308   del franquisme al punt de partida de la      doctoral -Premsa i regionalisme (1 966-
      Generalitat, en un intel.ligent treball      1973)- de 1500 pagines. L'estudi resum
      que racionalitza cada sub-etapa histori-     publicat vol ser «una analisi ideologica,
      ca fent la referencia específica a cada      a través de la qual expresen textos pe-
      un dels quatre mitjans objecte de la         riodístics, sobre els conceptes de regió,
      investigació, que esdevé modelica en el      el regionalisme, la regionalització, la
      tractament d'un tema amb només ma-           descentralització, el desenvolupament
      terial~publicats i a I'abast general i per   regional, etc.? pero havent-se plantejat
      I'amplitud, repetim, i resultats assolits    abans que és el que diuen aquests ma-
      que fan que aquesta obra sigui una refe-     teixos textos sobre conceptes tan im-
      rencia bibliografica basica en tot estudi    portants com nació, país, poble, nacio-
      posterior i també un model de treball        nalisme, Estat-nació, estat regional,
      per a futures investigacions, així com       federalisme, etc., per tal de passai, tot
      un enaltiment per a la jove ciencia que      seguit, a plantejar-se que és Espanya,
      s'ocupa de la comunicacio catalana i a       termes tan importants i tan emprats
      Catalunya.                                   com els d'unió, unitat i uniformitat))
                                                   (p. 6). En aquest sentit elabora unes
                                 J. M. Figueres
                                                   nocions de caracter tecnic sobre el pro-
                                                   cés d'elaboració de la recerca i de l'estu-
                                                   di, així com uns aclanments previs so-
                                                   bre conceptes -nació i nacionalitat,
                                                   federalisme, etc. No cal dir com la lec-
                                                   tura de les conclusions -basicament tot
                                                   l'estudi és un comentari ordenat sobre
                                                   els textos que publiquen els onze diaris
                                                   cronologicament ordenats per temes-,
      Manuel Parés, La ideologia regional de       tenint a ma els articles seria una lectura
      la premsa espanyola (1966-1973). Edi-        crítica mes reeixida, pero les obvies di-
      cions 62. Barcelona 1984.                    ficultats editorials, fins i tot en regim
                                                   de facsímil, ho han eliminat.
         L'autor, profesor a la Universitat           Parés analitza al llarg de quinze capí-
      Autonoma de Barcelona i co-autor de          tols: «Conceptes previs)) (1); «Unió,
      l'estudi La televisio a la Catalunya au-     uniformitat i unitab (11): «La divisió
                                                                            ~  ,,

      tbnoma ( 1 98 l), ha realitzat una recerca   provincial i la capitalitat de l'Estat»
      en onze dians de 1'Estat espanyol -tres      (111); ((Centralisme. Centralització))
      de Barcelona, dos d'Euskadi, un de Ga-       (IV); ((Elements de la regió 1 i 11)) (V i
      Iícia i cinc de Madrid- entre els anys       VI); ((Concepcions sobre la regió i tipus
      que fixa el títol per estudiar documen-      de regió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionali-
      talment la problematica regional que         tat. Fet regional i conceptes connexos))
      esdevé una recopilació esencial per al       (IX); ((Província, regio i comarca» (X);
      coneixement de les implicacions socials      «El regionalisme)) (XI); «La regiona-
      de paraules clau en l'estructuració -au-     lització» (XII); «La descentralització. 1
      tonomia, centralisme, regionalisme,          i 11))(XIII i XIV); «La divisió territorial
      etc.- de 1'Estat.                            i administrativa d'Espanya» (XV); «El
         L'obra recull «les principals aporta-     separatisme)) (XVI); «Desenvolupa-
      cions contingudes en els textos amb els      ment regional, planificació regional i
      quals vaig treballan), del que fou la tesi   organs regionals)) (XVII); «Bases per a
una autonomia regional)>(XVIII). Tan-              La premsa a l'escola. Direcció General         309
quen el volum les conclusions i l'annex            del Patrimoni Escrit i Documental. Ser-
sobre els diaris utilitzats.                       vei de Promoció de la Premsa. Depar-
    L'elaboració teorica d'ordenació te-           tament de Cultura de la Generalitat de
matica dels l 122 articles escollits dels          Catalunya. Barcelona 1984.
