bloc es considera
      la premsa comarcal a Catalunya. S'estudia primer el període 1939-1966 i amb
      posterioritat I'etapa oberta amb la Ley de Prensa de 1966 (1966-1975).En una
      segona part d'aquest bloc es ressenya historicament la premsa de les comarques
      catalanes del Principat .
INSTITUT DELCINEMA CATALA (1.C. C.)                                                   111
1980 Origen, composición y esquema de funcionamiento del Institut del Ci-
      nema Catala (1.C. C.), Barcelona, Institut del Cinema Catali, polico-
      piat .

Estructura i compet2ncies de I'Institut del Cinema Catala.

Informació sobre I'origen, composició, funcionament i activitats de 1'Institut del
Cinema Catali.



MINISTERIO DE CULTURA, DIRECCIÓN GENERALDE CINEMATOGRAF~A
1978 Datos Informativos Cinematográficos, Años 1965-1976, Madrid, Minis-
      terio de Cultura, Dirección General de Cinematografía.

Informe sobre el sector cinematografic de 196s a 1976

Informacions sobre: Productores i pel.lícules produides entre 1965 i 1976. Dis-
tribució de pel~lícules
                      espanyoles i estrangeres. Directors i pel~lículesespanyoles
realitzades.



MINISTERIO DE CULTLJRA, DIRECCIÓN GENERAL DE CINEMATOGRAF~
1976 Peliculas, Recaudaciones, Espectadores. Datos 1976, Madrid, Ministerio
      de Cultura, Dirección General de Cinematografía.

Informe sobre el sector cinematografic el 1976.
Informacions sobre: Recaptacions i espectadors a Espanya, per províncies. Assis-
tencia mitjana i nombre de pel~lícules,per distribuidores. Reiació entre recaptació
i nombre d'habitants per província (1976). Relacions de les pel.lícules, nacionals
i estrangeres, exhibides durant I'any per la seva recaptació i el nombre d'especta-
dors.



MINISTERIO DE CULTURA, SECRETAR~A          GENERALTÉCNICA
1978 Demanda Culturalen España, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría
      General Técnica, Gabinete de Estadística e Informática.

Primera gran enquesta, a nivell de tot l 'Estat espany ol, realitzada pel Ministen'
de Cgltura a m b la finalitat d'obtenir les dades que permetin establir una políti-
ca cultural nactonal.
112   Les dades que proporciona la investigació present, centrada sobre I'equiparnent
      cultural de 700 municipis espanyols, es basen en una amplia mostra de 52.670
      enquestes. El «carnp cultural%   delirnitat per aquesta analisi es basa en el coneixe-
      ment estadístic de les diferents funcions culturals de cada «expressió»cultural.
      Els sis tipus de funcions culturals ressenyats són: 1 ) la conservació del patrirnoni
      cultural; 2) la creació del patrimoni cultural; 3 ) I'edició de productes culturals;
      4 ) la representació d'obres culturals; j ) la comunicació d'obres culturals; i
      6)I'anirnació. Les expressions culturals considerades, que abasten la totalitat de
      I'espectre cultural, són: 1 ) I'expressió literaria o escrita; 2) I'expressió musical;
      3 ) I'expressió plastica i arquitectonica; 4 ) I'expressió escenica; j ) I'expressió ci-
      nernatografica; 6)I'expressió radiodifosa i televisada; 7 ) la cultura física; i 8) el
      turisrne.
         Els resultats s'organitzen en les irees següents:
         1 ) Indicadors culturals: Freqüencia d'utilització i exercici d'activitats cultu-
      rals. Nombre mig d'hores setmanals dedicades a I'exercici d'activitats culturals.
      Caricter complementari o substitutiu entre activitats culturals.
         2) Condicionants del cornportament cultural: Influencia de I'entorn familiar.
      Influencia de I'entorn educatiu. Influencia de I'entorn geografic.
         3 ) Grau d'utilització de I'equipament cultural: Equipament municipal.
      Equiparnent familiar.
         4 ) Demanda cultural: Activitats culturals dernanades. Satisfacció en la realit-
      zació de les activitats culturals.




      MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARÍAGENERAL TECNICA
      1979 Raa'zod&sGny TelevisrOn. Datosestadírtzios 197J-1977, Madrid, Mi-
            nisterio de Cultura.

      Taules estadístlques referides a radio i televirió durant els anys 197J-1977.
      Les taules estadistiques són confeccionades atenent a les recornenacions interna-
      cional~ la UNESCO. No es tenen en compte les emissores individualrnent, i
              de
      les dades compilades són els totals de cada província. El llibre ofereix informació
      del període 1975-1977 sobre:

         A ) Radiodifusió: 1 ) Emissores per província, en O .M. i F.M. 2) Ternps inver-
      tit en els espais, segons generes i per províncies. 3) Setmana tipus, per províncies
      i resurn anyal per rnesos. 4) Serie retrospectiva. Anys 19711 1974. j ) Personal i
      salaris.
        B) Televisió: 1 ) Ternps invertit en els espais (en directe, en connexió, filmats)
      per mesos. 2) Ternps invertit en els espais, segons generes, rnesos, i emissores
      (Madrid, Barcelona i Eurovisió).
MINISTERIODE CULTURA, SECRETARÍA GENERALTÉCNICA                                        113
1980 Cinematografía. Datos Estadí~ticos1978, Madrid, Ministerio de Cultu-
     ra, Secretaría General Técnica, Gabinete de Estadística e Informática.

Informe sobre el sector cinematografic el 1978.
Informació estadística sobre els sectors de Producció, Distribució, Exhibició, Fes-
tivals Cinematogrifics i Protecció Economica, elaborada a través dels sectors es-
mentats i del Servicio de Control de Taquilla.
   L'informe proporciona dades sobre: activitat i característiques de les sales de
projecció (amb els índexs sobre el nombre de cinemcs, espectadors, recaptació,
assistencia mitja i despeses mitges); activitat de les productores nacionals (amb
serie estadística del període 1970-1978); distribució cinematogrifica (amb serie
estadística del període 1967-1978); festivals cinematografics; protecció economi-
ca durant els anys 1971-1978; i pel.lícules espanyoles i estrangeres amb major re-
captació (1365-1978).



MINISTERIODE CULTURA, SECRETARÍA            GENERAL TÉCNICA
1980 El nino y sus hábitos culturales, Madrid, Ministerio de Cultura, Secreta-
     ría General Técnica. Gabinete de Estadística e Informática.

Enquesta a gran escala per a conzixer en profulnditat els habits cuíturals de lapo -
blació compresa entre sir i tretze anys.
La investigació, realitzada sobre una mostra de 17.444 nens, es centra al voltant
de cinc gran objectius: 1) Coneixement de la utilització del temps pel nen;
2) Coneixement dels seus hibits de lectura; 3) Coneixement dels seus hibits
musicals; 4) Estudi d'altres activitats alternatives de la població infantil (accep-
tació de programes de televisió, radio, teatre, etc.); i S) Coneixement de la in-
fluencia de I'entorn escolar i familiar en els hibits culturals del nen.
   La mostra inclou 1.347 enquestcs fetes a nens de Barcelona província, 869 de
nens de Catalunya (sense comptar Barcelona) i 852 de les Illes Balears. Els resul-
tats són organitzats de la manera següent:
   1 ) Entorn familiar, geografic i educatiu del nen.
   2) Utilització del temps pel nen, desglossat geogrificament, segons activitats,
companyies, situacions i mencions temporals, i ordenat en les categories de dies:
feiners, dissabtes i diumenges.
   3) Característiques que conformen I'habit lector de la població infantil, des-
glossat segons preferencia de lectures, llengua d'edició, accés a la propietat, per-
sones que decidiren la compra, lloc de compra, coneixement d'existencia, mo-
tius que van donar origen a la compra, nombre de llibres i contes posseits per la
població infantil, pressupost setmanal dedicat a la compra de llibres i tebeos,
preferencies dels pares pel que els nens llegueixin i freqüencia de les lectures.
114      4) Característiques que conformen I'hibit musical entre la població infantil,
      desglossat segons la freqüencia d'escolta, temitiques preferides, llengua de gra-
      vació, formes d'accés a la propietat, persones que decidiren la compra, lloc de
      compra, coneixement d'existencia, motius que originaren I'adquisició, nombre
      de discos i cassetes posseits i pressupost setmanal dedicat a la compra de discos i
      cassetes.
         S) Característiques que conformen I'hibit teatral entre la població infantil,
      desglossat segons índex d'assistencia a representacions, record de la darrera obra,
      lloc en que es representa I'obra, companyia amb la qual presencia la darrera
      obra, actituds a participar en una obra de teatre i nombre d'ocasions que :ha ac-
      tuat qn una representació.
         6)Index d'acceptació de programes de Televisió Espanyola, desglossat per
      edat i sexe; característiques geogrifiques, familiars i ambientals.
         7) Equipament dels centres d'ensenyament, desglossat segons les activitats
      dels centres i el seu equipament.



