de opinión a largo plazo, tampoco pue- cia de la situación financiera; c) control 321 den romper el esquema estímulo/res- y prohibición de monopolios; d) limita- puesta. ción de los derechos de los propietarios Las limitaciones de este enfoque ra- ante los redactores; e) transformación dican en que no puede percibir la im- de empresas en instituciones de dere- portancia fundamental de la comuni- cho público; ,fl derecho de acceso a los cación de masas: es un ((sistema medios para todos los ciudadanos. Pero reflexivo)), organiza la «comunicación estas medidas o propuestas también en calidad de comunicación», entra en forman parte del contexto general de contacto con otros sistemas sociales. discusión sobre los medios que parte Se trata, pues, de estudiar la comunica- del esquema emisor + receptor. Se trata ción de masas como un tipo de comu- de romper con este esquema que con- nicación social, como una forma co- textualiza la discusión sobre la comuni- municativa que permite la relación cación de masas y que la considera entre todos los sectores de la sociedad; como un medio de influencia. Hay que se trata de analizar cómo debe produ- sustituir este tipo de nociones por el cirse el cambio de estructuras en la nuevo concepto de «modo comunicati- comunicación de masas para que pue- vo». Este punto de vista permitirá la da responder a las necesidades sociales participación de grupos sociales sin ser que ahora se plantean. tratados como público. Los medios de ¿Cuál es el cambio de estructuras? La comunicación pasaran a ser medios comunicación de masas ha homogenei- para que grupos y personas puedan co- zado la cultura y las clases sociales ya municarse entre sí. Las nuevas tecnolo- no se diferencian por sus distintas vi- gías: el cable y el satélite de difusión siones del mundo y de la realidad. El directa, aumentaran considerablemente Único medio que existe para mantener las capacidades técnicas para permitir el status quo es la ((segregación estricta toda forma de comunicación. La comu- entre las clases)), a consecuencia de la nicación de masas, hasta ahora vertical. cual se produce un «estancamiento co- podrá desarrollarse horizontalmente. municativo)) dentro de una nueva es- M.u D. Montero tructura social: la del ocio. Los intentos democratizadores que van desde el aumento de la gama de informaciones y opiniones, la conges- tión de los medios o la participación del público, así como la tendencia a exigir las máximas garantías para ase- Patrice Pavis, Diccionario del teatro. gurar la total libertad del redactor, no Dramatilrgia, estética, semiologia. Pai- hacen mas que revelar el desajuste en- dós Comunicación, Barcelona 1984. tre la función pública que cumple la comunicación de masas y el hecho de Només en acostar-se a aquest text que permanezca todavía en poder de hom veu que es tracta d'un projecte empresas privadas. prou ambiciós. L'autor ha volgut deixar Existen ya algunas medidas y pro- ben clar aquest tret del seu treball, des puestas que tienden a disminuir estas del mateix subtítol fins a la considera- contradicciones: a) transparencia del ble llargada del volum, aixi com a la proceso de producción; b)) transparen- bibliografia abundosa i completa. Ens 322 trobem, doncs, davant un títol de gran nició «histórica» -en aquest cas la pro- envergadura. pia de la Franca del segle XVII- i les La subtitulació escollida per Pavis no proposades per experts en semiologia deixa al lector la possibilitat d'enga- corn Greimas, Eco, etc., sense treure nyar-se pel que fa a la diferencia entre d'aquesta ,confrontació cap conclusió aquest diccionari i qualsevol altre dic- explícita. Es evident que una de les tas- cionari de termes teatrals de tipus tra- ques dels diccionaris no es d'aportar dicional. Des de l'inici sabem que el noves respostes als problemes posats text ens oferira junt amb la discussió pels intents de definir conceptes segons teorica propia de l'expert en semiolo- les darreres aproximacions cientifiques; gia, aquelles altres referencies concretes per a aquesta tasca es fa servir l'aissaig o al món de l'escenografia contempora- l'article, pero caldria recordar aquí, per nia. 1 més endavant, quan consultem exemple, corn el mateix Greimas, en la entrada per entrada el diccionari, po- seva obra conjunta amb Courtés, Se- dem constatar que la titulació corres- miotica, ha assolit la utilització de la pon adequadament al contingut del fórmula diccionan per tal d'exposar llibre. continguts teorics'. De tota manera, És un fet indiscutible que el fascinant corn deiem abans, la mera tasca d'haver món del teatre, amb la seva peculiar conjuntat definicions «historiques>) barreja literaria-espectacular, ofereix amb semiologiques d'un mateix ter- múltiples atractius als investigadors me pot ésser a vegades realment profi- teorics de la comunicació, i així no és tosa. gens sorprenent que un del més cone- Hi ha moments, no obstant aixo, que guts experts actuals del camp de la se- les respostes que es donen a les entrades miologia s'hagi