DOCUMENTS Anhlisi 12, 1989, 155-161 L'opinió pública a la societat complexa Jordi Berrio L'opinió pública va camí d'esdevenir un tema d'actualitat permanent dins els ámbits de la sociologia i de la ciencia política. De fet, des dels inicis de la societat liberal, sempre havia tingut i mantingut el seu interes, ja que es tracta d'una de les grans qüestions de la democracia. Pero actualment, a l'hora de l'anomenada csocietat postindustrial» o ((tardo-capitalista)) o, segons una denominació més afinada que devem a Niklas Luhman, esocietat complexa», la noció ha esdevingut punt de confluencia de moltes de les qüestions tebriques i dels debats que centren l'atenció dels científics socials. No només els científics s'ocupen de l'opinió pública, ates que els polítics l'han convertit en centre d'atenció obsesiva, i els publicitaris i els que es dediquen a les relacions públiques, en materia i objectiu de la seva activitat. És cosa certa, perb, que tota aquesta atenció que mantenen grups i interessos tan heterogenis de la societat ha desfigurat l'antiga noció «dtopinió pública)) fins al punt que actualment, no se sap si parlem d'ella o del seu espectre. Les societats contemporhnies s'han engrandit i s'han fet complexes. Hi funcionen tot un conjunt de mediacions destinades a poder mantenir les relacions humanes malgrat el nombre, les distancies i l'especialització que s'hi dóna. Una de les rnés importants s6n els mitjans de comunicació, els quals afovoreixen la interrelació dels diferents individus, grups i institucions. L'espai públic de la placa, a la societat primitiva, s'ha engrandit. Actualment es dibuixa un gran espai públic que abasta tots els imbits socials, que penetra dins l'esfera privada i fins i tot envaeix la intimitat de l'individul. La comunicació social posa en comú tot un conjunt d'aspectes que pertanyen als diferents camps i dimensions de la vida social. De fet, aquesta publicitat ha creat un espectacle format per molts elements d'allb que abans considerivem esferes privada i pública; un espectacle que trivialitza a voltes, perb que sovint encobreix la realitat social. La comunicació social, malgrat la seva ubicüitat, no posa en comú tot el coneixement i la informació social que hi ha. No hi ha dubte que, a desgrat de les 1 En parlar d ' h b i t , ens refenm a espais socials concrets en el sentit geografic o fisic del teme, com, per exemple, la placa pública, el parlarnent, etc. També ens referim a temes i a conjunts de temes referits ais problernes i ais coneixements que tenen els humans. 156 aparences, hi ha nombroses i substancials matbries reservades i, fins i tot, secretes. De fet, actualment som davant de la següent paradoxa: malgrat la conversi6 en espectacle que denuncihvem dels aspectes més adjectius de la vida social, mai la realitat no havia estat tan opaca com als nostres dies. Entendre allb que succeeix, contixer els vertaders motius pels quals els dirigents prenen les decisions, accedir a les raons tkcniques que presideixen les actuacions dels polítics mai no havia estat tan difícil com ho és actualment. A més, tot i que l'opacitat de la societat contemporhnia és parcialment inevitable, hi ha aspectes que s'enfosqueixen o s'amaguen de manera interessada. La societat és i es fa opaca, perb l'espai públic de qui: parlhvem cal que aparegui com a clar i transparent. S'ha de donar la sensaci6 &explicar-ho tot de forma raonable i convincent, sense, perb, explicar res en realitat. Unes vegades, tal com dbiem, perqub no és possible; unes altres, perqub no convé. D'aquesta manera, el discurs estratbgic, la relaci6 amable i fhcil, perb superficial i fins i tot fal.laq s6n la norma en les relacions socials que actualment es produeixen dins el gran espai públic. Tothom s'esforqa a presentar una cara simphtica i convincent als altres, sense que necesshriament reflecteixi la realitat vertadera de les coses. Aquesta és la mentida fonamental de la societat actual; una mentida que Luhmann no denuncia. Ell treballa en un altre nivell. Procura de descriure, si voleu amb molta finor i profunditat, els mecanismes de la societat contemporhnia. Fem, doncs, nosaltres la mateixa cosa. D'aquesta manera, allb que centrarh la nostra