quienes realmente aprovechará es a tació de Barcelona, en el llibre tercer. quienes busquen la coherencia y el vi- Particularment suggerent és la part ini- gor y tengan el espíritu dispuesto a cial on s'analitzen qüestions metodolo- abrirse a la imaginación científica y al giques corn la periodicitat, la tipologia, estudio. la llengua ..., en un intent de clarificació i definició dels principals trets especí- J. M. Pérez Tornero fics de la premsa comarcal catalana. La manca de bibliografía historica sobre la premsa comarcal catalana fa que Gui- llamet hagi de basar la seva fonamenta- ció historica de la premsa comarcal en la coneguda Historia de la premsa cata- lana, de Joan Torrent i Rafael Tasis, que, corn és sabut, no pren en conside- Jaume Guillamet, La premsa comarcal. ració les publicacions fetes a Catalunya Un model catala de periodisme popular. en llengua castellana. En aquzst sentit Departament de Cultura de la Genera- la manca d'obres de recopilació fa que litat de Catalunya, Barcelona 1983. no pugui analitzar-se corn cal la inci- dencia de la premsa comarcal que en L'autor és un actiu periodista que ha llengua castellana ha tingut en la segona treballat en el camp de la recopilació de meitat del XIX una vitalitat extraordi- dades sobre la premsa comarcal, fruits naria, d'«El Joven Vallense)) de Valls a de la qual dedicació han estat nombro- «La Montaña» de Manresa, passant per sos articles i els llibres La nova premsa «El Ampurdanés)) de Figueres, quan la catalana (1975), La premsa de les co- premsa en catala era residual i de vida marques gironines (1977), i el que ara efímera corn «La Patria Catalana)) de ens ocupa. En aquesta obra l'autor vol Valls, «L'Escut Igualadí)) o «L'Espar- tancar un cicle de tretze anys de treball ve» de Badalona, i sera en l'apartat de sobre les característiques de la premsa la premsa sota el franquisme, que I'au- comarcal, un terme que tot i l'antigor tor coneix per referencies directes de la en l'ús ha contribuit a popularitzar d'a- seva vida professional corn a cap de la cord amb l'impuls que ha pres en la secció de comarques al «Tele-Exprés)), Catalunya contemporania i molt espe- que el treball excel.leix partint dels seus cialment en la darrera etapa del fran- treballs publicats anteriorment. En quisme a la democracia corn a formula aquest apartat inclou mapes, taules, i dual, tant eina d'informació corn arma especial relleu mereix el treball de siste- de combat social i lingüístic. matitzacio estadística que inter- La premsa comarcal es un llarg estu- relaciona el consum de premsa a nivell di, amb capítols coneguts corn els publi- comarcal amb unes conclusions ben cats anteriorment a Arrel o la mateixa utils al nivell de quantificar la inciden- Analisi, dividit en tres parts, llibres cia d'aquesta premsa de tanta impor- anomena l'autor, que s'ocupen de la tancia en la vida social, cultural i políti- premsa comarcal a nivell definitori, ca de Catalunya. historic, etc., de la premsa comarcal En el llibre segon s'analitzen, per re- analitzada comarca per comarca en el gions, les comarques del Principat, tot llibre segon i els censos, elaborats pel fent menció dels precedents histories, mateix Guillamet o altres corn la Dipu- dels títols més coneguts de la premsa 3 18 comarcal i de la situació de la comarca periodisme popular consolidat per més com a consumidora de premsa comar- d'un segle i mig d'historia gracies a ser cal. Per raons d'impressió s'han aplegat un model temtorial descentralitzat, un en quaderns totes les reproduccions de model tambk de practica no professio- cobertes que no van situades al costat nal del periodisme empresarial, i un del text sin6 en bloc, a continuació del factor fonamental en la normalització text de cada regió. La quantitat de da- de l'ús públic de la llengua que ha esde- des i referencies és, en aquest segon vingut majoritari en els anys trenta i en llibre, la part més valuosa de l'obra do- els setanta. nat que complementat amb el ííibre La El llibre tercer aplega els títols que nova premsa catalana posibiliten I'ela- recollits per Torrent i Tasis són orde- boració d'una historia de la premsa co- nats per regions i comarques oferint marcal per l'enorme cabal de referen- quatre dades en una visió general de cies malgrat que son, sovint, dels títols síntesi. Més interes ofereix el cens gene- mes importants. És de doldre, pero, les ral provisional de la premsa comarcal errades tipografiques que poden alte- 1939-198 1, que, elaborat pel mateix rar la fiabilitat, especialment numerica, Guillamet, amb les mateixes quatre da- dels anys de vida de les publicacions des (fundació i mort, propietat, periodi- esmentades. Tothom sap que l'obra de citat i llengua), ve a ser la primera reco- Tasis-Torrent és del 1966 i no del 1964 pilació exhaustiva de la premsa com s'escriu (p. 50) o que ((Valls-Vila- informativa comarcal de la postguerra. nova-Barcelona)) no és del 1833 quan el S'afegeixen, a més, dos censos també ja ferrocarril encara era per inventar es- publicats: el