onze diaris facilita una visió real, espe-
cialment al públic catala, del pensa-                 El volum, editat en doble edició en
ment de fora de Catalunya, de fora dels            catala i castella respectivament, recull
Pai'sos Catalans, donat que no hi ha cap           les Actes del Primer Simposi Internacio-
diari del País Valencia ni de les Illes on         nal que sobre <<Lapremsa a l'escolan
es pugui observar <<lapoca elaboració              organitza el Departament de Cultura
doctrinal del concepte nació ..., la preo-         mitjanqant dotze ponencies, vint-i-vuit
cupació per l'ésser d'Espanya pero sen-            comunicacions i la transcripció de dues
se entrar en el fons de la qüestió ...; el         taules rodones amb dos col.loquis. Tan-
paper determinant del centralisme en               ca l'obra la llista de participants i docu-
totes les manifestacions de la vida es-            ments grafics de l'esmentat Simposi.
panyola ...; la regió és una realitat singu-          Malgrat el títol, les ponencies i les
lar ...; la multiplicitat de conceptes de          comunicacions no s'ajusten al seu nom.
regió, -la distinció- entre el regionalis-         Ni la qualitat, desigual, ni I'espai, varia-
me que es genera a les regions, és a dir,          ble, no les fan enquadrar. Trobem co-
el que és autentic, i el que el centralis-         municacions d'onze pagines i ponen-
me tracta de crear des del centre ...H (pp.        cies de dues. Amb tot, el valor d'aquest
348-349), com sintetitza l'autor dins les          llibre és relacionar teoricament una
conclusions finals.                                dualitat en ascensió d'analisi, la premsa
    Malgrat I'existencia d'un títol simi-          i l'escola, i esdevenir una plataforma de
lar, Los periudicos ante las autonomias            debat entre els diversos implicats, basi-
(Madrid, Akal, 1982), de Jose Perez Vi-            cament periodistes, empresaris, educa-
lariño, que es concentra, no en contin-            dors i pedagogs. En l'apartat de ponen-
guts com l'obra que ens ocupa, sinó en             cies hi trobem: <<Eldiari a l'escola.
la morfologia, característiques externes,          L'experiencia de l'Avui,), per Jaume
etcetera, dels mateixos diaris, I'estudi       I   Serrats; <(Lesexperiencies pedagogiques
de Pares es una obra que enceta un nou             a les pagines d'El Paim, per Esteban S.
