ARTICLES Analisi 1011 1, 1986, 61-66 TENDENCIES DE LA COMUNICACIÓ INTERNACIONAL Marcial Murciano Els articles que componen aquest lliurament ~'ANALISI, publiquem que amb el títol generic d'Aspectes de la comunicació internacional, tenen la intenció de ser obertament divulgadors, ja que no és habitual de trobar al nostre país, a les pagines de les revistes dedicades a les ciencies socials, treballs que considerin aquesta tematica. D'altra banda, tampoc no és comú de trobar-los a revistes especialitzades en l'estudi dels fenomens de la comunicació. En aquest sentit, el nostre objectiu és doble: en primer lloc, ocupar un buit tematic que persisteix des de fa temps dins d'aquest camp de la investigació de la comunicació de masses; i, en segon lloc, posar a disposició dels interessats en la materia un venta11 de tendencies que sigui representatiu de la gran complexitat i varietat d'aquests estudis, situats a la frontera de diverses disciplines. A les pagines anteriors, el lector haura pres consciencia dels problemes epistemologics amb els quals la investigació es troba dins la comunicació internacional. No insistirem de nou sobre aixo. Tal com ja s'ha dit, encara som lluny de disposar d'un marc teoric o almenys d'una perspectiva predominant i acceptada entre els especialistes que treballen sobre aquest terreny. Tanmateix, aixo ens ha condicionat a l'hora d'escollir els articles que presentem dins d'aquest número. Hem tingut cura d'establir la selecció dels materials atenent mes a la pluralitat de temes que a la seva unitat conceptual. Com a introducció d'una problematica relativament nova entre nosaltres, ens ha semblat més enriquidor oferir un panorama obert de tendencies i punts d'interes, que tractar els problemes de la comunicació internacional situant-nos tan sols en una orientació única, i des d'aquest marc intentar de ser exhaustius i 62 coherents amb l'enfocament escollit. La nostra selecció ha estat feta tot i el risc d'incidir en la coneguda dispersió tematica i metodologica per la qual passa la investigació. Una tercera precisió, relacionada amb l'orientació dels articles. Tots ells poden incloure's dins de l'ampli i eclectic corrent que, a manca d'un altre terme més adequat (tal corn diu H. Schiller), s'acostuma a denominar ((investigació crítica)). De manera general, aquest corrent entén que la circulació internacional de la comunicació genera unes estructures especí- fiques de domini, paral.leles a les que es donen dins les relacions políti- ques i economiques entre les nacions. En aquest sentit, l'estudi de l'acció de la comunicació dins l'ambit internacional, a mes d'un programa cientí- fic, forma part d'un projecte político-cultural més ampli, al servei del qual s'intenta situar els mitjans de comunicació de masses. L'article d'Herbert Schiller, «La diplomacia de la dominació cultural i la lliure circulació de la informació)), constitueix una excel.lent porta d'en- trada a l'ambit dels problemes que la comunicació internacional té plante- jats. Cal assenyalar que es tracta d'un article no gaire conegut entre nosaltres, i que té la virtut d'historiar la genesi d'una de les doctrines polítiques mes controvertides dins les relacions internacionals: la de la lliure circulació de la informació. D'acord amb H. Schiller, aquest inamo- vible principi, el qual ha dominat els intercanvis de comunicació entre les nacions des de 1945, coincideix amb les necessitats polítiques, economi- ques i militars dels Estats Units per establir-se corn a nació hegemonica dins els paisos avancats. La imposició d'aquesta doctrina per la via diplomatica ha fet possible que avui dia es trobi establerta una circulació de la comunicació i de la informació estructurada en un corrent unidirec- cional que afavoreix l'expansió i consolidació dels grans consorcis occi- d e n t a l ~de comunicació. Aquesta situació, abordada ampliament en el debat sobre el Nou Ordre Mundial de la Informació i la Comunicació, defineix tota una serie de problemes político-culturals, corn l'autonomia nacional i cultural, en una epoca que es caracteritza pel fenomen econo- mic i politic de la transnacionalització. És en aquest context que l'article de Fred Fejes descriu l'actual moviment produit en la manera de com- prendre l'articulació dels mitjans de comunicació de masses des d'una perspectiva internacional. Durant dues decades, del 1950 al 1970, els mitjans de comunicació han estat considerats, per un corrent d'estudis basat en la teoria social funcio- nalista, corn a elements dinamics de canvi i acceleradors dels processos de desenvolupament economic i socio-cultural dels paisos més endarrerits de la periferia o Tercer Món. Ens referim als coneguts models sobre la ((modernització de la societat)), que varen ser impulsats pels organismes internacionals de cooperació, corn 1'ONU i la UNESCO, i que avui són del tot considerats corn obsolets i inadequats. F. Fejes examina l'evolució portada per la investigació de la comunica- 63 ció de masses dins d'aquest camp, des dels suposits de la modernització fins a l'establiment d'un nou paradigma d'estudis crítics conegut habitual- ment