ENOUESTA Analisi 10111, 1986, 7-59 LA INVESTIGACIÓ DE LA COMUNICACIÓ INTERNACIONAL Marcial Murciano Els estudis sobre comunicació internacional constitueixen un dels camps especialitzats en els quals s'ha centrat més intensament l'esforc de la investigació durant les dues ultimes decades. No obstant aixo, aquest esforc encara es molt lluny de poder oferir una síntesi satisfactoria dels resultats més destacats, en forma d'una teoria integrada sobre aquesta area de funcionament dels mitjans de comunicació. Sense pretendre d'esgotar en les notes que segueixen el conjunt de problemes que la investigació té plantejats, proposem una reflexió oberta sobre alguns dels aspectes més significatius de l'enquesta que es publica en aquest mateix número. 1. Quines raons han motivat I'interes generalitzat per la comunicació internacional? Els estudis sobre la comunicació internacional tenen ja una llarga tradi- ció. Hellman, que ha historiat amb detall l'evolució de la investigació en aquest camp, distingeix almenys quatre etapes des de 1920 fins ara (HELL- MAN, 1980). En aquest sentit, Lent afirma que una part ((deis problemes es remunten a diverses generacions i desenes d'anys, tot i que semblen nous per a alguns dels investigadors a causa d'una manca de perspectiva histori- c m 1 . Tanmateix, és ben cert que durant els últims vint anys aquests estudis han despertat un interes sense precedents. Mowlana ha registrat Totes les citacions sense referencia bibliografica corresponen a I'enquesta que es publica a les pagines següents. 8 només 300 investigacions sobre els problemes generals de la comunicació internacional entre 1850 i 1969, mentre que des de 1970 «la progressió ha estat gairebé geometnca)) (MOWLANA, 1985). L'interes recent per la comunicació internacional esta relacionat sens dubte arnb les transformacions produides a la societat mundial des de finals de la segona guerra mundial. El procés de descolonització, el despla- cament de l'hegemonia política a favor dels Estats Units, l'expansió de les firmes transnacionals i les xarxes de comunicació i informació, l'extraor- dinari avanc que s'ha experimentat per la tecnologia durant els darrers trenta anys i el rapid procés d'integració transnacional, són alguns dels trets més destacats de la profunda reestructuració que s'observa dins de l'ordre mundial. En tots aquests processos, que tenen la característica d'estar sincronica- ment i íntimament interrelacionats, la comunicació apareix com a tema destacat que demana una singular atenció de la investigació. Per a Martín Barbero, «la qüestió transnacional s'esta convertint en un element dina- mic per a la investigació ja que exigeix un replantejament senos de les coordenades teonques i una profunda revisió de l'articulació entre allo que es polític i allo que és teoric)). En aquest sentit Salinas creu que «no és possible fer una divisió en compartiments entre les comunicacions nacio- n a l ~ internacionals. Els sistemes nacionals de comunicació són fortament i determinats per la inserció internacional dels seus paisos, i aixo comporta un auge de l'estudi de les determinacions internacionals)). Així doncs, els mitjans de comunicació i la seva acció internacional juguen un paper central dins les dinamiques nacional i internacional. Relacionats arnb les transformacions estructurals del sistema mundial, situats dins d'un dels seus eixos d'expansió, articulem els fets nacionals arnb els fets internacionals, l'expansió arnb la reproducció, l'economia arnb la cultura, les qüestions polítiques i les qüestions tecnologiques arnb les informatives, i dins la mateixa dinamica d'interrelacions, són l'espai on es manifesten la complexitat de les contradiccions socials dins els nivells nacional i internacional. D'aquí l'interes comú i la convergencia de reflexions per a aquest camp d'estudi de la comunicació. 