166   del llibre 6s on comenca el treball de          per fonamentar tebricament la historia de
      l'historiador i on acaba el treball del         la comunicació social. Per aixb se'ns
      periodista, O si la metodologia oral no         proposa un recorregut intel.lectua1 per
      replanteja també la tasca tradicional del       quatre hmbits: la comunicació, la historia,
      documentalista. Potser en resultaria una        l'economia i el poder.
      estkril discussió disciplinhria, inútil en la       L'apartat corresponent a la comunica-
      mesura que 6s des del camp dels                 ci6 parteix d'una visió -a vista d'ocell-
      historiadors que aquesta metodologia            de l'evolució dels estudis de comunicació,
      s'assaja, es desenvolupa i s'aprofita. Sens     criticats per a-histbrics. Es passa després
      dubte, pero, s'hi veu un camp possible de       a un assaig de definició de la comunicació
      col.laboraci6 a estimular entre uns i           social, on s'insisteix que el responsable
      altres. Potser des del penodisme i el           n'Cs el subjecre histdric. Ja ens hem
      documentalisme hi ha molts recursos per         introduit plenament al regne del subjecte.
      aplicar en la construcció de relats de la       Finalment es reflexiona sobre el paper de
      membria popular i des de la historiografia      la comunicació social com a mediació que
      moltes línies d'investigació per establir i     garanteix la simultanei'tat i la unitat entre
      d'anhlisi per realitzar. Per descomptat que     «consciencia» i «experiencia».
      aquest atractiu derivat de la literatura            L'hmbit de la historia s'obre amb un
      veritk 6s una possibilitat complementkria       intent de resituar el treball lingüístic.
      d'interks per al lector general.                Inclou també explícitament la qüestió del
                                                      subjecte (histbric) mitjancant la crítica
                                 Jaume Guillamet      histbrica de la semibtica -un            dels
                                                      objectius reconeguts del llibre és
                                                      «desmitificar» aquesta «teona general
                                                      dels signes». Acaba amb la crítica
                                                      semibtica de la historia, on s'enfoca la
                                                      relació entre base i superstructura. Aquí
      J.M. Tresserras-E. Marín, El regne              s'intenta de justificar un trencament
      del subjecte (Per una teoria materialista       radical d'aquesta divisió i es defensa una
      de la Comunicacib social). El Llamp.            cosmovisió materialista unirdria.
      Col.lecci6 «Sociolingüística i Comunica-
                                                          El capítol de l'economia se centra en la
      ci6», Skrie B. Barcelona 1987, 91 pp.
                                                      necessitat de reformular el concepte de
                                                      mode de producció per tal ampliar-ne
         El regne del subjecte ens ofereix una        l'operativitat i s'apunten ja algunes vies.
      reflexió tebrica sobre la historia de la            Per acabar, s'inclou a la reflexió el
      comunicació social. És tot un repte. Un         concepte de poder. S'arriba així al final
      rephs a la bibliografia disponible -tan         del recorregur intel.lecrual. Les vies de
      escassa- ens pot fer pensar que aquesta         modificació en la matriu teorktica de la
      disciplina quasi no existeix. És veritat        «crítica de la societat humana d'arrel
      que s'ensenya a la Facultat de Cikncies de      marxianan que, segons paraules propies,
      la Informació -1s    autors són professors      han introduit els autors, permeten de
      del Departament de Periodisme i se              reformular algunes hipbtesis correctores
      n'ocupen-, pero, amb quines bases?              (preferim no avancar-les; el seu lloc 6s on
         A les planes del llibre objecte de           són, al final de l'exercici de lectura1
      comentari s'intenta de marcar unes pautes       reflexió).
   Pel que fa a l'aspecte formal, cal cons-     troncal en los cursos de nuestras faculta-
tatar que tot i que els assajos són breus       des de Ciencias de la Información.
- e l més llarg arriba a dotze planes-, els     Lanzando el término en sus Llicons de
continguts que s'hi exposen fan que la          periodisme en Josep Pla (1986) y en su
lectura de l'obra sigui una mica feixuga,       Proyecto Docente (1986), ahora lo
més aviat difícil.                              anuncia desde el título de su Iniciación a la
    Aixb no obstant, val la pena de fer         periodfstica (1988). Y en esta obra, como
l'esforc i, a més, tenir presents les notes a   en las precedentes, alterna su uso con el de
peu de plana. L'aparell cntic del llibre és     la denominación tradicional. De manera
de remarcar. A més de les referkncies           que la Iniciación a la periodfstica es tam-
bibliogrifiques s'hi inclouen definicions       bién un Manual de comunicación escrita y
precises dels conceptes que els autors van      redacción periodfstica informativa, cuyo
introduint.                                     itinerario comienza por el principio ac-
    En conjunt, El regne del subjecte és un     tual de la disciplina, explora sus
recull de propostes suggestives. Aquest         fundamentos teóricos y, por último, se
n'és un dels mkrits principals. És clar que,    concentra en la teoría y la práctica de la
si es quedés aquí, també seria un dels          noticia.
defectes rnés notoris. El recorregut                La periodística se presenta así como un
intel.lectua1 és molt interessant com a         nuevo nombre de la displina científica que
punt de partida, com a origen d'un apro-        Martínez Albertos, Lorenzo Gomis y el
fundiment en la reflexió metodolbgica.          propio Josep Maria Casasús -entre
De fet, per bé que el llibre assaja i propo-    otros- han llamado redacción periodisti-
su, també apunta pautes per desenvolupar        ca. Establecida la sinonimia, alcanza en-
les hipbtesis exposades. És de desitjar que     tonces con transcribir las definiciones que
els suggeriments dels autors trobin ressb.      se han hecho de redacción periodística
El camí cap a una teoria materialista de la     para definir a su vez a la periodística.
comunicació (ens) l'han comencat: han           Según Casasús (1987: 6; 1988: l l ) , y
marcat una pista a seguir.                      resumiendo las aportaciones de Martínez
                                                Albertos y Nuñez Ladevéze, redacción
                          Maria Coromines       periodística es «el estudio de los procesos
                                                de selección y valorización de hechos e
                                                 ideas, y de las formas de expresión y de
                                                 las estructuras internas y externas que
                                                 adoptan los mensajes informativos de ac-
Josep Maria Casasús, Iniciación a la             tualidad y las unidades redaccionales pe-
periodfsrica. Manual de comunicación es-        riodísticas en general, al ser canalizados a
crita y redacción periodistica informati-        través de la prensa escrita y demás medios
va. Teide, Barcelona 1988.                      de comunicación de masas».
                                                    Al denominar periodística a la
                                                redacción periodística, Casasús hace
   Corresponde a Josep Maria Casasús la          una identificación más precisa de una
fecunda iniciativa de proponer el neolo-         disciplina que incluye el estudio de la
gismo periodistica como una nueva desig-        redacción pero no se agota en él. Tal
nación - e n catalán y en castellano- de         como afirma el autor, «el objeto de
((redacción periodística», esa disciplina        estudio de esta rama del saber no puede