      MUNSO CABUS, J. i d'altres
      1980 Breu hist6na dels programes en catala a RTVE, Barcelona, RTVE.

      Hist6na dels programes de R. N. E. i T. V.E. parlats en catala.

      Recopilació heterogenia de programes, horaris i dates en que foren emesos els
      programes en catali de R.N. i T.V.E.



      OFICINA DEJUSTIFICACI~N LA DIFUSION - (OJD)
                                      DE
      198 1 Recopilación de los controles efectuados en el año 1980, Madrid, O .J.D.

      Recopilació deis controls de a'z~usió
                                          defectuats per I'0.J. D. durant els anys 1979
      i 1980.
      Únic estudi verificable sobre la difusió real de les revistes i diaris a Espanya. No
      obstant, 1'O.J.D. no controla totes les revistes i diaris en circulació, només
      aquells que sol.liciten el seu control. La recopilació de controls ofereix dades so-
      bre: l ) Difusió mitja de la publicació. 2) Tirada útil. 3) Subscriptors. 4) Difusió
      total. S) Període controlat. 6)Repartiment geografic dtt la difusió (aquestes da-
      des es troben al Butlletí mensual de I'entitat).
PARÉs, M. i d'altres
1981 La televisió a la Catalunya autonoma, Barcelona, Edicions 62

Investigació base sobre el marc cultural, hist6n'c, jurídic, PolítiC i tecnologic de
R. T. V.E. a Catahnya.
Els autors, un equip format per professors universitaris i professionals dels mit-
jans, es plantegen els principals problemes i les perspectives que han d'ésser
abordades en considerar el mitja televisiu en una etapa de descentralització de
govern com el que suposa I'establiment de les autonomies polítiques a Espanya
el 1979.
   La investigació s'estructura al voltant dels temes següents:
1) Perfil sociol6gic de Catalunya respecte a la televisió (M. Parés). 2) Evolució
historica de la televisió a Espanya i a Catalunya O.M. Baget). 3) La televisió i els
textos constitucionals (M. Parés). 4) Estudi sociolingüístic de cara a una futura
televisió catalana (J. Berrio). I) Estructura de Televisión Española (A. Fancelli,
M. Gómez i 1. González). G) R.T.V.E. a Catalunya avui (E. García i S. Schaaff).
7) Els partits polítics i la televisió (M. Parés). 8) Un model de televisió per a la
Catalunya autonoma. (Conclusions).




RADIO BARCELONA - SER
1980 Aildiencia de Radio Barcelona (O.M. i F. M.), Banelona, Radio Banelona.

