l'atractiu literari del llibre és una qüestió 163 aliena al propbsit de l'autor, qüestió a posteriori; és un problema del lector abans ARTICLES 1 LLIBRES que de l'autor. Fraser en cap moment sembla haver volgut fer literatura; és el resultat de la seva obra la que té aquesta forqa i aquest atractiu de lectura. Més suggestiva, en canvi, és la consideració del carhcter periodístic de M i j a s . D'enuada, 6s un llibre que porta subtítol, tecnica de presentació de gran interes periodístic. La titulació emprada valdria perfectament per a un reportatge de gran format. Altrament, Fraser no és sin6 Ronald Fraser, Mijas. República, un periodista passat a historiador. Resulta guerra, franquismo e n u n pueblo andaluz. difícil deixar de considerar M i j a s com a Antoni Bosch, editor. Traducció de José treball de penodisme histbric, encara que Manuel Álvarez i Ángela Pérez. Prbleg és evident que Fraser ha anat molt enllh de Merce Vilanova. Barcelona 1985. per aquest camí. Per mitjh del periodisme i 266 pp. de les seves tecniques ha travessat de ple el llindar del treball histbric i hi ha obert La lectura de Mijas, de Ronald Fraser, noves possibilitats metodolbgiques. planteja algunes consideracions inicials El periodisme té unes limitacions en els sobre el carhcter del treball i del text. Tot seus objetius i en la seva funció. Sota uns i que resulta ben evident que el lector es criteris d'actualitat i universalitat en troba davant d'un gran fresc documental l'interes i en els destinataris, el periodisme d'histbria viva, no es pot deixar de pensar reporta fets, dades, vivencies i opinions ni en el seu estil ni el seu atractiu literari. que conmbueixen a crear en el lector una M i j a s es pot llegir, es llegeix, de fet, visió de la vida i del món en revisió com una gran novel.la, d'una sola tirada. permanent. La historia, pels seus objec- Valdri la pena, en aquest cas, fer-ne una se- tius i la seva funció, es proposa l'estudi gona lectura del treball. M i j a s , eviden- i la teorització d'epoques, situacions i ment, no és una novel.la, no és en cap mo- fenomens. Determinats tbpics populars a ment un producte de la inspiració de l'autor l'abast, com els que consideren que el ni de la seva creació literhria. És la gran periodisme és la histbria de cada dia o que forqa dramhtica del text allb que li confe- la histbria és el periodisme del temps reix un atractiu de lectura irresistible, passat, poden convidar en aquest cas a arrossegador. És cert que hi ha una literatu- consideracions interdisciplinhries d'un ra basada en fets reals, sovint sense ama- cert interes. La histbria pot esdevenir gar-ne les dades ni els noms concrets, i que tributhria del periodisme, com es veu a aquesta literatura veritk 6s acceptada dins M i j a s , a l'hora d'enfocar i realitzar la dels generes convencionals i valorada, investigació del present i del passat fins i tot, com a document histbric. L'obra encara viu. de Francisco Cande1 en seria un bon Ronald Fraser ofereix, amb Mijas, un exemple actual. En el cas de Fraser i Mijas, document histbric viu. L'amplitud i 164 vanetat de les dades que aporta superen L'ordenació dels capítols segueix un la dificultat habitual arnb que topa l'his- criteri cronolbgic que té una traducció toriador en l'estudi del passat, ultrapassa generacional. Els vells expliquen el la insuficiencia i la fragrnentació habi- passat, els joves el canvi de societat i de tuals de la docurnentació. En un medi i costurns i els nens projecten el futur. En un col.lectiu hurna on la documentació aquesta ordenació cronolbgica i genera- escrita no és encara accesible i la docu- cional s'hi subratllen la dialectica de les rnentació objectual és visible perque amb classes socials, l'evolució dels costurns, dues formen part de la vida quotidiana, els canvis polítics i econbmics i l'autor enfoca el treball de recerca cap a l'arribada dels estrangers i del turisme. l'obtenció dels testirnonis personals dels L'autor fa precedir el cos del llibre d'una rnateixos protago-nistes. Protagonistes introducció on combina dades i vivencia anbnirns que treu de l'anonirnat nornés en personal en l'exposició de rnotius, i el funció de la il.lustració que els seus fets completa arnb uns apkndixs informatius i biogrhfics aporten sobre un rnedi histbric estadístics sobre el cost de la vida i els on el protagonista real és el col.lectiu. salaris, sobre la terra, els propietaris i L'obra de Fraser presenta la histbria l'agricultura i sobre aspectes de les oral, no tan sols corn una rnetodologia