ralment la situació a l'inici i al final de 307 la decada objecte de l'estudi que té una singular transcendencia en ser la de CRÍTICA DE transició d'un regim autocratic a un de LLIBRES democratic. La pretensió es d'amplitud; per exemple, en el camp de la premsa s'ocu- pa de la diaria, la periodica especia- litzada, la local i comarcal, la clandesti- na, sense oblidar aspectes clau en l'estudi hemerografic com la difusió dels títols, la propietat de les capcale- res, etc., acompanyat tot de nombrosos quadres i taules estadístiques amb una savia utilització de totes les fonts docu- Josep Gifreu, Sistemes i politiques de la mental~, d'una memoria economica des comunicació a Catalunya (Premsa, Ra- d'una empresa periodística fins a una dio, Televisió i Cinema. 1970-1980). tesina inedita. En el cas del cinema, des L'Avenc, Barcelona 1983. de la valoració de les recaptacions fins a la visió dels circuits alternatius, tot L'autor d'aquest llibre, profesor a la passant per les productores, distribui- Universitat Autonoma de Barcelona, es dores, etc., destacant, com en tot el con- un profund coneixedor de la comunica- junt de l'obra, una especial atenció als ció a Catalunya per una dedicació cons- fenomens més significatius, siguin tant expresada en multitud de confe- de caracter polític, legal, social, lingüis- rencies, articles, classes, estudis, alguns tic, etc. dels quals son publicats en aquesta ma- A mes de tres anys de la seva aparició teixa Analisi, i recentment s'ha ocupat pública, la valoració que es fa de Siste- de la formació de la Societat Catalana mes ... no pot ser més optima. És una de Comunicació, d'assessorar el primer peca clau per entendre els diversos Simposi sobre ((Premsa i Escola)) apartats que Gifreu estudia gracies a (1984) i de dirigir una recerca prospec- l'amplitud d'objectius abastats, de ma- tiva sobre la comunicació a Catalunya t e r i a l ~ utilitzats i a l'ús que fa d'ells en ( 1 983-1 985) patrocinada per 1'Institut un desenvolupament dialectic entre la d'Estudis Catalans. creació/funcionalitat del mitja especi- L'obra és el resum de la tesi doctoral, ficttítol concret i la incidencia o respos- dirigida per Miquel de Moragas Spa, on ta que en el món social i politic tenia. s'aborden amb un ingent aparell biblio- En la primera part, on es passa revista a grafic amb pretensions gairebé exhaus- les estructures basiques dels mitjans de tives els quatre puntals de la comunica- comunicació a Catalunya, es pot enten- ció audio-visual a Catalunya: la dre el paper que van ocupar els quatre premsa, la radio, la televisió i el cine- mitjans -premsa, radio, televisió i cine- ma, des d'una perspectiva vigorosa- ma-, amb especial referencia a la situa- ment documentada, en un afany alhora ció evolutiva i a la presencia de la llen- sintetitzador, sense vel.leitats interpre- gua catalana. En la segona s'analitza tatives de caire subjectiu, i amb un ri- l'evolució de les polítiques de la comu- gor ferm per explicar l'evolució i natu- nicació a Catalunya, de l'última etapa 308 del franquisme al punt de partida de la doctoral -Premsa i regionalisme (1 966- Generalitat, en un intel.ligent treball 1973)- de 1500 pagines. L'estudi resum que racionalitza cada sub-etapa histori- publicat vol ser «una analisi ideologica, ca fent la referencia específica a cada a través de la qual expresen textos pe- un dels quatre mitjans objecte de la riodístics, sobre els conceptes de regió, investigació, que esdevé modelica en el el regionalisme, la regionalització, la tractament d'un tema amb només ma- descentralització, el desenvolupament terial~publicats i a I'abast general i per regional, etc.? pero havent-se plantejat I'amplitud, repetim, i resultats assolits abans que és el que diuen aquests ma- que fan que aquesta obra sigui una refe- teixos textos sobre conceptes tan im- rencia bibliografica basica en tot estudi portants com nació, país, poble, nacio- posterior i també un model de treball nalisme, Estat-nació, estat regional, per a futures investigacions, així com federalisme, etc., per tal de passai, tot un enaltiment per a la jove ciencia que seguit, a plantejar-se que és Espanya, s'ocupa de la comunicacio catalana i a termes tan importants i tan emprats Catalunya. com els d'unió, unitat i uniformitat)) (p. 6). En aquest sentit elabora unes J. M. Figueres nocions de caracter tecnic sobre el pro- cés d'elaboració de la recerca i de l'estu- di, així com uns aclanments previs so- bre conceptes -nació i nacionalitat, federalisme, etc. No cal dir com la lec- tura de les conclusions -basicament tot l'estudi és un comentari ordenat sobre els textos que publiquen els onze diaris cronologicament ordenats per temes-, Manuel Parés, La ideologia regional de tenint a ma els articles seria una lectura la premsa espanyola (1966-1973). Edi- crítica mes reeixida, pero les obvies di- cions 62. Barcelona 1984. ficultats editorials, fins i tot en regim de facsímil, ho han eliminat. L'autor, profesor a la Universitat Parés analitza al llarg de quinze capí- Autonoma de Barcelona i co-autor de tols: «Conceptes previs)) (1); «Unió, l'estudi La televisio a la Catalunya au- uniformitat i unitab (11): «La divisió ~ ,, tbnoma ( 1 98 l), ha realitzat una recerca provincial i la capitalitat de l'Estat» en onze dians de 1'Estat espanyol -tres (111); ((Centralisme. Centralització)) de Barcelona, dos d'Euskadi, un de Ga- (IV); ((Elements de la regió 1 i 11)) (V i Iícia i cinc de Madrid- entre els anys VI); ((Concepcions sobre la regió i tipus que fixa el títol per estudiar documen- de regió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionali- talment la problematica regional que tat. Fet regional i conceptes connexos)) esdevé una recopilació esencial per al (IX); ((Província, regio i comarca» (X); coneixement de les implicacions socials «El regionalisme)) (XI); «La regiona- de paraules clau en l'estructuració -au- lització» (XII); «La descentralització. 1 tonomia, centralisme, regionalisme, i 11))(XIII i XIV); «La divisió territorial etc.- de 1'Estat. i administrativa d'Espanya» (XV); «El L'obra recull «les principals aporta- separatisme)) (XVI); «Desenvolupa- cions contingudes en els textos amb els ment regional, planificació regional i quals vaig treballan), del que fou la tesi organs regionals)) (XVII); «Bases per a