com la teoria de l'imperialisme cultural. Aquesta teoria es troba estretament vinculada amb les investigacions sobre la dependencia i l'im- perialisme economic que tornaren a agafar originalitat i gran vitalitat amb les investigacions de Gunder Frank, Cardoso y Amín, entre d'altres. Per a Fejes ja es possible comencar a desenvolupar un marc general o un primer model en el qual s'articulen els mitjans de comunicació com a culminació de les teories de la dependencia, dins el context de la critica marxista anti- capitalista. D'altra banda, Hamid Mowlana presenta al seu article un resum com- plet dels estudis fets sobre la circulació de la comunicació internacional. El seu treball forma part d'una investigació més amplia encomanada per la UNESCO i publicada amb el títol Internacional Flow of Information (UNESCO, 1985). Per a H. Mowlana la comunicació internacional s'ha convertit en un tema clau en els últims deu anys, en ser associada als debats sobre el Nou Ordre Economic Internacional i el Nou Ordre Mun- dial de la Informació i la Comunicació. La demanda d'investigació feta pel Moviment dels Paisos No Alineats i el Tercer Món ha incrementat els estudis de manera notable dins d'aquest camp. Mowlana estableix tres fases per a aquests estudis. Una primera entre 1950 i 1960, centrada en la investigació dels missatges i en la producció d'informació, que es correspondria amb els enfocaments fun- cionalistes realitzats des d'una perspectiva tecnologica i socio-cultural. La segona se situa significativament cap a finals dels anys seixanta, quan comencaren a apareixer els primers estudis crítics, els quals paulatinament s'aniran consolidant i profunditzant en l'economia política dels processos de circulació de la informació i en l'estructura del sistema social. Per últim, actualment les noves tecnologies i la convicció de viure dins d'una societat de transició delimiten l'última fase, en la qual les telecomunica- cions, les computadores i les xarxes de comunicació produeixen canvis rapids en l'estructura de la cornunicació internacional. Després d'haver examinat amb profunditat aquests tres períodes, Mowlana valora molt agudament les aportacions i els defectes dels principals estudis sobre la comunicació internacional, per acabar proposant un model d'analisi basat en l'estudi de les quatre etapes que genera el procés de comunicació dins el context de les relacions internacionals: les fonts, els processos de produc- ció, els processos de distribució i els processos d'ús. Antonio Pasquali és un dels fundadors dels estudis de comunicació a America llatina i un dels seus investigadors més representatius. En l'article que publiquem tracta d'aclarir fins a quin punt és una fal.lacia l'aparent contradicció que es planteja entre els conceptes de llibertat d'expressió i la 64 circulació equilibrada de comunicació entre nacions. No es un tema senzill, ja que és el quid de la forta polemica que enfronta dins el farum internacional el bloc de paisos occidentals amb el Tercer Món. En síatesi, podna dir-se que constitueix un dels punts més importants del debat sobre el Nou Ordre Internacional de la Informació. A l'estudi que Pasquali fa des de les doctrines polítiques i la filosofía, tracta d'introduir en la noció de justícia -imprescindible en els plantejaments d'un nou ordre interna- cional- la de llibertat. Com ja es sabut, fins ara les garanties formals de la llibertat no han assegurat ni establert la justícia. Segons Pasquali totes dues poden coexistir si hi ha una voluntat ferma d'eliminar qualsevol possible contradicció dins el camp de la comunicació. Cees Hamelink, Tapio Varis i Jorg Becker ens proporcionen tres enfoca- ments globals sobre el funcionament de la comunicació internacional a partir d'un enfocament des de les relacions internacionals. Les visions que ens ofereixen aquests tres autors tenen punts de contacte. Per als tres la comunicació internacional és una variable concreta i individualitzable que penetra i s'expansiona en arees aparentment allunyades de la seva esfera d'acció, adquirint dimensions i efectes de caracter mundial i pas- sant a formar part d'allo que en termes generals es denomina corn a grans problemes contemporanis. C. Hamelink analitza la comunicació interna- cional corn a variable endogena i dependent, que penetra temes tan separats corn son la cultura, el comerc internacional, la propaganda i el conflicte nuclear. Hamelink demostra el seu rapid creixement en aquestes esferes i la versatilitat dels problemes que integra. Des d'una perspectiva similar, Tapio Varis descriu la comunicació corn un nou problema global, es a dir, corn una activitat estretament vinculada als grans temes de conflicte que afecten el conjunt de la humanitat i que són propis del desenvolupament de la sociedad mundial. La seva resolució és una qüestió central tant en termes teorics corn polítics. D'altra banda, Jorg Becker descriu corn els mitjans de comunicació són expressió i motor de la violencia estructural de les nostres societats. Per a Becker la tecnologia de la comunicació és una part indissoluble del complex militar-industrial. En aquestes condicions, els mitjans de comunicació es converteixen en un dels obstacles estructurals que impedeixen la pau entre les nacions. Per la seva banda, Dallas Smyte ens introdueix en els problemes asso- ciats amb l'ús de l'espectre radioelectric, area d'investigació aquesta que ha estat ignorada habitualment en els seus aspectes polítics i economics, i tan sols considerada des d'un punt de vista tecnologic. En la utilització de l'espectre també es manifesten algunes de les tendencies característiques ja esmentades, dominants en les relacions entre les nacions, corn són la desigualtat i la dependencia. Els paisos industrials avancats disposen del 90 O/o de l'espectre, encara que només constitueixen el 10 O/o de la població mundial. 