Recopilació de dader sobre l'audiencia de Radio Barcelona
Informe preparat per a les Agencies de Publicitat i Anunciants per Radio Barce-
lona com a referencia objectiva de la seva audiencia en I'iirea metropolitana de
Barcelona, en base a les investigacions realitzades per 1'Institut ECO. L'informe
conté els quadres següents: Ranquing general d'audiencia de les emissores co-
mercial~ Barcelona en O.M. i F.M. (dilluns a divendres). Ranquing general
          de
d'audiencia de les emissores comercials de Barcelona en O.M. i F.M. (dissabtes).
Rinquing general d'audiencia de les emissores comercials de Barcelona en O.M.
i F.M. (diumenges). Audiencia de Radio Barcelona en O.M. i F.M. cada dos
quarts (dissabtes). Audiencia de Radio Barcelona en O.M. i F.M. cada dos
quarts (diumenges). Pesglossament de I'audiencia de Radio Barcelona en O.M.
Desglossament de l'audiencia de Radio Barcelona en F.M. Esquema de progra-
mació de Radio Barcelona en O .M. Esquema de programació de Radio Barcelo-
na en F.M. Programes locals de Radio Barcelona. Emissores preferides pel que fa
a la música. Emissores preferides pel que fa a la informació. Emissores preferides
per la seva credibilitat. Emissores més identificades amb Catalunya. Actituds de
I'audiencia en F.M. Emissores que s'escolten amb una nitidesa mes gran en
O.M. i F.M. Metodologia de 1'Informe. Planell de I'area metropolitana de Bar-
celona.
116   RADIO TELEVISIO CARDEDEU
      1981 Radio TelevzSió Cardedeu. Una tercera via a la Televisió, Cardedeu, Ri-
           dio Televisió Cardedeu, policopiat.

      Memona informativa de l'emzssora local de telévisió Radio Televisió Cardedeu.
      Informació general sobre els orígens del projecte de creació d'una emissora co-
      munitaria de televisió a la ciutat de Cardedeu (Barcelona). La memoria contem-
      pla una desigual serie d'aspectes histories, tecnologics, economics, de programa-
      ció i jurídico-polítics, la solució dels quals permetria el funcionament de noves
      emissores de televisió, alternatives als sistemes tradicionals de monopoli estatal i
      oligopoli comercial.


      RADIOTELEVISI~N  ESPAÑOLA
      1976 RTVE, 1976, Madrid, Radiotelevisión Española
      Anuan' de Radiotelevbión Espatiola.
      Síntesi de les activitats desenvolupades pel «Organismo Público Centralizado»
      RTVE, durant el 1976.
         L'anuari inclou informació sobre els apartats següents: Síntesi historica de la
      radio i televisió espanyoles (p. 18). Normativa jurídica vigent (1976). Composi-
      ció del Consejo General i Organigrama de Radiotelevisión Española (pp. 9, 10 i
      11). Funcionament dels Serveis Informatius (p. 20 i SS.).Programes per a I'exte-
      rior (p. 47). Programes setmanals (p. 58 i SS.).Cinema a Televisió Espanyola
      (pp. 74-79). Altres programes: religiosos, musicals, dramatics, de divulgació,
      concursos, telefilms, esports, Ilibres, etc. Informació sobre producció: propia i
      estrangera (1976). Característiques tecniques dels equips de distribució. Televi-
      sió exterior (satel.lit), per cable i color (pp. 149-151). Audiencia de R.T.V.E.
      (pp. 154 i SS).Publicitat (p. 174). Administració i finances (p. 168 i ss.). Vendes
      a d'altres paisos (pp. 184-183). Eurovisió i activitats internacionals de R.T.V.E.
      Instituto Oficial de Radiodifusión y Televisión (pp. 196-197). Radio Nacional de
      España (p. 202 i SS.). Agenda de Centres i corresponsals de R.T.V.E. (pp. 263-278).


      RADIOTELEVISI~N      ESPAÑOLA
      Informe sobre el circuito catalán de Radiotelevz~iónEspatiola, polico-
      piat.
      Memoria sobre el circuit catala de R. T. V.E.
      Informe sobre la situació del Centro de Producción de Programas de R.T.V.E.
      en Cataluña (1979). Es descriu I'evolució historica del centre, els mitjans tecnics
      i humans, la producció i programació del circuit catala, les hores d'emissió i, fi-
      nalment, I'audiencia.
ROMAGUERA, J. (a cura de)                                                                117
1980 Política i acció cultural cinematogr2f;ca catalana, Barcelona, Institut del
     Cinema Catala, policopiat.