sentit interessat per una dels diccionaris literaris convencionals tasca tan ambiciosa corn aquesta. Preci- semblen satisfer més plenament les ne- sament en aquesta mateixa revista, al cessitats de l'estudiós quan tracta d'in- núm. 718, ha aparegut un dels últims formar-se degudament sobre determi- articles de Pavis sobre «Semiologia tea- nat terme. Per citar qualsevol exemple tral», treball de síntesi, que és posterior d'entre els nombrosos existents, parlem al text del Diccionario, el qual fou pu- d'un cas estandard, el Penguin Bictio- blicat a París originalment l'any 1980. nary of Literary Terms; si en el1 cer- No és sorprenent, insistim, que aquest quem el mot «tragedia» hi trobarem la treball monumental hagi sortit, doncs, definició aristotelica acompanyada de d'un investigador corn és el profesor les diferents interpretacions que d'ella de la Universitat de París 111. Ara bé, el n'han fet els diversos contexts sociocul- plantejament interdisciplinari de Pavis turals fins arribar als nostres dies, do- envers el rnón del teatre no deixa de nant-nos així una visió total del tema. tenir els seus inconvenients corn a con- Pavis, a la mateixa entrada, es limita en trapartida d'aquesta desmesura d'abast. canvi a donar la definició aristotelica Potser es pot constatar aixo millor als sense cap altra explicació, la qual cosa llocs on l'acumulació de les definicions no deixa de produir certa sensaci6 d'in- tradicionals del terme i les semiologi- feriontat. Si trobem, tanmateix, al con- ques no porten a cap conclusió o nova cepte «trágico» una major ampliació interpretació. Per exemple, quan Pavis defineix el terme «acton> en aquesta 1 Vegeu la recensió feta per J . Rodriguez entrada enumera separadament la defi- Illera al darrer número d'aquesta revista. que inclou una sintesi historica, majori- La traducció castellana que ara ens 323 tariament dedicada al teatre modern, ha ofert Paidós de Barcelona ve prolon- de Schiller fins a nosaltres. gada pel revisor de la traducció, Kim De la mateixa manera que defini- Vilar, el qual ens explica com hi ha cions dels derivats del t e m e tragedia hagut necessitat de reformar certs trets (tragicomedia, etc.) acostumen a man- peculiarment propis del context socio- car de les referencies possibles a obres o cultural frances, que no sempre permet exemples concrets que donarien una vi- una transposició directa o literal al ter- sió estetica o teatristica mes a m ~ l i a del me hispanic. En una paraula, no es concepte. No es just escapcar una en- tracta simplement d'una traducció, sinó trada com la de tragicomedia ometent d'una adaptació, amb les corresponents exemples contemporanis com el de «Es- dades d'informació bibliografiques es- perant Godott)), que el seu mateix au- pecífiques del món cultural hispanic, tor, Beckett, va definir com a mostra de cosa que és molt d'agrair per la poca tragicomedia. Pero, en conjunt, el con- freqüencia en que aixo succeeix. En tingut informatiu de les entrades del conjunt es pot dir, doncs, que l'aparició Diccionario de Pavis resulta forca satis- d'aquesta versió castellana del Diccio- factori. És innegable que la abundosa nario del teatro de Pavis constitueix un quantitat de referencies bibliografiques esdeveniment veritablement digne de que cada entrada inclou és, a mes a lloanca dins el món dels estudiosos de més, un instrumental valuosíssim per a la teatrística i de la comunicació. l'investigador. Des de Diderot fins al F. Huerta darrer semioleg, Pavis enumera escru- polosament tots els encreuaments pos- sibles de relacions sobre un terme de- terminat, de forma metodica, organit- zada i modelica; i, ja no cal practica- ment afegir-ho, la bibliografía final és coherent amb aquesta riquesa de cita- cions de les entrades al llarg del llibre. Cal insistir, doncs, que la tasca realitza- Armand Mattelart y Héctor Schmucler, da per Pavis satisfara l'estudiós del América Latina en la encrucijada tele- tema en la mesura que aquest no hi mática. Paidós comunicación Buenos vagi a cercar solucions innovadores a Aires-Barcelona, 1983. punts cabdals de la investigació semio- tica o semiologica del teatre. Per exem- Recordando que el concepto «tele- ple, es pot citar l'article dedicat a la mática)) procede de la contracción de «comunicaciÓ teatral)), on l'autor es telecomunicaciones e informática, Mat- veu forcat a citar De Marinis o qualse- telart y Schmucler niegan la posibilidad vol altre dels semiolegs que es veuen en de seguir aislando hoy por hoy los cam- l'impasse d'intentar delimitar exacta- pos hasta hace poco disociados de la ment allo en que consisteix la «semioti- información-noticia, la información- zación del espectáculo», sense que el control social. Consideran la informa- mateix Pavis pugui afegir-hi res de nou. ción como una presencia dominante en Pero, ho deiem abans, no era aquest un campos amplísimos que van desde los dels objectius esperables d'un autentic procesos productivos económicos hasta «diccionario». los mecanismos de regulación social,