1 aquí novament trobem un terreny en el qual la investigació descobreix un entrarnat molt complex d'interessos estrategia -de natura- 65 lesa política, economica i militar- que impedeixen el repartiment igualita- ri d'un recurs mundial basic, la demanda del qual augmenta a mesura que van construint-se les noves xarxes d'informació. Referit a l'eix de domini Nord-Sud, l'article de Roque Faraone tracta la reproducció ideologica que es produeix en la informació mitjanqant les grans agencies de notícies. En un estudi fet sobre el servei exterior de notícies de l'agencia France Presse, R. Faraone estudia la producció sistematitzada de distorsions que porten a la manipulació informativa, resultat aquest de mediacions, com són el mercat, la pressió política i les rutines professionals. Els tres últims articles tenen una preocupació comuna: la nova tecnolo- gia de la informació i el seu impacte en les societats del Tercer Món. L'article de Jesús Martín Barbero relaciona el fenomen de la transnaciona- lització tecnologica i comunicativa amb el tema de la cultura popular. Per a J. Martín Barbero, la nova tecnologia obliga els investigadors a replante- jar la identitat cultural i la resistencia als processos d'homogeneització a partir de les formes d'apropiació i els usos que les classes populars fan de la comunicació. En resum, les qüestions que preocupen Martín Barbero són les següents: de quina manera es construeix el domini i el poder des de la nova tecnologia i de quina manera aquesta mobilitza resistencies en les cultures populars que prefiguren altres models de socialitat? L'enfocament político-cultural de Martín Barbero esta basat en l'estudi de la dinamica, la creativitat i la conflictivitat que es produeix dins l'interior dels proces- sos culturals. D'altra banda, per a Raque1 Salinas les noves tecnologies suposen una profunda reestructuració del sistema mundial. L'economia post-industrial que impulsen els paisos més avanqats es fonamenta en la utilització de la informació com un recurs primari. Les noves tecnologies són en aquest sentit sinonim de noves dependencies, ja que consoliden i reforcen l'es- tructura de desigualtat existent entre els paisos rics i els pobres. El Tercer Món pateix un deficit de personal especialitzat, de recursos de capital i de tecnologia base. Aquesta asimetria afavoreix l'expansió de noves xarxes de comunicació i d'informació, que fan possible una nova estructura de circulació internacional per damunt de qualsevol control nacional. Davant d'aquesta situació tan alarmant i mal coneguda que introdueixen les infrastructures de telecomunicacions, l'autora defensa la necessitat de proposar accions concretes immediates, en el sentit d'establir polítiques integrals per a la comunicació i informació que salvaguardin els interessos nacionals. Dins la mateixa línia d'investigació de R. Salinas, l'article de Joan Rada subratlla la importancia del procés de canvi tecnologic a les telecomunica- cions. Aquest procés de canvi permet la creació de xarxes de comunicació 66 i informació sense precedents en la historia de la humanitat. J. Rada analitza l'impacte futur d'aquesta tecnologia informativa dins el context de les expectatives de desenvolupament dels paisos del Tercer Món. La seva visió és pessimista, ja que si no s'adopten urgents mesures en la línia d'un Nou Ordre Economic i polítiques de desenvolupament nacionals i internacionals alternatives, la nova tecnologia reforcara les tendencies historiques de centralització i unidireccionalitat ja conegudes. Per a l'au- tor la distinció analítica tradicional entre béns culturals i serveis és obsole- ta, i no permet comprendre la naturalesa dels canvis que s'aproximen amb l'expansió de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Per últim assenyalarem que un cop confeccionat aquest número, proble- mes materials d'espai ens han obligat a prescindir de dues importants contribucions. Es tracta dels articles de R. Roncagliolo i N. Janus, ((Publi- citat, mitjans de comunicació i dependencia)), i el de R. Cruise O'Brien i G. K. Helleiner, ((L'economia de la informació dins el canviant ordre economic internacional)), en els quals s'analitzen respectivament la trans- nacionalització de la publicitat i l'economia política dels nous serveis d'informació. Com a complement, aquests articles seran inclosos en suc- cessius lliuraments ~ ' A N A L I S I .