Esbovanys de treballper a delimitar unapon2ncia sobre la política i lácció cul-
tural d ' u n a cinematografia catalana.
El contingut s'organitza en les cinc arees següents: 1 ) Estudis de producció.
2) Ensenyarnent. 3) Filrnoteca. 4) Biblioteques i arxius. j) Difusió cinernato-
grafica alternativa.




SERVEI D~ESTUDIS LA BANCA MAS SARDA
                    DE
1981 Deu Anys d'Exbibició Cinematogr2f;ca a Catalunya: una aproximació
      quantitativa, policopiat.
Investigació encarregada per l'lnstitut del Cinema Catala al Servei d'Estudis de
la Banca Mas Sarda a m b la intenció de con2ixer e l p e s economic de la indiístria
cinematogrdfica catalana.
El treball, que és un avenc d'un estudi més ampli en fase d'elaboració, contem-
pla solarnent la part relativa a I'exhibició cinematografica i analitza els tres temes
següents: 1 ) Davallada en el nombre de sales de projecció. 2) Davallada del vo-
lurn global d'assitencia al cinema. 3) Augment relatiu de les recaptacions.




SERVICIO DE ESTUDIO DE CONTENIDOS DE RADIOTELEVISION
ESPAÑOLA E INSTITUTO DE ESTUDIOS COMERCIALES DE
OPINION (E.C.O.).
1979 Estudio sobre laprogramacGn del circuito catalano-balear, Madrid, Ser
      vicio de Estudios de Contenido de R.T.V.E., policopiat.

Estudi de l 'audie'ncia de la programació e n catald de R TVE (1979)     ,).




Investigació empírica sobre una rnostra de 1.200 individus, del Principat i les
Illes Balears, amb la finalitat de recollir la repercusió de la prograrnació del cir-
cuit de R.T.V.E. catalano-balear, a partir de les dades obtingudes per 1'Institut
ECO. La investigació proporciona informació sobre: L'audiencia del circuit
catalano-balear. Comportament i actituds vers els diferents programes. Horaris
6ptims i quantitat de programes catalans a emetre.
118   SOLA 1 DACHS, LL.
      1978     Hi't6n;z dels diani en Catala. Barcelona 1879-19 76, Barcelona,
               E.D.M.A.S.A.

      Estudi sobre els vint-i-sis dians de Barcelona, editats en llengua catalana, entre
      1879 i 1976.

      La fitxa tecnica que acompanya els breus i generals comentaris introductoris de
      cada publicació, inclou una informació precisa sobre els temes següents: 1 ) Pri-
      mer i darrer número editats. 2 ) Format del diari i nombre de pagines. 3) Preu.
      4) Adreces de la Redacció i impremtes. j)Tirada. 6)Nom dels directors, redac-
      tors i principals col.laboradors.




      VÍCTOR SAGI1COMUNICACI~N         S.A.
      1980 Imatge de la premsa en catala, Barcelona, Víctor Sagi, policopiat

      Estudi de mercat sobre la premsa en catala.
      A través d'una enquesta d'opinió, basada en I'analisi sociol6gica de la dinimica
      de grups, I'estudi avalua els quatre temes següents: 1 ) La imatge del diari en ca-
      tala Avui; 2 ) la influencia en els lectors del diari Avui de la política catalana;
      3) les tendencies que s'observen entre els lectors de premsa davant la premsa es-
      crita en catala; i 4) I'evolució més aconsellable per al diari Avui.




      V~CTOR SAGI I COMUNICACI~N         S.A.
      1980 Investigación cualitativa sobre la publicidad en T. V. Catalana, Barcelo-
           na, Víctor Sagi, policopiat.

