comunicativament opulenta, bona part de D D . A A . , Media, Culture & Society. A 173 la població nord-americana disposi de Critica1 Reader. Sage Publications, poc coneixement d'allb que s'esdevé al seu Londres 1986. voltant, enmig d'un estat de confusió i d'ignorhncia? DD.AA., Los intelectuales en la sociedad Lance Bennet ens recorda l'origen de la información. Antropos, Barcelona industrial i comercial de la informació i 1987. els nombrosos lligams d'interessos exis- tents entre l'estructura de la propietat dels L'evolució de la recerca comunicativa a mitjans de comunicació nord-amencans i Europa als últims trenta anys sovint ha els grups dominants a l'escena política. estat molt vinculada amb la creació i Analitza les causes que han fet evolucio- la influencia posterior de les grans nar la informació política cap a una crei- revistes especialitzades en aquets sector xent personalització, fragmentació i de la recerca social. Publizisrik, Com- dramatització que sovint fa oblidar la munications, Versus o P r o b 1 e m i complexa realitat de la política que cada dell'lnformazione han estat exponents cop gira més al voltant del «jo» del clars d'aquesta aportació decisiva als polític. estudis sobre comunicació. En el decurs de les pagines d'aquesta Resseguint aquesta tradició, l'any 1979 obra, assistim a una exhaustiva des- va apareixer una nova revista, M e d i a , cripció de la relació que s'estableix entre Culture & Society, que ha esdevingut un el polític i el professional de la dels vehicles d'expressió de la recerca informació. Es descriu com el polític es comunicativa més brillants dels anys presenta davant de l'informador i com vuitanta. La seva consolidació com una de aquest últim empra cenes rutines estandar- les millors revistes internacionals en ditzades tendents a la homogenei'tzació l'hmbit de la recerca comunicativa fa que del discurs periodístic. calgui consider-la com a triplement També s'estudia com el contacte quasi ex~aordinhia.De primer, Media, Culture diari dels informadors, que arriben a & Society representa la primera gran compartir notícies i espais físics, tendeix aportació britinica al mercat internacio- a allb que s'ha donat a anomenar «l'efecte nal de les revistes comunicatives. Aixb del ramat, altrament dit la tendencia a no ens ha d'estranyar si tenim en compte compartir rutines esthndards d'ampli que la recerca comunicativa bnthnica ha reconeixement per part del públic i ben estat una de les últimes tradicions acceptades pels editors i pels mateixos teorktiques en formar-se a 1'Europa polítics. Occidental. De fet, fins a la darrena dels La gran pregunta que es planteja a un anys seixanta la Gran Bretanya no lector catali és si la descripció feta per s'incorporari plenament a la recerca l'autor i les seves conclusions són també comunicativa. En segon lloc, és notable valides a casa nostra. En aquest cas penso que aquesta revista hagi sabut mantenir un que heu de ser vosaltres mateixos els que tarannh crític, d'altra banda tan carac- hi doneu la resposta després d'haver llegit terístic de la recerca europea, que als aquest text tan suggerent. últims anys s'ha anat degradant manifestament. Amb aixb, aquesta revista Enric Superas no fa sinó arrelar en la tradició crítica 174 brithnica sorgida als anys cinquanta amb La lectura d'aquests documents Cs Richard Hoggardt (The Uses of Litera- obligada per a tots aquells que estan cy. Aspects of working class-life with interessats per la sociologia de la cultura, special referente to publications and en- sens dubte una de les assignatures tertaiments, 1957) i Raymond Williams pendents dels estudiosos de la (The Long Revolution, 1961); tradició comunicació i de la cultura indusmals. El ara continuada per investigadors tan lector podrh observar en aquests textos notables com Nicholas Garnham, Graham com s'ha confirmat als darrers anys Murdock o Peter Golding, entre altres, l'hegemonia de la recerca brithnica sobre tots ells impulsors de Media, Culture & aquest ambit. Efectivament, la tradició Society. Finalment, l'empresa tebrica iniciada durant la dkcada prodigiosa dels iniciada per aquesta revista ha de ser anys trenta pels pensadors crítics de considerada com a extraordinaria perquk 1'Escola de Frankfurt, i continuada ha sabut no renunciar a la recerca sobre intensament durant els anys cinquanta i certs Ambits que l'instrumentalisme seixanta per pensadors italians i fran- creixent de la recerca comunicativa cesas, ha deixat pas a una marcada europea dels anys vuitanta tendeix a influkncia del pensament bntanic. bandejar: la cultura i els intel.lectuals, En definitiva, el lector podri disposar l'economia política de la comunicació, de dues antologies que manifesten una l'estudi crític de l'estructura comunicatica vegada més com la recerca britanica manté i de la indústria de la cultura i la reflexió d'una forma intensa un hmbit que a la sobre l'evolució de la recerca comunicati- recerca francesa, i amb menys intensitat a va internacional. la italiana, ha desaparegut practicament Bona mostra de tot el que acabem de dir després de la crisi experimentada als s6n els dos textos que ara comentem. El darrers anys amb l'increment de la recerca primer, Media, Culture & Society. A de caire instrumental, encapcalada per les Critica1 Reader, aparegut ara fa dos anys, fonts de financament públic i privat, que és una antologia de textos sobre cultura fan que s'orientin cap a la tematica de les apareguts en aquesta revista des del 1979 anomenades noves tecnologies, la qual ha fins al 1985. El segon, Los intelectuales bandejat la reflexió sobre la indústria de la en la sociedad de la informacidn, és una cultura, tot situant-se en la mateixa brbita traducció a la llengua castellana d'un d'aquesta indústria. número monogrAfic sobre 1'intel.lectual i la seva relació amb la indústria de la Enric Superas cultura, aparegut l'any 1982. Tots dos textos ens ofereixen aporta- cions importants a la sociologia de la in- dúsma de la cultura i, més concretament, a la sociologia de la cultura. S'hi apleguen els principals pensadors brithnics, (Wi- lliams, Stuart Hall, Schlesinger, Elliott, Garnham, Murdoch, entre d'altres) i al- guns autors continentals, tant occidentals (Bordieu o Michkle Mattelart) com orien- tal~ (Kostecki, Mrela, entre d'altres).