que condicions socials de la Malaga rural als perrnet la incorporació de l'experiencia anys 60, és a dir, els anys del canvi humana a l'aparell documental de la econbrnic i de costurns. Aquests apendixs investigació histbrica -aquesta seria una es basen en treballs d'altres o en fonts consideració d'interes estrictarnent tecnic oficials. per a l'histo-riador-, sinó tarnbé corn a El llibre de Fraser no és, doncs, un possibilitat de treball histbric del present estudi - e n t e s corn a anhlisi, valoració i - e n t e s corn el període on es projecta la interpretació d'unes dades- sinó un memoria de les generacions vives- i corn document elaborat per rnitjh d'una a via decisiva en la recerca de la historia investigació laboriosa de treball de camp. total. Aquest rnínim venta11 de funcions i La seva novetat corn a treball histbric és utilitats de la metodologia de la histbria que es tracta d'un docurnent elaborat pel oral es matisa i s'arnplia a cada pagina de mateix historiador, que descobreix la uti- lectura de Mijas. litat de tecniques fins ara prbpies d'altres La tkcnica d'elaboració i presentació activitats corn el periodisme, corn a expe- utilitzada per Fraser és estrictarnent riencia rnés propera, pero tarnbe, lbgica- documental. Cada una de les entrevistes ment, de la psicologia o l'antropologia i que fa és redactada en forma de declaració, les fa seves. Corn a treball de recerca, arnb una breu presentació previa del l'historiador aplica, per a la consecució personatge i, en ocasions, una nota final d'un docurnent viu, els seus coneixements on no rnanquen referkncies arnbientals. d'un medi histbric a l'elaboració d'un qües- Les entrevistes són agrupades pels temes tionari que tindr tantes variants corn o nuclis d'interks que han guiat la tria per personatges i nuclis d'interes. Per a la part de l'autor, tant dels personatges corn realització de les entrevistes, l'historiador de les entrevistes. Es veu en les ha d'aplicar recursos personals i tecnics declaracions que cada entrevista ha estat fins ara no exigibles en el treball orientada en funció del tema o nucli histbric. d'interes on se situa el personatge. Per a la transcripció es presenten problemes de criteris. Alguns, Ronald El resultat de M i j a s és una gran 165 Fraser sembla que els dóna per resolts narració col.lectiva, és un poble que -per exemple, l'enregistrament documen- explica la seva propia historia recent. tal implícit- i altres que sembla que obvia La personalitat de l'autor i les carac- en optar per una transcripció convencio- terístiques del poble situen M i j a s en nal i,per tant, desfigurada. En la mesura una línia temhtica clhssica de l'hispa- que es poden enregistrar documentalment nisme contemporani -Thomas, Brenan, -primer en cinta magnetofbnica i, si és Malefakis, Jackson, Payne, Carr...-, pero possible, per quk no?, en vídeo- els testi- Fraser du aquest interks dels historiadors monis dels perso-natges, l'historiador angloamericans més enllh de la histo- obté documents primaris que en la trans- nografia tradicional. Fa la radiografia cripció fa accesibles a la consulta tex- d'una col.lectivitat a través de l'expressió tual. Si la investigació oral s'ha benefi- oral de la memoria dels seus mateixos ciat de les tecniques del periodisme, hem membres. En donar veu a la gent, Fraser de creure que també podria obtenir, corn el va més enlli d'una simple innovació periodista, el benefici d'autenticitat infor- metodologica. mativa quan l'enregistrament documental La innovació metodologica comporta no hagi estat possible i hagi de ser el una inflexió ideologica objectiva: la propi historiador, corn tant sovint el pe- histbria és explicada pels camperols, pels riodista, qui documenti, encara que sigui desposseits, pels marginats, per les vícti- corn a font secundiria. mes. La historia oral obre la possibilitat La transcripció planteja, d'altra banda, de la histbria explicada per la majoria i és problemes de fidelitat i de llenguatge que l'única possibilitat de perpetuació de la Fraser obvia. El fet és que la no-literalitat memoria popular. La documentació escri- de l'entrevista en la transcripció, la seva ta és exclusiva i privilegi dels poders i conversió en una declaració, estalvia tant dels posseidors. Si més no, és propia la dinhmica propia de l'entrevista d'uns determinats nivells de cultura o d'ins- -significativa, sens dubte, en les seves trucció, molt allunyats de la realitat dificultats o en la seva fluidesa, en les passada i encara recent de Mijas. Valgui