tombat en les investigacions dels textos           Barcia; <<LaVoz de Galicia. La premsa,
periodístics des d'una perspectiva                 una assignatura pendent>>, Santiago
                                                                                 per
quantitativa, tot seleccionant els mate-           Rey; aL'experitncia de La Vanguardia
rials per tal d'extreure'n uns habils re-          al servei de les escoles de Catalunya)),
sums tematics. Com tots els treballs               per Francesc Noy; <<Franca:el difícil
que esbrossen camí són arriscats, pero             trobament de diaris i pedagogs)), per
el resultat compensa sobradament l'es-             Jean-Michel Croissandeau; Sinopsi del
 forc fet, pel servei ideologic i metodolo-        document que presenta Sruart Maclure,
gic, així com per l'aventura cívica que            director de The Times Educational Sup-
significa. Potser la millor nota crítica           plement; <<Cap l'aprenentatge a través
                                                                     a
que pot fer-se en aquesta obra és indi-            del diari)), per Arnold B. Cheyney; <<La
car que sera -és- una peca basica per a            llengua i els mitjans de comunicaciów,
 I'estudi del present del fet regional i           per Robert Escarpit; <<Premsa sistema
                                                                                     i
 nacional dins 1'Estat.                            de documentació (Revisió tipologica
                             J.M. Figueres         per interpretar la relació Premsa i Esco-
la))), per Miquel de Moragas; «El paper       da», per Manuel Ordas; «Grup de Tre-
educatiu de la premsa sueca)), per Ma-        ball sobre "Comunicació i Ensenya-
rie Hogfors; «Implicacions pedagogi-          ment" de 1'Institut de Ciencies de
ques de la premsa al nostre temps)), per      1'Educació de la Universitat Autonoma
Alexandre Sanvisens; «Els mitjans de          de Barcelona)), per Manuel Parés;
comunicació i les escoles. Algunes ex-        «Premsa i programes escolars. Necessi-
periencies i opinions de Nord-ameri-          tat d'incorporar la premsa a l'escola
ca», per William F. Mackey.                   com a objecte d'estudi i educació)), per
   Dins les comunicacions, els temes i        José Luis Riba; «La premsa, un recurs
autors tractats son: «Algunes considera-      necessari de l'orientació professional)),
cions sobre l'ús de la premsa a l'escola.     per Maria Lluisa Rodnguez; ((Funcions
L'experiencia estadounidenca)), per           i finalitats dels mitjans de comunicació
Magdalena Albero-Andrés; «Inventan            a l'educació escolar i extraescolan), per
d'aplicacions pedagogiques de les pu-         Andrés Romero; «Esquema heurístic
blicacions penodiques)), per M. Alonso;       per a la diferenciació i l'analisi de fun-
«El Servei d'Ensenyament del Catala           cions i formes educatives per Xnstru-
(SEDEC) i la premsa a l'escolm, per           mentar la premsm, per Jaume Trilla;
Joaquim Arenas; «La premsa i la situa-        «La funció de la premsa a l'escola», per
ció lingüística catalana», per Joaquim        Pedro Sáez i Antonio Abril; «La uti-
Arnau, Humbert Boada, José Luis Riba          lització de la premsa a l'escola~,per
i Ignasi Vila; «La premsa amb l'escola)),    Juan Vioque; «El diari a l'escola», per
per Fabrici Caivano; «La premsa tecni-        1'Associació de Mestres «Rosa Sensat));
ca a l'escolm, per Josep M. Boixareu;         ((Primeras Noticias)), per 1'Associació
«El Punt Diari a 17escola»,per Francesc      de Premsa Juvenil; «La premsa catala-
Carbó; «Actualquarto. Premsa. Joven-         na com a factor de normalització», per
tut. Actualitat)), per Jean Delahart; «La    1'Equip Pedagogic de la DEC d'Om-
premsa a l'escola. L'experiencia "Ac-        nium Cultural; «L'Avui, eina didactica
tualquarto" o deu anys de premsa a           per a 17escola», per Conxita Alabem,
l'escolm, per Michel Paunet; «El NIE         Jordi Caja, Josep Chalmeta, Anna Do-
holandes cap a una optima eficacia»,         menech, Ferran González, Margarida
per Peter Fiedeldig; ((Premsa didactica,     Feliu, Lluis Pagespetit i Laura Torelió,
un sistema efectiu per a introduir la        coordinadora: Conxita Macia.
premsa a l'escolm, per Fernando G a m -          En conjunt els materials són desi-
do; ((Introducció del tema "La premsa"       guals en el seu valor didactic donat que
en el curriculum escolar a nivel1 de cicle   recullen experiencies personals, opi-
superior d'EGB des del punt de vista         nions de treballs individuals, i d'altres
interdisciplinari)), per Juan D. Chica;      aportacions són mes elaborades partint
«La premsa histonca com a instrument         del coneixement d'elaboracions d'altres
pedagogic)), per Carme Igual i Estrella      paisos o de la reflexió d'equips emi-
Casas; ((Tecniques didactiques per a         nentment pedagogics. Amb tot, pero,
l'estudi del diari a l'escolm, per Fran-     els materials són prou utils des d'una
cesc Imbernón, Gregori Casamayor i           vessant d'interrelacionar premsa i esco-
Antoni Zabala, Associació Canadenca          la amb un espent que no sigui única-
dels editors de diaris; «El diari a una      ment l'increment de vendes de la prem-
escola barcelonina, el curs 1922-1 923»,     sa diaria o el foment del diari escolar.