atenci6, en aquestes ratlles, serh estudiar de quina manera el socibleg alemany defineix l'opini6 phblica i quines s6n les funcions que realitza segons el seu enteniment. A continuaci6, doncs veurem com Luhmann ens descriu les societats avanqades i com s'hi estructura l'opini6 pública. Per tal &aconseguir-ho, ens basarem en la seva obra Politische Planung. En aquesta obra, el nostre autor analitza, de manera original, les condicions socials i polítiques de 1'Estat de Dret i hi situa l'opini6 phblica com un dels fenbmens constitutius. La societat complexa Per a Luhmann, la societat funciona com un sistemaZ format per subsistemes. Un sistema s'entkn com a totalitat dotada de sentit que funciona per mitjh d'unes pau- tes i &uns criteris per mantenir l'articulaci6 interna de les seves parts. Un sistema no s'ha d'entendre com si fos un organisme dins el qual les diverses parts col.laboren en un tot funcional, sin6, més aviat, com un tot abstracte que manté relacions amb l'exterior. L'ambient exterior canvia amb una velocitat que varia segons els casos i que obliga els sistemes que s'hi mouen a reaccionar de manera adequada i eficaq; a més, podem 2 Niklas Luhmann, en referir-se a la compleixitat funcional, posa el seu kmfasi en un aspecte diferent de com ho han fet altres sociblegs que han volgut definir les societats avancades. Aixl, Daniel Bell posa la seva atenci6 en el sistema productiu a I'hora &encunyar la seva noci6 de asocietat post-industrials, a diferkncia de Luhmann, que ho fa en I'estructura de la societat. Per a aquesta qiiesti6, vegeu RUSCONI,Gian Enrico (1979), a11 concetto di societi complessm, Quaderni di Sociologia XXXVIII, notes 2-3. considerar que el nostre sistema també actua sobre l'ambient dins el qual es mou, cosa 157 que obliga a dir que allb que succeeix 6s que hi ha una interacció entre el sistema i el context dins el qual es mou. Dins el sistema, cadascuna de les parts actua, ella mateixa, com un sistema, i la resta dels components del sistema global formen el context al qual s'ha d'adaptar i sobre el qual ha d'actuar. La societat avancada és vista com un sistema que adquireix una complexitat creixent. S'hi troben una serie de subsistemes que també assoleixen, de forma paralelela, una difereciació creixent. Una tal diferenciació esdevé necessiria per poder atendre la complexitat i la diferenciació funcional que assoleix el conjunt de la societat, la qual actua com a context del subsistema. El subsistema polític, que és el que més ens interesa, a més de ser, el1 mateix, el resultat de la diferenciació del sistema social que el compren, esdevé internament especialitzat en les seves diverses parts. Hem de ressaltar que aixb no ha succei't sempre ni a tot arreu i que, de fet, es tracta d'una característica de les societats que canvien i evolucionen. A les societats simples no és possible de distingir-hi especialitzacions funcionals del sistema polític, el qual actua, en aquests casos, com un tot. En canvi, a les societats complexes, el sistema de partits, sorgit de la societat i que representa interessos particulars, resta diferenciar de l'administració de I'Estat, dividit, al seu tom, en els diferents poders. Cal entendre la diferenciació funcional com a capacitat que tenen els sistemes o els subsistemes per poder atendre els canvis i l'augment de la complexitat que es produeixen a l'ambient. A la societat feudal, posem per exemple, no existia la separació dels poders. El rei era la font del dret i també el seu brac executor. Quan la societat civil adquireix poder i reconeixement, quan el sistema econbmic esdevé capitalista, es fa necessaria la divisió dels poders dins l'estat i la separació estricta de les esferes pública i privada. Ara ja, el cap del govem no és la font del dret i a la societat han sorgit una munió d'interessos particulars als quals es reconeix el dret de poder-s'hi desenvolupar. Una situació més complicada ja no accepta les formes de la societat política tradicional. La noció d'opinió pública va sorgir dins la societat liberal primitiva, una societat que era notablement més simple que l'actual. Del que es tracta és de veure com se'n pot explicar el funcionament dins la societat