la reticencies comprensibles o en les constatació que Fraser recull corn a dada demostracions de facilitat ambigües- significativa del canvi, la venda de diaris corn els dialectalismes del llenguatge al p b l e en diferents kpoques, pero en cap -interessant, pero, no tan sols a efectes moment s'apunta per part de ningú la lingüístics, sin6 també socio-culturals- i necessitat remota d'alguna publicació aquesta opció, bé que facilita l'accés a local. l'obra per part del lector no especialitzat i, La metodologia de la histotia oral per tant, la seva comercialització, obre, en realitat, un camp documental nou disrninueix substancialment la c b e g a do- i absolutament divers, d'especial interks cumental i lingüística. Potser l'historiador per a nous corrents historiogrhfics corn la no se sent gaire lligat a aquesta preocupa- histbria dels costums, la histbria de les ci6. La conversació dels enregistraments mentalitats o la histbria de la dona. Tot i assegura el material documental per a qual- l'esforc de Fraser a ordenar i estructurar la sevol altre estudi i la transcripció conven- narració oral dels habitants de Mijas i a cional és suficient en relació amb els con- contextualitzar-la amb dades, acotacions i tinguts. apkndixs, el dubte que persisteix al final 166 del llibre 6s on comenca el treball de per fonamentar tebricament la historia de l'historiador i on acaba el treball del la comunicació social. Per aixb se'ns periodista, O si la metodologia oral no proposa un recorregut intel.lectua1 per replanteja també la tasca tradicional del quatre hmbits: la comunicació, la historia, documentalista. Potser en resultaria una l'economia i el poder. estkril discussió disciplinhria, inútil en la L'apartat corresponent a la comunica- mesura que 6s des del camp dels ci6 parteix d'una visió -a vista d'ocell- historiadors que aquesta metodologia de l'evolució dels estudis de comunicació, s'assaja, es desenvolupa i s'aprofita. Sens criticats per a-histbrics. Es passa després dubte, pero, s'hi veu un camp possible de a un assaig de definició de la comunicació col.laboraci6 a estimular entre uns i social, on s'insisteix que el responsable altres. Potser des del penodisme i el n'Cs el subjecre histdric. Ja ens hem documentalisme hi ha molts recursos per introduit plenament al regne del subjecte. aplicar en la construcció de relats de la Finalment es reflexiona sobre el paper de membria popular i des de la historiografia la comunicació social com a mediació que moltes línies d'investigació per establir i garanteix la simultanei'tat i la unitat entre d'anhlisi per realitzar. Per descomptat que «consciencia» i «experiencia». aquest atractiu derivat de la literatura L'hmbit de la historia s'obre amb un veritk 6s una possibilitat complementkria intent de resituar el treball lingüístic. d'interks per al lector general. Inclou també explícitament la qüestió del subjecte (histbric) mitjancant la crítica Jaume Guillamet histbrica de la semibtica -un dels objectius reconeguts del llibre és «desmitificar» aquesta «teona general dels signes». Acaba amb la crítica semibtica de la historia, on s'enfoca la relació entre base i superstructura. Aquí J.M. Tresserras-E. Marín, El regne s'intenta de justificar un trencament del subjecte (Per una teoria materialista radical d'aquesta divisió i es defensa una de la Comunicacib social). El Llamp. cosmovisió materialista unirdria. Col.lecci6 «Sociolingüística i Comunica- El capítol de l'economia se centra en la ci6», Skrie B. Barcelona 1987, 91 pp. necessitat de reformular el concepte de mode de producció per tal ampliar-ne El regne del subjecte ens ofereix una l'operativitat i s'apunten ja algunes vies. reflexió tebrica sobre la historia de la Per acabar, s'inclou a la reflexió el comunicació social. És tot un repte. Un concepte de poder. S'arriba així al final rephs a la bibliografia disponible -tan del recorregur intel.lecrual. Les vies de escassa- ens pot fer pensar que aquesta modificació en la matriu teorktica de la disciplina quasi no existeix. És veritat «crítica de la societat humana d'arrel que s'ensenya a la Facultat de Cikncies de marxianan que, segons paraules propies, la Informació -1s autors són professors han introduit els autors, permeten de del Departament de Periodisme i se reformular algunes hipbtesis correctores n'ocupen-, pero, amb quines bases? (preferim no avancar-les; el seu lloc 6s on A les planes del llibre objecte de són, al final de l'exercici de lectura1 comentari s'intenta de marcar unes pautes reflexió).