per Mana Martorell i Mariona Ribalta;        Hom troba a faltar-hi, pero, la reflexió
«La recuperació d'una identitat perdu-       sobre unes realitats penodistiques, que
en el cas catala tenen un alt valor pel      biosocial que podríamos fácilmente en-      31 1
nombre de capcaleres i la seva qualitat      cuadrar en la psicología cognitiva.
en relació a la premsa local i comarcal,     Otros capítulos también han sido ac-
la infantil i juvenil, i l'erudita o espe-   tualizados, aunque no nos vamos a en-
cialitzada d'abast estrictament local i      tretener en el análisis comparativo de
comarcal.                                    las ediciones.
                                                Una lectura superficial de esta obra
                           J. M. Figueres
                                             nos podría hacer pensar que nos encon-
                                             tramos ante un manual al uso de la
                                             teoría de la comunicación. Empero,
                                             conservando las virtudes del manual,
                                             los autores han sabido ir más ailá del
                                             estado de la cuestión profundizando en
                                             algunos puntos de especial interés,
                                             y además con su propia aportación teó-
                                             rica.
M. L. De Fleur y S. Ball-Rokeach, Teo-          Podríamos dividir esta obra en dos
rías de la comunicación de masas. Pai-       partes diferentes. La primera corres-
dós Comunicación, Barcelona 1982.            ponde a los cinco primeros capítulos.
                                             Ya en el primer capítulo observamos
   El libro que vamos a comentar no es       que no nos encontramos ante un estu-
una simple reedición de la conocida          dio simplemente descriptivo, sino que
obra de M. L. De Fleur, Teorías de la        priva la búsqueda de explicación al
comunicación de masas. Las nuevas            complejo fenómeno mass mediático.
aportaciones de esta cuarta edición son      En éste se recogen los paradigmas: fun-
notables: desde la incorporación de          cionalismo-estructural, evolución so-
S. Ball-Rokeach a título de coautora,        cial, conflicto social e interaccionismo
hasta nuevas direcciones teóricas que        simbólico. La importancia de estos pa-
mencionaremos a continuación.                radigma~ el estudio de la comunica-
                                                        en
   Uno de los problemas de la teona de       ción de masas se puede apreciar a lo
la comunicación, que también cabría          largo del libro.
considerar como una virtud, es su dina-         Los capítulos siguientes son una his-
mismo. Los progresos en la teona e           toria de los mass media en los Estados
investigación y los continuos cambios        Unidos, pero haciendo sobre todo hin-
del ecosistema comunicativo con la in-       capié en las condiciones sociales de su
corporación de las nuevas tecnologías,       aparición y en sus efectos sociales.
dotan a la literatura de este campo de       Efectos en cadena, desde la aparición
estudio de un elevado grado de obsoles-      de la prensa de masas, el cine, la radio,
cencia.                                      la televisión y las nuevas tecnologías.
  El material inédito de esta cuarta edi-    Quizá sea el capítulo quinto, dedicado
ción lo podemos encontrar principal-         a «Los nuevos sistemas de medios)), en
mente en el capítulo primero, que trata      el que se nota más, como es lógico, el
de los paradigmas teóricos generales en      grado de obsolescencia al que hacíamos
los que se va a enmarcar el estudio de       referencia al principio, aunque hay que
los sistemas sociales. Así mismo en el       reconocer la enorme dificultad que su-
capítulo sexto se presenta, al referirse a   ponen los continuos avances tecnológi-
la comunicación humana, una teona            cos y sus aún realmente desconocidas