2. Quin és el marc tebric que ha desenvolupat la investigació? Malgrat el significatiu avanC fet per la investigació, encara no es possi- ble d'identificar un marc teoric definit i compartit dins la línia d'una disciplina o especialitat constituida arnb objecte(s), metode(s) i teoria(es). Aquesta visió és compartida per la majoria dels investigadors que treba- llen en temas relacionats arnb la comunicació internacional. Per a Gubern, per exemple, l'heterogeneitat dels temes implicats genera ((una problema- tica que tendeix a dilatar-se cada dia més» i impedeix la consolidació d'un 9 panorama d'estudis estable. Hamelink, d'altra banda, tot i que reconeix aquesta aparent dispersió, proposa i delimita un camp específic, el de «llestructura, funció i impacte de la circulació de dades, informació i coneixement)). 1, en aquest sentit, Salinas entén que «el cos acumulat d'investigacions (deixa entreveure ja) un camp, que sense cap mena de dubte té un projecte propi: tots els fluxos d'informació que circulen inter- nacionalment)). La investigació actual sobre la comunicació internacional ens mostra, per tant, d'un costat una riquesa molt gran d'aportacions en forma de materials descriptius i analítics que prefiguren una possible disciplina academica independent. Encara que Lent faci l'observació marginal, no sense tenir certa raó, que gran nombre dels ((experts del moment)) que han aparegut dins aquest camp d'estudis es troben més interessats «per fer les seves carreres academiques)) que per fer una aportació significativa als problemes involucrats. D'altra banda, si els objectes d'analisi són en principi definibles, o poden arribar a ser-ho en un proxim futur sistema- titzant les aportacions de les quals es disposa, la principal dificultat encara esta -tal como diu Martín Barbero- en el desfasament existent entre la complexitat de les tematiques identificades «i el camí per a recórrer en la producció dels conceptes i les eines que ens permitin d'abordar la relació entre transnacionalització de l'economia i la comunicació». En efecte, la major part dels models i metodes utilitzats fins ara prove- nen d'altres disciplines i, en termes generals, són insuficients per resoldre en profunditat els temes plantejats, mes enlla d'una primera aproximació generalitzadora. Hamelink observa que en la dependencia de teories alie- nes -com les teories sobre els mitjans de comunicació de masses (fragmen- taries i obsoletes), les teories (...) sobre les relacions internacionals (des- criptives i inadequades) i les teories sobre l'imperialisme i la dependencia (mecaniques)- és on esta la principal debilitat teorica del marc establert. Aquesta debilitat es fa més palesa quan es comprova l'absencia de rigor i les múltiples interpretacions de que són susceptibles els principals concep- tes utilitzats. Hamelink insisteix en la importancia de posseir conceptes operatius, ja que molt sovint termes habituals com poder, informació, desenvolupament, cultura nacional, autosuficikncia o el mateix Estat- nació, es troben amb manca d'especificitat, s'utilitzen en general amb poca claredat i gairebé sempre amb una formalització precaria i insufi- cient. Cal, per tant, sistematitzar, d'una banda, els resultats obtinguts, i, de l'altra, establir un marc epistemologic. Mikulowski-Pomorski confia en les aportacions que podrien proporcionar els estudis «de la identitat de la cultura i les civilitzacions» en que s'evités una politització excessiva. Martín Barbero pensa que la «nova valoració de l'espai cultural és una de 10 les línies fonamentals de renovació dels estudis (...). La remodelació de les estructures productives i l'homogeneització cultural posen en marxa al mateix temps una multiplicitat de conflictes (...), els quals se situen a la intersecció de la política economica i les polítiques culturals)). Finalment, per a Varis la comunicació internacional, tot i que no disposa d9una metodologia particular, té la seva ((esfera propia de problemes)), i en aquest sentit «no difereix d'altres camps de les ciencies socials)). El proble- ma basic fóra, doncs, epistemologic, i resideix «en la forma d'entendre el sistema o sistemes internacionals)) i en els metodes tant ernpirics, necessa- ris per a la recol.lecció de dades valides i significatives, com qualitatius, decisius per tal de facilitar les comparacions culturals. Per tant, si existeix un acord entre els investigadors, aquest és la insatisfacció explícita per la inadequació dels conceptes que fins ara s'han