del Congrés de la premsa sent una publicació commemorativa de comarcal (1981) i els de les guies «pro- l'arribada del «camí de ferro)), com se'l vincial~))del Departament de Cultura coneixia aleshores (p. 291). Pero la Re- (1981-1982). vista de Gerona no neix el 1878 (p. 277) En conjunt l'obra presenta una factu- ni Vallépolis mor el 1975 (p. 252). Na- ra desigual en els seus components do- turalment moltes errades son imputa- nada la manca de bibliografía de treball bles als calcs sistematics de l'obra de que possibiliti la síntesi operativa i es Tasis-Torrent, d'altres a errors en les en allo que l'autor coneix més be, l'ana- dades i els típics dels «follets» d'im- lisi per comarques de les publicacions premta i són perfectament comprensi- comarcals, on destaca el merit de reco- b l e ~en obres d'aquesta envergadura pilació. El gran merit, pero, és, ultra el que parteixen gairebé de zero i han de valor documental, el factor de coneixe- construir-se a partir de només un tre- ment que significa d'una realitat. sovint ball personal. De bon segur que si Gui- marginada en els estudis barcelonins, llamet hagués comptat amb la presencia que ha contribuit poderosament al res- dels censos locals que edita 1'Institut sorgir d'una consciencia nacional cata- Catala de Bibliografía, les seves recopi- lana tot acomplint, amb pocs mitjans lacions hagueren tingut una major con- tecnics sovint, la finalitat esencial, es- sistencia. Malgrat tot el conjunt de refe- devenir l'organ de comunicació primari rencies (títols i anys especialment), és d'una comunitat local o comarcal. En francarnent impressionant pel seu valor aquesta línia el meritori treball de Gui- quantitatiu i avala perfectament allo llamet té el doble exit de ser, en el rnés important, les conclusions del que decurs dels seus anys tarnbé de dedica- per GuiUarnet és un rnodel catala de ció, rnotiu de sensibilització i alhora estudi específic d'una categoria prou y un punto de vista muy interesante por important en el teixit comunicatiu de cuanto intenta subvertir el marco gene- Catalunya. ral de discusión sobre la comunicación de masas y las propuestas de democra- J. M. Figueres tización que tienden a considerar emi- sor y público como dos elementos sepa- rados en el proceso comunicativo social. La comunicación de masas ha am- pliado notablemente la opinión pública política, pero, a la vez, la opinión públi- Frank Bockelmann, Formación y fun- ca -en el sentido burgués del término- ciones de la opinión publica. Gustavo y la comunicación interpersonal -lo Gili (ed.), Barcelona 1983. privado- tienden a desaparecer presio- nados por este espacio público. Incluso Las investigaciones sobre el impacto las funciones de la familia tradicional de los medios de comunicación, sujetas como centro de producción y agente de en su mayona al viejo esquema del estí- socialización tienden a desvanecerse a mulo/respuesta, parecen haber inverti- consecuencia de esta dilatación del es- do aquella teona inicial de la aguja hi- pacio público. La progresiva compleji- podérmica. Algunos investigadores dad social hace que los intereses y nece- consideran ya que los medios de comu- sidades particulares no puedan se nicación de masas tienen a corto plazo resueltos más que a través de las insti- muy poca influencia directa sobre el tuciones sociales, es decir, de una for- lector, oyente o espectador, y que en ma social. Ahora el espacio público no realidad los cambios de actitud o de puede permitir la creación de una opi- opinión vienen dados por las relaciones nión política generalizada, pues la pre- interpersonales. sión de las clases asalariadas por parti- Esta situación ha permitido que se cipar en la vida política necesita de pueda plantear la necesidad de un aná- nuevos mecanismos estabilizadores del lisis de los medios de comunicación en sistema social. Mecanismos que sigan su contexto social, es decir, de cara a manteniendo el predominio de unas una mayor comprensión de la comuni- clases sobre otras: se trata, tal como cación social, en lugar de la investiga- plantea Bockelmann, de organizar el ción como un medio de conocimiento «cómo» hablamos y «de qué» habla- de las formas de persuasión. mos. En Formación y funciones sociales de La.producción de sentido ya no pue- la opinion pública (1975), Frank de realizarse exclusivamente a través d e Bockelmann se plantea un marco dife- nuestras vivencias inmediatas y concre- rente para abordar el estudio de los me- tas; nuestra percepción del mundo ha dios de comunicación de masas: la co- variado con los medios de comunica- municación de masas como una forma ción y tendemos a formas vivenciales especial de comunicación social en el más abstractas. El autor elabora un penodo del capitalismo tardío y la inca- nuevo marco teórico para el estudio de pacidad de los análisis del impacto para la comunicación de masas derivado de comprender la verdadera importancia la teona de los sistemas de Niklas Luh- de esta comunicación. Resulta una obra man y define la producción de sentido