complexa. L'opinió pública Un dels problemes que hi ha als nostres dies és que, malgrat la importancia que tothom dóna a la noció d'opinió pública i a la instrumentació social que se'n fa, el bagatge científic de que disposem per entendre en tota la seva extensió el concepte esmentat és molt i molt insatisfactori. Actualment, encara som deutors dels vells filosofs que bastiren la filosofia política liberal, com ara John Locke o J.J. Rousseau. També som deutors de les aportacions d'alguns dels fundadors de la psicologia social com Gustave Lebon o Gabriel Tarde, els quals centraren la seva atenció en el comportament de les col.lectivitats. Perb el món ha canviat molt d'enci de les primeres societats industrials. Hi ha hagut transformacions que ens estalviem d'enumerar perquk són en la ment de tots; només cal tenir en compte els canvis que s'han esdevingut dins 158 l'hmbit de la comunicació col.lectiva. La societat ha canviat i, paral.lelament, l'opinió pública i el seu paper dins el sistema polític també ho han fet. Aquí sembla interessant d'apuntar, tal corn fa notar Luhmann3, que els mateixos intents d'estudiar l'opinió pública per mitjh de procediments empírics han col.laborat a la seva dissolució. El tema de l'opinió pública va lligat amb el de la democracia, n'és indestriable. La societat capitalista avancada, la societat complexa, evoluciona cap a uns camins que sembla que l'allunyin de la participació lliure de persones actives que s'engeixen corn a públic. Els mitjans de comunicació actuals, amb l'hegemonia dels audiovisuals, han trastocat profundament la comunicació social. El paper que feien la premsa primitiva, la correspondencia, la literatura sembla que és notablement diferent al realitzat per la radio i la televisió. L'existencia de la publicitat i de la propaganda política plantejada sota fonaments publicitaris ha trastocat els fonaments de l'opinió pública i la seva funció dins el sistema polític. Luhmann ha estudiat la naturalesa de l'opinió pública dins la societat complexa caracteritzada per la diferenciació funcional, la divisió del treball i els processos d'institucionalització4. Tal corn ens explica, els conceptes de democracia, poder, representació, i també el d'opinió pública han perdut bona part del seu poder d'explicar els processos reals5 i esdevenen, progressivament, llocs comuns cada vegada mis allunyats de la naturalesa vertadera dels fenbmens i de les institucions que pretenen indicar. L'opinió pública ja no pot explicar-se corn a resultat de la discussió racional entre homes lliures que es reuneixen, segons la seva condició de públic, en petits cercles. L'opinió pública liberal només podia existir en una societat de dimensions reduides i de complexitat mínima. En realitat, el públic opinant de la democracia liberal restava limitat als cercles burgesos de propietaris. El desenvolupament de la societat n'ha comportat l'engrandiment. Els petits cercles de relació comunicativa directa, dins els quals els individus es reunien a partir de la seva condició substantiva d'homes, han estat progressivament substituits per la creació de subsistemes especialitzats funcionalment. Els homes s'agrupen, cada vegada més a partir de les seves condicions adjectives i no per l'abstracta de públic. A partir d'aixb, «lqopinió pública no pot continuar essent considerada simplement corn a fenomen políticament rellevant, sinó que cal que sigui concebuda corn a estructura temhtica de la comunicació pública»6. Segons aquesta concepció, l'opinió pública és el resultat de la comunicació pública organitzada primhriament pel sistema polític i instrumentalitzada pels mitjans de comunicació, que són les mediacions socials pertinents. El sistema polític de la societat, diferenciat en els diferents sistemes de partits i d'institucions de l'estat, genera els temes que tindran rellevancia social; també genera les valoracions a partir de les quals es podrh establir una jerarquització en l'atenció que s'hi haura de dipositar. Cal tenir present que, segons aquesta concepció, l'acció del sistema polític i de les seves mediacions no rau en els efectes sobre l'audiencia, sinó en la cofecció i LUHMAN, (1978). Sraro di diritto e sisrema sociale, Guida