      Estudi de mercat sobre la publicitat a la televisió catalana.
      A través d'una mostra de 10 persones, catalanes i no catalanes, I'estudi tracta
      d'investigar I'opinió dels entrevistats sobre la imatge de la televisió catalana i la
      seva publicitat. Segons els autors, la televisió catalana cgaudeix de bona imatge
      (. ..) porta un control de programació bastant seriós (. . . ) i és respectada per la se-
      va audiencia. La seva programació té una Iínia educativa, cultural i oberta». En
      funció de I'anterior, la publicitat que s'emetés a Catalunya hauria de controlar la
      seva quantitat i adequar la qualitat a I'audiencia a la qual va dirigida.
VÍCTOR SAGI 1 COMUNICACIÓN S.A.                                                           119
1981 Sondeig qualitatiu per a formalitzar uns tests campanya normalització
     ús de catala, Barcelona, Víctor Sagi, policopiat.

Preestudi d'opinió pública,

Els objectius de la investigació se centren en: 1) coneixer I'opinió que tenen les
persones dels missatges proposats en una campanya publicitaria i comprovar si
aquests s'ajusten als inicialment fixats; 2 ) el grau de comprensió i valoració dels
elements iconics i semintics que componen els missatges; i 3) avaluació general
dels mitjans usats en una campanya de normalització de I'ús del catala.
   De I'estudi realitzat, es remarca la necessitat d'evitar qualsevol connotació
ideologica en la presentació de la campanya, de desenvolupar-la sense al.lusions
i sensibilitzar les persones en el sentit d'evidenciar que es tracta d'una campanya
d'integració de dues comunitats, evitant en tot moment obrir portells entre ells,
com els que podrien resultar de la utilització de missatges unidireccionals d'una
comunitat (la catalana) a I'altra (la castellana), si aquests no fossin acceptats pels
darrers, etc.




J. WALTER THOMSON, S.A.
Publicidad en 1979. Diarios, revistas, T. V., Cine, Exterior, Madrid, J
Walter Thompson, S.A., España.

Informe economic sobre la inversió publicit2na a Espanya durant el 1979.

L'analisi realitzada pel Departament d'Investigació de J.W. Thompson estudia
el total de la inversió publicitaria als principals mitjans durant el 1979.
   Els resultats obtinguts es basen en les dades subministrades per REPRESS i les
proporcionades per AEPE i per CETESA, pel que fa referencia al mitji exterior.
   L'informe de J . W . Thompson de 1979, dividit en set quaderns independents,
ofereix informació sobre la inversió publicitaria en els següents mitjans:
   1) Diaris: Serie estadistica sobre la inversió controlada en el mitji de 1975-
1979. Marques anunciades i anilisi per sectors d'activitat comercial. Nombre
d'anuncis, mida i perspectives en el mitja.
   2) Revistes: Serie estadistica sobre la inversió en els 91 títols controlats, des de
1974 fins al 1979. Marques anunciades i anilisi per sectors d'activitat comercial.
Nombre d'anuncis, mida i perspectives en el mitja.
   3) Televisió: Serie estadística sobre la inversió en el mitj2 durant el període
1971-1979 amb els increments anyals per cada una de les cadenes. Nombre de
marques anunciades, prirneres marques per sectors i inversió. Analisi de les mar-
ques per sectors d'activitat comercial. Duració dels anuncis i temps ocupat a
T.V.E.
120      4) Radio: Serie estadística sobre la inversió controlada en el mitj2 durant el
      període 1976-1979. Marques anunciades i anilisi per sectors d'activitat comer-
      cial. Nombre d'anuncis, duració i perspectives en el mitji.
         S) Cinema: Inversió controlada en el mitji durant el 1979. Marques anuncia-
      des i anilisi per sectors d'activitat comercial. Nombre d'anuncis, mida i perspec-
      tives en el mitji.
         G) Publicitat Exterior: Inversió en el sector en 1979. Marques anunciades i
      anilisi per sectors d'activitat comercial. Nombre d'anuncis, mida i perspectives
      en el mitji.

         En les conclusions, I'informe assenyala, entre d'altres coses, que el volum to-
      tal de la inversió en publicitat durant el 1979 a Espanya fou de 81.250 milions
      de pessetes (estimat). D'altra banda, durant el període estudiat la publicitat a
      diaris, revistes, televisió, radio i cinema es trobava en una base estacional, esserit
      la del mitji televisió la més acusada.