utilitzat -per raons diverses- i també per la insuficiencia dels enfocaments teorics. La teoria de l'imperialisme i la dependencia, que és la més obertament acceptada, almenys dins la investigació crítica, te uns límits notoris que porten a una repetició esquematica i reductiva dels problernes. Un nou enfocament integrador i interdisciplinari -profunditzant en les articulacions dels mecanismes de la dominació- hauria de permetre un avanc significatiu en la delimitació del marc general necessari. Salinas suggereix dins aquesta línia que per tal d'abordar amb profunditat «els objectes clau dins d'aquest camp (són necessaris) equips que, idealment, haurien d'estar integrats per especialistes en comunicació, economistes i enginyers)), adduint que els treballs més coherents i comprensius han estat desenvolupats fins ara per economistes, i que existeixen qüestions cabdals dins l'entramat tecnologic per a les quals és necesaria la presencia dels enginyers. Sens dubte, pero, caldria no perdre de vista l'aportació de l'antropologia, fonamental per tal de poder comprendre els aspectes mes complexos i decisius de l'entramat cultural que posa en joc la dimensió internacional de la comunicació. 3. Quin és el futur d'aquest camp d'estudis? Tal como ja hem assenyalat, una de les tendencies que preocupa la major part dels investigadors es la d'establir un marc coherent de suposits, dins del qual poder plantejar sistematicament futures analisis particulars sobre l'estructura internacional de la comunicació. Un programa d'aques- ta mena no deixa de suscitar molts interrogants. Tal com s'ha dit, la comunicació de masses es troba immersa dins del context més general dels problemes globals que determina el modern sistema mundial (WALLERS- TEIN. 1979). Tot i que la transnacionaíització sembla un camp conceptual adient, tal com molt encertadament matisa Roncagliolo, «encara no estem en condicions de definir justament el lloc dels fets cultural-ideologics i 11 dels mitjans de comunicació dins del procés de transnacionalització» (RONCAGLIOLO. 1982). L'avantatge de recórrer al paradigma del sistema mundial (BERGESEN. 1980) és que permet d'integrar les visions particulars dins d'una articulació global, en la qual troben lloc els fets nacionals i els internacionals. Tanmateix, l'existencia d'una estructura general transna- cional, que actua mitjanqant un model de dinamica global, no resol temes clau com son, per exemple, el paper dels aspectes culturals dins la transna- cionalització o el dels comunicatius dins dels processos culturals (RONCA- GLIOLO. 1982). Una part de la investigació feta en aquesta direcció es troba avui dins d'una fase d'esgotament o bé dins d'un atzucac. Sobre aquest tema Salinas recorda la ((perdua de dinamisme)) en la investigació com a conseqüencia de la reiteració que comenqa a ser una característica del treball d'alguns ((autors que s'estan repetint, des de fa tres o quatre anys)). Per a Salinas, els enfocaments no avancen al mateix ritme que els fenomens de la comunicació internacional, i és per aixo que aquesta tendencia passa per una etapa de crisi, que, d'altra banda, podria ser de molta utilitat per decantar els descobriments i idees i també per impulsar noves línies de treball, tal com proposa Martín Barbero, per a qui els problemes de la identitat cztltziral, dins d'allo que es nacional, són un dels aspectes mes interessants que indirectament suscita la problematica de la transnaciona- lització ( M A R T ~BARBERO. N 1985). Varis, d'altra banda, detecta almenys sis nuclis de problemes relacionats amb l'actual desenvolupament dels mitjans en l'ambit internacional. En- tre altres: la igzlaltat internacional dels reczirsos (que implica la democra- tització de les estructures de comunicació i pluralitat de la identitat cultural); el paper de I'individn del sistema transnacional (que qüestiona la seva privacitat i autonomia); l'abundancia de la inforrnació (i la paradoxa d'un major secret en les arees vitals de la vida social conforme augmenten les xarxes de comunicació i informació); els problemes de latur (produits per la tecnologia en general i també per la tecnologia de la informació); la