A la nostra kpoca, molt més enfonsats ell, de la gran premsa nacional que en la societat de masses que no estaven a impacta la televisi6 i, finalment, s'expan- principis de segle, les descripcions, les deix a tot el públic dels mitjans de comu- reflexions i les pors de Tarde se'ns nicaci6. presenten amb la f o r ~ ad e la seva Des d'aquesta perspectiva general, originalitat primigknia. Tot allb que Lance Bennet ha elaborat una obra descriu de la societat de la seva kpoca, brillant que, de manera semblant a la bona tot allb que llavors emergia, s'ha de- narrativa, no deixa al lector abandonar el senvolupat poderosament. L'obra del text fins a l'acabament. News. The poli- nostre autor continua sent vigent i tics of Illusion s'emmarca en la línia de re- algunes de les seves denúncies tenen tanta cerca que nosaltres coneixem amb o més actualitat ara que no pas quan ell les 11expressi6 genkrica de ccconstrucci6 so- va pronunciar. cial de la realitat),, que ha tingut a Making, News. A Study in the construction o Rea- f Jordi Berrio lity de Gaye Tuchman (1978) l'exponent nord-americi més conegut entre nosaltres. A diferkncia de l'obra de la professora del Queen's College de Nova York, plena de problemes tebrics no resolts com a J. Lance Bennet, News. The Politics conseqükncia del seu mimetisme respecte of Illusion. Alex, Nova Jersey 1988. a les obres dels sociofenomenblegs que van inspirar el seu estudi, l'obra que ara Aquest text constitueix una de les comentem es caracteritza per la seva ho- novetats més interessants del mercat mogeneitat metodolbgica i per una manca editorial nord-americi referit a la recerca total de fissures que la fan mereixedora del comunicativa. Lance Bennet és professor nostre interks més gran i de la valoraci6 de cikncia política a la Universitat de més positiva. Efectivament, Lance Ben- Washington a Seattle i en els darrers anys net opta per descriure el procés de ha anat evolucionant cap a l'estudi de formaci6 de l'opinió pública en l'hmbit l'impacte de la gran premsa i de la polític resseguint estrictament les rutines televisi6 nord-americana en la vida dels professionals de la informaci6 sense política d'aquell país. Segons Lance cap voluntat de generalització tebrica, Bennet, a la societat nord-americana per6 amb una decripci6 intel.ligent de podem observar que el discurs dels l'objecte d'estudi analitzat. Tanmateix, el mitjans de comunicaci6 actua com a nexe caricter crític de l'obra resulta ben evident d'uni6 entre dos discursos totalment per al lector, que assisteix a una barreja de diferenciats i de comunicaci6 directa les dades prbpies de l'anhlisi amb altres de imposible: el discurs del politic i el referides a l'opini6 pública nord- discurs del ciutadi. És en aquest sentit americana. Així l'autor inicia la seva obra com hem d'entendre l'acci6 dels mass plantejant-nos algunes qüestions claus media i, conseqüentment, com hem com, per exemple, jcom és possible que d'entendre el seu procés de formaci6 una representaci6 de l'actualitat necessi- de l'opini6 pública i de l'agenda temi- riament superficial hagi d'esdevenir tan tica. Aquesta acci6 de formaci6 de la central en les nostres vides?, jcom és realitat pública nacional sorgeix, segons possible que, malgrat estar en una societat comunicativament opulenta, bona part de D D . A A . , Media, Culture & Society. A 173 la població nord-americana disposi de Critica1 Reader. Sage Publications, poc coneixement d'allb que s'esdevé al seu Londres 1986. voltant, enmig d'un estat de confusió i d'ignorhncia? DD.AA., Los intelectuales en la sociedad Lance Bennet ens recorda l'origen de la información. Antropos, Barcelona industrial i comercial de la informació i 1987. els nombrosos lligams d'interessos exis- tents entre l'estructura de la propietat dels L'evolució de la recerca comunicativa a mitjans de comunicació nord-amencans i Europa als últims trenta anys sovint ha els grups dominants a l'escena política. estat molt vinculada amb la creació i Analitza les causes que han fet evolucio- la influencia posterior de les grans nar la informació política cap a una crei- revistes especialitzades en aquets sector xent personalització, fragmentació i de la recerca social. Publizisrik, Com- dramatització que sovint fa oblidar la munications, Versus o P r o b 1 e m i complexa realitat de la política que cada dell'lnformazione han estat exponents cop gira més al voltant del «jo» del clars d'aquesta aportació decisiva als polític. estudis sobre comunicació. En el decurs de les pagines d'aquesta Resseguint aquesta tradició, l'any 1979 obra, assistim a una exhaustiva des- va apareixer una nova revista, M e d i a , cripció de la relació que s'estableix entre Culture & Society, que ha esdevingut un el polític i el professional de la dels vehicles d'expressió de la recerca informació. Es descriu com el polític es comunicativa més brillants dels anys presenta davant de l'informador i com vuitanta. La seva consolidació com una de aquest últim empra cenes rutines estandar- les millors revistes internacionals en ditzades tendents a la homogenei'tzació l'hmbit de la recerca comunicativa fa que del discurs periodístic. calgui consider-la com a triplement També s'estudia com el contacte quasi ex~aordinhia.De primer, Media, Culture diari dels informadors, que arriben a & Society representa la primera gran compartir notícies i espais físics, tendeix aportació britinica al mercat internacio- a allb que s'ha donat a anomenar «l'efecte nal de les revistes comunicatives. Aixb del ramat, altrament dit la tendencia a no ens ha d'estranyar si tenim en compte compartir rutines esthndards d'ampli que la recerca comunicativa bnthnica ha reconeixement per part del públic i ben estat una de les últimes tradicions acceptades pels editors i pels mateixos teorktiques en formar-se a 1'Europa polítics. Occidental. De fet, fins a la darrena dels La gran pregunta que es planteja a un anys seixanta la Gran Bretanya no lector catali és si la descripció feta per s'incorporari plenament a la recerca l'autor i les seves conclusions són també comunicativa. En segon lloc, és notable valides a casa nostra. En aquest cas penso que aquesta revista hagi sabut mantenir un que heu de ser vosaltres mateixos els que tarannh crític, d'altra banda tan carac- hi doneu la resposta després d'haver llegit terístic de la recerca europea, que als aquest text tan suggerent. últims anys s'ha anat degradant manifestament. Amb aixb, aquesta revista Enric Superas no fa sinó arrelar en la tradició crítica