Editori, Nhpols, p. 87. Niklas RUSCONI, Enrico, ibídern, p. 261. Gian LUHMAN, Niklas, ibídern, p. 85. LUHMAN, Niklas, ibídern, p. 87. l'estructuració dels temes. Els mitjans de comunicació seran les mediacions adequades per a aquestes funcions. No és que el sistema polític els utilitzi corn a simple insuument exterior a el1 mateix, sinó que, des del principi, s'han incorporat els instruments esmentats al sistema polític en conjunt. En realitat, podríem dir que la democracia actual funciona d'acord amb l'existencia de les formes de comunicació socials basades pnncipalment en els mitjans audiovisuals, de la mateixa manera que la democracia liberal primitiva ho feia d'acord amb l'existkncia de la premsa, de la literatura i de la correspondkncia privada. En definitiva, doncs, el sistema polític conté els mitjans de comunicació, raó per la qual esta organitzat d'acord amb l'existkncia d'un tipus determinat de comunicació social. Hem de fer notar que aquesta perspectiva ens allunya de la noció d'afecte tal corn era entesa per la teona classica de la Mass Communication Research; també ens distancia de la comunicació política que 6s entesa corn a acció sobre l'audiencia. Luhmann posa l'emfasi, no en allb que la gent ha de pensar dels temes, sinó sobre els temes sobre els quals ha de pensar. Per aquest motiu, podem afirmar que una tal perspectiva deixa de banda l'enfocament corresponent a la manipulació. El funcionament del sistema polític amb la inclusió dels mitjans de comunicació, proposa i estructura les qüestions que guanyaran l'atenció del públic, pero els judicis que se'n puguin fer ja només poden ser determinats relativament i, de vegades, escapen a qualsevol intent i control. Luhmann entent corn a tema «el complex de sentit indeterminat i més o menys susceptible de desenvolupament, sobre el qual es poden discurtir i tenir opinions iguals i també diferents: el temps, el nou autombbil, la reunificació de les dues Alemanyes, el ministre S t r a ~ s s ) )El. tema permet que els qui intervenen en la comunicació puguin ~ trobar un kmbit compartit de significats. La comunicació pressuposa que, a més del llenguatge comú, hi ha un conjunt de temes compartits sobre els quals hi ha un consentiment. A partir d'aquí, es podran debatre les qüestions sobre les quals hi pugui haver diferencies. L'existencia de l'opinió pública pressuposa tant la realitat del consens de base corn la possibilitat de discussió sobre temes més circumstancials per a la humanitat. És per aixb que Luhmann afirma que els temes no seran escollits al marge de la possibilitat previsible de consens o de desacord. La comunicació, doncs, cal que sigui interactiva perque pugui articular estats d'opinió. L'opinió pública es formara com a estructura de temes a un procés de comunicació obert8. El resultat no ha de ser, corn en la teoria clhssica, el millor judici obtingut en el procés de discussió racional, sinó la determinació dels temes i la seva estructuració per tal de reduir la incertesa. D'aquesta manera, la comunicació pública s'escapa de la necessitat del judici cert i fins i tot del versemblant. Segons Luhmann, a les societats complexes, per tal de determinar el concepte d'opinió pública, hem de diferenciar els temes de les opinions. Cal tenir sempre en compte que els processos de comunicació, especialment els que es produeixen dins l'ambit polític no es donen d'una manera abstracta i desinteresada a favor de la ventat. La determinació dels temes que formaran l'opinió pública es fara segons les necessitats del sistema. Un sistema polític que ha de resoldre el problema de la presa de decisions vinculants. 7 LUHMAN, Niklas, ibídem, p. 94. Niklas, ibídem, p. 97. 