telecomz~nicacio els problemes derivats de la seva militarització i priva- (i tització); i els problemes generals de la tecnologia (en l'estudi de les comunicacions internacionals). Per a tots els autors, la pressió de la tecnologia és una de les forces més grans de canvi dins el sistema mundial i un dels factors més clars de la integració internacional. La revolució tecnologica en desenvolupament i l'expansió dels nous mitjans de comunicació i informació contribueixen de manera decisiva a una reestructuració de les relacions de poder, dins la qual apareixen de nou connexos els temes nacional i internacional, i fan de la producció cultural un fenomen mundial. Aquí també es fa necessari un marc concep- tual que permeti comprendre el rerafons estructural dels processos de canvi i de les interrelacions amb el sistema global de comunicació. La naturalesa dels fenomens desborda avui dia les possibilitats de la investi- gació, ja que la tecnologia desafía l'actual articulació de la comunicació en les esferes de la política, l'economia, la cultura, etc., alhora que introdueix importants transformacions en la mateixa naturalesa de la cultura i la comunicació. Segons paraules de Schiller, «les forces estructurals mes profundes estan fent de la comunicació un tema central a les organitza- cions socials de caracter local, nacional i internacional (...). L'estudi de les comunicacions s'ha convertit en una empresa en la qual s'ha d'apostar fort, ja que hi ha en joc el manteniment dels sistemes de poder nacionals i transnacionals~. Afegim una nota final sobre el paper que han complert i han de complir les comissions internacionals dins d'aquest camp d'estudis. Malgrat les crítiques que de manera objectiva s'han fet a alguna d'aquestes comissions a causa de les delimitacions del seu treball teoric ( H A M E L I N Ket al., 1980) i de la poca viabilitat practica de les seves propostes, no hi ha cap mena de dubte sobre la seva importancia i la seva necessitat per tal de poder avanqar al ritme necessari i desitjable de la investigació. Sobre aquest punt s'ha de recordar el context dels debats associats amb l'lnforme McBride, els quals en el seu moment, cap a finals dels anys seixanta, en agitar de manera estimulant i productiva el camp d'estudi, van permetre de fer un salt qualitatiu a la investigació ( M U R C I A N O . 1985); i que nombrosos tre- balls de la UNESCO, en aquest sentit, continuen sent una de les fonts principals de referencia empírica i teorica. Quant als programes interna- cional~de 1'Institut Llatinoamerica d'Estudis Transnacionals (ILET) i els del Centre d'Estudis Economics i Socials del Tercer Món (CEESTEM), tal com indica Martín Barbero, han tingut una importancia decisiva en la conceptualització i difusió de les tematiques de la transnacionalit- zació, del Nou Ordre Economic Internacional i de les polítiques de comu- nicació. Bibliografía ERGESEN, (ed.), 1980, Studies of the modern world-system, Acadernic Press, Nova Yor'k. A. HAMELINK. C. (ed.), 1980. Commlrnication in the Eighties: A Reader on the McBride Report. IDOC, Roma. K. i T.. HELLMANN. NORDENSTRENG. VARIS. 1980. ((ldealism. Agression, Apology. and H., Criticisrn: The Four Traditions of Research on International Comrnunication». XII Con- gress of ¡/le In(ernationa1 Association for Mass Commirnication Research, Caracas. 26-29. MARTIN BARBERO. 1985. «Comunicación. pueblo y cultura en el tiempo de las transna- J. M.. 13 cionaleso. en M. de Moragas (ed.). Sociologiu de la comirnicución de musus. Nireivs probleinus !, trunsforinución tecnológicu. vol. IV. Gustavo Gili. Barcelona. H.. MOWLANA. 1985. Internutionul Flow of Informution: A Globo1 Report und Anu1isj.s. UNESCO. París. MURCIANO. 1985. «El debate sobre la circulación internacional de la comunicación». en M.. M. de Moragas (ed.), Sociologiu de /u comirnicucion de masas. Nirevos problernus rrunsforrnución tecnológica. vol. IV. Gustavo Gili. Barcelona. RONCAGLIOLO. R.. 1982. «Comunicación y cultura transnacionales~, DD.AA., Comirnic,u- en ción Trunsnuc,ionul: Conflicto politico .I, citltirrul. DESCO. Lima. W ~ L L E R S T1.. I N . El moderno sistemu rnirndiul. Siglo X X I . Madrid-México. E 1979.