8 LUlrMAN, 160 Els temes polítics, que després poden originar els processos d'opinió, es capten segons unes regles d'atenció. Com que la capacitat d'atenció és escassa, cal discriminar els temes. Les regles que regulen la captació de l'atenció són diferents de les que organitzen la determinació de les opinions i la presa de decisions. Segoiis Luhmann9, la discriminació que es realitza sobre els temes que captaran l'atenció, dins un sistema social complex, es fa segons uns cntens que es refereixen: 1 ) als valor domiriants de la pau, la justícia, a determinats aspectes morals; 2) a les crisis o als simptomes de crisis; 3) a l'estatus de l'autor d'una comunicació; 4) als senyals d'kxit polític; 5 ) a la novetat dels esdevenirnents; i 6) als dolors que provoca la civilització. Aquestes són algunes de les regles que dominen el procés de captació de l'atenció; n'hi ha moltes més. Precisament, la multiplicitat dels factors que hi intervenen fa que sigui complicat d'establir, unilateralment, no ja les opinions, sinó la presentació dels temes. El sistema polític pot intentar de determinar, juntament amb els mitjans de comunicació, el conjunt de temes que mantindran l'atenció. Pero no sempre ho aconsegueix; diríem que no ho aconsegueix mai d'una manera total, a curt temiini, tal com ens ensenya la teona clissica dels efectes. Per tot aixb, és útil la separació que fa Luhmann entre la determinació i l'estructuració dels temes, d'un cantó, i les opinions que s'hi puguin articular, de l'altre. En el cas del subsistema polític, que és el que centra la nostra atenció, poden1 reconstmir el procés de generació dels temes, des del seu origen, a l'interior dels grups especialitzats, fins que amben, ja elaborats, al públic pels mitjans de comunicació. Aquesta funció del sistema polític que engloba els mitjans de comunicació, manifestada per Luhmann, ha onginat un corrent de recerca dins el camp de la comunicació social que porta el nom genkric de «tematització». Naturalment, des d'aquesta perspectiva, es d'escnu la funció dels mitjans de comunicació com a mitjancera entre el sistema polític i el públic. Per mitji de la comunicació social es pot determinar sobre quins temes pensaran les audikncies i fins i tot com els jerarquitzaran, pero no quk en pensaran, L'opinió pública s'ha convenit en un mecanisme per restringir el venta11 d'opcions que hi ha amb vista apendre una determinació dins el dominis del sistema polític. D'aquesta manera, s'abandona el camp de la veritat i de la mentida i també el de la versemblanca. Hem de fer notar que l'opinió pública liberal no s'havia sostret encara de l'irnbit de la retorica aristotklica. Per mitji de la discussió racional, calia ambar a les conclusions millors. Amb Luhmann, les coses han canviat. Els continguts han declinat a favor de l'estructura temitica. Ens ha situat en un nivel1 d'abstracció més alt, en el qual no compten els homes, tampoc els seus raonaments i, menys encara, la seva condició social. Es tracta, doncs, d'una visió que hem de situar dins les formulacions, posades al dia, del funcionalisme, que han sorgit dels darrers treballs de Talcott Parsons. El funcionalisme sistkmic de Luhmann representa un intent senós de poder donar raó dels canvis que s'han produit a les societats avancades. Com tot funcionalisme, acaba per servir a allb que i n t e ~ t a descriure. El funcionalisme cerca el perfeccionament del sistema social més que no pas la seva crítica. Tanmateix, en la mesura que sigui realment explicatiu, pot donar elernents de judici perquk, des d'altres paradigmas tebrics, es pugui Niklas, ibídern, p. 101 S S . 9 LUHMAN, exercir la crítica social. Aquest és l'interks principal que presenta per a nosaltres l'obra 16 1 del pensador alemany que ens ha ocupat. Resumen L'autor presenta l'obra de Niklas Luhmann referida a la definició i la descripció del concepte d'opinió pública. Basant-se, sobretot, en la seva obra Politische Planung, descriu els conceptes de societat complexa i opinió pública en tant que estructura temhtica capac de reduir la complexitat de l'entorn del sistema social. Paraules clau: Luhmann, opinió pública, societat complexa. N o t a biografica Doctor en Filosofia per la Universitat Autbnoma de Barcelona, és profesor de Teoria de la Comunicació i d'0pinió Pública al Departament de Penodisme de la Facultad de Cikncies de la Informació i al Departament de Sociologia de la Facultad de Sociolo- gia i Cikncies Polítiques, amb dues a la Universitat Autbnoma de Barcelona. Entre d'altres obres, és autor de Teoria social de la persuasión (Mitre, Barcelona 1983), i co-autor de Manual i terminologia de la comunicació (en premsa, Universitat Autbnoma de Barcelona - Institut d3EstudisCatalans).